Dos amics de vint anys

Dos amics de vint anys és un llibre que honra el valor de l’amistat fins a límits insospitats. Poques persones consideren tenir molts amics però en realitat tothom en té, ara, cal veure de quina qualitat són.

Per la càrrega emotiva i la gran sensibilitat al narrar la historia, estic convençuda de que el seu autor, en Sebastià Alzamora, de ben segur en té de bons i ha pogut parlar des de les seves pròpies vivències i experiències.

En aquesta novel·la inspirada en la relació entre Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel, trobem a dos amics que viuen els darrers dies de les seves vides en comú.

En Bartomeu agonitza al sanatori i en assabentar-se de la noticia, en Salvador corre tant com pot sorprenent-se a si mateix per anar a visitar-lo i donar-li tot el suport i benestar que li pot oferir. 

Mentre estan compartint últims moments, rememoren els moments en que es van conèixer en plena Guerra Civil, els moments en que es van enamorar de la mateixa xicota i les mil insolències i rebel·lions que varen fer quan eren tan sols dos joves que despertaven a la vida.

Ara, amb la perspectiva, ens ofereixen una visió de l’efímer de la vida, de la bellesa i la seva fragilitat però alhora de la fermesa i solidesa de l’essència de les persones i els sentiments i valors profunds.

Entre les seves pàgines trobem com una amistat, ja sigui la dels protagonistes o la dels altres personatges corals, pot ser ferma encara que hi hagi hagut un lapse de temps d’allunyament, diferencies ideològiques o discrepàncies.

Aquesta novel·la que podem gaudir gracies a l’editorial Proa m’ha recordat grans novel·les sobre l’amistat com ara “L’amic retrobat” d’en Fred Ulman o el darrer i aclamadíssim “El nen del pijama de ratlles”.

Això si, potser per la propania amb la que escriu el Sebastià Alzamora aquesta esdevé més propera, amb un sentiment més català on no cal dir t’estimo perquè l’altre persona se’n assabenti o no cal una carícia o un petó per demostrar l’afecte que existeix entre dues persones.

És un llibre molt recomanable per a tothom doncs és ràpid i àgil de llegir alhora que està ple de contingut emocional, somriures i alguna llagrimeta. 

Això si, crec que el que seria ideal és trobar al teu amic de la vida, aquell que ha donat llum als teus dies de foscor, el que ha compartit les seves glories amb tu i regalar-li per tal d’emfatitzar encara més el missatge del llibre.

Jo l’he llegit i sé a qui el regalaré, espero que pugueu gaudir-lo i compartir-lo amb el vostre amic o amiga. Recordeu que és entre humans que ens humanitzem.

Per si encara en teniu algun dubte us deixem amb la presentació que en va fer l’autor:

333 vitamines per l'ànima

333 vitamines per l’ànima és el recull de cites, saviesa, consells i frases commovedores exclusivament de personatges catalans pensat per guarir-nos dels mals de cada dia. 

És el recull definitiu tot i que les grans paraules, els pensaments universals i els grans personatges son inexhauribles i, com l’energia, estan en constant transformació.

La Roser Amills i en Victor Amela formen el tàndem perfecte en aquest recull, es percep que s’entenen a la perfecció i han regirat el calaix de records i icones catalanes per destriar les millor cites i frases.

Poden presumir de tenir la benedicció de Màrius Serra, el qual també ens deixa un pròleg i una reflexió que no deixa indiferent. Ens diu que mai valorem el suficient la salut i realment, no hi ha res més valuós que poder-ne gaudir. Si tens salut, ja ho tens tot. Estem exposats a mil mals però en canvi, ens posem malalts davant les bates blanques. 

Organitzat amb dos índexs: índex per temes i índex onomàstic que ens permet fer una lectura buscada a consciencia o una lectura atzarosa com si busquéssim la frase que ens fa falta acollint-nos a la sort, l’atzar o el destí.

Homes i dones, joves i adults, vius i morts conformen el remei que ambdós autors ens ofereixen. 

Vitamines, pomades, gotes, pastilles, catxets i càpsules de saviesa dites per il·lustres personatges com Pere Calders o Francesc Ferrer i Guardia; per esportistes com en Guardiola, en Leo Messi o Cesc Fàbregas; periodistes com en Josep Cuní o Òscar Dalmau; músics com Pau Casals o Chenoa i personatges diversos com Araceli Segarra, Ferran Adrià i els dos propis autors del vademècum vitamínic.

Gracies a Cossetània podem gaudir d’aquest miler de consells, aquella veu de la consciencia que et fa aturar, pensar i tirar endavant. 

Si no ens ofusquéssim tant i poguéssim seguir aquest llibre seriem més feliços, valoraríem més el que tenim i, sobretot, estaríem més plens de serenor i pau.

Sempre tindrem dubtes davant la vida però aquest volum és un bon antídot per indecisos, culs inquiets i per aquelles persones que no es permeten posar momentàniament la seva ment en pausa.

Realment és un llibre recomanable per a tothom i, ara que al setembre sembla que ens costa una mica arrencar els primers fulls de calendari, és el moment ideal per invertir en aquest llibre enlloc de buscar vitamines a les farmàcies.

Feu-me cas i vitamineu-vos!

Gaudiu de la presentació.

Canvia de vida, posa't a córrer

Per Julian V.

No sé a vosaltres però a mi veure com la gent fa el carril Diagonal corrent, passeja per un parc fent exercici o aquells que corren per la ciutat em dóna sensació de llibertat.

Em transporta als meus temps universitaris on per mi també era una rutina per descarregar tensions i relaxar-me, ara, una mica rovellada tenia sempre en ment el tornar a córrer però fent-ho bé, no com abans que era córrer per córrer i el dia que no tenia agulletes perquè m’havia passat tenia una certa molèstia al genoll per no haver escalfat.

Per tot això i com caigut del cel, tinc entre mans Canvia de vida, posa’t a córrer, una enciclopèdia del runner a càrrec de la propera i prestigiosa Dra. Eva Ferrer Vidal-Barraquer.

En aquest llibre se’ns explica els beneficis de córrer com bé poden ser evitar que la pressió arterial pugi, una baixada o controlar els nivells de colesterol en sang, ampliar la capacitat pulmonar, abaixar els nivells d’estrès…

També trobem la part de com començar a entrenar amb taules de minutatge detallat per fer una correcta i progressiva adequació ja sigui com a corredor novell o com a preparació d’una marató urbana.

A més, consells com la roba que hem de dur i tòpics del runner són pintats com a fonamentals, les diferencies de ser runner diürn o nocturn, el típic motivat (en els que m’incloc) que no pot córrer si no duu el mp3 actualitzadíssim i un llarg etcètera més.

Un dels capítols més documentats és la prevenció de riscos i la prevenció de lesions, que semblen de calaix, però molt sovint tots ens refiem i els deixem de banda.

Angle Editorial ens proposa conèixer el nostre cos i millorar el nostre estat físic i mental. Amb aquest llibre aposten per una vida sana que esta cada cop mes de moda a la nostra societat.

Pels que us interessi, fa pocs dies que he tornat a córrer i no estic ni a la meitat del que feia però el sentiment de llibertat i eufòria son els mateixos.

Ara, de cara a setembre que no us faci mandra i canvieu de vida tal i com ens indica l’Eva però, sobretot, passeu pel metge abans a fer una petita revisió per veure si esteu preparats.

Els beneficis son moltíssims i l’únic inconvenient es la mandra. Quin millor moment que el setembre que ja de per si tot fa mandra? 

Amb les primeres jornades més fresquetes inicieu aquest projecte i no us en penedireu.

Dejar las cosas en sus días

Por Àngela Sánchez Vicente

Dejar las cosas en sus días es la primera novela de Laura Castañón y tras su lectura creo que su futuro como escritora está grabado a fuego en su camino.

La novela trata de la búsqueda de Aida. Esta periodista no puede avanzar en su día a día, vive con la obsesión de encontrar los restos de su abuelo, asesinado en la Guerra Civil.

Un agradable paseo muy fotográfico por la familia Montañés, desde sus más pasados ancestros hasta Aida, una incansable buscadora de la verdad.

Ambientada en gran parte en Asturias, es un fiel relato sobre la historia de España del siglo XX, las condiciones de trabajo, la vida social, la economía y el impacto de la Guerra.

Durante la búsqueda se encontrara con Bruno, un hombre que también busca respuestas pero sin tanto ahínco ni desasosiego. Entablaran una relación en principio un tanto descuidada y agresiva pero poco a poco se unirán en una zarza de la que no podrán salir ilesos sus corazones.

Son polos opuestos, mientras Aida tiene que darse el cabezazo contra la pared para darse cuenta que se equivoca, Bruno es más racional y meditativo. Ella es un torbellino, una bomba de relojería y tiempo mientras él refleja al eterno joven al que nada le puede afectar demasiado.

El mismo título nos puede dar pistas sobre el final de la búsqueda pero os recomiendo encarecidamente que lo leáis y lo saboreéis lentamente, no os aceleréis como la protagonista. 

Somos quienes somos por nuestra historia y por nuestra memoria.

Una reflexión sobre la memoria histórica que podría abrir muchos debates en los cuales ahora mismo no procede entrar pero sí que podemos reflexionar sobre todo aquello que nos ata con cadenas pesadísimas al pasado y no nos deja avanzar.

Una lección sin duda de que la vida está llena de historias familiares que permanecerán en la memoria de cada una, el tiempo cuidara de ellas y siempre nos acompañaran pero no nos pueden anclar y tapar los ojos al presente o al futuro que nos espera. 

Los recuerdos del pasado han de transformarse poco a poco y ser positivos para el momento actual, una moraleja que a Aida le quedara muy clara y podrá sentir de nuevo el aire en su rostro tras haber recorrido todo su pasado.

Conocer la historia es conocerse a uno mismo y con este volumen de Alfaguara creo que todos tenemos deberes de verano. 

Una lectura con fragmentos que evocan risas y otros que te llevan al llanto, si una novela te atraviesa la piel y te hace sentir, vale la pena ser leída.

Dejad las cosas en sus días y este libro en vuestras mesillas de noche. Uno de los libros imprescindibles de este año sin ninguna duda, y para muestra un botón.