Afrontar el fuego

Hoy cerramos la trilogía de “La isla de las tres hermanas”, cerramos el conjuro que se inició con “Baile en el aire” se reforzó con “Cielo y tierra” y forma un todo con Afrontar el fuego.

El mal está acechando con más fuerza contra las tres brujas, Nell superó su prueba mostrando su fuerza interior, Ripley lo hizo con justicia y clemencia, ahora le toca a Mia, la más poderosa de as tres superar su prueba, la última que cerrará el circulo o que hundirá la isla en lo más profundo del mar para siempre destruyendo todo y a todos los que ama.

El amor, ese es el eslabón débil que Mia deberá superar, un obstáculo que se verá en duda al volver Sam Logan a la isla, el hombre que le rompió el corazón, aquel que estaba destinado a ella y que en su sangre también porta la magia del agua.

Ella es fuego, él es el agua que puede sofocar las llamas, que puede provocarla a encender su chispa con más fuerza, pero también puede unirse a ella y crear algo nuevo y muy poderoso.

Nora Roberts se centra en el dilema del amor y del corazón, del juego de encontrarse a destiempo, de huir y no afrontar los propios sentimientos y mostrar una gran turbulencia en los elementos al sincronizarse los tempos entre dos destiempos.

Sam ha regresado para ahuyentar el mal, pero sobre todo para recuperar el amor que en su momento le fue dado y que ahora le es esquivo, el destino de Mia y de todos dependerá de su decisión, quizás dar una segunda oportunidad al corazón la condene a la muerte o puede que la unión de dos mitades creé una magia blanca muy poderosa.

Debolsillo nos invita a reencontrarnos con unos personajes que han seguido caminando juntos, Nell y Zach, Ripley y Mac, ahora les toca a Mia y Sam.

Soy una gran lectora de esta autora y reconozco que la trilogía se sostiene por sus personajes fuertes, bien construidos, por sus dualidades al enfrentarse a sus propios límites y al mostrar unas cualidades muy mundanas a personas con poderes o dones especiales, pero… si, aunque suene raro le voy a dar un pero… la trama en sí, la idea de las tres brujas, de romper una maldición y de la fuerza de un circulo de tres me ha recordado tanto a la trilogía de la “Bruja Oscura” que se hace muy difícil no hacer comparaciones, así que lo mejor es que cada una saque sus propias conclusiones.

Desde aquí os ofrezco sus primeras páginas, el inicio del final de una historia de trescientos años y de una isla maravillosa que ojala fuera real.

Creed en la magia de vuestros corazones.

Dímelo al oído

“Sin reservas” y “Sin palabras” me ha dejado Noe Casado con una novela de contrapuntos, de hielo y fuego, de contención y de pasión o como ella misma describe esta nueva novela como una comedia erótica muy gamberra, pero muy mucho (eso lo añado yo).

Dímelo al oído nos invita a soñar, a renacer después de una mala, muy mala experiencia  y a descubrir el lado oscuro, gamberro y pasional que todos escondemos dentro.

Nuestros protagonistas son como mínimo peculiares, Astrid es una joven culta que fue engañada y estafada, ahora trabaja en un hotel haciendo suplencias y ayuda a su hermano en su taller de coches, es una joven positiva y alegre aunque se menosprecia frente a sus propias posibilidades. Owen es el hombre de hielo, mantiene su vida atada a una agenda, incluso el sexo tiene su horario, es guapo, joven, rico, inteligente, pero en el fondo siente estío frente a lo que le rodea.

Mientras Owen ha decidido hacer algo espontaneo se le estropea el coche y Astrid le recoge, la atracción es absoluta pero ninguno se atreve a dar ningún paso, Owen es hermético y hay que tener mucha paciencia para comprenderlo, hecho que frena a Astrid hasta que ambos cedan a la pasión.

Una novela con el hilo conductor de la atracción entre dos almas, un negocio que llevar a buen puerto aunque ello les conlleve más de un disgusto, pero lo mejor de todo es descubrir como una a una, las correas que atan a Owen a la responsabilidad y a la rigidez de un reloj se van soltando hacia la espontaneidad que Astrid le aporta.

Esta historia bien hilvanada y con grandes dosis de pasión, muestra con un tempo dinámico una atracción adictiva que no deja que el lector aparte los ojos de sus páginas y desee en algunos momentos darles un pequeño empujón a los protagonistas.

Creo que la autora juega más con los silencios entre los personajes que en los diálogos, dando énfasis a los pensamientos y a la verdadera personalidad de cada uno de ellos que se esconde en un traje y la profesionalidad, sin olvidarnos que entre sus páginas se esconde una maravillosa banda sonora.

Esencia nos sorprende demostrándonos que ciertamente los polos opuestos se atraen, que la seducción en una pareja es cosa de dos y en definitiva que el resultado puede ser EXCELENTE.

Aquí os dejo sus primeras páginas, espero que caigáis seducidas y descongeléis el corazón de un amante considerado y muy pasional.

Des del balcó

És tot un plaer i un honor poder-vos presentar la segona novel·la d’una gran autora que després de tres anys d’escriptura i d’haver despullat la seva ànima i el seu cor aconsegueix mostrar-nos una Barcelona desconeguda per als joves i massa patida per els més grans.

Després d’haver gaudit amb “Com si fos ahir”, Teresa Muñoz una jove apassionada, ponderada i amb una gran capacitat per relatar el detall històric i la humanitat fràgil dels seus personatges torna als nostres cors amb Des del balcó, una narració on s’intercalen amb molt estil i amb un tempo sostingut dues veus, dues èpoques, una saga familiar plena de dones fortes i patidores que s’enfrontaran al destí i a la Barcelona que les envolta.

La novel·la comença de manera magistral amb una senzilla però profunda idea: “L’Àngela fica la clau al pany i prova de fer-la girar” aquesta idea de descobrir que s’amaga rere una porta tancada, els secrets que les parets han mantingut fora del temps i el desig d’immobilitat de la seva mare respecte al passat donaran sentit a una novel·la que us arribarà al cor.

De la mà de l’Àngela i del seu camí a la descoberta del passat amb l’ànsia de conèixer millor a la seva mare qui li ha deixat en herència un pis ple de vida passada i qui sap si amb possibilitats de una nova vida amb fonaments nous.

Una narració intimista i profunda que us posarà la pell de gallina, us deixarà amb ganes de més i amb un estil propi que convida a continuar llegint, viurem en la nostra Barcelona i en la dels nostres avis i pares, la postguerra, una època de repressió, d’imposició, d’abús de força i d’autoritat, però també d’amor i passions prohibides, d’homes malvats i de grans carregues emocionals, tota una lliçó i un crit a l’esperança del que avui som gràcies als que ens varen precedir.

La nostra estimada Teresa dona veu a la injustícia i a aquells que ja no es poden defensar en la veu d’unes dones que s’aniran apropant en esperit, ja que físicament el temps se’ls ha esgotat.

Una historia dura que us farà somiquejar i alhora us donarà pau, sé que sembla força estrany poder conjugar les dues idees, però molts hem patit l’arrel de la qual parteix l’Àngela i realment frappa el detall i el realisme que plana a plana viurà el lector.

Amsterdam llibres us convida a obrir una capsa de records en forma de pis, cada habitació, cada racó, cada marc de fotografia i el reflex del mirall conformen una imatge de present on el passat és tangible a la mà.

Una ficció que podria ser real.

Aquí us en deixo les seves primeres planes, obriu la porta amb l’Àngela que encara que al principi es resisteix el seu interior es sorprenent.

Bèsties Fantàstiques i on trobar-les. El Guió original

J. K. Rowling és de les poques escriptores capaces de transformar tot allò que toca en or, podríem dir que la màgia que s’amaga entre les planes de les seves novel·les brolla de la seva ploma com l’alè que s’escapa en un somriure.

Si ja ens va embruixar amb el jove Harry Potter i les seves aventures i rere la seva darrera publicació de “Harry Potter i el llegat maleït” ara torna amb aquest nou format de guió per presentar-nos en paper l’estructura original d’una de les pel·lícules que més recentment ha fet les delícies dels més menuts i d’aquells que conserven el seu petit Peter Pan al cor.

Bèsties fantàstiques i on trobar-les és el guió original que ens presenta en una edició de luxe que ens ofereix Empúries, un volum digne per ser regalat, rebut i comprat.

Amb una coberta pulcre, seria, amb fons blau com la nit i unes lletres i il·lustracions en daurat ja mostra el detall i la cura que s’ha tingut al presentar aquest volum.

Estem a punt de conèixer un nou amic i tots aquells secrets que amaga dins la seva maleta. El nostre protagonista és en Newt Scamander, un jove explorador i magizoòleg que protegeix essers màgics en extinció degut al seu desconeixement o al fet de ser titllades com a perilloses.

Una d’aquestes parades el portarà a la gran ciutat de Nova York on el seu món es complicarà força quan algunes de les seves bèsties s’escapen i creen problemes per allà on passen.

El volum esta dividit en escenes, marcant els seus diàlegs i les característiques de l’ambient que se li vol donar, breus il·lustracions esquitxen les seves planes representant la visió original de l’autora respecte al nou món fantàstic que ens presenta.

Sempre centrada en el detall, l’obra ens ofereix també un glossari de termes cinematogràfics, el repartiment i l’equip que ha dut aquest guió a la gran pantalla, on personalment m’agradaria remarcar la tasca del guanyador d’un premi Oscar, Eddie Redmayne com a protagonista.  

Una obra que no podeu deixar de tenir en la vostra col·lecció, això sí, si sou una mica primmirats en l’ordre l’haureu de col·locar davant els “Harrys”, ja que l’aventura succeeix cinquanta anys abans.

Gaudiu de l’aventura i no us enamoreu d’alguna bestiola, n’hi ha de molt bufones. Que la màgia us inspiri a somiar amb la grandesa de la vida i de la imaginació.

Tu i Jo

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Des de William Shakespeare a Miquel Martí i Pol es donen cita a Tu i Jo, un poemari sobre l’amor que ens mostrarà Trenta-dues maneres de dir-ho.

En aquest recull de Versos triats per Jaume Subirana trobem maneres de dir t’estimo amb diversos sentits.

Si creus en l'amor.

Si creus que estimar és tan bo com ser estimat.

Si vols dir-ho i no saps com fer-ho...

Des de l’amor més carnal al més romàntic, del més jove al més madur podem trobar maneres de dir aquelles paraules que fan tanta por.

Quin mal hi ha a dir t’estimo? Perquè ens en callem tants? I si un dia ja no hi som a temps?

Les paraules es van crear i s’han anat transformant per ser dites i per acomodar-se al context i complir la nostra funció vital de comunicar-nos. Realment hi ha moltes maneres de dir-ho i moltes són en el silenci d’una mirada o una carícia però... que bonic quan és de paraula!

Inundat del color taronja i amb fotografies i imatges que ajuden a fer dels poemes triats una autentica obra d’art esdevé una lectura plaent. La tipologia de la lletra i les referencies als autors també acaben de fer d’aquesta breu obra una obra excepcional i especial.

És perfecta per els enamorats i per als que els agrada dir el que senten. Aquells valents que saben fer que una paraula tingui molt sentit.

És una obra realment bonica i un cant a l’amor en una època que sembla que l’amor sigui una cosa massa volàtil i breu.

És un regal pels sentits que de la mà de Columna podeu gaudir.

Poc més hi ha a dir, simplement desitgem que us enamori la seva lectura.

"L'amor és amistat incendiada" - Jeremy Taylor