El club de los inmortales

Por Julian V.

Un buen libro de no ficción que reflexiona sobre el presente y el futuro de nuestra humanidad es sin duda El club de los inmortales, un libro en el cual su autor Daniel Estulin escribe a partir del hecho de la disolución de El club Bilderberg.

Este club esta o estaba compuesto por la flor y nata de la sociedad, los más influyentes, los más poderosos y los que en teoría iban a gobernar nuestros pasos para que mañana, dentro de un mes, un año o una generación, la raza humana pudiera seguir subsistiendo en un mundo en continuo cambio y evolución tecnológica.

Según el autor, este club ya no nos puede salvar, la humanidad va demasiado rápida y los avances en nanotecnología, la informática y la función del dinero han cambiado nuestra manera de vivir. Parece que no nos damos cuenta que una hora son 60 minutos y un día tiene 24 horas.

El mismo autor escribió hace unos años “La verdadera historia del Club Bilderberg” que se nombra en este volumen, además ha escrito “El imperio invisible”, “Desmontando Wikileaks” y “El instituto Tavitock”, grandes libros de investigación periodística en una misma línea editorial: el espionaje, nuestra seguridad y los elegidos que guían nuestro futuro desde las sombras.

En este último libro que publica gracias a Ediciones B nos hace un retrato de un futuro que parece muy cinematográfico y fantasioso pero que nos puede pasar, hemos vivido asimilando cambios, avances científicos y técnicos sin darnos cuenta que está convirtiéndose en una factura a pagar demasiado cara.

Plagado de documentación, destripa aquellos factores que hacen que nuestro presente sea la tumba de nuestro futuro.

Espías e intrusos identitarios, los peligros de la red, cambios de roles sociales y un nuevo marco económico no ayudan a que el futuro sea certero y seguro.

O paramos y hay un cambio, o somos inmortales, o no podremos seguir el ritmo, los riesgos aumentan y la seguridad cada vez está más cuestionada. Con todo y eso, somos dependientes de la nueva visión tecnológica de la vida.

Un libro real que acaba siendo de miedo y acabas pensando seriamente que tenemos que replantearnos la manera en que vivimos en general, pisar un poco el freno y ser más reflexivos.

Cualquier hecho que ocurra hoy tendrá consecuencias en un mañana sea a corto o largo plazo.

Si os ha gustado la manera de narrar de este autor en calidad de no ficción, tiene una novela bajo el nombre “Conspiración Octopus” también de Ediciones B, que sin ser ficción también nos pone los pelos de punta al ser un thriller que ronda sobre estos temas que él domina a la perfección.

Un gran libro muy recomendable a aquellos que no creen en las consecuencias de sus actos, a los que les interesa saber datos concretos sobre el espionaje al que estamos todos sometidos y los clubes privados solo accesibles para los elegidos.

Una reflexión sobre el mundo que yo no me perdería.

El fruit del Baobab

Per Maria Valle Viña

Edicions 62 ens presenta una novel·la de Maite Carranza, una novel·la intensa i compromesa.

A la novel·la “El fruit del Baobab” ens parlen sobre la mutilació genital femenina, una pràctica encara habitual a molts països africans, el xoc de cultures i  la immigració centren també  gran part de la novel·la.

Dos mons, dues cultures, tres vides plenes de dilemes. La Lola, una pediatra separada de fa poc, sap que als seus trenta-nou anys li queden poques oportunitats per ser mare. L’Aminata, en canvi, una jove gambiana, ha decidit que no vol tenir més fills, la feina és incerta, acaba de descobrir la intenció del marit d’afegir una segona esposa a la família i la filla gran s’ha tornat rebel. La Binta, efectivament, en plena eclosió adolescent, està disposada a trencar els tabús i les tradicions de la seva família. La Lola de mica en mica es guanya la confiança de l’Aminata i la Binta i s’hi involucra perillosament. 

El llibre es divideix en tres parts, la primera es diu "Àngels mutilats". En tota aquesta primera part ens expliquen tres històries diferents que a poc a poc confluiran. El títol de la segona part és "El ganivet de la Ngansimbah" i aquí el conflicte amagat creix fins esclatar en "La llavor africana", la tercera part que tanca el relat amb la presa de decisions que crearan una nova situació i un horitzó d’esperances. 

L’autora de la novel·la és Maite Carranza, llicenciada en Antropologia i ha estat professora de Llengua i Literatura en un institut de batxillerat. És coneguda com autora de novel·les juvenils tals com “La guerra de les bruixes” que s’ha traduït a vint-i-cinc llengües. L’any 2010 va obtenir el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil amb “Paraules emmetzinades”. Després de “Sin invierno” amb “El fruit del Baobab” fa el salt a la literatura per adults. 

El fruit del Baobab és editat per l’editorial Grup 62 que va néixer l'any que li dóna nom. Edicions 62 ha estat pionera, a Catalunya, en la incorporació d'escriptors contemporanis de tots els camps i procedències, i ha promogut també, per mitjà de col·leccions específiques, en aquest cas el llibre forma part de la col·lecció El Balancí, la difusió dels clàssics universals de la literatura i del pensament i dels clàssics de la literatura catalana. Publica obres de pràcticament tots els gèneres i en totes les modalitats d'edició. El seu ritme actual de publicació és d'una centena de títols nous cada any.

Tal i com ens presenta Edicions 62 el llibre “El fruit del Baobab” és una novel·la emotiva que mostra el xoc entre dues cultures i els estrets vincles que teixeix la solidaritat femenina. Una història difícil d’oblidar en què descobrim les lluites i renúncies de les dones i les llums i ombres de la societat actual. 

Us deixo amb un fragment molt present al llibre:

“Caminen soles, l’una al costat de l’altra. Mare i filla. L’una pensa que ha avançat massa de pressa en les caselles de la vida. L’altra pensa que la vida es cruel. La filla pren la mà de la mare. La mare no se sent tan sola. Són dues dones que caminen per Mataró. Potser un dia seuran juntes a l’ombra del baobab i beuran del seu fruit”.

El noi que no tocava de peus a terra

Per Àngela Sánchez Vicente

Per fi tinc entre mans un llibre infanto-juvenil que respecte al lector i no li pren el pèl.

Sovint trobem d’una banda una literatura per al públic adolescent que s’apropa massa als llibres infantils amb trames tòpiques, personatges estereotipats i una superficialitat argumental massa evident que els avorreix massa i d’altre banda veiem molt públic de la ESO o Batxillerat que no toca un llibre així sigui obligatori doncs només els criden l’atenció sagues cinematogràfiques (vegis Crepuscle, Joc de trons o Harry Potter).

No podem dir que hi hagi un escriptor de referencia per a aquest públic.

Doncs bé, avui estic molt contenta de la lectura que he fet a El noi que no tocava de peus a terra, un llibre on el lector pot gaudir d’un teló de fons treballat, uns personatges rodons que van evolucionant al llarg de la història i esdevenen empàtics amb el lector.

L’historia d’en Barnaby és ben peculiar alhora que metafòrica, un noi que en el si d’una família molt tradicional i marcada pels convencionalismes i el que diran els demés te el do de no tocar de peus a terra. 

Poc a poc, el noi va dominant la situació que li succeeix i la accepta amb la il·lusió de veure món.

Fart del que pensen els seus progenitors i el seu entorn, el nostre amic decideix aixecar el vol i descobrir la riquesa física que l’envolta; la torre Chrysler, el Brasil, el continent Americà i el Canadà. 

Un viatge que l’aproparà a la gent dels territoris que l’ajudaran al llarg del seu camí i li farà veure la veritat oculta de les coses.

Perfectament il·lustrat per Oliver Jeffers podem oferir als nostres nanos la darrera novel·la d’en John Boyne, l’autor del best-seller “El noi del pijama de ratlles”.

 

Una lectura que farà les delícies del públic al que va adreçat però els seguidors de la ploma i la tinta de l’autor podran veure el més enllà del llibre i recordar el gustet dolç i l’esperit aventurer de la literatura jove i fresca.

Amb un llenguatge planer i proper al lector és impossible deixar el viatge d’en Barnaby a mitges, és una aventura que t’incita a girar el full una vegada i una altre i una altre més.

L’aposta de fanbooks per l’autor i la historia deixa palès l’esperit de la editorial per tenir una bona selecció de títols per als joves de la casa, tractats amb respecte i amb llibres que els conviden a somiar alhora que els desperta la capacitat de reflexió.

Un llibre molt recomanable per a lectures i amb àmplies capacitats didàctiques pel que fa al recorregut geogràfic que fa el nostre amic volador.

Sense cap dubte, és un bon inici per despertar el lector latent que tot jove duu a dins.

El beso del dragón

Un nuevo mundo fantástico se abre ante los ojos golosos de las lectoras anhelantes de historias donde la fantasía, la magia, lo divino y lo humano, el amor, la sensualidad, el odio y la venganza se abren paso a zancadas con el primer volumen de una nueva serie “Las Razas Antiguas”.

Thea Harrison, seudónimo de Teddy Harrison, o mejor conocida por las lectoras como Amanda Carpenter, nos presenta El beso del dragón,  novela ganadora del Premio al Libro del Año 2011 de Romantic Times y el premio RITA de la asociación Romance Writers of America, en la categoría de novela romántica paranormal.

Una saga que podríamos intercalar entre obras como la saga de la “Hermandad de la Daga Negra” de J.R.Ward o la saga de “El Gremio de los Cazadores” de Nalini Singh, quizás demasiado comparable a esta última.

Vergara nos invita a viajar a Nueva York, una ciudad donde humanos conviven con otras razas, con la existencia de la magia, con seres de otras épocas y donde se superponen planos espacio temporales distintos. Agarraos a los cinturones que el viajecito es movido y con baches.

Nuestra protagonista es una mestiza, medio humana y medio wyrkind (se aproximaría a seres cambiantes entre animales mitológicos y su capacidad de transformación en seres humanos), su pasado está anclado a los recuerdos de su madre y su futuro está a punto de dar un giro absoluto mostrándole su real naturaleza y otorgándole un lugar en el mundo. Pia Giovanni va a despertar los instintos de la Gran Bestia, del monstruo, del Dios, de Dragos, uno de los seres más antiguos, su nacimiento fue en el big bang y su forma real es la de un dragón fuerte y poderoso, aunque su forma humana dejará a más de una sin respiración.

¿Qué tiene Pia que logra someter al dragón? ¿Qué tiene el dragón que desatará el wyrkind de Pia?, estas son algunas de las preguntas que encontraran respuesta en esta novela, pero hay muchas que deberán esperar próximas entregas para descubrirlas.

Una historia donde no faltan elfos, fae malvados, hadas, goblins (que no gremlins), brujas y humanos.

Una novela que atrapa desde la primera página, su narrativa es dinámica, la ironía y el lenguaje arranca sonrisas y algún alzamiento de ceja, la descripción de sus personajes es compleja, todos ellos tienen matices y van evolucionando a medida que la historia va cogiendo envergadura. 

Thea Harrison otorga a sus protagonistas femeninas fuerza y delicadeza, me encanta Pia, una mujer fuerte, decidida, con coraje y un gran corazón. Un personaje humano que destaca y brilla con luz propia, un carácter noble y a veces poco sensato, pero absolutamente arrebatador y su nueva mejor amiga Tricks, una hada pequeñina y femenina, con un carácter de mil demonios y un sentido del humor muy peculiar, una Barbie inteligente que también huye de su destino.

No dejéis escapar la oportunidad de entrar en un nuevo mundo lleno de pasión y de peligros. El viaje tan solo acaba de empezar.

Homenatge a Xulio Ricardo Trigo

Avui ens venia molt de gust fer un homenatge a un escriptor que podríem considerar gairebé com a padrí d’aquest modest blog, en Xulio Ricardo Trigo, un home que manté un estret contacte amb els seus seguidors i amics a les xarxes socials, una persona que poques vegades fa servir un no com a resposta i sempre està disposat a donar un cop de mà a aquell que li demani.

Sabeu aquell sentiment de proximitat i de caliu que s’estableix entre persones que han parlat contades vegades però que saps que són allà, a tirar de pedra. Aquest és el que sentireu si compteu amb en Xulio entre els vostres amics.

En aquest homenatge el que volem bàsicament és donar-li les GRÀCIES, és tot un goig poder sentir la seva veu a traves de les seves novel·les, descobrir en les seves fotografies allò que il·lumina la seva ànima i sentir la seva companyia a la xarxa.

Aprofitarem la ben entesa per donar-li també les gràcies a una escriptora molt especial, una persona que ens ha ajudat ha recopilar històries d’en Xulio, que ens ha facilitat molt la feina i que te un dels cors més generosos que hem conegut, la nostra amiga Coia Valls.

En Xulio, un autodidacta des de la infantessa

Per presentar-vos en Xulio bé podríem escriure el seu currículum, ben formal i polit, però com a ell li agrada molt escriure històries a partir de fets que li criden l’atenció o d’esdeveniments que necessita desentrellar, us explicarem una història.

L’any 1959 naixia a A Corunya un nen tocat pels escribes del cel, uns escribes que transcrivien la història de la humanitat, aquest fet va anar arrelant i transformant-se en curiositat a mesura que s’anava fent gran.

En Xulio de petit no va anar a l’escola, no seguia les normes d’una mestra ni feia deures al arribar a casa, per ell l’escola era el món i els seus mestres eren el seu pare i la seva mare, dues persones que viatjaven força i tenien un petit negoci.

Captava la vida amb una càmera i la seva fidel llibreta l’acompanyava, tots els llocs que visitava quedaven registrats. No us podeu arribar a imaginar les coses que es poden arribar a aprendre amb l’experiència, amb el desig i sobretot amb voluntat. Als dotze anys es va examinar per lliure. 

Estic totalment d’acord amb la Coia quan ens comentava que aquest fet el va marcar en la seva vocació d’escriptor, però també és un estudiós del setè art, de menut quan els seus pares acabaven de treballar, anaven tots tres xino-xano al cinema, i si podien triar a sessions dobles.

Però en Xulio no podia ser tot talent, el seu pare és un bon aquarel·lista, però el seu amor per la fotografia el va fer abandonar el pinzell, per a ell una bona fotografia és com una bona poesia, la seva composició a ulls de l’observador segueix el dit “una imatge val més que mil paraules”.

En Xulio va crear Ligàcia, un univers paral·lel, la seva Galicia a compartir amb el món com a escenari d’alguna de les seves novel·les.

Durant els anys vuitanta i noranta es va formar com a escriptor a les terres valencianes, però al tombar de mil·lenni va donar un gir a la seva vida trobant a les terres tarragonines una llar on el poeta, el periodista cultural, el traductor, l’escriptor i l’home pot gaudir d’una renovació constant.

Un autor que compta a les seves esquenes amb el premi Ausiàs March, el premi Maria Mercè Marçal, el premi Miquel de Palol i el premi Joanot Martorell entre d’altres.

Potser heu llegit alguna de les seves col·laboracions a el Diari de Barcelona, El Temps, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia, però si de debò voleu descobrir la seva ànima investigadora i curiosa us recomanem el seu blog “El violinista celest”

La història, una clau a la seva novel·la i a la nostra terra

Podeu gaudir de les seves novel·les i els seus poemes, però nosaltres ens decantem per la seva vessant com a escriptor de novel·la històrica, un gènere molt complicat on el marc polític, social i cultural no pot ser alterat i són els personatges que s’hauran d’adaptar a les circumstàncies. Cada novel·la amaga rere seu un aprofundiment en la recerca, un estudi minuciós de la història i un desig d’anar un pas més enllà d’allò conegut per la gran majoria de lectors.

Edicions 62, Columna i labutxaca ens ofereixen tres títols de pes, tres obres que caldria tenir molt present i que us recomanem des d’aquí.

Els secrets de la reina, us transportarà a l’any 1348 al recinte del Monestir de Poblet, on la visita dels Reis, un misteri i el davallar de la comunitat. Set segles després dos joves descobriran com la història pot ser manipulada pels governants, que els secrets i la passió poden mostrar una cara fosca.  Voleu descobrir el que s’amaga rere els murs de Poblet, doncs aquí comença la vostra pròpia aventura.

El somni de Tàrraco, ens portarà al passat iberoromà de casa nostra, Tàrraco florirà sota les mans de l’emperador Octavi August i on arrelaran conspiracions provocades per les dames negres, la riquesa i el poder, aquestes estan condemnades per la mentida, les intrigues i la injustícia. En ella gaudireu dels ecos del passat, de les oliveres a la vora del mar, de les togues, de la vida romana i de la transformació d’una de les grans capitals de l’Imperi romà.

El port del nou món, us mostrarà com era la Barcelona del 1477, els seus carrers i els seus habitants, i com la ciutat es comença a expandir cap al mar amb la construcció del port de la Santa Creu, una empresa titànica que remourà els ciments de moltes famílies i on descobrireu la passió de l’autor per la cartografia. També veureu la confrontació entre les creences religioses i el desenvolupament de la ciència i la tecnologia. 

Totes elles introdueixen l’ambient com un personatge principal en continu moviment i evolució, però si encara no esteu decidits us donarem les claus de la seva narrativa.

La ploma d’en Xulio crea amb paraules imatges que sedueixen al lector, us captivarà des de les primeres ratlles i no us deixarà escapar fins que el vostre cor enyori la última paraula de la novel·la.

Les seves histories són riques en descripcions, en petits detalls, en aromes i sabors, tracta temes històrics amb versemblança, fidelitat i sentiment. Els seus personatges són molt humans, patiran mals d’amor, malalties, mort i traïció, alguns es transformaran en grans amics del lector i d’altres, bé, entren ganes d’escanyar-los. Quan això passa vol dir que els personatges t’han arribat, t’han transmès quelcom i no s’han quedat en un pla perdut entre plana i plana.

La nostra recomanació és que no us quedeu amb la nostra visió, descobriu per vosaltres mateixos la persona rere l’escriptor i l’escriptor rere la novel·la, us garantim que gaudireu d’un passeig al passat i esperareu noves històries en un futur.

¡Gràcies amic per ser com ets!