dimarts, 19 de juliol del 2016
#CONCURSOHOT ESENCIA
ESTRENAMOS #CONCURSOHOT PARA CALENTAR EL VERANO. SI SOIS FANS DE La petita llibreria, CONTESTÁIS LA PREGUNTA Y COMPARTÍS LA FOTO EN TWITTER O FACEBOOK ESTA NOVELA DE Sophie Jackson PUEDE SER VUESTRA GRACIAS A #ESENCIA.
Sempre amb tu
Arribem al final d’una historia d’amor plena
d’alts i baixos, de pors i esperances, de somnis i malsons, d’amics, família i enemics. Avui ens
acomiadem de l’Eva i d’en Gideon Cross, els protagonistes de la saga Crossfire.
Els vàrem conèixer a “No t’amago res”, vàrem
patir les seves pors a “Reflectida en tu” i “Lligada a tu”, vam donar un pas
endavant a “Captivada per tu” i avui descobrirem el seu futur a Sempre amb tu de la mà de Columna Edicions.
Sylvia
Day és una artista que sap amb la seva ploma magistral
despullar les animes i els sentiments dels seus personatges, aquesta saga no es
tracta només d’una historia d’amor que evoluciona des del sexe fins a trobar un
ciments més sòlids, sinó que es recrea en el procés, en cada pedra del camí, en
cada alegria continguda, en el ferm control de voluntat i en la necessitat
d’alliberar el pes de l’esquena dels protagonistes sobre fets traumàtics de la
seva infància i joventut.
La construcció d’aquesta saga no crea un
univers únic per als protagonistes, els seus personatges secundaris tenen una
vital importància per entendre el món en el que conviuen, les necessitats de
cadascú i les relacions afectives que els lliguen o deslliguen d’ells.
Seria gairebé impossible entendre l’Eva sense
en Cary, el seu millor amic o en Gideon sense l’Angus, el seu cap de seguretat
i el més semblant que té a un pare.
El final d’aquesta saga ens aporta un final
força inesperat, el paper de la mare de l’Eva donarà una visió d’un malson
soterrat i els protagonistes tancaran més d’un capítol de la seva vida
construint realment un “nosaltres”.
La seva lectura és addictiva, pensava que cinc
parts per explicar una historia potser era excessiu, però reconec que els girs
constants, les traïcions i l’intent de millorar cada dia, fa que el lector
entri en facilitat a la seva lectura empatitzant amb la situació.
Una sèrie que en breu veurà la llum a la gran
pantalla gràcies a la productora Lionsgate qui n’ha comprat els drets, cosa poc
d’estranyar després de ser número u a tot el món i haver estat traduïda a més
de quaranta llengües.
Us deixo les seves primeres planes i jutgeu
per vosaltres mateixos.
A més, l’autora ens regala al final del llibre
el principi de la seva nova saga “Blacklist” on descobrirem tots junts en Kane
Black i la Lily, una historia que promet força passió.
Etiquetes de comentaris:
Columna,
Picantona,
Psicològica,
Romàntica,
saga
dilluns, 18 de juliol del 2016
El arte de tirar
Por Ángela Sánchez Vicente
Después de la lectura “Felices sin un Ferrari” de la
colección Duomo Sakura es imposible
no caer en las redes de El arte de tirar.
A raíz del volumen que ya reseñamos, concluimos que
comprábamos de manera compulsiva para intentar ser felices o para llenar huecos
de vacío emocional y sin querer llegábamos al punto de la acumulación.
Entonces, lógicamente empiezas a comprar conscientemente
aquello necesario y útil pero… ¿Qué hacer con todo lo innecesario que ya tienes
en casa?
La respuesta está en Cómo
liberarse de las cosas sin sentimiento de culpa. Cuantísimas veces abrimos
el armario y hay ropa que no tiramos por “pena” o llenamos trasteros y
buhardillas con recuerdos que sabemos de antemano que nunca más iremos a
buscar.
Somos seres que tendemos a la acumulación y parece que
nos gusta embriagarnos de cosas para sentir que nuestra existencia ha tenido un
pasado y una historia.
Todo esto es precioso pero en su justa medida.
Nagisa
Tatsumi nos muestra el camino para tirar cosas y no sentir culpa o vergüenza.
Como ya dije en la reseña del libro anterior no hay que
ser radical ni atolondrarse y tirarlo todo a la basura pero sí que podemos
hacer una buena selección.
Acumulamos cosas de nuestros seres queridos que ya han
partido y reconozco que en este punto no soy obediente… Sé que los recuerdos
están en mi corazón para siempre y en las fotografías y en los sitios en que he
sido feliz con ellos pero ¿Quién es capaz de tirar algo que es un recuerdo
familiar?
El cambio puede empezar por nosotros y nuestra casa.
Ropa que no usamos hace dos o tres años difícilmente la
usaremos de nuevo, colonias que adornan el cuarto de baño, apuntes de la
universidad, juguetes de cuando éramos pequeños, etc. Todos estos objetos se
merecen un lugar en la casa si nos han marcado o si tienen utilidad pero si no
se pueden tirar tranquilamente o donarlos a otras personas que en ese momento
lo puedan necesitar.
Al final tenemos los armarios y las zonas de almacenaje
llenas y realmente lo que necesitamos no lo encontramos.
Hay que hacer este ejercicio de “catarsis” y empezar a
tirar cosas que en cierto modo es como tirar lastre y cerrar las puertas al
pasado y abrir las ventanas al futuro.
Gracias a Duomo
ediciones tenéis las pautas que os serán la mar de útiles.
diumenge, 17 de juliol del 2016
El que no et mata et fa més fort
Per Maria Valle Viña
Com us
vam prometre, avui us presentem la darrera novel·la de la saga Millennium “El que no etmata et fa més fort”. En
aquesta ocasió l’autor es el David
Lagercrantz i ens l’apropa com les altres entregues que podreu trobar a Columna i labitxaca.
En aquesta ocasió la Lisbeth Salander ha anat de
cacera participant en un atac hacker molt complex, assumint riscos que
habitualment hauria evitat. Mentrestant a la redacció de Millennium, en Mikael Blomkvist viu els seus pitjors moments com a
periodista.
Sobtadament, en plena nit, una trucada desperta en
Mikael: és el professor Frans Balder, eminent investigador especialitzat en
intel·ligència artificial, que afirma posseir informació vital sobre els
serveis secrets dels Estats Units. La seva font és una jove rebel i extravagant
que s’assembla sospitosament a algú que en Blomkvist coneix massa bé.
En aquesta darrera novel·la de Millennium hi trobem hackers, espionatge industrial i tràfic
il·legal d’informació reservada per les quals més d’un estaria disposat a
matar.
Una nova novel·la que, malgrat no ser escrita de la ma
de Stieg Larsson, conserva tota la
seva essència, la intriga, els misteris i tota la prosa a la que els lectors de
Larsson estem habituats. Una nova
entrega que captiva, que et té despert fins la matinada enganxat per no perdre
detall.
En David
Lagercrantz és l’autor de la quarta entrega de Millennium, és de Suècia, escriptor i periodista, matemàtic,
criptògraf i un dels pioners en el camp de la intel·ligència artificial. Es
autor de diferents llibres, entre ells alguns de gran èxit a Suècia com “Jo sóc
Zlatan”.
Si les anteriors entregues de Millennium
us van agradar no dubteu en comprar l’últim d’aquests. Tot un fenomen literari
dels últims temps, publicat a més de 50 països i amb més de 80 milions de
lectors. Encara no el tens?
Etiquetes de comentaris:
labutxaca,
Psicològica,
saga,
Thriller
dissabte, 16 de juliol del 2016
La niña que se tragó una nube tan grande como la Torre Eiffel
Por Ángela Sánchez Vicente
Dicen que el
amor da alas… ¿Estás listo para volar?
Os
acordáis de esa sentencia popular que dice “yo por ti iría al fin del mundo” o
“iría hasta la China andando por ti…” pues casi casi es el deseo de una madre
en el libro más emotivo, sensible, dulce y metafórico de la temporada.
En
La niña que se tragó una nube tan grande
como la Torre Eiffel conoceremos a Providence, una mujer parisina que en el
mismo momento en que se dirige a recoger a su hija adoptiva a Marraketch ve
como el tráfico aéreo es suspendido por el humo de un volcán islandés.
Ella
solo quiere llegar a su destino y amar a su pequeña niña sin medidas y la
pequeña niñita enferma espera a su futura madre con los ojos inundados de
esperanza.
En
este periplo en el que nos sumerge Romain
Puértolas encontraremos personajes muy extraños y variopintos que nos
mostraran la grandeza del amor, la fuerza del deseo y las ganas de luchar por
lo que uno quiere.
Un
chino que habla como un pirata, unos monjes tibetanos que escuchan a Julio
Iglesias y un largo etcétera ayudaran a esta mujer que cree que su única
solución es volar para alcanzar a la niña.
¿Se
llegaran a encontrar? Lo siento pero esta vez os dejo con todas las incógnitas
en el aire para que la prosa mágica del autor os embriague en una novela
increíble y altamente adictiva.
Ya
nos enamoró con El increíble viaje del
faquir que se quedó atrapado en un armario de Ikea y vuelve con fuerzas
renovadas pero con ese sello de identidad que lo hace único, que le lleva del
humor a la lágrima, de la emoción a una metáfora que se puede aplicar a todos
los humanos en todas nuestras circunstancias vitales.
Nos
ha dejado sin palabras y si las pudiéramos seleccionar todas ellas serian
adjetivos positivos.
Realmente
Debolsillo nos regala una obra
maestra comparable a esos libros como “El principito”, o aquellos libros de
citas en que cada uno al darle sentido completa la historia y cierra el
círculo.
¿Os
animáis?
Es
un viaje del que volveréis transformados.
Etiquetes de comentaris:
Debolsillo,
irònic,
Psicològica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






