Petonets pels puestus o a la recerca de l’amor sincer és la novel·la reconeguda amb el XXII
Premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, el seu autor és en Jordi Romeu Carol, un gran descobriment
per a la literatura de casa nostra.
Estem acostumats a llegir novel·les que parlen d’amor o
sobre l’amor signades per mans femenines, però quan ens topem amb un “ave
raris” signada per mans masculines ens intriga la possibilitat de descobrir com
ells ens mostren un sentiment tant gran que s’amaga rere tan poques paraules.
“Paka, te quiero”, aquesta senzilla frase pintada en una
carretera farà capgirar la vida d’en Joan Llorente, un jove periodista entrat a
la trentena al qual la Núria, ara ex-novia, l’ha plantat no fa ni dotze hores
després de dos anys de convivència, el motiu ni ell mateix el sap (i això que
diuen que ens escolten), però ha quedat ven tocat.
El seu cap li encomana un article sobre el món tèxtil i
de camí a la reunió concertada per trobar la informació, aquesta senzilla frase
el fa frenar en sec i el portarà a la recerca de la Paka, l’autor de la pintada
i a les profunditats de la recerca de l’amor sincer i veritable.
D’amor n’hi ha de molts tipus: filial, de parella, als
pares, entre germans, entre amics... però ... ¿Quantes vegades diem sense pensar
T’estimo?, ¿Sabem realment estimar?, ¿Sabem diferenciar l’amor, de l’apreci, de
l’estima o del sexe?
Per a tots el codi és conegut, el canal és evident i el
missatge és claríssim, tan se val si és: Te quiero, t’estimo, I Love you, Je
t’aime, ti amo, eu te amo, わたしは、あなたを愛しています, Σ 'αγαπώ, jag älskar dig ... el que és
gran i important és el sentiment que s’amaga rere unes lletres lligades i
ordenades de determinada manera.
El nostre
protagonista a la recerca de la veritat d’una pintada ens presentarà diversos
personatges amb la seva particular visió de l’amor, sense oblidar com en una
setmana d’ença que va començar la seva recerca la vida d’en Joan vira i obre
els ulls a la realitat, al seu propi passat i a les persones que l’envolten.
El descobriment d’aquesta
novel·la de mans de Cossetània fa
reflexionar als lectors sobre els sentiments que amagen al seus cors, aquells
profundament enterrats i lligats amb cadenes que només es deslligaran amb un
”t’estimo”.
La ploma d’en Jordi Romeu Carol és fresca, sembla que
el protagonista escrigui per a si mateix i comparteixi la seva vida amb nosaltres amb la finalitat de compartir molt
més que una vida, uns sentiments.
El seu estil és
directe i poc rebuscat, planteja situacions plausibles i crea un personatge de contrapunt
”la Dora” que pel meu gust és brillant, una personalitat que podria comparar-se
amb la força d’un tornado i que arrasa per allà on passa, és dolça i carinyosa,
picara i alhora sensible, és un compendi on tot sembla encaixar.
A que esteu
esperant, a les llibreries hi ha una novel·la que desitja dir-vos ”T’estimo”.
