Amsterdam ens ofereix un nou cas
protagonitzat per Joona Linna, personatge que hem pogut descobrir en
“L’hipnotitzador”, “El contracte” i “La vident”, tots aquests títols publicats
per Amsterdam i amb la curiositat d’un per any, com si fossin una dosi
suficientment potent per poder esperar un any per l'aventura següent, i aquest
punt no el penso discutir.
De la unió a quatre mans de Alexander Ahndoril i la seva
esposa Alexandra Coelho Ahndoril, i signat sota el pseudònim de Lars Kepler ens arriba una nova entrega
L’home de sorra, no us amoïneu si no
heu llegit cap dels seus títols anteriors, us asseguro que després de llegir
aquesta última novel·la no podreu esperar per anar a la recerca de les
anteriors.
Diu la llegenda que l’home de sorra és aquell esser
sobrenatural que visita de nit a les persones mentre dormen i que els guia pels
seus somnis, però de la mà dels nostres autors, l’home de sorra es transforma
en un personatge cruel, malvat, trastornat, un home que guia pels pitjors
malsons de la ment humana.
L’home de sorra es un psicòpata que rapta les seves
víctimes en la seva infància i les manté en vida, privats de llum, de sons, de
calidesa, els tortura i els enterra vius fins el desenllaç final.
La novel·la arrenca a mb un dinamisme lent, introduint la
essència de la historia poc a poc, creuant la vida de diversos personatges
formant un paisatge humà amb espais en blanc que s’aniran omplint poc a poc,
pàgina a pàgina fins a completar un marc incomparable ple de dolor, tristesa i
també, val a dir, d’un raig d’esperança.
En Reidar Frost, és un home a la quarantena que fingeix
que és viu, però que se sent mort, fa anys els seus dos fills van desaparèixer
i mai els van trobar, la seva dona el va deixar i al no poder amb la opressió
al seu cor per la pèrdua es va manllevar la vida, ell sobreviu esperant la
mort. Un dia però, apareixen a la seva porta noticies de que el seu fill Mikael
és viu, a l’hospital i de sobte el seu món recupera una mica de color.
Aviat aquest retrobament provocarà preguntes sobre l’home
que van condemnar per diversos assassinats, entre els quals en Joona i en
Samuel, incloïen com a víctimes en Mikael i la seva germana Felicia.
¿Hi havia un còmplice? ¿Hi ha més supervivents? ¿En Jurek
Walter era culpable?, tota una trama policial arrencarà retornant als orígens
de la investigació i buscant tots els fils que es podien haver escapat, sense
oblidar noves pistes i la necessitat de fer parlar pel mitjà més convenient en
Jurek.
Una novel·la negra, molt psicològica, on les descripcions
dels sentiments, les sensacions i l’angoixa que mostren els personatges deixen
al lector amb la pell de gallina, la imatge mental de ser enterrat viu ja de
per si és angoixant, però l’exposició del calvari previ de les víctimes i la
sang freda de l’executor posen de manifest la genialitat de l’obra.
Una història que no passa desapercebuda, deixa un regust
terròs a la boca, un cop acabes l’última plana saps que encara queden coses per
dir, és una sensació de buidor, com si quelcom s’escapés de les mans del lector
i encara manquessin respostes.
¿Serà en Joona Linna el protagonista de la propera obra
d’aquest matrimoni ben avingut?
