Foc latent

Per Àngela Sánchez Vicente

Foc latent és la novel·la d’una ciutat i uns personatges que bateguen al ritme que els marca el seu convuls context històric. 

Gràcies a Angle, podem gaudir de la trepidant novel·la històrica sorgida de la ploma inquieta de Lluïsa Forrellad, de la qual també podeu gaudir títols com “Sempre en capella”, “Retorn amarg”, El primer assalt” i “L’olor del mal” en aquesta editorial.

Una història on el marc polític, econòmic i social previ a la Setmana Tràgica de Barcelona i el període en si en són el teló de fons. Narrat amb una precisió excel·lent fa que la lectura sigui extremadament realista i una bona eina didàctica de suport per als qui volen comprendre el com, el perquè i les conseqüències de tan violent període històric.

Amb en Pol Caselles com a protagonista, veiem un retrat de la societat catalana i el seu propi lloc en ella com a contraposició, ell és orfe i fet a si mateix, un noi que ha crescut a base de caure i aixecar-se i suportar les bufetades del destí.

Ell, amb l’ajut dels personatges corals ens narra les seves vivències personals afectades com les de qualsevol noi de la seva època pels esdeveniments.

Una història sobre una època fosca a Barcelona retratada amb veracitat i sang, però mai caient en un abús d’escenes violentes ni massa sangoneres. Una mica n’hi ha, però en la justa mida.

Crec que és tot un honor passejar per les planes d’aquesta obra, l’autora Sabadellenca ens ofereix un retrat extret segurament de la seva joventut, un testimoni visual que ens ajuda a conformar una visió total de la ciutat bombardejada.

M’ha fet molta il·lusió que en una època on el prestigi dels llibres recau en falses portades, en best-sellers comercials i autors amb un nom internacional poder gaudir de cada mot que la Lluïsa ens ofereix, una dona nascuda al 1927 però que sap combinar a la perfecció el marc històric amb unes histories personals molt atemporals, tant es podien donar en aquells moments com a l’actualitat.

Ha estat un plaer llegir aquest llibre i crec que no serà la darrera vegada que ho faci doncs és com escoltar a la meva àvia parlant d’un espai conegut i proper però en un marc completament oposat.

La reflexió sobre com la violència va marcar i truncar milers de vides és inevitable en el decurs d’aquestes planes.

Una lectura molt agraïda doncs el lèxic és proper, acurat, buscat minuciosament per donar-li el toc necessari.

A mi m’ha despertat el sentiment de melancolia d’un temps que haguera pogut ser molt bo per Catalunya però que es va truncar, tot just despertàvem del catalanisme i els centres de cultura en el moment en que els anarquistes van venir a fer de les seves. 

Una autora que no ens podem permetre el luxe d’oblidar doncs ella amb cada novel·la li guanya una batalla a l’oblit i ens obre els ulls als joves de les peripècies que van haver de fer per arribar al dia d’avui.

La Cúpula

La última adaptación a la pequeña pantalla de Stephen King se esconde en un pequeño pueblo llamada Chester’s Mill, un lugar donde todos se conocen entre ellos hasta cierto punto y sus secretos mejor guardados están a punto de florecer bajo la influencia de La cúpula.

Si habéis visto la serie de televisión producida por DreamWorks de la mano de Steven Spielberg y el propio autor,  os recomiendo encarecidamente la lectura de la novela, se parecen como un huevo a una castaña, ciertamente una se basa en la idea original de la novela, pero los personajes han sido agitados y removidos en una gran coctelera, algunos están y otros no existen o no son quien deberían ser, el paisaje pierde intensidad y luz, y lo más importante a mi modo de ver es la participación del lector, cuando nos sumergimos en una novela nuestra mente se expande hacia lo desconocido, nosotros creamos a los personajes, visualizamos los paisajes y hacemos nuestro el pueblecito de Maine.

El propio autor explica como necesito dos asaltos a La cúpula para crearla, la primera vez fue en 1976 y está le ganó por KO, dejándolo con un gran principio pero muchos dilemas a resolver, la retomo empezando casi desde cero en 2007 recatando el primer capítulo original (La avioneta y la marmota) consiguiendo una obra maestra de más de 1000 páginas que son devoradas por lectores en todo el mundo.

La Editorial Debolsillo rescata esta obra dado el boom que ha experimentado a raíz de la serie, hecho que ya sucedió con la novela “Colorado Kid” del mismo autor y su serie “Haven”. 

Stephen King recrea de manera magistral unos personajes complejos que evolucionan debido a la presión y a las circunstancias extremas a las que se ven sometidos, todos ellos pasaran de ser sencillos pueblerinos a ser supervivientes, todos ellos deberán encajar en una nueva sociedad establecida dentro de la cúpula donde los avariciosos y sedientos de poder harán de las suyas, mientras que la unión de unos pocos creará una fuerza pacificadora. No hablaremos de disputas territoriales o de vecinos poco tolerantes, el autor trata temas como el nepotismo, el asesinato, las enfermedades, la libertad de expresión, las drogas y el blanqueo de dinero entre otros.

Una novela que va acabando con sus personajes a una velocidad alarmante, la pregunta es ¿Cuántos acabaran con vida? o mejor dicho ¿Alguno sobrevivirá a la cúpula?.

La pluma de Stephen King es elegante, engarza temas como si fueran los hilos de un telar, diversos tejidos y diversos colores que construyen un perfecto tapiz, su prosa es dinámica y adictiva, cuando empiezas a leerlo no puedes dejarlo, siempre hay incógnitas, personajes que destacan con luz propia llegando a ser tan reales que el lector los adorará o los odiará, y consigue transmitir al lector una sensación claustrofóbica muy real.

Una historia con una gran investigación a sus espaldas sobre aspectos médicos, detalles técnicos, procedimientos militares, posibles efectos sobre la climatología y cientos de temas más, investigación que el autor dejo recaer en manos de Russ Dorr, al cual agradece su trabajo, mostrando la sencillez de un gran escritor que comparte sus éxitos y no se atribuye el trabajo de otro.

No podéis dejar escapar la oportunidad de visitar Chester’s Mill, donde el índice de mortalidad asusta realmente y una vez dentro cuesta mucho salir. La novela en sí es una cúpula para sí misma, si pasáis del primer capítulo y entráis en su mundo estaréis atrapados.

Entrevista Care Santos i Ángeles Escudero

Per Maria Valle Viña

Abans de tot, moltes gràcies per concedir-nos l’entrevista i agraïm que dediqueu aquesta estona a contestar les preguntes que des de la Petita Llibreria us volem fer. 

La novel·la Tantes coses a dir-nos ens explica una història d’amistat entre dues dones. Existeix un paral·lelisme entre l’Abril i l’Oblit i vosaltres dos?

Ángeles: El paral·lelisme més impoirtant és que som amigues, però una de les coses que més m’agrada és com som de diferents. L’Oblit és més ambiciosa. L’Abril es l’acompanyant perfecta.

Care: Quan un escriptor diu que no s’assembla als seus personatges, menteix. Totes dues tenen coses de nosaltres, i això és el millor, que potser a hores d’ara ja no sabem què és de cadascuna.

Sabem que sou bones amigues des de fa molts anys, en el llibre s’hi veu reflectida la vostra amistat? Quanta part de ficció i realitat hi ha entre el que expliqueu al llibre i la vostra amistat?

R: Hi ha coses pròpies. Per exemple, el començament de la nostra relació va ser tan catastròfic com el d’elles (o potser més i tot). Nosaltres també hem posat de part nostra per mantenir viva la nostra amistat, però a diferència del què passa a la novel·la, no ha estat només una de les dues la que més ho ha fet. I potser, sense ser tan exagerades, ens separen grans diferències, com a l’Oblit i l’Abril.

Al llibre trobem la història d’amistat entre dues dones, en el cas dels homes, creieu que l’amistat es veu de forma diferent?

Ángeles: Els homes solen tenir relacions més de col·legas. Comparteixen diversions, aficions, bones estones. Les dones, en canvi, impliquem més els sentiments i això fa que potser aprofundim més en les relacions.

Care: Jo no imagino dos homes parlant tres hores seguides. Ni tampoc dient-se que s’estimen. Dues dones ho fan.

El llibre hagués estat diferent si els protagonistes haguessin estat homes?

Ángeles: Hauria estat diferent, però també hauria estat diferent si haguessim triat un perfil de dona diferent i no els trossos de caràcter de l’Oblit i l’Abril.

Care: Hagués estat un altre llibre, no tindria res a veure.

Quin creieu que és el secret d’una bona amistat?

Care: Trobar la persona adequada, compartir alguna cosa i posar de part teva perquè la cosa funcioni. En les relacions no val deixar que l’altre ho faci tot, t’has d’esforçar també.

Ángeles: Alimentar-la, estimar-se, entendre’s i que l’altra persona senti que ets allà, que estàs disponible pel que calgui.

Més enllà del tema de l’amistat també hi trobem altres temes com el del sentit de la lluita per les coses que valen la pena. Per vosaltres, quina és aquella cosa per la que val la pena lluitar?

Ángeles: La família i els amics. Les persones que t’estimes, vaja. Lluitar per ells i per la seva felicitat.

Care: De fet, les coses realment importants de la vida no són coses. Són persones i emocions. La resta tant se val.

Les dos heu escrit literatura juvenil i també per adults, amb quina de les dos us sentiu més còmodes? Us és més complicat escriure per un tipus de públic o per un altre?

Care: Depèn del moment em ve de gust escriure per nens, joves o adults i em nego a triar. Però acotumo a dir que cap lector m’agrada tant com el lector jove. No n’hi ha cap de tant exigent, però tampoc que s’emocioni amb tanta intensitat.

Ángeles: Jo em sento més còmoda escrivint per a joves perquè el seu és un món que conec bé (per la meva feina de professora). S’ha de saber, però, que és molt complicat fer que els joves s’enganxin a la lectura, que els agradi allò que llegeixen, que vulguin continuar.

Escriure el llibre a quatre mans us ha resultat més senzill o més complicat que quan ho feu de forma individual?

Care: Escriure sempre és complicat. A quatre mans és molt més divertit. I permet fer el que mai pot fer un novel·lista: compartir els dubtes, les angoixes, els 

Ángeles: Jo em penso que ni més ni menys complicat: diferent. Les complicacions es van sol·lucionant amb moltes hotres de diàleg, ordinador, telèfon i bona voluntat.

Tornaríeu a escriure un nou llibre juntes?

R: Per descomptat que sí! De fet, ja n’estem pensant un altre.

Per acabar, segur que heu fet moltes entrevistes degut a la gran acollida del vostre llibre per tot el públic, quina és la pregunta que creieu important i que ningú us ha formulat sobre la vostra novel·la? La podríeu contestar?

Ángeles: Potser no ens han preguntat gaire sobre el secretari, que és un personatge que ens va enamorar a totes dues, des de l’ombra. Penso que molta gent voldrà saber més d’ell (i amb tota raó).

Care: No hem parlat enlloc de la nostra relació personal amb el llac de Como (a Itàlia), que és un dels escenaris més importants de la història, i amb el que hem tingut una relació personal. Nosaltres, com l’Oblit i l’Abril, també hem passat temps a la vora del llac. I és per això que el vam triar, és clar.

Moltes gràcies de nou i felicitats per la vostra novel·la!

Tantes coses a dir-nos

Per Maria Valle Viña

Ángeles Escudero i Care Santos ens presenten amb l’edició de Fanbooks una novel·la titulada Tantes coses a dir-nos, una novel·la sobre l’amistat. 

L’Abril i l’Oblit són dos amigues inseparables de l’adolescència que es van conèixer al pitjor moment de les seves vides, malgrat ser tant semblants entre elles en molts aspectes, no han pogut evitar que el temps finalment les separi. L’Oblit és una actriu de fama mundial i l’Abril acaba de trobar el sentit de l’existència. Però, encara que elles no ho sàpiguen, les seves vides segueixen íntimament lligades. L’abril està a punt de casar-se i necessita l’Oblit al seu costat, però res és tan fàcil com sembla. 

Aquesta llibre ens parla de l’amistat, però també del pas del temps, del sentit de l’existència i de les coses per les quals val la pena lluitar. 

A la novel·la hi trobarem dos parts diferenciades, una d’actual on les protagonistes es comuniquen mitjançant e-mails i una altra en la qual una de les dos protagonistes ens explica el passat que van viure juntes i les seves emocions. 

Ángeles Escudero i Care Santos ens mostren una novel·la senzilla i lleugera, ideal per passar una tarda molt agradable; a més de l’amistat també podem trobar tocs de temes com l’amor, les rivalitats, les enveges... aconsegueixen que les emocions surtin a flor de pell. 

Llicenciada en Filosofia i ciències de la Educació, Ángeles Escudero es coneguda pels seus contes i novel·les dedicades al públic juvenil. Es coneguda també per altres novel·les com “Alex no es nom de noi” o “Cartas a Licia”. Actualment compagina les seves classes com a professora de Filosofia amb l’escriptura.

Care Santos va cursar Dret i Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, va ser periodista a medis com el diari de Barcelona, ABC i El Mundo. És autora d’una extensa producció literària que comprèn novel·les, relats i un gran nombre de llibres per a joves. Entre d’altres destaquen “Ara o mai” o novel·les per a adults com “Habitacions tancades”. 

Care Santos i Ángeles Escudero es van conèixer fa molts anys i com les protagonistes del seu llibre Tantes coses a dir-nos, estan unides per una forta amistat que malgrat l’estimació mútua que es tenen ha viscut moments bons i no tant bons. 

Una amistat que no es pot trencar, una relació que semblava eterna i que va haver de passar per diverses proves. Una història de dos amigues que podríem ser qualsevol de nosaltres. Quantes vegades em dit o em sentit allò de “amigues per sempre” però, que siguin amigues per sempre no vol dir que el camí sigui més fàcil. I aquesta és la màgia de l’amistat, la qual és incondicional i eterna, però també sincera i algunes vegades dura. 

L’editorial que ens presenta el llibre és Grup 62 que va néixer l'any que li dóna nom. Exactament, per Sant Jordi del 1962. Pionera, a Catalunya, en la incorporació d'escriptors contemporanis de tots els camps i procedències. Fanbooks és el seu segell més jove i atractiu, una línia que recull novetats juvenils i no tant juvenils, títols molt actuals i molt atractius per una nova generació de lectors.