Operació Judes

Per Àngela Sánchez Vicente

Haig de confessar abans de fer-vos cinc cèntims de la novel·la que us presentem avui que ja era seguidora del autor i que el passat Sant Jordi em va acabar de conquistar amb la seva personalitat.

Si, us parlo d’en Jordi Solé, l’autor de la guardonada novel·la “Conspiració a Tarraco”, “Barcelona Far West”, “Ciutat d’espies” i “La nit de Damballah” entre d’altres títols.

La seva prosa és molt personal i es pot reconèixer a kilòmetres vista. És com un segell de qualitat i la garantia que gaudiràs de la lectura d’una manera quasi addictiva. 

A més, el dia que em va signar “La nit del Damballah” em va demostrar l’amor cap a la seva professió i la gran dedicació que hi té alhora que mostra molta empatia, respecte i té molt interès en els pensaments que la seva novel·la deixa al seu públic. Crec que és l’autor que més m’ha agradat conèixer (i penseu que cada any en cauen uns quants!). 

La seva proximitat, humilitat i professionalitat el fan ser una gran persona que de tant en tant es vesteix de grandíssim escriptor per regalar-nos les seves paraules.

Aquest cop, torna amb Operació Judes, una novel·la en la que ens retrobem amb en Pol Vidal, un dels periodistes més eixerits de l’època.

Ara estem a la Barcelona de l’any 38 i de la mateixa manera en que el sol aplomat bull el terra, ell està en un fumejant estiu. No hi ha manera d’oblidar la pèrdua de la seva esposa Eva, era el seu referent i la seva única veritat des que la va conèixer uns cinquanta anys enrere.

Ell es sent vell i acabat, tot és negre i buit, res té significat. Tot farà un tomb quan en Martí Rouret, home de confiança d’en Lluis Companys, l’obligarà a reaccionar i el farà activar les seves cèl·lules grises.

Un funcionari de la Generalitat ha estat assassinat i Companys sospita que tot és una trama per tancar la seva administració. De mala gana agafarà el cas i intentarà esbrinar qui hi ha rere tal succés desconeixent que aquesta veritat que busca el farà obrir els ulls davant una realitat majúscula i vital per ell.

M’agradaria molt desvetllar-vos el final tan espectacular i dir-vos quina és la seva descoberta però el millor és que ho descobriu vosaltres mateixos doncs és una novel·la extremadament recomanable. 

Gràcies a Columna podeu donar resposta a totes les preguntes d’en Pol i veure com la realitat de la Barcelona de les darreries dels anys trenta es barreja amb una prosa genial mentre personatges històrics i verídics es donen la mà amb d’altres ficcionats en un vaivé impressionant.

No us el deixeu perdre i de pas us animem a que us familiaritzeu amb la bibliografia de l’autor. De debò que val la pena!

La leyenda del Hechicero. El Aprendiz

Hoy presentamos lo que parece ser la introducción con todo lujo de detalles de la apuesta juvenil del momento de manos de Planeta.

Lo que nació en un programa de escritura se transformó en una fiebre lectora en busca de un substituto para aquellos que adoraron las aventuras de Harry Potter y su mundo lleno de magia y que seguro disfrutaron con la epopeya de Frodo Bolsón, más de seis millones y medio de lectores lo descubrieron en wattpad, una trilogía que sorprenderá mágicamente.

Aquí nace La leyenda del Hechicero con su primera entrega El aprendiz, subtitulo que ya no podremos aplicar a su joven autor, Taran Matharu, dado que en este volumen que hace de gran presentación a un mundo nuevo y a nuevos personajes, nos muestra su valía y una proyección hacia el gran dominio de la pluma.

Siempre que me enfrento a una lectura juvenil me da reparo pensar que la visión de alguien adulto pueda modificar la esencia real de la novela, es por ello que intento dejar los prejuicios en la puerta y centrarme mucho en la historia y en su futuro público.

La primera sorpresa que me he llevado ha sido al sacar la sobrecubierta de la novela y encontrar escondido como si se tratará de un secreto el mapa de Hominum, una vasta tierra que descubriremos junto a Fletcher, un joven herrero cuyas aspiraciones parecen truncadas a un destino marcado hasta que descubre la posesión de un don muy especial, puede invocar demonios de otro mundo, un don que generalmente recae en la clase alta de la sociedad.

Así que viajará hasta la Academia Vocans donde se educará para poder ser un gran hechicero y poder defender su mundo de los orcos. Cada personaje tiene su demonio invocado y los hay de distintas categorías: ácaros, lutras, alcaudones, salamandras, leñosos, vúlpidos, cánidos, félidos, anúbidos, gólems, hidras, grifos y minotauros.

Cada uno de ellos aportará diferencias a la narración mostrando diferentes poderes y relaciones entre ellos.

La vida en la Academia es complicada, sus compañeros no se lo pondrán nada fácil, Los gemelos Forsyth le harán la vida imposible, Sylva, una elfa, intentará buscar una alianza para con su pueblo aunque para ello deba ser traicionera con aquellos que le tienden una mano.

Fletcher se encontrará en medio de fuerzas poderosas con un único amigo para ayudarle, su demonio Ignatius. Cuando todo el mundo ha movido sus fichas del juego, nuestro protagonista deberá decidir de qué bando está, el destino de un imperio está en sus manos...

Solo le voy a dar un pero y es que la narrativa, tratándose de una novela de ficción y aventuras es bastante pausada y muy lineal, no hay muchos giros inesperados ni una gran acción trepidante, creo que el autor se recrea en esta  primera entrega para crear al milímetro el nuevo mundo y sus protagonistas.

Una lectura ideal de cara a estas vacaciones, para mentes inquietas y si no me creéis aquí os dejo sus primeras páginas que os invitaran a descubrir lo que se esconde en la magia y sus sombras.

L'elefant desapareix

Per Raúl Gotor

Editorial Empúries Narrativa ens torna a portar una nova joia de Haruki Murakami. Després de la publicació de llibres com “De que parlo quan parlo de córrer”, “Desprès del terratrèmol”, “Underground”, “Homes sense dones”, “Escolta la cançó del vent” i “Pinball, 1973” que podeu trobar a la mateixa editorial per tal de poder delectar-vos amb la narrativa d’un dels millors escriptors actuals japonesos que existeixen al panorama literari.

Aquesta vegada és el torn de L’Elefant desapareix un recull de 17 contes que Marukami va escriure a la dècada dels 80 i que entrat el Segle XXI van formar, tres d’ells, una adaptació teatral amb grans elogis de crítica. Durant aquests disset relats ens trobem amb un Murakami tal i com el coneixem de sempre i en el que apareixen tots aquells elements que sempre són recursos propis de l’autor: personatges solitaris, emocions a grans nivells de mesura, música, menjar i surrealisme...

Personalment les temàtiques que més m’han agradat, ja hagin sigut pel seu absurd o per la bona historia que es teixia han sigut el tractament de la son que es fa en el conte  d’una dona que perd la capacitat de dormir i rumia amb la vida i la mort. O aquella que parla d’un nan que balla de forma increïble, on la realitat es difon en un relat molt atraient.  Hilarant ha sigut la història d’una parella que els agafa un atac de fam mentre conversen d’un atracament, que fa que junts a les dues de la matinada pensin en atracar ells mateixos un McDonalds. 

Tal i com he dit, la fantasia i la filosofia que tenen els protagonistes d’encetar la vida d’una manera (siguem realistes) igual que nosaltres i la prosa de Murakami fan que aquesta il·lusió tingui una relació directa, en realitat, amb la nostra quotidianitat. Sincerament no em preocupa mai que les històries de Murakami no tinguin un fil concret o acabin d’una manera abrupta. La vida és així, sense principi, nus i desenllaç, caòtica i extraordinària.

Murakami ens torna a mostrar que Orient i Occident son diferents en moltes coses però semblants ens altres. La seva prosa totalment minimalista i les reiteracions en tots els seus contes fan que el lector tingui plena consciència del control que l’escriptor està exercint ja no només a l’obra sinó en el lector mateix. La ficció i la realitat sempre es donen la mà amb prosa plena de simbolisme que fa que la lectura sigui agradable o angoixant segons l’interès del propi Murakami.

Perfecte per tots aquells amants de Murakami que esperen en candeletes la seva propera obra, per tots aquells que potser una historia massa llarga amb aquests simbolisme se li fa pujada i prefereix llegir contes curts per tal d’assaborir-los millor. 

Però, sobretot, un llibre dedicat a tots aquells que no només llegeixen sinó que aprofundeixen amb allò que estan llegint i es formen una construcció totalment innovadora vers la seva pròpia existència. 

Crec que la finalitat d’aquests 17 contes són precisament això, que el lector emprengui la seva rutina amb una mirada molt més màgica que faci que el dia a dia sigui molt més d’un mateix. Gaudiu-los. 

 

El libro de los Baltimore

Tras haber caída rendida bajo el influjo de la pluma de Joël Dicker con “La verdad sobre el caso Harry Quebert” hoy me reencuentro con Marcus Goldman, quien nos relató su experiencia con aquel caso, pero esta vez no nos encontramos frente a un nuevo thriller a desentrañar, hoy descubriremos una intriga muy diferente, una historia marcada por la vida misma de una familia, su familia.

El libro de los Baltimore nos narra en voz de Marcus una historia que termino en Drama, juega con las idas y venidas del pasado al presente para mostrarnos como su familia formada por los adinerados Goldman de Baltimore y los no tan afortunados Goldman de Montclair es marcada por la envidia y la amistad a la par, un drama familiar con lo bueno y lo malo.

Acompañaremos a Marcus en sus recuerdos de infancia y de su adolescencia, los inicios de su madurez donde no sabe realmente si la ha alcanzado. Con él sabremos más de su familia, de cómo sus tíos y primos Hillel y Woody, estos junto a Marcus eran conocidos como “Banda de los Goldman”, cada uno de ellos era diferente pero se complementaban a la perfección hasta el momento en que a finales de sus estudios universitarios sucedió el Drama, con mayúsculas.

Uno de los aspectos que más me han gustado del autor es su capacidad de construir una obra con un personaje ya conocido pero en ningún momento se recrea en su historia anterior, casi podríamos decir que son novelas completamente independientes entre sí.

El fuerte de esta novela son los personajes, sus solidas construcciones, los sentimientos que emanan y como estos traspasan las páginas hasta llegar al alma del lector.

Joël Dicker es el dueño de una pluma sagaz, capaz de describir de manera fotográfica a estocada de tinta aquello que desea que vea, sienta o explore el lector. Un escritor que poco le queda por demostrar como maestro de las letras pero no por ello ceja en el empeño de dar lo mejor de sí mismo.

Con un control absoluto del tempo de la narración y una construcción detallada nos enfrentamos a una lectura apasionante donde la amistad logrará el perdón y el amor no será fácil de extinguir. Y aunque derramareis alguna lágrima os prometo que su lectura vale la pena.

Ya no existen los Goldman de Baltimore y los de Montclair, juntos son los Goldman, una sola rama de un castigado árbol.

Aquí os dejo sus primeras páginas que generosamente nos ha cedido Alfaguara. No perdáis el tiempo, una saga familiar os espera para presentarse y una promesa será cumplida.

O como reza el propio libro: “Si encontráis este libro, por favor, leedlo. Querría que alguien supiera la historia de los Goldman-de-Baltimore.”