El ratpenat

labutxaca ens presenta la primera aventura del nostre estimat inspector Harry Hole, fill pròdig d’en Jo Nesbo, un dels millors escriptors del gènere negre noruec dels nostres temps.

El ratpenat ens transporta a la càlida Sydney, on les altes temperatures i l’impressionant paisatge faran estralls entre els lectors.

Allà el nostre inspector treballarà amb en Andrew Kengsinton, un detectiu d’homicidis aborigen amb un punt de vista força distant de la seva.

La víctima d’aquest cas es una jove noruega, Inger Holter, una estrella menor de la televisió, que ha sigut trobada entre les roques al peu d’ un penya-segat i en unes condicions que mostren en el seu cos un gran patiment abans de morir.

Un dels punts forts i que no hem d’oblidar en aquesta novel·la és el fet de ser la carta de presentació d’en Harry Hole i per a tots aquells que ja el coneixem gràcies a “El pit-roig”, “Nemesis”, “L'estrella del diable”, “El redemptor”, “El ninot de neu”, “El lleopard”, i com a novetat editorial podreu trobar en breu la segona entrega de la saga  "Escarabats" que també publicarà l'Editorial labutxaca, ens ofereix aquelles petites peces que acaben conformant el veritable caràcter del personatge i més d’un perquè quedarà resolt.

En aquesta entrega veiem un reguitzell de possibles culpables, molts esquelets als armaris i moltes preguntes amb difícils respostes. ¿Serà Evans White, el seu nuvi, l’assassí? ¿Què feia ella amb un capo de la droga? El cas sembla força tancat fins que una sèrie de desaparicions i assassinats sense resoldre faran trontollar les primeres hipòtesis.

En Hole és un personatge turmentat i en cada cas intenta redimir part de la seva ànima, molts clarobscurs té aquest personatge, però la seva personalitat, la seva ment deductiva i la seva tossuderia el converteixen en un detectiu amb grans recursos i bons resultats.

La prosa de l’autor és molt dinàmica, manté al lector en tensió i atrapat en una voraç lectura, no sabria descriure en una sola paraula la genialitat d’aquest home dinàmic, cul inquiet, afable i proper que s’amaga rere un personatge que per moments t’encisa i per moments t’entren ganes de donar-li una coça.

No és d’estranyar que el seu autor amb aquesta novel·la guanyés el Riverton Prize  a la millor novel·la negra noruega l’any 1997, i el premi Glanyckeln a la millor novel·la negra escandinava l’any 1998.

El ratpenat és un best-seller de caire mundial.

No hi ha res millor que descobrir per un mateix si el seu èxit serà efímer o sòlid en el temps que llegint precisament aquesta primera entrega on els sentiments són més convulsos i la trama sedueix pàgina a pàgina captivant al lector a descobrir per ell mateix qui podria ser l’assassí.

Aquí us deixo les primeres planes, gaudiu-les i segur que us retrobeu amb un nou vell amic a les llibreries.

¿Qué sería yo sin ti?

Por Raúl Gotor

 

¿Qué sería yo sin ti? Seguramente una pregunta que muchos hemos realizado en lo más personal de nuestro entorno a aquella persona por la cual bebemos los mares. Una pregunta tan fácil de hacer y tan difícil de responder que da título a esta obra de Guillaume Musso.

Guillaume t’adore. Lo reconozco, ya es oficial, me encanta este hombre, su prosa, su facilidad de poder escribir sobre amor sin caer en los tópicos de siempre y sin hacer que la lectura se vuelva un barrizal edulcorado sin motivo justificado. Su novela La llamada del ángel me sorprendió, Central Park me convenció y ahora  ¿Qué sería yo sin ti? ha reafirmado mi decisión de tener a Guillaume Musso como escritor de cabecera.

 

Booket nos trae una obra fresca, una historia sobre el amor y las decisiones que tomamos teniendo en cuenta las consecuencias que nos repercuten. Gabrielle y Martin se conocen en pleno San Francisco universitario. Vivirán una historia de amor que los golpeará sin dejar opción al aliento. La brevedad del programa de movilidad internacional hace que Martin tenga que dejarlo todo y volver a su rutina en Francia. Lo que estos dos jóvenes no saben es que no volverán a verse hasta después de muchos, muchos años. 

Martin se ha convertido en un policía especializado en el robo de historias de arte. Todavía no entiende como aquella relación pudo acabar sin respuesta por parte de Gabrielle y eso hace que vea el pasar de los días con cierto resentimiento impropio de alguien de su edad. Sus días los rellena de la manera que puede; Coca-Cola Zero, canutos y su mayor obsesión: intentar atrapar al mayor ladrón de arte de la historia, Archibald, personaje sin rostro por el cual las agencias de inteligencia de todo el mundo se encuentran en jaque. 

La contraportada del libro nos da mucha más información de la que yo os relato, sólo comentaros que Gabrielle tendrá que decidir entre estos dos hombres tan dispares, identidad de los cuales no deseo revelar nada.

Una historia que nos explica cómo nos puede llegar a condicionar las decisiones de los demás. Un thriller policíaco, con tintes románticos a los que ya nos tiene acostumbrados Guillaume. Un relato cuyo final se encumbra en un giro inesperado donde los protagonistas tendrán que verse las caras con el enemigo más oscuro que existe. 

Recomendado a todos aquellos que les gusten las novelas frescas, las historias de amor sin caer en sentimentalismos, los thrillers policiales, las tramas bien hiladas e inesperadas... en resumen, ¡a todo el mundo! ¿A qué esperáis? Id corriendo a la librería más cercana y pedid un ¿Qué sería yo sin ti? Vuelve el frío y nada mejor que un buen chocolate, manta y Guillaume Musso para hibernar durante horas.

Las sombras de la memoria

Hoy os quiero recomendar una gran novela en formato pequeño, Debolsillo nos presenta Las sombras de la memoria de Mercedes Guerrero, autora que ya nos sedujo con “La mujer que llegó del mar” y que evoluciona hasta presentarnos un thriller sublime.

Un secreto silenciado durante décadas...

... una mujer abocada a descubrir los recovecos de su pasado familiar.

Una novela llena de intriga, una mezcla de suspense, peligro, romanticismo y muchos secretos ocultos en el pasado y que pondrán en peligro a nuestra protagonista Maribel o Isabel, como prefiráis.

La historia empieza desde la primera página con un tempo dinámico, repleto de descripciones muy detalladas y cuidadas de una ciudad con embrujo de per se Córdoba y una casa familiar donde sus palabras susurran recuerdos dulces a nuestra protagonista pero que entre sus muros se esconde un secreto que se remonta generaciones atrás y que pueden conducirla a un final fatídico.

La autora nos presenta a una joven que ha perdido sus raíces y busca desesperadamente reencontrarse con sus recuerdos, con los olores y sabores del que fue también su hogar. Una vez se ha instalado curiosea por la casa descubriendo pasadizos secretos y unos cuadros de artistas como Matisse que en su día fueron robados a los nazis.

Pobre Isabel, a partir de ese momento su vida se transforma en un verdadero infierno, y os aseguro que el lector sufrirá con ella, es un personaje muy empático, una joven dispuesta a descubrir la verdad sobre su familia y que por el camino se irá perdiendo poco a poco.

Su vida corre peligro y aquellos en los que confía serán brutalmente asesinados, su corazón le dictará que confíe en Daniel, el Inspector de policía, un hombre que hace latir su corazón, pero la realidad es que no confía ni en su sombra, cada hilo que tira la lleva a un callejón sin salida o a una muerte para acallar la verdad.

No os contaré mucho más de la trama, dado que he de reconocer que me ha sorprendido muy gratamente, los giros argumentales y como se hilvana la vida de las diversas generaciones hasta llegar a nuestros días es una construcción sólida y merece la oportunidad de sorprender a los lectores. Pero recordad, no todos son quienes dicen ser.

Sé que las comparaciones son odiosas y por eso espero que me perdonéis, pero esta historia ya sería un best-seller si sucediera en Italia o Estados Unidos y su autora no fuera española.

Perdeos por Córdoba y por el amor al arte. 

Submissió

Per Maria Valle Viña

Viatgem a la França del 2022. Els partits tradicionals s’han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d’una nova formació islamista, derrota la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials. 

En François, un professor universitari fastiguejat de la docència i de la seva vida sexual, veu com la transformació que segueix l’arribada del nou president altera la vida dels francesos i li depara un futur inesperat. 

Els jueus emigren, les dones canvien les faldilles per les bruses llargues i els pantalons i alguns comerços tanquen o reorienten el negoci. La Sorbona és una universitat islàmica on els professors conversos gaudeixen de salaris excel·lents i tenen dret a la poligàmia. I, com Huysmans, l’escriptor del segle XIX convertit al catolicisme, en François sospesarà pronunciar les paraules que li obriran les portes d’una nova vida: «No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta.»

Submissió va arribar a les llibreries franceses el dia de l’atemptat contra Charlie Hebdo i Houellebecq, acusat d’islamofòbia, va afirmar: «No prenc partit, no defenso cap règim. He accelerat la història, però no puc dir que sigui una provocació, perquè no dic coses que consideri falses només per posar nerviosos els altres.» Més enllà de la polèmica, Submissió és una novel·la de «política ficció», una faula pertorbadora en què coexisteixen intuïcions poètiques, efectes còmics i una melancolia fatalista.

Michel Houellebecq és poeta, novel·lista i assagista. La seva primera novel·la, Ampliació del camp de batalla, va guanyar el Premi Flore i va ser molt ben rebuda per la crítica. El maig de 1998 va rebre el Premi Nacional de les Lletres atorgat pel Ministeri de Cultura francès. 

La seva segona novel.la, Les partícules elementals (Premi Novembre, Premi dels Lectors de Les Inrockuptibles i millor llibre de l’any segons la revista Lire), va ser molt celebrada i polèmica, així com Plataforma i La possibilitat d’una illa.

 

Va obtenir el Premi Goncourt per la seva anterior novel·la, El mapa i el territori, que es va traduir a trenta-sis països. Ara ens apropa de la ma de la editorial Anagrama i amb la traducció de Oriol Sánchez Vaqué la novel·la que avui us presentem. 

Sébastien Lapaque, Le Figaro ens diu que Submissió es «Divertida, impertinent i desesperada, amaga una lliçó inaudita. Menys escandalosa del que s’ha dit i més subtil del que sembla» i Adam Gopnik, The New Yorker ens diu sobre l’autor «No és només un escriptor de sàtires, sinó un escriptor de sàtires “sincer”, francament entristit pels disbarats de la història i per la bogeria humana, i això és més inusual».