dimarts, 17 de juny del 2014

El do



Si ens preguntem qui és l’autor anomenat Mai Jia potser encara no ens hem sorprès ni hem valorat la gran figura que tenim a l’abast gràcies a Edicions 62.

Mai Jia és el pseudònim de Jiang Benhu, un gran escriptor de best sellers nascut a Fuyang. La seva primera novel·la anomenada El do publicada l’any 2002 ara veu la llum en català i la podem paladejar a mode de tast de la seva producció. 

En aquesta novel·la ens farem amics d’un nano entranyable, en Rong Jinzhen, un geni de les matemàtiques que ha vist com al seva infantesa i joventut inquieta vers el números ha donat resultat i esdevé un dels desxifradors de codis més importants del món. 

Aquest jove encarna tots els valors positius del treball: la constància, la tenacitat, la rigorositat, la disciplina, la curiositat... però li manquen algunes estratègies socials doncs no ha tingut massa sort ni amb la família genètica ni amb la família del cor que anem fent durant el nostre camí vital.

Poc a poc el seu caràcter es va modificant i l’ambició comença a recórrer les seves venes intentant superar als seus predecessors familiars. 

Contestant a la seva petició de reconeixement és demanat per la Universitat N i per la Unitat 701.

La unitat està enmig de les muntanyes, allunyada de tot i s’encarrega de desxifrar els codis més complexos de tot el continent. L’ombra de l’oficina i l’aïllament el convertiran en un ser poderós i que es creu omnipotent superant-se cada dia amb reptes més i més difícils.

Però que és realment difícil a la seva vida? Què el duu a voler destacar tant? És el seu amor pel món numèric o hi ha alguna cosa més? De què estan fets els genis?

En aquesta novel·la veurem un retrat social molt marcat, narrat amb duresa, sinceritat i un xic d’ironia sobre allò que ens marca, els objectius que tenim a la vida i qui o que ens motiva a aconseguir-los. 

Crec que és una cita que no es pot declinar doncs tenim la doble lectura sobre nosaltres mateixos i l’aventura ascendent del propi protagonista.

Us atreviu a conèixer-lo? I a l’autor? No us desvetlla curiositat descobrir la manera d’escriure de l’autor més prestigiós i amb més lectors de la Xina?

El que és difícil d’un llibre és que perduri i crec que aquest esdevindrà atractiu a través del temps, alhora ha aconseguit traspassar fronteres i no perdre ni una gota de sentit tot i que la societat xinesa i la mediterrània tenen punts de divergència. 

Us animeu a fer un viatge pre-vacances?

dilluns, 16 de juny del 2014

Una noche en el Orient Express



Por Àngela Sánchez Vicente


¿Os apetece un viaje pre-vacacional? ¿Una escapada hacia la Venecia más tradicional en un tren nada convencional? 

Si es así apuntad este título: Una noche en el Orient Express! Una novela fresca, moderna, ágil y llena de personajes diversos y pintorescos que nos transportarán a un gran cambio interior.

Principalmente encontraremos seis personajes cuyas historias irán girando y girando hasta bajarse del tren, es una novela sobre evolución, cambio y refundación. Los que subieron al tren no serán para nada los mismos que bajaran de él.

Durante el trayecto que une Londres con Venecia conoceremos a nuestros nuevos amigos de entre los que amaremos a unos y odiaremos a otros dejando en el saco de mil emociones en una a otros tantos.

En el tren subirán secretos, promesas, recados… y bajarán relaciones, confesiones y secretos desvelados. ¿No os apetece un viaje así?

Su autora, Verónica Henry nos ofrece una novela lujosa, detallista, muy paisajista llena de descripciones de unas personas y unos escenarios que están en permanente cambio y evolución.

Los personajes se asemejan a la energía que se transforma, se enriquecen, se desgarran, se quitan la venda de sus ojos, se animan a enfrentar la verdad y a descubrir que cosas les unen aunque sean imperceptibles a simple vista.

Esta novela es muy curiosa e invita a la lectura a través de muchos canales: las diferentes tipografías que utiliza, una portada de ensueño, una trama perfectamente cerrada y un ritmo narrativo que va siempre “in crescendo”.

Gracias a SUMA de Letras podemos aprender cómo es el ser humano, sus miserias y sus glorias y cómo podemos pasar de un estadio al otro sin hacer escalas.

¿Os animáis a descubrir los secretos de la diseñadora de sombreros? ¿Y los del granjero? ¿Y el de todos los otros? ¿Qué les une?

Sólo lo sabréis si desgranáis poco a poco y página a página esta espectacular novela que nos ha dejado un muy buen sabor de boca y con ganas de más.

Tenéis el boleto. ¡Subid al tren!

diumenge, 15 de juny del 2014

No pasa nada. Y si pasa, se le saluda



Por Maria Valle Viña

Carla, habladora compulsiva, exageradamente emocional y expresiva, piensa que lo peor que le ha podido pasar es quedarse sin voz durante seis semanas, justo cuando atraviesa una crisis personal y profesional que ha puesto su vida patas arriba. 

Obligada a estar callada, pero incapaz de quedarse sin decir nada, Carla, tan impulsiva e irónica como siempre (a través del WhatsApp, una pizarra y el e-mail), aprenderá a comunicarse con el mundo como nunca antes lo había hecho y escuchará por fin cosas que jamás había oído por mucho que se las hubieran dicho. 

El título que lleva la novela de Raquel Martos es un lema para Carla, la protagonista de la novela, una mujer muy tremendista, llena de agobios y sufrimientos que le da demasiada importancia a cosas que realmente no las tienen.

Una novela, actual, fresca y entretenida, sencilla, con momentos divertidos y muy cotidianos que nos hacen sentir cercanas a la novela. Ideal para pasar una tarde tranquila de lectura en la terraza de casa o relajada en el sofá. 

La editorial Espasa nos presenta la novela No pasa nada y si pasa, se le saluda, con una edición moderna de tapa blanda y una estructura interior que combina la estructura clásica de las novelas con las conversaciones de WhatsApp, e-mail y de la pizarra.

La autora del libro es Raquel Martos, periodista, guionista y escritora. Ha desarrollado su carrera profesional en distintos medios. Junto con Laura Llopis, es autora de “La chica que se quería quemar a lo bonzo”. También con la editorial Espasa publicó en 2012 su primera novela “Los besos no se gastan”, que ha sido traducida con gran éxito en Italia. 

Raquel Martos nos demuestra cómo se puede pasar de sufrir a disfrutar, de la resignación a la indignación, del odio al amor y viceversa sin las etapas intermedias.

En la novela No pasa nada y si pasa, se le saluda descubrimos el valor del silencio, de la escucha activa, de las palabras, la amistad y como no, del amor y las relaciones. 

Una novela desenfadada e inteligente, irónica y también tierna y dulce, que nos hace ver la parte positiva de la vida y nos hace comprender que podemos afrontar todo lo que esta nos depare, porque como nos dice el título del libro… no pasa nada y si pasa, se le saluda. 

divendres, 13 de juny del 2014

La felicitat en una croqueta



Per Àngela Sánchez Vicente


Estic convençuda que els de la redacció m’han passat La felicitat en una croqueta per tal que les adori una mica més si és que és possible! 

El primer que entra pels ulls ja és atractiu, com passa amb els bons àpats aquest llibre té una presentació ben atractiva, moderna i amb un toc de tradició. D’allò més decadent de les tasques antigues recuperem la tovalla de quadre vichy vermell i hi afegim el pebre picantó i jove amb uns gràfics que aporten un maridatge perfecte amb la lletra.

En aquesta enciclopèdia sobre les croquetes, la seva autora, la Laura Conde ens desvetlla els secrets més amagats d’un menjar tan típic i al que acabem pensant que no se li dóna la importància que té per nosaltres.

Amb un primer plat com en són les curiositats com l’origen etimològic de “croquette” que en francès vol dir cruixent, als mites falsos sobre les seves calories i limitacions d’ingredients passem a un segon plat on ens fiquem en farina i descobrim els secrets d’una bona beixamel, l’arrebossat, el moment òptim per fregir-les i les maneres més correctes de conservació i congelació.

Descobrirem entre plana i plana secrets del món, croquetes que serveixen allà on anem sota un altre nom però que en sí són el que són.

Amb els postres arriba el torn de descobrir els millors llocs per degustar-les i el ritual de la croqueta alhora que la seva filosofia. Si, no esteu llegint malament, les croquetes tenen psicologia! 

Poc a poc arribem al moment del cafè i a la sobretaula, la nostra autora ens presenta noves receptes, tradicionals i modernes, d’aquí i d’allà però explicades amb veu amiga, amb proximitat i amb la frescor amb la que es parla al voltant d’unes quantes joies arrebossades.
Servit per Ara llibres en català i now BOOKS en castellà, degustem un llibre interessantíssim, ideal per regalar a les mares i per els amants de les rutes gastronòmiques.

Després de la seva lectura he arribat a unes quantes conclusions: la primera és que amb “panko” les croquetes estan mil vegades més bones i cruixents, la segona és que em trec una mica de culpa i sé que no engreixen tant com jo pensava i la tercera és que...

Ningú fa les croquetes com la meva mare!

 
No ho penseu dues vegades, aneu a buscar-ne un exemplar, no us en penedireu gens ni mica. Un aplec de curiositats que conformen una lectura amena, didàctica i molt gustosa.

El llibre està servit, tots a les llibreries abans que es refredi!

dijous, 12 de juny del 2014

Pare de família busca ...



Per Àngela Sánchez Vicente


Fa dies que rumio que posar en un sol full que plasmi tot allò que Pare de família busca… m’ha semblat. Crec que és de les ressenyes més difícils que m’han tocat fer, és un llibre fresc, amè, rabiosament actual, original, realista, fantàstic, emotiu... la llista d’afalacs se’m queda curta!

La història neix quan la família Plans es troba en plena crisi econòmica, malauradament tenen l’espasa de Damócles sobre el cap avisant-los que en qualsevol moment perdran la casa que els ha vist créixer com a família.

Poc a poc descobrim a través dels objectes de la casa transformats en narradors en una esplèndida tasca de personificació com la psique de cada un dels membres de la família es va transformant, com els ànims decauen però alhora com amb la força de tots junts trobaran un nou horitzó on ser feliços.

La ploma de la jove Laia Aguilar ens regala una de les novel·les més àgils i fresques que hem llegit en el que portem d’any, un llibre ple de records i retalls de la vida de la família Plans explicat des de diferents òptiques.

No us desvetllaré el final però el que si que us dic és que hi ha objectes molt reflexius i crec que el llapis és el meu preferit. Passa per tots els estadis, des dels somnis inicials fins a un munt de firmes que s’hauran de fer i llistes, sobretot llistes de feines i coses que no cal oblidar.

Gràcies a l’aposta d’Alrevés podem gaudir d’una novel·la diferent que ens mostra com un moment dur ens pot unir més que mai alhora que descobrim qui està al nostre costat de manera incondicional a les dures i a les més canutes.

Crec que és el llibre que tothom hauria de gaudir a la platja o bé a la fresca d’un aire condicionat amb un bon té gelat i anar-lo passant per tots els de casa.

És una lectura que convida a parlar i debatre amb la família gràcies a l’empatia que desperta en nosaltres el periple d’aquesta gran família. Com som? Què ens preocupa? Ens preocupen coses importants? Gaudim de la vida o passem de puntetes?

Només us diré una darrera cosa: sols arribem molt ràpid però JUNTS arribem més lluny a la carrera de la vida.

Gaudiu-lo i compartiu-lo!