Una casa en Thornwood

Por Ángela Sánchez Vicente

“Cuando tú eres lo único que separa un pasado violento del destino de aquellos a quienes amas, ¿hasta dónde estás dispuesto a llegar para salvarlos?”

Bajo esta pregunta se presenta Una casa en Thornwood una aventura sobre la verdad oculta en el pasado, cómo este puede interferir en el hoy, el cisma con todo aquello que no te deja avanzar y un renacer comenzando de cero.

La protagonista de esta historia es la joven y dulce Audrey, la cual hereda una casa de su exmarido en Queensland.

Hasta aquí todo parece ir bien puesto que ella viajará con una maleta de sueños hacia una casa que se ha de llenar de nuevas esperanzas, ilusión y nuevos horizontes pero solo llegar se enterara de que su exmarido murió en extrañas circunstancias.

Como si fuera una bofetada de la vida Audrey sentirá que el mundo se le viene abajo y que lo que le podía salir bien ha resultado otro fracaso a añadir a su inacabable lista… pero no dejara que la rabia y la frustración se apoderen de ella así que manos a la obra y a investigar.

En la casa encuentra una foto muy inquietante del antiguo propietario y un retal en donde se explica que este hombre fue acusado de asesinar a su esposa a la vuelta de la Segunda Guerra Mundial.

Tal será la obsesión de Audrey por este hombre que llegará a unir ambas tramas en una sola investigación y aunque no os queramos adelantar nada de nada de lo que averigua os podemos asegurar que su inteligencia y tenacidad la harán llegar muy pero que muy lejos.

De la mano de Anna Romer aparece una historia conmovedora con sentimientos encontrados y una descripción psicológica de los personajes que llega a asombrarnos y a meternos dentro de la historia en un abrir y cerrar de ojos.

Gracias a Suma de letras tenemos una historia de fuerza, valor, renacer, verdad, investigación, asesinato, nuevos amores y un personaje principal que nos enamorará capitulo a capitulo.

¿Os apetece un viajecito a Tornwood? 

¿Queréis conocer el secreto de Samuel Riordan?

Id a las librerías y preguntad por este título, seguro que os gustará y os hará compañía en este frio Febrero.

Ofrena a la tempesta

Per Eva de las Heras i Mestres

 

L’univers de la inspectora Salazar, ha detectat el seu forat negre, l’origen de totes les seves inquietuds  i sobretot, el perquè de tot plegat. La descoberta de la veritat més profunda de la seva intimitat vital, i el fet inesperat de l’elecció, qüestió que contradiu l’actitud habitual de la protagonista que acostuma actuar de manera metòdica i punyent.

En aquesta tercera part de la història que ens torna a  presentar l’Editorial Columna, Ofrena a la tempesta, Dolores Redondo ens ofereix la  descoberta de les accions macabres realitzades a la vall per part d’una secta, sobre criatures de molt curta edat i el control que exercien sobre els seus poderosos membres, fan que la visió de la realitat quedi distorsionada en aquest tercer lliurament.

L’acció es torna a desenvolupar principalment a la vall de Baztan, encara que per motius de la pròpia investigació la protagonista es desplaça per altres contrades. És la màgia d’aquesta vall conjuntament amb el seu propi ecosistema natural i cultural que genera aquest ambient de barreja d’aspectes mitològics i alhora salvatges, on la natura ha evolucionat de ser un entorn a formar part de l’acció de la novel·la.

Finalment, la inspectora Salazar desenvoluparà una investigació metòdica, que causarà un no poder aturar la lectura, i sobretot voler saber més en referència a la vida personal i familiar de la protagonista.

És aquesta conjunció de la persona i la professional, que fa que la trilogia necessiti en tot moment del toc femení, i de la doble visió, la de mare i amant. El context familiar, un punt de suport important en la protagonista, en aquesta tercera part, passa a ser fonamental, fet que generarà un nou pou de contradiccions, segurament potenciades pel final imprevist de la segona novel·la "El llegat dels ossos".

Les principals necessitats de la protagonista es barregen de tal manera que generen, l’inesperat, en una persona tal conscient i madura dels seus actes com la inspectora Salazar. Els dubtes més importants, sorgeixen des de la intimitat i la necessitat més profunda que pot tenir una dona, com és el fet de ser admirada pel fet de ser-ho, i no pas per la visió estètica de la figura femenina en un món d’homes com és l’entorn professional més immediat de l’Amaia, i que provoca que en tot moment estigui en una actitud d’alerta per a poder demostrar les seves capacitats, i superar la guerra de sexes dins de l’entorn de la comissaria i els estereotips masclistes.

Dolores Redondo, ha recreat i generat un univers propi, vinculat a una cultura i a un entorn natural, que actua de manera conjuntament fet que provoca que no es pugui entendre la trilogia sense aquest context ambiental i el més important, la petja que deixa sobre les persones de la vall, on la climatologia modela les personalitats i les actituds dels membres d’aquesta petita comunitat.

També voldria destacar, perquè crec que durant la novel·la no se li ha donat el pes o el valor en la seva justa mesura, de la figura de la parella de la protagonista, en James, figura que actua i col·labora amb l’Amaia, fins i tot en els moments més complexes de la investigació i en les situacions sentimentals més difícils, on la protagonista sovint actua de manera desbocada, al sentir-se superada per l’adversitat del cas.

I ara què? Què podem fer amb la protagonista, amb les seves febleses humanes, el seu matrimoni, la vall, el seu futur més immediat? ... espero i desitjo que Dolores Redondo no trigui gaire en recuperar aquesta heroïna, tant humana i femenina, i que ja la trobem a faltar.

La trampa del matrimonio

Jennifer Probst nos sedujo con su debut “Matrimonio por contrato”, primer título de la exitosa serie “Casarse con un millonario”, ahora de la mano de Plaza & Janés nos llega su segunda entrega La trampa del matrimonio.

Esta segunda entrega se hilvana con la anterior rescatando una cita a ciegas entre Michael Conte, moreno, guapo, millonario y conde, y Maggie, la cuñada de su amiga Alexa.

Un sinfín de enredos les llevan a sentir tanta pasión como separación, son hielo ardiente en un vaso de armañac.

Si no habéis leído la entrega anterior no os preocupéis, dado que la autora recupera todos aquellos detalles importantes y los recoloca en situación creando una novela completa por sí misma, cierto que alguna pincelada se os puede escapar, pero nada grave a la historia que tenéis ante vosotros.

Nuestros protagonistas tienen mucha química, pero su pasado y sus vidas les mantienen alerta y alejados de cualquier relación que pudiera convertirse en algo real.

Michael es un mujeriego que no encuentra su media naranja, o quizás sí que la encontró pero la dejó escapar, una mañana su hermana le llama desesperada, no puede casarse con su novio dado que él, como hermano mayor no se ha casado y la tradición italiana de su familia así lo pide.

Solo hay una mujer en quien confía para hacer un trato, Maggie, sabe que aunque parece de hielo puede confiar en ella, el trato le saldrá caro, ya que Maggie tiene solo una exigencia y no está dispuesta a fingir ser su esposa en casa de su madre, una autentica mama italiana, sin recibir nada a cambio. Michael deberá dejar de ser amigo de su cuñada, dado que Maggie cree que quiere algo más de ella. Ya se dice que no hay más ciego que el que no quiere ver.

Todo lo que puede salir mal entre ellos sale peor, y todo aquello que parece a punto de estallar calma a las fieras que se esconden en sus corazones.

Sobre papel el trato es perfecto, pero a medida que se conocen más descubren que no son tan diferentes, que los dos se esconden bajo mascaras muy bien construidas y que solo la sinceridad más absoluta y brutal podrá lograr que los sueños se cumplan.

Me han conquistado las tres hermanas de Michael y toda su familia, un matriarcado italiano con toda su pasta y salsa al dente, sus tres hermanas son las reinas del drama y se muestran ante una desconocida como mujeres fuertes e independientes que anhelan a su hermano como tal y no como su guardián.

Una lectura que se hace muy amena, que nos lleva a un precioso pueblo italiano donde los colores, los aromas y los sabores despiertan el alma dormida. Un viaje que mostrará el interior y el pasado de cada personaje dando lugar a una pasión irrefrenable y a la necesidad de sentirse parte de una familia de verdad.

Una historia que empieza con una mentira y termina con una verdad atronadora.

¿Será quizás su hermana Carina nuestra próxima protagonista? Yo apuesto que sí.

Un conjuro de amor dulce y muy mágico.

L'estiu que comença

Aquesta novel·la és com un caramel de llimona en ple estiu, és dolç i el seu perfum envolta el lector, té el seu puntet àcid que aporta frescor en les càlides nits, però que no dura per sempre i el caramel s’acaba.

Amb el merescut reconeixement del Premi Ramon Llull 2013, la Sílvia Soler s’embarca en la relació de dues famílies unides per les dones, esposes i mares. Una història que va fent salts en el temps, uns més curts i d’altres més llargs per poder-nos mostrar el punt on les vides de les dues famílies van canviant.

Te un to pausat, necessari per la profunditat i la temàtica de la novel·la, una història que dona voltes sobre si mateixa i que reflecteix la vida tal i com és, plena d’alegries, de nostàlgia i amb tocs de melancolia. Com molt bé expressa un dels personatges, s’ha de continuar vivint i recordant però sense ser presoner del record. 

Paraules que semblen lliscar entre les seves planes però que mostren un profunditat que toca l’ànima del lector. He de confessar que en algun moment m’ha arrencat més d’una llàgrima però també és cert que a la meva cara s’ha dibuixat algun que d’altre somriure.

L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andre Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, l’Elvira i la Roser, que són més que amigues, són com germanes, han crescut juntes i són el motor perfecte per arrencar la història. L’autora ens les presenta com dues dones plenes de vida, de llum i d’esperança que estant embarassades fan plans pel futur dels seus fills, imaginen amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam que les uneix a elles o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Una història que   arrenca l'any 1961 i arriba fins al 2011.

Els personatges podrien ser els vostres veïns, són humans, gens recargolats i mostren tot un ventall de sentiments: culpa, angoixa, tristesa, alegria, esperança, amor. Són personatges molt tridimensionals en els quals el lector es podrà identificar. Trobareu uns personatges principals que es van fent grans i van madurant. Fills i nets, però tots ells estaran marcats per una desgracia que cadascun superarà a la seva manera. S’allunyaran i es retrobaran, s’estimaran i s’evitaran, i al final ... això ho haureu de descobrir vosaltres.

Pot realment el destí fer-nos donar voltes, agafar camis complicats, fer-nos parar i continuar fins arribar al punt on hauríem de estar? Aquesta és la pregunta que el lector s’anirà trobant plana a plana. També podrem gaudir de la imatge que aporta un petit costum que es converteix en una tradició, un simple fet, una senzilla frase en un moment determinat marcarà un punt de trobada entre la família Reig i la família Balart, un brindis la nit de Sant Joan: “I per l’estiu que comença”.

Molt emotiu, et posa la pell de gallina i sents la xafogor de l’estiu i el fred de l’hivern. Feia molt de temps que una novel·la no em tocava tant. És molt intensa. Hi ha una aposta per l'esperança, malgrat que les famílies dels dos protagonistes, Júlia Reig i Andreu Balart, viuen una tragèdia de la qual es parlarà durant molts anys al poble on viuen, el municipi imaginari de Sorrals, entre les comarques del Maresme i la Selva.

La podreu trobar gràcies a Planeta i a labutxaca.