El último refugio

Volviendo de vacaciones y en medio de la vorágine de la rutina del día a día he creado mi momento de lectura y quiero compartir con vosotros El último refugio, una novela dinámica y ágil a la vez que profunda.

En esta historia acompañaremos a Honor a un viaje geográfico e introspectivo, viajara desde Bristol embarcándose en un viaje del que ella misma quiere convencerse de que tendrá retorno aunque en el fondo sabe y acepta que nos será así. 

Tras miles de peripecias, su destino es Ohio, un sitio que es la contraposición perfecta a ella, a sus costumbres y a la Inglaterra que ella conoce.

Ambientada magistralmente y con una documentación esmerada y detallada en el año 1850, se nos retrata una Inglaterra recordada y añorada por nuestra joven amiga como el lugar ideal donde hay paz, tranquilidad y una vida relajada a nivel social.

En oposición a esta visión Ohio es un rio de esclavos, necesidades primarias que no están cubiertas, gente hostil y maleducada que aun arrastra viejas costumbres de la época de la esclavitud.

Un retrato de las diferencias sociales que pueden existir en un territorio así como la capacidad de adaptación que Honor tiene que sacar a relucir día tras día.

Sin dejar de ser ella, Honor nos narra cómo se habitúa a ese territorio y como va encontrando rayitos de esperanza y pequeños motivos que le permiten echar raíces en tan inhóspita tierra.

Acompañada por Jack y Comfort se adentraran por los Estados Unidos siguiendo su camino, escapando algunas veces y sabiendo su destino en otras pero en todas ellas con la unión que les da fuerza y los básicos para ir sobreviviendo.

Tracy Chevalier con su pluma llena de descripciones nos muestra un retrato fidedigno de esa época a la vez que nos enamora con la historia que se forja entre los personajes principales y los remitentes de las cartas que Honor va escribiendo.

A mí me cautivó con “La joven de la perla” y “La dama y el unicornio” aunque su bibliografía acoge más títulos pero creo que este último es una vuelta de tuerca, un símbolo de madurez personal y un crecimiento como escritora.

Gracias a Lumen podemos disfrutar de esta aventura que nos hará escapar de nuestra rutina y, quien sabe si nos llevara a encontrar nuestro propio refugio aunque solo sea literariamente.

Una novela de blancos y negros, de contraposiciones constantes que no acepta grises muy recomendable a todos los lectores que disfruten de historias ambientadas en tiempos pasados pero con los toques justos de modernidad para hacerla sumamente atractiva.

Yo de vosotros no me la perdería.

La autopista del amor

Cuantas chicas o mujeres llegado un punto de no retorno pensamos en liarnos la manta a la cabeza, cortar las cadenas que nos aferran al pasado que contamina el presente y lanzarnos al futuro. Coger un nuevo camino aunque en él nos esperen llanuras y abismos.

Muchas no lo hacemos pues la economía o la familia tira más o porque somos cobardes, pero la protagonista de La autopista del amor no duda en hacerlo asumiendo los riesgos que esta nueva etapa le pueden deparar.

Uma está apagada, no es la mujer soñadora, ilusionista y risueña de antaño, su marido es un vampiro emocional que le roba cada aliento y brizna de felicidad. Lo que tiene claro es que así no puede seguir, no sabe lo que le espera pero está segura que no será peor que lo que ya tiene.

Con solo una Vespa y un escaso equipaje Uma va a hacer realidad su sueño de juventud, hará un viaje desde Barcelona hasta París para visitar la tumba de su idolatrado Jim Morrison.

Metro a metro, kilómetro a kilómetro, nuestra amiga se va despojando de su infelicidad y construye canales para volver a llenar su vida de color.

Un viaje que la llevara por las calles de su corazón y las avenidas de su alma, reencontrándose con ella misma renacida de sus cenizas cual ave fénix. 

Poco a poco volverá a sonreír a la vez que llenara a los lectores de la profunda reflexión del autoconocimiento y el no perderse a uno mismo solo por complacer las funciones sociales como trabajadora o como pareja que se exigen.

Susanna Barranco, actriz, documentalista y poeta se lanza al vacío con ésta, su primera novela. Particularmente creo que es una grandísima escritora, es ágil, sabe enganchar al lector y no cae en los tópicos de la novela romántica o rosa.

Una historia sobre caminos que nos llevan a nosotros mismos, un viaje que en el fondo es la vida, con sus partidas y sus reencuentros. 

Apadrinada por Francesc Miralles, esta autora nos invita a iniciar una carrera literaria que espero sea fructífera y larga pues esta historia es un reflejo de la realidad, los personajes están muy trabajados a nivel emocional y el marco es inmejorable.

¿Necesitará Uma un nuevo amor para darse cuenta de que tiene la capacidad pura de amar? ¿Volverá a ser la que era antes de desperdiciar años de su vida? ¿Volverá a Barcelona o se quedara en Paris? Estas preguntas y muchas más quedan respuestas en este libro de la Editorial Vergara.

Un regalo capitulo a capitulo direccionado en gran mayoría a un público femenino.

En tiempos de soñar con historias rosas puedo decir que ésta está llena de sustancia, no es nada banal.

En fin, si la vida es un camino que tenemos que transitar de una manera u otra, os recomiendo hacerlo con la mayor felicidad y con esta novela bajo el brazo. ¡Buen viaje lectores!

Especial Agatha Christie

Tal dia com avui commemorem el naixement de la reina del crim i de la mare del misteri, Agatha Mary Clarissa, coneguda popularment com Agatha Christie.

Aquesta gran dama de la novel·la negra i detectivesca ha esdevingut amb el passar dels anys l’escriptora anglesa més important, innovadora i reconeguda a nivell mundial.  

És l'autora femenina més venuda de qualsevol gènere amb prop de dos mil milions d'exemplars dels seus llibres en anglès, i uns altres mil milions en unes tres-centes tres llengües en què ha estat traduïda.

Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre, principalment del tipus d'habitació tancada i de problema, en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals.

L’Hèrcules Poirot, el nostre belga panxut i maniàtic i la Miss Marple, la senyora més observadora i addicta al bon té, ambdós portats nombroses vegades a la gran i petita pantalla, desentrellant casos on el detallisme i l’ambientació juguen un paper importantíssim. La seva particularitat és que exposa tots els detalls des d’un inici i el lector pot fer les feines d’investigador i tractar de resoldre el cas.

Algunes de les seves novel·les més destacades i conegudes són: Assassinat a l'Orient Express i Mort al Nil.

L’Editorial RBA Serie Negra en castellà i a La Magrana negra en català ens ofereixen la possibilitat de gaudir d’aquesta trepidant autora i les seves obres de misteri, els inicis de la novel·la negra tal i com l’entenem a l’actualitat.

La nostra homenatjada va escriure 6 novel·les sentimentals sota el pseudònim de Mary Westmacott, algunes obres teatrals i un llibre de poemes. 

Diversos dels seus llibres han estat publicats després de la seva mort, entre ells la seva autobiografia, una joia en brut que ha passat desapercebuda al llarg del temps.

Per tots aquells que ja l’heu gaudit, us regalem aquest bocí de la seva historia i per aquells que potser encara no la coneixeu massa us recomanem que tasteu alguna de les seves novel·les i podreu jutjar si continuar familiaritzant-vos amb els seus personatges o no.

Especial novel·les Gossip Girl

Per Àngela Sánchez Vicente

Fa tan sols nou mesos que va acabar l’emissió de la televisiva sèrie Gossip Girl i encara segueix essent un fenomen fan a través de les xarxes socials i una de les més estimades pels seus seguidors.

Des d’aquí volem mencionar que les dues primeres temporades de la sèrie es van basar en una aclamadíssima saga literària que va fer furor als Estats Units i que ara podem gaudir arreu del món. 

Els llibres són You know You love me (i el seu corresponent subtítol) i ens narren de manera similar a la sèrie la vida dels més rics del Upper East Side i els seus habitants gracies a l’editorial El tercer nombre.

Personalment, vaig començar amb la versió televisiva i reconec que es una sèrie on la imatge, el vestuari, la música i l’escenografia narra una historia que va molt més enllà que els purs diàlegs o trames principals. Realment es un goig veure una sèrie tan luxosa.

Per contra, als llibres de la Cecily von Ziegesar trobem un retrat molt més psicològic dels personatges principals fins al punt de poder acaronar les seves pertorbades ànimes repletes de problemes de tota mena.

Si comencem per les noies, podem dir que la novel·la centra tota la seva atenció amb la rossa i superficial Serena Van Der Woodsen i la seva família atípica amb una mare que presumeix del que no és i amaga els problemes psicològics del seu fill petit; dels nois, el gran protagonista es el Daniel, el noi de Brooklin que amb la seva intel·ligència i saber estar aconsegueix integrar-se en un món que no li és tan estrany com ell pensa. Serà que la història es repeteix?

Els altres quatre protagonistes de la sèrie, al llibre queden retratats com a mers personatges corals de la gran novel·la romàntica que viuen la noia rica i el noi que ho ha de guanyar tot amb l’esforç del treball.

La Blair Waldorf es caricaturitzada com la típica líder que no sap ni on son els seus pares i a més pateix severs trastorns alimentaris; el seu xicot, en Nate Archivale passa la novel·la emporrat i gaudint de la bona vida i l’esport sense cap vigilància paterna.

La Jenny i la família Humphrey en general gairebé no surten però aconsegueixen el contrapunt més marcat que no pas a la pantalla entre els dos mons que es barregen a Saint Jude i Constance.

El que més greu sap de la novel·la però alhora li dona el punt just d’emotivitat és el mirall on trobem en Chuck Bass, el guanyador d’aquesta historia vençut al final a causa de les seves addiccions.

Podem dir que el llibre es molt més cruel amb els personatges i tortura molt més els seus cors i les seves animes.

La sèrie li dona més dinamisme però al ser narrada com a un extern l’essència es conserva a la perfecció.

A partir de la tercera temporada i fins la sisena i darrera els guionistes ja no van tenir un suport en que basar les seves idees i potser es nota en uns quants capítols tot i que es redirecciona a la perfecció.

Canvis com la relació entre el Chuck i la Blair (inexistent i impensable al llibre) li donen un punt extra a la sèrie però el personatge d’ell perd molt carisma respecte al relat.

Realment no sé amb que em quedaria, semblen idees generals semblants però embolcallades en dos àmbits oposats, a la tele ja se sap que tot ha d’entrar per la vista i a la novel·la ha de captivar al lector per la via de les emocions.

Fem una cosa, ens quedem amb ambdues opcions i recordeu que sabeu que m’estimeu. X.O.X.O.