Cómo ligar con un duque

Nos encontramos en las manos con la primera entrega de una trilogía escrita por Megan Mulry, una escritora de novelas románticas contemporáneas, donde las situaciones se centraran en las relaciones entre la nobleza británica y personajes urbanitas americanos, un cóctel explosivo que demostrará que un título no es solo pompa y lujo, detrás de cada uno de ellos hay una persona de carne y hueso.

Cómo ligar con un duque esconde entre sus páginas una historia rocambolesca donde las situaciones caóticas y precipitadas muestran que quizás el destino está escrito en las estrellas y no hay nada mejor que unos buenos amigos para guiar el camino hacia la felicidad.

Max Heyworth está terminando su tesis en Chicago, serio, formal y con un acento británico muy sexy, es un joven que desea ser un joven como cualquier otro, aunque sabe que a largo plazo deberá enfrentarse a su destino, ser el nuevo Duque de Northrop.

Bronte, es una publicista de éxito, acaba de terminar una relación tormentosa y no desea nada serio con un hombre, según sus amigas necesita un hombre de transición, y por lo visto ese hombre la está esperando en una librería de segunda mano.

De una manera muy casual empiezan una relación donde saltan chispas, él lo tiene muy claro, Bron es la mujer de su vida aunque le convencerla de ello, ella sabe que él es el hombre ideal, pero se asusta con facilidad y eso es un problema en cualquier relación.

Malentendidos, miedos, inseguridades, omisiones de la verdad y una futura suegra al estilo Cruella de Ville son solo algunos de los ingredientes que conforman un mundo lleno de sentimientos a flor de piel.

¿Podrá Bron superar su miedo al compromiso? ¿Podrá Max amoldarse al carácter impulsivo de Bron? ¿Será verdad que los polos opuestos se atraen?

Una narrativa ligera, suave como la brisa que levanta suspiros entre sus lectoras, un marco incomparable donde una pareja de jóvenes están dispuestos a afrontar el futuro siempre y cuando sea juntos.

Los personajes secundarios están muy bien estructurados, van cogiendo fuerza a medida que nos adentramos en la novela y podemos empezar a vislumbrar cuales podrán ser los que nos muestren su verdadera cara en la próxima novela.

Sus descripciones de Chicago, Nueva York y Londres nos transportan de las grandes y brillantes ciudades a las callejuelas Londinenses donde la historia fluye por cada adoquín.

Plaza & Janés nos ofrece una trilogía impecable, romántica pero no cursi, sentimental pero no ñoña, con carácter y picardía, una novela de aquellas que invita a soñar. Os aseguro que no podréis esperar para leer “Cómo conquistar a un lord”, una segunda parte donde los personajes crecen dejando paso a nuevos enredos dentro de una familia noble un poco disfuncional.

L'estiu de l'amor

Per Àngela Sánchez Vicente

Si us agraden les novel·les on la realitat és ficcionada de manera sublim heu de deixar-vos meravellar per L’estiu de l’amor.

Amb una ploma plena de realitat i un ritme narratiu enginyós, divertit, frescs i lluminós com una tarda d’estiu és com en Toni Orensanz ens presenta l’època en que el genial Pablo Picasso es va establir a Horta de Sant Joan amb la seva musa francesa anomenada Fernande Olivier.

La portada il·lustra a la perfecció el caràcter d’ambdós i el seu vincle, el pintor en ple procés creatiu i la musa sempre present transmetent-li de manera enigmàtica allò necessari per seguir trobant l’esperada inspiració.

Amb els colors propis de la seva paleta dels primers temps podem veure com una sola il·lustració ens convida a passejar-nos per la novel·la despreocupada que ha aconseguit l’autor.

Si bé, com encara ara passa a molts barris o pobles petits qualsevol petita novetat esdevé el motiu de xerrameca de tots els que hi viuen, calculeu la magnitud de ressò que va tenir l’arribada del pintor amb una noia bella, summament sensual, un tant desinhibida i amb la despreocupació i volatilitat d’una musa.

Totes les dones la veuen com una meuca i li tenen un xic d’enveja tot i que no entenen el perquè i entre els homes provoca palpitacions esdevenint el centre de totes les mirades picantones fins i tot dels homes més purs.

Sabem que realment en Picasso va passar per aquest indret a l’estiu de 1909 i els fets en base són verídics, si encara avui aneu per aquells llocs testimonis de tan explosiva parella encara sentireu la remor dels murmuris i els xiuxiuejos que ja han creat una llegenda al voltant de la persona i el personatge.

De la mà d’Amsterdam podem gaudir d’una novel·la que sedueix a amants de l’art, a amants de la lletra escrita i als que esperen una novel·la ambientada en un terreny proper amb el que connectar i emfatitzar esdevé una feina summament fàcil, àgil, divertida i didàctica.

Ens creiem que els fets ha de ser contrastats per esdevenir història i el propi autor ens indica en una nota on podem trobar cartes i documents que indiquen la veracitat de la seva estància però la cultura popular i la saviesa de les àvies juntament amb les seves ganes de xerrar i xerrar pels colzes ens amplien la anècdota transformant-la en una història que passarà d’uns a altres amb el poder i la rapidesa de la pólvora.

L’autor li dóna el toc màgic novel·lant allò verídic, allò que s’aprèn del boca orella i el que ell va afegir lliurement per tal de construir una de les novel·les més entretingudes que m’han caigut entre mans.

Una novel·la agradable de llegir, amb una història d’amor una mica impactant si tenim en compte el moment històric en que es desenvolupa i uns personatges principals esbossats amb precisió i amb molts girs. Impacta la visió d’en Picasso i la descripció física i psicològica de la Fernande esdevenint una dona capaç de partir la terra en dos amb el toc dels seus talons i amb una ànima desmelenada a la que no li importa allò que diguin o pensin els demés. 

Un fragment d’història que se’ns regala des de l’admiració, el respecte, el romanticisme i la picardia necessària per fer de l’aventura una obra mestra i respectable.

No us la deixeu escapar, l’autor és un nom que a la nostra biblioteca s’escriu amb lletres daurades com el sol i la novel·la serà subjecte de les nostres properes recomanacions.

Si heu perdut el gust de la lectura perquè heu enllaçat massa del mateix una vegada i una altre aquesta és el millor antídot!

El llegat dels osssos

Per Eva de las Heras i Mestres

Després de l’èxit de “El guardià invisible”, on es posa de manifest, que no és una peça única i que queden moltes preguntes per respondre en la vida de la inspectora Salazar, i sobretot per difondre la cultura mitològica de la vall  del riu Baztán (Navarra).

Dolores Redondo (Donostia, 1969), continua treballant i aprofundint en el triangle que formen la protagonista, Amaia Salazar, la família d’aquesta i la societat de la vall i la seva cultura. L’autora des del primer moment va parlar de l’obra com una trilogia, però no de tres peces soltes, sinó una peça partida en tres que a l’hora formen una i que podrem trobar de la mà de Columna.

Ja en el primer llibre quedava prou evident que la vida a la vall era força dura, la climatologia més pròpia de novel·les de ciència ficció com Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, més coneguda per l’adaptació cinematogràfica batejada de nou, amb el nom de Blade Runer; i sobretot per la imatge distorsionada d’una idea de societat tancada que s’impermeabilitza a tot allò que no s’identifica amb la vall.

La història ha conjugat molt bé la vida personal i familiar, en un entorn complicat i complex on les veritats no són manifestades i només apareixen perquè els esdeveniments ho reclamen, per això cal tenir molt present la fortalesa de la família de la protagonista i la figura del James, parella de l’Amaia i sobretot autèntic puntal de la fortalesa moral de la seva esposa.

L’acció a El llegat dels ossos arrenca amb una nova situació personal de la protagonista com és l’assumpció d’una maternitat molt imminent, a l’hora es produeixen tot un seguit d’actuacions vandàliques en una església de la vall, que faran que torni a la terra que la va veure créixer.

En paral·lel la inspectora Salazar començarà a investigar tot un seguit de coincidències que la durant a determinar que hi ha un assassí en sèrie, que fa anys que actua mitjançant la inducció a l’assassinat per terceres persones, però amb un petja molt indiscutible: TARTTALO.

El desenvolupament de la novel·la es realitza majoritàriament a la vall però també es mou la protagonista per Pamplona, i justament en aquest radi d’acció apareix una figura distorsionadora de la racionalitat i la metodologia de la inspectora com és el jutge Markina.

Els seus raonaments basats en la lògica i l’anàlisi es veuran alterats per situacions personals com és l’intent de compaginar l’atenció al seu fill i cobrir les necessitats més bàsiques d’aquest, i superar la situació personal en la que es desenvolupa la relació amb la resta de l’equip investigador, i com no, el plegat de silencis que envolten la vida de l’Amaia.

Finalment vull destacar la idea estereotipada de que les segones parts no acostumen a ser-ne millors, crec que l’autora ha sabut afegir un nou element a la narrativa d’El guardià invisible, com és la velocitat d’acció, fent que la història no tingui pausa i arribi a ser tant imprevisible el seu final, que no tinguem aturador en la lectura, per això considero que ha superat aquesta segona part a la primera, fent necessari tenir a les mans la tercera part imminentment.

És una novel·la que m’ha tornat a enganxar des del principi  i estic segura que l’última part semblarà a poc, espero i desitjo que la Dolores segueixi per aquesta via per què francament, pels lectors amants de la novel·la negra, puc dir que tenim tot un bon potencial d’escriptora en aquest gènere.

Amor de muchos días

Tras el empacho de romanticismo, corazones por doquier, bombones, flores y tópicos y típicos del día de los enamorados queremos aportaros un libro donde se retrata el amor con el formato literario más romántico pero con un contenido y un vocabulario muy actualizado.

Os hablamos ni más ni menos que de la antología poética Amor de muchos días. 
 

En este volumen podemos encontrar la evolución de la poesía, las variaciones que ha ido adquiriendo con el paso del tiempo y los matices personales de los VVAA que firman sus poemas.

Al pensar en poemas de amor tenemos la idea preestablecida de pensar en aquellos en que el ser amado era admirado hasta la saciedad o donde cada virtud era realzada hasta la máxima potencia. Son y serán muestras de literatura muy bellas y románticas pero seamos realistas, quien habla o piensa así hoy en día.

En esta antología de poetas del siglo XX, ensalzan la vida cotidiana, la duda sobre la infidelidad, los diferentes tipos de matrimonios o uniones, el choque de dos mundos y una larga lista de temáticas con las que nos es mucho más fácil vernos reflejados o identificar en ellos vivencias propias o de nuestro círculo más cercano.

Una lectura te tiene que despertar la curiosidad, sugerirte que pienses en como vives y darte una bofetada de realidad.

Gracias a Lumen, podemos tener en un solo volumen las mejores producciones reunidas con sumo esmero.

Habrá muchos que preferirán las tradicionales cursiladas amorosas de siglos pasados y muchos otros se decantaran por esta nueva propuesta actual y más acorde con nuestro contexto social. En mi caso, prefiero quedarme con ambos, pues no son excluyentes y cada uno aporta una visión del amor adecuada a su tiempo y espacio.

Si todo cambia, tenemos que ser capaces de reestructurar nuestra mente y apreciar las verdades de Amor de muchos días, quizás un amor más real aunque sea un poco menos idílico.

Os lo recomiendo, sorprenderéis a vuestras parejas con estos fragmentos que evocan un amor actual, vigente, fresco, ágil y dinámico.

Si me permitís, es dejo con mi favorito.

LA COLCHA ESTRELLADA

Un logro difícil para los verdaderos amantes

es yacer mudos, sin abrazarse ni besarse,

sin susurros ni suspiros ahogados

cada uno balanceándose en el esplendor del otro.

No menospreciemos los labios o los brazos

como seguro de constancia,

o el habla como necesaria comunicación

cuando las almas tan dolidas van a tientas por la oscuridad.

Aun así los amantes que han conocido este último refinamiento,

yacer separados, pero dormir y soñar juntos,

quietos bajo la colcha estrellada,

coronan el amor con ramas de mirto.