La cinquena planta

Fa poc hem rebut la novel·la La cinquena planta i us hem de confessar que ens hem trobat amb molts sentiments contradictòria amb aquesta historia.

En Manuel Baixauli, autor d’aquesta novel·la ens narra com un cop enllestida la seva darrera novel·la anomenada “L’home manuscrit” va començar a sentir petits símptomes que el varen dur a una malaltia que el va deixar completament paralitzat. 

Ell mateix bateja a B, el protagonista i autor, com a “pedra” i és una imatge tan colpidora que arriba a mostrar-nos el pes del seu cos, la quietud a la que es va trobar sotmès i a la duresa que va tenir que recórrer per tal de sobreposar-se al gegantí obstacle que va trobar al seu camí vital.

Tot i això, B mai va perdre la capacitat de pensar, raonar i sentir. De fet, les seves reflexions sobre el temps, la felicitat i allò que tot ésser humà es preguntaria en aquests casos queda dibuixat amb una sensibilitat i suavitat que embolcalla al lector.

Crec que és una mica agosarat el concepte del llibre, però un cop llegit veus que ho tracta amb tanta rigorositat, respecte, veritat i emotivitat que ens regala una lectura que defugint de la duresa aparent esdevé un cant a la vida i una bufetada de realitat. 

Quantes vegades ens amoïnem per coses supèrflues? Valorem realment allò indispensable com la salut? De quina manera estem vivint? Com assimilem el nostre patiment? I el dels altres?

En B, un cop fora del sanatori s’enfronta a la vida i a la rehabilitació que enfronta amb ganes, força i coratge. 

Alhora que ens narra la seva recuperació, ens fa un gran anàlisi sociològic sobre tots aquells que el varen acompanyar en tan costerut camí i li varen regalar el seu suport i el seu temps.

Això si, valoreu-lo com a exemple de vida de no rendició i de superació malgrat les adversitats. Creieu que va arribar a conquerir la cinquena planta que tan i tan el va obsessionar? Només pel seu valor i el seu caràcter podeu començar a fer apostes, però el més recomanable és que llegiu tan insòlit relat que ens convida a una reflexió constant.

Amb la gentilesa de Proa, demà podreu llegir l’entrevista que vàrem mantenir amb en Manuel Baixauli, un home que rere les seves lletres amaga una grandíssima persona amb una infinitat de valors positius.

Em va semblar que seria un llibre que em faria plorar o que preferiria saltar-me alguna plana però no ha estat el cas, és subtil, dolç... retrata el seu infern a través del sedàs del temps. Potser si l’hagués gestat en els pitjors dies hagués creat un altre llibre però ell ens fa veure el coratge de la vida i la seva manera d’afrontar-la.

Una novel·la renovadora que no us deixarà impassibles a no ser que tingueu el cor de pedra i l’ànima glaçada.

D’avui en endavant, per nosaltres, la literatura té un nom propi més que s’ha d’escriure ben gran i amb lletres daurades: Manuel Baixauli. No el deixeu escapar.

Celebración año Cortázar

La celebración del Año Cortázar comenzó la semana pasada con la presentación en Barcelona de Cortázar de la A a la Z en Casa Amèrica Catalunya en un acto que contó con las intervenciones de Carles Álvarez Garriga, editor del libro, Jean-Philippe Barnabé, profesor de literatura hispanoamericana, y Sergio Kern, ilustrador y autor del diseño de este álbum biográfico. 

Además, el Año Cortázar tendrá un acto destacado este miércoles 12 de febrero, cuando se cumplirán 30 años de su muerte. 

La editorial Alfaguara y Casa de América organizan una lectura dramatizada de textos del escritor argentino que llevará por título «Viaje a través de Cortázar» y que ha sido creada por el dramaturgo José Sanchis Sinisterra. Con las voces de Fele Martínez y Clara Sanchis, y la música de un bandoneón y un piano, esta lectura propone al espectador un viaje por los textos de Julio Cortázar.  

Historias de cronopios y de famas, Rayuela o Papeles inesperados serán algunas de las obras que protagonizarán este espectáculo dirigido por Natalia Menéndez. La cita tendrá lugar el próximo miércoles 12 de febrero, a las 19:30 h., en el Anfiteatro Gabriela Mistral de Casa de América en Madrid y servirá como inauguración de todo un año de actividades para conmemorar el centenario del nacimiento del escritor.

El amante demonio

Tras el seudónimo de Juliet Dark, un apellido muy bien elegido, podemos encontrarnos con Carol Goodman, autora nominada dos veces al premio IMPAC, el Mary Higgins Clark y el Nero Wolfe. Con su obra “La seducción del agua” obtuvo el premio Hammett. Ahora nos presenta su nueva novela El amante demonio.

Con una prosa muy fluida, Juliet Dark, nos introduce en una historia oscura, tenebrosa, llena de mitos y leyendas, un mundo donde todo puede ser y nada es lo que parece. Con sus vibrantes descripciones el lector se contagiara del frio invierno Fairwick, un pequeño pueblo entre las montañas donde todos sus habitantes se conocen y la vida parece pasar plácidamente.

En el pueblo se encuentra la Universidad donde Callie McFay será aceptada como profesora en el departamento de Folclore, su asignatura muestra las relaciones paranormales con las novelas góticas, el lector se sentirá como un alumno más al descubrir detalles escondidos en obras como “Jane Eyre”, “Drácula”, “Udolfo” o “Cumbres borrascosas” entre otras, novelas donde las protagonistas femeninas no luchan, son como princesas encerradas en la torre del castillo esperando a ser salvadas por un príncipe azul.

Si la novela solo se centrara en la normalidad nos habríamos perdido un lugar ancestral, mágica, mítico, donde seres como brujas, hadas, elfos, vampiros y otros seres sobrenaturales coexisten en harmonía, protegiendo un lugar donde todo aquel que no haga daño a los humanos es bienvenido. 

Callie McFay entra de lleno en un mundo donde las personas no son lo que realmente aparentan, pero quizás ella tampoco lo sea. Su pasado se corta con la muerte de sus padres y su adolescencia viviendo con una abuela estirada, mantiene una relación a distancia y lo más destacable es que por las noches un íncubo la visita y mantienen una tórrida relación.

¿Puede un ser maligno hacer un acto de bondad? ¿Puede una maldición romperse con un acto de perdón? ¿Pueden albergar un mundo mágico un lugar donde la razón y el corazón peligren?

Una historia apasionante, llena de matices, con unas sombras perturbadoras que crecen a la luz de la luna, con un lugar donde todos querríamos huir pero a la vez desearíamos llamar hogar.

Una visión externa de las novelas góticas encerradas en una novela no menos perturbadora, donde la protagonista deberá luchar no por ella misma sino por sus amigos, sus compañeros, sus alumnos, en definitiva por su nueva familia.

Una historia fascinante que se refleja en la reminiscencia de la antigua propietaria de la nueva casa de Callie, Dahlia Lamotte, una escritora prolífica que sucumbió también al placer de la noche, y donde el reflejo de las dos vidas dan una breve visión sobre lo que la vida de nuestra protagonista podría llegar a ser.

Vergara nos seduce como el íncubo a la protagonista con una portada plagada de luces y sombras, donde el bosque se encierra y la nieve empieza a derretirse, donde nuestra protagonista se deja seducir por la luna.

Tigres en un cel vermell

Per Àngela Sánchez Vicente

L’Editorial Empúries ens sorprèn molt gratament amb una novel·la fresca, dinàmica, guspirejant i amb una flama que no s’apaga fins que finalitza la història. Una autora novell que ens demostra la seva extremada grandesa narrativa, el seu poder captivador i la seva elegància.

Tigres en un cel vermell és la primera obra de Liza Klaussmann, descendent de Herman Melville, i que ens demostra que l’amor per les lletres i el poder de la paraula són hereditaris.

Ambientada en una mansió familiar anomenada Tiger House on la bellesa és tangible per allà on miris i amb uns personatges que recreen a la perfecció el sentir, pensar i parlar dels anys daurats de Hollywood formen el còctel ideal per gaudir d’una bona història.

La Nick i la Helena són cosines del tot diferent, tot i haver conviscut als estius a la mansió on els banquets, la ginebra, els negocis i els diners fluïen com l’aire.

La Helena marxa a Hollywood un cop acabada la Segona Guerra Mundial per tal de casar-se i establir-se amb en Avery, un noi guapo, de família bé, carismàtic, sempre ben vestit i amb un gran poder de seducció.

La Nick és més introvertida i no admira la vida “de plàstic” que viu la seva cosina. Ella només espera que en Huges, el seu marit torni de la guerra i poder planificar la vida familiar de manera tranquil·la i un xic rutinària.

Els problemes a Tiger House començaran a créixer com roses de març en el moment en que la una envejarà a l’altra i a la inversa.

En Huges torna de la guerra molt canviat, gairebé podem dir que no és ell i la Helena el sent cada cop més allunyat i aïllat. La seva unió que semblava indestructible sembla penjar d’un fil ben prim.

La vida a Hollywood amb el matrimoni model i estereotipat de la Nick i l’Avery tampoc sembla el que era, els diners han passat a ser els protagonistes de les seves vides i ja ni es fixen en que fa l’altre.

Poc a poc envejaran a l’altre sense adonar-se que les dues tenen unes vides ruïnoses i molt allunyades a tots aquells contes que somiaven de petites… els seus prínceps blaus s’estan descolorint i descobreixen el veritable valor dels diners i la infelicitat.

Fins on arribaran les envejes i les mentides? Quan acabaran?

Poc a poc, les mentides per voler aparentar la sort que no han tingut les farà allunyar-se entre elles fins que d’una manera o una d’altre tot es descobreix amb la única solució de tornar a ser elles en essència, tornar a ser les cosines ben avingudes i replantejar-se el seu present i el seu futur.

Serà la seva riquesa el que les fa infelices? Tornaran a ser aquelles dones somiadores que eren? Podran esmenar els errors de les seves vides? Trobaran la felicitat?

Narrat de manera superficial alhora que profund, esdevé una novel·la de capçalera i una aposta segura pel públic femení que vulgui gaudir d’una bona història, d’un bon ambient i un context genial. No el deixeu escapar.

Pels que l’hagueu llegit, tard o d’hora ens trobarem a Tiger House!

La psicologia positiva

Sota la il·lustració de la eterna rivalitat entre el got mig ple i el got mig buit se’ns presenta la guia que ens durà a La psicologia positiva.

Amb una introducció que ens serveix per assolir el que és teòricament la psicologia positiva, ens apropem als conceptes teòrics bàsics de la mà de l’autora i les fonts rigorosament citades.

La seva autora, Bridget Grenville-Cleave, esdevé una “coach” personal per tal de detectar què és per a cadascú de nosaltres la felicitat, reconèixer el camí que ens hi condueix i enderrocar un rere l’altre les barreres i obstacles que trobarem pel camí.

La seva ploma àgil, propera, amb un llenguatge de carrer, planer i entenedor ens ensenya a fluir. Fluir és quan la felicitat ve donada sense que nosaltres haguem d’esforçar-nos massa per provocar-la, és aprofitar-la quan ve i en la forma en que se’ns dibuixa.

Si aconseguim fluir amb nosaltres mateixos i viatjar més lleugers, arribarem a valorar allò positiu que té la nostra existència global, la nostra transcendència i els petits fets quotidians que alimenten la nostra ànima d’esperança i positivisme.

No ens podem comparar amb ningú, ni que sigui per sobre ni per sota de les nostres expectatives o nivell econòmic, social, cognitiu... només serem positius i realment ens acceptarem si ens valorem com a un ésser únic i inigualable. 

Valorant els nostres punts forts i intentant millorar els nostres punts febles arribarem a la realització i a un coneixement de la intel·ligència emocional.

Omplir-se de somnis, objectius, motivacions poden ser la base per arribar a ser “mindfulness”, és a dir, una persona amb la consciència plena i desperta.

A través d’experiències viscudes per altres, petites proves per als lectors i consells per al dia a dia podem ser més positius i reforçar la nostra salut mental i física.

Gràcies de nou a labutxaca per les seves guies que en aquests temps de crisis fan tanta falta, ens recorda que hem de viure cada instant com una oportunitat per agafar el tren de la felicitat.  Simples gestos com prendre una copa de vi, escoltar música, ballar com si no hi hagués un demà o portar un diari personal són senyals de que estem adreçats al camí correcte.

Fora cares llargues i animeu-vos a explorar la vostra zona positiva! Com a dada us diré que un pensament negatiu roman al nostre interior tres unitats més de temps que un de positiu. No creieu que és hora de valorar-nos, realitzar-nos i pensar en positiu?

No ho dubteu més i feu-vos amb un exemplar, a uns us ajudarà una mica, a d’altres molt però de ben segur que no us deixarà indiferents a no ser que tingueu el cor congelat i l’ànima de pedra.

Sempre hi ha un far que ens dóna la llum al camí, només hem d’aplegar tot el coratge i valentia que puguem i endinsar-nos en el nostre propi viatge emocional.