El gran Joan

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui us proposem una novel·la que us farà pensar i que es guanyarà un lloc al vostre cor. 

Us interessa saber-ne alguna coseta? Vinga, seguiu llegint que us en farem cinc cèntims.

A El gran Joan coneixereu a aquest particular home que des de la seva torre contempla amb molt d’escepticisme i una mica de superioritat l’arribada d’una generació crescuda en la democràcia.

Si, en Joan pot ser poderós però encarna les pitjors passions de l’ésser humà. La seva manera de mostrar-se superior, irrespectuós, masclista fins al moll de l’ós composen ell seu caràcter.

Creieu que pot haver-hi alguna persona o algun fet que puguin desfer un cor congelat? Pot un home acabar amb els seus prejudicis? Com?

Tranquils que en aquesta novel·la tenim un contrapunt màgic. El Pere s’incorpora a l’acció recent sortit de la universitat, amb els ideals per bandera i amb més ganes d’aprendre i llegir tot allò que passa per les seves mans. Aquest jove gaudirà per primer cop del luxe.

És impressionant com aquesta novel·la utilitza a aquests pols oposats per il·lustrar-nos sobre el xoc cultural, social i demogràfic de la nostra terra als anys noranta.

Potser si que en Joan és una mica extremista i li veu moltes gràcies al antic règim polític i també hem d’admetre que en Pere és el viu retrat dels joves que tenen el món al seus peus i només pensen en el que vindrà.

Arribaran a entendre’s? Poden els records d’en Joan i el futur d’en Pere trobar un punt d’unió?

De la ploma de l’ Antoni Ferrando Arjona descobrirem dues histories personals que de manera molt didàctica ens proposen un viatge en el temps per comprendre on som avui en dia i com han viscut cadascun d’ells l’evolució política i tot el que això ha comportat.

En aquesta obra guanyadora del Premi Primum Fictum 2015 reconeixerem que el diàleg és la clau per enderrocar murs de manera definitiva i una eina fonamental per entendre el perquè del tarannà de cada individu.

Gràcies a Librooks veurem una evolució en ambdós protagonistes que ens encongirà el cor i tocarà les cordes de les nostres emocions.

Una amistat creixerà! En voleu ser testimonis?

Vinga va! Tots cap a les llibreries! Aneu a l’encontre d’aquest parell.

Us assegurem que no us en penedireu.

Viatge al món dels tions

Cossetània edicions sempre està molt pendent dels més menuts de la casa i any rere any s’esforcen per regalar-nos quelcom nou, diferent i original. L’any passat  ens presentaven una nova col·lecció titulada “Els meus manuals” i res millor per començar que “El Tió. Aprèn a cuidar-lo”, però ara que ja sabem com cuidar-lo descobrirem com viuen durant la resta de l’any a Viatge al món dels Tions.

Amb un text acurat, senzill, amè i divertit a càrrec de Ton Lloret Ortínez i unes il·lustracions fora de sèrie de Martí Garrancho Rico, un tàndem perfecte que faran les delícies dels més petits i dels més grans, ja se sap que per aquestes dates l’esperit de compartir i de mostrar les tradicions als menuts van de la mà d’uns adults que tenen ganes de gaudir con quan eren petits.

Cada any, pels volts de Nadal, milers de llars catalanes reben la visita d’un ésser entranyable: el tió. Curiosament, durant segles, ningú no ha trobat estrany que un simple tronc de fusta s’alimenti de fruita i de galetes per acabar cagant llaminadures, torrons i obsequis per a petits i grans.

Però i la resta de temps On viuen els tions? Com són els poblats de tions? Com són els poblats de tions? Jo no ho sabia, però els tions viuen en nius, ja poden ser subterranis a les zones d’alta muntanya, o nius penjants a boscos on conviuen amb visites dels humans, també n’hi ha d’emboscats on només poden entrar els tions i fins i tot, en petites illes als pantans on els tions poden arribar-hi nedant.

No us penseu que nomé hi ha tions masculins, també n’hi ha de femenins, encara que a ull humà no els sabem distingir, en el seu habitat viuen en famílies, amb els avis tions, els pares i els més menuts de la casa, entre vuit i catorze germanets que fan anar de corcoll als grans.

Les famílies formen tribus tan per preparar-se per Nadal, com per a protegir-se de llenyataires, Santa Claus, els incendis i la poca cura que tenim dels boscos.

Voleu saber parla la llengua dels tions? Doncs no trigueu que aquest petit gran manual us espera amb moltes ganes. Aquí teniu les seves primeres planes.

Esperem que cuideu bé del vostre tió i us porti molts regalets i llaminadures.

Fue un beso tonto

Favor con favor se paga y beso con beso se devuelve. Así empieza una historia de tira y afloja, de armas tomar y sueños imposibles a realizar.

Fue un beso tonto es mucho más que un beso y jamás diría yo que fuera tonto. Esta novela que fue publicada por primera vez en 2010 nos llega ahora de las manos de Esencia, sello con títulos explosivos y autoras de categoría como nuestra querida Megan Maxwell quien en esta novela derrocha ironía y un poco de mala leche.

Es difícil no reconocer la prosa adictiva de la autora, a sus locuaces personajes, a sus tramas repletas de amor y sensualidad y el trasfondo de una vida posible y real que se mezclara con la más maravillosa de las fantasías.

Una novela nada tonta en la que el carácter de los protagonistas marcaran la tensión de la trama, podría estar hablando solo de sus cuatro protagonistas, pero he de reconocer que los secundarios aportan peso, veracidad, mala leche y conflictos diversos sin olvidarnos de zancadillas y piedras en el camino.

Nuestras protagonistas son dos inspectoras de policía, duras, seria, fuertes, nada quejicas y con un gran sentido del deber, Olga no tiene filtro, es directa, rápida y mordaz, a ella no la achica nadie y tiene el corazón cerrado al amor, por otro lado Clara es un poco más comedida y cree en el amor, aunque no las tiene todas con ella, juntas son peligrosas para los hombres.

Sus vidas cambiaran cuando conocen a dos médicos, el Doctor Pichón (Alex) y el Doctor Payaso (Oscar) un neurocirujano y un pediatra de un hospital privado, dos ricachones que serán rechazados por primera vez por unas mujeres que se quedan con ellos.

Oscar es más mundano y cae rendido por Clara, alias McGyver, su relación será del odio al amor y al discutir en el mismo momento. Alex es estirado y prepotente, aunque la realidad es que la vida le supera y no ha conseguido lo que realmente le haga feliz, este es seducido por Olga, alias la Teniente O’Neill.

Sus mundos son muy diferentes, no pegan ni con cola, pero lo que parece por una parte un suicidio social y por el otro un problema en ciernes podría encontrar aliados que les faciliten el camino, aunque reconozco que ellos solos se dinamitan a base de bien.

Esta novela tiene de todo, su parte negra en las tramas policiales de las chicas, una parte llena de esperanza en el trabajo en el hospital de ellos, la diversión asegurada con la familia de las chicas y la petulancia en la madre y ex de Alex.

Una combinación perfecta, con giros inesperados y altamente adictiva donde los celos saltan las páginas y las lectoras buscaran entre ellas al Doctor Macizo y al Doctor Buenorro. Aquí os dejo sus primeras páginas.

Una novela en una única entrega que os dejará con ganas de más, mucho más.

Solo un consejo os voy a dar, nunca nadie es estúpido por decir “Te quiero” y menos si realmente sale del corazón. 

Massa mares per un fill

Ens enfrontem a un cas que per desgracia sembla més corrent del que ens pensem. No em refereixo en cap cas en que Massa mares per un fill no sigui original, sinó que en les seves planes se’ns mostren les misèries humanes d’aquells que han caigut a les urpes de la droga i que pel camí de la xeringa ho han perdut tot pel camí, fins i tot la pròpia vida.

Aquest és el cas de la Trini, una dona ex drogoaddicta que es trobada morta al carrer amb una agulla al braç, el cas passa a la policia qui dictamina la seva mort degut a aquest fet i tanca el cas, però els seus amics no ho tenen tant clar, la Trini ja no es punxava i la cosa no sembla ser tan clara.

D’altra banda, l’autora Dora Muñoz ens presenta en Kevin, el fill biològic de la Trini i el motiu pel qual ella ho va deixar. Després de passar de família d’acollida a una d’altra, però ara té uns nous pares i ja no és en Kevin, és en Joan Kevin, un al·lot llest que tenia un nom poligonero i ara té una oportunitat diferent enfront la vida.

En Joan ara forma part d’una família benestant i té uns pares que gaudeixen de les seves abraçades i manyagueries.

En aquest punt l’autora remarca la importància  en l’estima que rep un nen dels seus nous pares i com aquest es rebut per uns desconeguts, de vegades millor i de vegades pitjor.

Els fils que van tramant la historia comencen a mostrar-nos una cara menys amable quan els amics de la Trini, i sobretot l’Aitor qui es decidirà a conèixer de primera mà el món fosc de la droga per descobrir allò que la policia no ha cregut rellevant.

Una novel·la que guanya molt en la seva lectura al respectar la llengua de l’autora mallorquina, fet que ens ajuda a entrar en situació i en calçar-nos les sabates de l’Aitor qui serà l’artífex del descobriment real de la mort de la Trini.

Un dels punts més forts d’aquesta novel·la publicada per Llibres del Delicte és el fet de que els personatges que investiguen la mort de la Trini no són policies que segueixen un protocol, sinó que són persones com nosaltres que faran mans i mànigues per arribar a la veritat.

Palma espera a tots els amants de la novel·la negra per descobrir allò que amaga entre les seves ombres i com les diferencies socials marquen una gran diferencia entre la família biològica d’en Kevin i l’adoptiva, sense oblidar-nos de personatges com en Valls, el policia sorrut com ell sol que pels seus prejudicis tanca una investigació sense ni mirar.

Un joc de contrapunts on la veritat es barreja amb la mentida i el resultat és creïble i addictiu per un lector acostumat a títols de qualitat.