dilluns, 5 de juny del 2017

Los destinos invisibles



Por Àngela Sánchez Vicente




Si ya sois unos enamorados de la literatura de Eshkol Nevo estáis de enhorabuena ya que nos presenta una nueva historia muy sensible para disfrutar esta primavera.

Ya nos cautivó con “La simetría de los deseos” y “Los amores solitarios” y una vez más su pluma ágil y con ganas de plasmar aquello que realmente nos hace humanos llega a nuestras manos gracias a la gran apuesta de Duomo por las buenas letras de este autor.

En todas sus obras se habla del ser humano y su naturaleza ya sea ante un deseo o ante un amor siendo la esperanza y las ganas la fuerza motriz que nos empuja a tirar hacia adelante y a pensar y valorar como somos y quienes queremos llegar a ser.

Siguiendo su línea pero con un toque muy especial llega Los destinos invisibles, una novela dulce envuelta de misterio y con las dosis perfectas de amor, reflexión y vitalidad.

La acción arranca cuando Mani desaparece en algún lugar de América Latina y su hijo en plena crisis familiar decide ir a investigar donde está su padre y que ha podido pasar.

Coincidencias del destino cruzarán a Dori con Inbar, esta chica huye de Berlín y de un hombre al que ya no ama.

¿Qué mejor que buscar a Mani juntos?

La búsqueda de Mani pondrá de manifiesto el significado del amor que existe entre padres e hijos, siendo un vínculo puro e incondicional que hace que sus corazones encuentren un sentido y una motivación para ser cada día mejores.

Amor, culpa y una nueva ilusión hacen que Dori saque a relucir lo mejor de él mismo y su ingenio y tenacidad le llevaran a descubrir nuevos caminos.

¿Conseguirán encontrar a Mani? ¿Surgirá el amor entre esta joven pareja que ya no cree en el amor?

Todas estas preguntas se dan respuesta en este libro que parece un canto a la vida y al amor al ritmo de Cortázar y mails.
                                               
 

¿Os lo vais a perder? Aquí os dejo sus primeras páginas.

En la búsqueda de Mani conoceréis como nunca antes a Dori e Inbar y su nuevo camino.



diumenge, 4 de juny del 2017

Els més GRANS per als més PETITS: MOZART



Cossetània Edicions ens torna a sorprendre amb un títol de la seva petita gran col·lecció “Els més grans per als més petits”, de la mà de Marià Veloy amb uns textos acurats, curts, fàcils de comprendre i amb les il·lustracions de David Maynar els menuts de la casa ja han descobert Gaudí, Jaume I,Dalí, Picasso i avui entraran per la porta gran a la música de l’inimitable Mozart.


Només és un nen quan, amb l’ajuda d’un coixí per arribar al teclat, conquereix les principals corts de tot Europa. I, malgrat això, tindrà una vida plàcida. Fidel només al seu talent, desafiarà tant les autoritats com els prejudicis del seu temps. Aquesta actitud li portarà problemes, però els seus esforços es veuran recompensats. Obtindrà la llibertat que necessita per crear i compondrà música que encara avui escoltem. El seu nom és Wolfgang Amadeus Mozart, i en aquest llibre us explica la seva vida.

Mozart fou un geni de la interpretació, e la composició, per la seva sang corrien pentagrames i notes musicals, dominava diversos instruments i en certa manera ell mateix va acabar sent un instrument de la Cort i de l’Església.

Aquest volum mostra des dels inicis de Mozart, sent un simple vailet amb talent i aspiracions, amb ganes de saber més, de viatjar i de crear la música perfecte, un jove que va madurar molt ràpid i que amb només trenta cinc anys va morir escrivint un Rèquiem que podria haver estat per ell.

A part de la breu biografia amb els fets més destacats de la seva vida, aquest volum aporta una cronologia escrita en un pentagrama mostrant el caire del personatge, un joc del laberint on les menuts hauran de portar-lo fins al seu piano, unes breus notes sobre coetanis seus com: Nannerl Mozart, Leopold Mozart, Constanze Weber, l’Arquebisbe  de Salzburg i Joseph Haydn, podran jugar a les set diferencies, buscar a la sopa de lletres set ciutat on visqué Mozart, cerca certs personatges en una escena d’una estrena i trobar dues figures iguals marcades per la seva ombra.

Un imprescindible i didàctic viatge lúdic per la vida d’un gran mestre, una aposta per descobrir amb els menuts la música clàssica i compartir amb ells un moment de relaxació abans de dormir.

Aquí us deixo les seves primeres planes, recordeu que també podeu trobar la col·lecció en castellà i anglès.

Gaudiu de la lectura i de la música amb els menuts, segur que us ho agrairan.



No està escrit a les estrelles



No està escrit a les estrelles és un drama de proporcions èpiques, una profunda visió de l’amor juvenil on els seus protagonistes tenen el destí marcat per l’espasa de Dàmocles i on l’esperança es substituïda per la brutal realitat.

Una història publicada per labutxaca en la seva campanya Low Cost, que jo recomano a tots els públics degut a la seva profunditat i riquesa.

Els nostres protagonistes són la Hazel, una noia de setze anys, realista, lluitadora, bonica, sensible, forta i adulta que pateix una malaltia terminal, sap que li depara el futur, el que no sap és quin dia serà el seu últim dia bo. 

Afortunadament el seu primer dia bo d’uns quants en venir és el dia que topa amb l’Augustus, un noi de disset anys que assisteix al mateix grup de suport per a joves amb càncer.

L’Augustus li mostra un món diferent, on el seu amor fa que les penes siguin menys i cada segon que passen junts valgui com a mínim per dos. Junts formen una parella que es complementa, que es compren i que per desgracia pateixen tant físicament com anímicament.

Però no seriem justos amb la historia si no recordéssim l’Isaac, un supervivent que queda cec i complementa a la perfecció a la parella protagonista, amb ell en escena es mostra l’amistat sincera i real.

Aquesta novel·la està escrita amb el cor, tots aquells que hem tingut alguna experiència propera amb aquesta maleïda malaltia, veurem una cara que potser en el seu moment no vàrem veure, la nostra. Nosaltres som les persones que quedem darrera, que sobrevivim i que hem de continuar amb la vida encara que el dolor ens trenqui per dins.

John Green obre els ulls a molts lectors sobre el fet que mentre hi ha vida s’ha de viure, que els somnis per petits que siguin s’han d’intentar aconseguir i que si som vius i no aprofitem els moments de felicitat no tenim perdó.

M’havia promès a mi mateixa no veure la pel·lícula, ja que amb la novel·la ja tenia els ulls prou inflats i vermells de bramar, intueixes com serà el final però tot i així, no pots deixar de llegir, però la curiositat de descobrir com molts acabaran recordant la Hazel i l’Augustus m’intrigava.


Em quedo amb la novel·la, les seves descripcions són suficientment detallades com per crear imatges mentals del espais i dels personatges, és una novel·la intima, d’aquelles que llegeixes amb tranquil·litat, un bon te a la mà i un mocador ben a prop.

Jo em vull quedar amb la lliçó que l’amor pot aparèixer en tot moment i és un motor que ens regala felicitat i algú amb qui compartir els bons moments i amb qui fer-nos forts en els dolents.

Per desgracia, avui en dia, hi ha massa Hazel i Augustus, no tots tenen la sort de trobar-se, però tots son lluitadors i afortunadament molts d’ells li claven una puntada de peu al cul a la malaltia. 

Ells són realment l’esperança i un exemple per una societat on la salut només es valora quan s’ha perdut.

dissabte, 3 de juny del 2017

Pasado Imperfecto



Pasado Imperfecto es una novela elegante, con solera, conmovedora, fascinante, perspicaz, una historia muy clásica, con fundamentos sólidos y que desprende aquella calidez de un recuerdo o de un sueño sobre la Inglaterra Victoriana, con aquellos edificios imponentes, unos jardines envidiables, la clase social alta con sus vestidos y su elegancia, sin olvidar su  arrogancia y sus problemas, al fin y al cabo, ellos también tienen sus problemas. 

Pero no todo es perfecto y maravilloso en esta historia, también hay dolor, recuerdos amargos y añoranza. Una novela de costumbres con todas las letras.


El lector se sumerge en el extraordinario ambiente social de la Temporada de Londres en plenos años sesenta, donde familias aristocráticas intentaban encontrar buenos partidos para sus hijas, mientras que alguien daba un toque de marihuana a los brownies de las fiestas que se celebraban en el museo de cera. 

Fue un tiempo en que todas las cosas parecían estar en continuo cambio, y así era, aunque no siempre en la dirección esperada.


Nuestro protagonista es Damian Baxter, un hombre inmensamente rico con una única preocupación: encontrar el heredero adecuado para recibir su gran fortuna. Un hombre al final de su vida, un punto de reflexión sobre su propia vida, las acciones que hizo o no y como estas pueden afectar a lo que le queda de futuro.


Damian se pone en contacto con el narrador, un antiguo amigo suyo de Cambridge, para pedirle ayuda. Aunque cuarenta años después y que las cosas hayan cambiado, él continúa odiándolo, pero decide aceptar. Siempre es agradable tener noticias de un viejo amigo aunque a su edad es más interesante tenerlas de un viejo enemigo… 


A partir de una carta anónima que Damian ha recibido de una de sus antiguas novias, en la cual le da a entender que tuvo un hijo suyo, el narrador se compromete a encontrarlo.


Lo mejor a destacar de la novela son sus personajes, como el autor nos va introduciendo en sus vidas, con esnobismo incluido. Unos personajes que marcan la cara y la cruz de la alta sociedad. 

Muy bien enmarcada en la época y que se van entrelazando, mostrando poco a poco las relaciones que hay entre ellos. Estos muestran un reflejo de los estereotipos marcados, muy parecidos a otros retratos por Julian Fellowes en obras como Downton Abbey.


La pregunta del millón que invita al lector a escoger esta novela de Debolsillo es: ¿Y si nos termináramos arrepintiendo de no habernos atrevido a cometer errores? Si queréis saber cómo intenta descubrir la verdad Damian, os invito a que desgranéis su “Pasado Imperfecto”, os aseguro que os invitará a reflexionar sobre vuestro propio pasado. 


Aquí os dejo sus primeras páginas.