Una veritat delicada

Per Maria Valle Viña

John le Carré torna a la Petita Llibreria amb la seva última obra “Una verdad delicada” on ens presenta una nova novel·la d’espionatge que ens situa al penyal de Gibraltar, la colònia britànica més preuada, on te lloc una operació secreta de contraterrorisme. 

L’objectiu: capturar i segrestar un important comprador d’armes. Els responsables: un ambiciós ministre d’Afers Estrangers i un amic íntim seu que es dedica al negoci de la defensa privada. L’operació és tan confidencial que ni tan sols el Toby Bell, el flamant secretari privat del ministre, ha estat convidat a participar-hi. Quan sospita que aquella operació pot ser un desastre, el Toby intenta impedir-la, però immediatament el traslladen a una nova destinació. 

Tres anys després, Sir Christopher Probyn, un diplomàtic britànic jubilat, el convida a la seva atrotinada casa pairal de Cornualles, i allà el Toby, observat de prop per l’Emily, la filla de Sir Christopher, haurà d’escollir entre ser fidel a la seva consciència o trair el deure contret amb els Serveis Secrets. Ara bé: ¿com pot continuar callat el Toby si l’única cosa que es necessita perquè el mal triomfi és que els homes íntegres no facin res?

L’autor del llibre és el brillant John le Carré pseudònim amb el qual signa l'escriptor de novel·les anglès David John Moore Cornwell. Bona part dels seus llibres s'han traduït a força llengües, d'entre elles sovint el català. Alguns han estat adaptats al cinema, com per exemple El sastre de Panamà o La casa Rússia. Els últims cinquanta anys ha viscut de l’escriptura. Actualment viu a cavall entre Londres i Cornwall. 

 

La novel·la és editada per Plaza Janés en castellà amb una edició de tapa dura i també trobem la novel·la editada en català per Edicions 62 en la seva col·lecció El Balancí. 

Una veritat delicada és una novel·la subtil i elegant que ens fa conèixer una operació encoberta del ministeri britànic, coneixent tot l’entrellat, tot el que es diu i el que no es diu, les converses secretes, els pseudònims, les gravacions clandestines, les traïcions... A més el llibre dóna una visió molt interessant, ja que ens mostra les conseqüències que provoca l’operació en les persones que hi van participar i en com van condicionar els seus actes a la vida dels seus companys i familiars. 

Una novel·la completa, recomanable a tots aquells a qui us agradi gaudir d’una bona lectura d’espionatge i misteri, però també una molt bona novel·la per començar a agafar-li el gust a aquest tipus de llibre. Una veritat delicada és un llibre sobre un dilema moral, la culpabilitat personal, l’atreviment, intrigues i fins i tot un amor inesperat.

Las luminosas

Por Àngela Sánchez Vicente

Las luminosas es una novela que da la impresión de ser un thriller policial donde las investigaciones, los forenses y los detectives serán los personajes recurrentes, pero no es así, las chicas luminosas que habitan la escena del crimen le dan la chispa sobrenatural necesaria para hacer de esta obra una historia especial donde los límites de la realidad y la frontera con los fenómenos paranormales se dan la mano en un vaivén constante.

Al ver la portada creí encontrarme ante unas victimas muy livianas, ligeras, ingenuas y etéreas pero a lo largo de la trama vemos que tienen un volumen y una psique muy trabajada, se nota que hay un trabajo previo de investigación y documentación exhaustivo para marcar sus emociones que aún las anclan: violencia, agresiones sexuales, abusos y dependencia.

La historia pasa en dos tiempos; el primero, ambientado en el Chicago del año 1931 donde Harper, el vagabundo, encuentra una casa que resulta ser la puerta a otros momentos de la línea temporal. Este, usa esta puerta para acechar a las jóvenes luminosas, foco de su instinto animal y asesino. 

Años más tarde y en un segundo emplazamiento, encontramos el mismo escenario en el año 1992, donde Kirby, una víctima que logra escapar está dispuesta a ayudar y a ponerse en contacto con las luminosas que murieron en el intento de atrapar a tan sanguinario asesino.

Mucha investigación policial le demostrará a esta joven que se tendrá que aliar con la policía y los investigadores pero que sin la ayuda de algún experto paranormal, muchas de las pistas e indicios están ocultos y atrapados en el tiempo.

Con un lenguaje callejero y un tanto destroyer, la autora Lauren Beukers, varias veces premiadas por sus obras de ciencia ficción, nos traslada a una casa mágica que se podría haber usado con finalidades positivas pero que se convirtió en la guarida de un salvaje. 

Tanto las protagonistas sobrenaturales como los personajes mundanos son descritos con minuciosidad y dedicación, el realismo extremo en aspectos técnicos de la policía científica y los retratos que hace de los crímenes son el contrapunto ideal para la dimensión más fantástica de la novela.

RBA apuesta por una novela muy novedosa y provocadora. Un tanto canalla, nos transmite miedo, sospechas, dudas y luz.

Un libro tremendamente recomendable a todos aquellos lectores que han leído novela negra y novela fantástica, ésta es la combinación perfecta, una fusión que nos deja sin aliento y nos obliga a seguir y seguir leyendo sin cesar.

Una historia que atrapa de inicio a fin, dirigida a todos los públicos, seguro que si hojeáis este volumen en las librerías no podréis devolverlo a la estantería y no sabréis como pero estaréis en casa leyéndolo acompañado de un café bien calentito.

No os perdáis la oportunidad de leerla, en poco tiempo la tendremos en cines y como es costumbre seguro que la novela es más rica y nos estimula la imaginación.

Absolut desastre

Absolut desastre és la contraportada a la novel·la anterior de l’autora Jamie McGuire, “Meravellós desastre”. Amb aquestes dues novel·les l’autora juga amb el fet de que tota història te més d’una versió, en “Meravellós desastre” gaudim de la història explicada per l’Abby, la nostra protagonista femenina, amb un to on les seves inseguretats i els seus sentiments desborden la perspectiva de la història, però en Absolut desastre ens trobem amb la versió d’ell, en Travis, on els seus pensaments i sentiments descol·locaran a més d’un lector.

Molts us preguntareu quin sentit pot tenir llegir la mateixa història dues vegades, si en el fons en qualsevol novel·la sempre hi ha un personatge que porta la veu cantant, doncs bé la resposta que us puc donar és que en el fons no és la mateixa història, al tenir diferents visions i un narrador amb qualitats molt diferenciades, la veritat és que crec que la novel·la completa és la fusió de totes dues, un meravellós i absolut desastre.

Quan va sortir “Meravellós desastre” la vaig llegir, i ara, mesos més tard m’he retrobat amb els seus personatges, les seves histories i les seves peculiaritats. Després de pensar-hi molt he fet un experiment, he agafat tots dos llibres i he intercalat els capítols, he llegit primer un capítol en veu de l’Abby i després el mateix en veu d’en Travis, i m’ha resultat sorprenent la capacitat de l’autora d’explicar les mateixes situacions amb pinzellades força diferents, sobretot en els seus epílegs que són un la continuació de l’altre, en Absolut desastre el temps de la novel·la va més enllà de l’anterior, si us estàveu preguntant que va ser dels seus protagonistes, ho podreu descobrir per fi.

 La història esta molt ben construïda i aconsegueix mantenir un ritme de tensió, un estira i afluixa entre el lector i els seus personatges. És dinàmica i tot i que ens planteja com a eix central una historia d’amor i desamor, de trobades i topades, de por i valentia, però tracta molts més temes. Trobarem relacions familiars molt complicades, amistats per sobre de qualsevol situació, l’ambient universitari americà marcat amb les fraternitats i les festes fora de límits, afegint lluites i apostes en els soterranis de la facultat, de la mateixa manera que descobrireu l’ambient més fosc i mafiós de Les Vegas. Realment te una mica de tot i li manca un massa de res.

 

Els personatges centrals són l’Abby i la seva millor amiga, l’America, i en Travis i el seu cosí en Shepley, i l’inseparable amic de les noies, en Finch. L’Abby sembla una noia bona, d’aquelles que no han trencat mai un plat, però recordeu que les aparences enganyen i es possible que no hagi trencat mai un plat, sinó tota una vaixella,  i com a Yang d’aquest Ying tenim en Travis un noi tatuat, que lluita per les nits per fer calers i que cada dia te una noia diferent al llit, però realment no hi ha res més que el que mostra la superfície?

 

Una història tan fràgil com les ales de la papallona que dona color a les portades, i alhora recorda l’efecte papallona, el moviment de les seves ales en una part del món pot crear un fort vent en l’altre part, potser el batec del cor de cada un dels nostres personatges podrà crear quelcom nou en l’altre.

 

Una novel·la que rere un aspecte de lleugeresa i simplicitat amaga un torrencial de profunds sentiments, de pors juvenils, de desitjos pel futur i la necessitat de fugir del passat. Realment la Jamie McGuire sap com anar mostrant poc a poc la veritable cara de la moneda, poc a poc però sense pauses. Una novel·la molt addictiva que no deixarà a ningú indiferent.

 

Fanbooks fa un doble encert amb la combinació d’aquestes novel·les, podeu llegir-les de manera individual, primer la versió d’un o la de l’altre, podeu decidir com voleu viure les seves aventures i vivències, podeu compartir-les amb amics i gaudir-ne el doble. Una proposta agosarada i molt interessant. Quantes vegades us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre el protagonista rere les ombres? Amb aquesta aposta no us passarà.