Fanbooks ho ha tornat a fer, amb
El rastre brillant del cargol ens
mostra el món interior d’en Sam, un jove adolescent amb síndrome d’Asperger.
Dit així un
pensaria en trobar-se amb una novel·la trista, apagada, sobre un malalt i les
seves dificultats, doncs bé, ja podeu deixar els tòpics a la portada de la
novel·la, que aquesta amaga molt més del que sembla.
Molts us preguntareu que és ser un
Aspenger, generalment són persones amb dificultats de llegir entre línies, el que significa, que
són incapaços d'entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de
forma directa i verbal. La síndrome d'Asperger involucra un intens nivell de
concentració en temes d'interès i és generalment caracteritzat per un do
especial.
En Sam és un noi molt especial, té una gran capacitat per
a temes informàtics, a més és llest i com tots els nois de la seva edat comença
a trobar a les noies força interessants.
La Gemma Lienas, no es conforma en presentar-nos un personatge potent,
que encisa, que captiva i que enamora, va un pas enllà i ens mostra com
d’especial pot ser un Aspenger .
En Sam amb la seva passió per la
informàtica i els seus nous sentiments per la Martina el porten a descobrir un
pedòfil que navega per internet i que ha decidit que la Martina és la seva nova
captura.
El fet d’entrellaçar un tema com
l’assetjament per internet, la pedofília i un Aspenger podria haver resultat
molt difícil de combinar, però reconec que molt ràpidament el lector descobrirà
que ser Aspenger o normal, si és que hi ha algú normal, no té cap importància
per la trama, tots som especials d’una manera o d’una altra i això és el que
ens fa ser únics.
La prosa de l’autora transforma
aquesta novel3la gairebé en un thriller on el caçador és caçat virtualment per
en Sam.
Les seves descripcions són força
acurades i detallades, però el que atrapa més és la construcció del món del
protagonista, la seva relació amb la família i sobretot amb la seva germana
Iris, la relació amb els mestres de l’Institut i amb els companys, crea una
dinàmica molt real sobre el dia a dia d’un adolescent.
Crec, que aquest llibre dona una
lliçó sobre adaptació al món, tots hi hem de trobar el nostre lloc i hauríem de
veure que és allò positiu que podem aportar i intentar suplir les nostres
mancances amb l’ajuda dels demés, però si a més a més, com el nostre
personatge, té dificultats per relacionar-se, hem de ser pacients i no
titllar-los de “rarets” o malalts, quan potser en més d’un aspecte ens poden
passar la mà per la cara.
Una novel·la actual, dinàmica,
encoratjadora i profunda. No la deixeu escapar i perseguiu el rastre brillant
del cargol fins a la llibreria més propera. Us sorprendrà.
