Resiste

Por Àngela Sánchez Vicente

Cada capítulo de la serie televisiva “Casi Ángeles” aborda un tema crucial desde diferentes puntos de vista. Los offs de “Casi Ángeles” son reflexiones, preguntas, hipótesis sobre temas como el amor, la relación con los demás y las maneras de afrontar la vida intentando encontrar alguna clave para asuntos fundamentales y comunes a todos.

Casi Ángeles Resiste nos ofrece una selección de estos textos que marcaron cada momento crucial del programa i nos plantea una invitación a pensar, a cuestionarnos nuestras vidas y a resistir.

Es un libro que arranca a partir de la serie televisiva “Casi Ángeles” pero no hace falta conocerla para disfrutarlo, se abre a todo el público que lo quiera leer, eso sí, los seguidores le podemos dar un nuevo sentido y sentir que es un pedacito de ese cielo azul tras las nubes que nos mostraban capitulo a capitulo.

Se puede leer mil y una veces, de maneras diferentes, seleccionarlos a propósito o abrir el libro al azar. 

Es muy agradable de leer, pues solo hay texto sobre blanco y una sencilla pero a la vez adecuadísima ilustración icónica, la letra varia su tamaño para dar fuerza y dinamismo al mensaje haciendo su lectura más enérgica. 

Es imposible no verte reflejada en algún off.

Cuando giras la última página has cambiado, te ha removido el hilo de las emociones y de los propios recuerdos y vivencias, te hace ver errores y aciertos que has hecho y harás en tu vida, te conectas con ellos, con los queridos protagonistas que han crecido con nosotros y contigo mismo.

La productora Cris Morena Group y RGB Entertainment y el responsable de los textos Leandro Calderone nos han acostumbrado a grandes montajes teatrales, intervenciones creativas y a un sinfín de éxitos televisivos, este libro de la editorial Planeta no se queda atrás, es un imprescindible para los fans.

Leandro Caldeone nos dice: “GRACIAS. Gracias por el amor que tienen por nuestra historia y nuestros personajes. Gracias por la fidelidad a nuestro cuento. Gracias también por la mirada crítica sobre errores y aciertos.” 

Por eso le queremos agradecer este libro donde los jóvenes podemos encontrar reflexiones sobre la vida, nuestro entorno y una ayuda emocional.

Confessió

Tots reconeixem el nom de Lev Tolstoi com un dels grans novel·listes clàssics russos, podríem destacar obres com “Guerra i Pau” (1869), “Anna Karènina” (1877), totes dues portades a la gran pantalla, cosa que ha difós en gran mesura l’obra d’aquest anarquista cristià, pacifista, filòsof i idealista, pensador i gran defensor d’una pedagogia reformista educativa.

Un home que transmetia en la seva obra els canvis que veia i que el turmentaven de la seva pàtria i molts dels seus personatges reflexaven les seves pors i el seu tarannà.  

Avui volem compartir amb vosaltres Confessió, una obra que fou conseqüència de la crisis profunda que l’envolta i que l’encoratja a la recerca del sentit de la vida que se’n deriva, així fou com va començar a escriure una gran obra que estaria dividida en tres parts: “Crítica de la teologia dogmàtica” (1880-1091, 1884), “Concòrdia i traducció dels quatre evangelis” (1880-1881) i la part que havia de ser-ne el prefaci “Confessió” (1879, 1881-1882). Aquesta pateix la censura eclesiàstica de l’època i s’impedeix la publicació de “Confessió”. S’edità posteriorment a Ginebra i de manera clandestina arriba als lectors del seu propi país.

Si em pregunteu que s’amaga rere aquesta obra, jo diria que és una biografia del propi autor on descobrireu un home amb anhels de coneixements, grans pors e inseguretats i una profunda necessitat de comprendre la societat tant en l’aspecte més humà com en l’aspecte més Diví. 

Una obra plena de misticisme, de reflexions i de controvèrsia, però que alhora ens mostra un Lev Tolstoi molt amoïnat per qüestions com la vida i la mort, com la necessitat de trobar unes creences valides per a tothom, amb ànsies de desmitificar allò que des de petit li havien ensenyat i de gran haurà de tornar a aprendre.

Un home que entona un mea culpa pels camins que ha pres durant la seva vida, una moral marcada pels diners, la fama d’escriptor i la comoditat l’han dut a allunyar-se d’allò real i tangible, des del moment en que es qüestiona el motiu pel qual ha de viure, com ha de viure, que l’ha d’empènyer a fer quelcom ... el fet de buscar i anar trobant les respostes el fan canviar i la seva vida quedarà transformada.

Angle Editorial ens ofereix una oportunitat única de llegir aquesta Confessió en català, traduïda per Miquel Cabal i amb una introducció d’Ivan Garcia Sala. Segurament us estareu preguntant quin és el motiu per llegir els pensaments d’un home que va viure en una època passada en un indret llunya. La veritat és que les seves paraules podrien haver estat escrites ahir i aquí, tots en el fons ens plantegem preguntes transcendentals i moltes vegades les respostes són més confuses que les preguntes, per això trobo molt interessant veure com un home que va inspirar al gran Mahatma Gandhi, també tenia les mateixes inquietuds que nosaltres i algunes de les seves respostes poden donar llum al nostre camí mentre busquem les nostres pròpies.

Al final de l’obra trobareu una historia molt metafòrica de l’autor, un somni que va tenir tres anys després d’haver escrit “Confessió” després de rellegir la seva pròpia obra.

Llegir Confessió és fer un acte de fe.

Sin pasaje

Sin pasaje es la última obra de J. Eric Miller, una novela negra fuera de todo lo convencional, una historia narrada en primera persona por nuestra protagonista, una joven que viaja en un viejo mustang desde Nueva Orleans hacia Seattle, o lo que vendría a ser lo mismo desde Jack, su exnovio que viaja con ella muerto en el maletero dado que fue un mal novio y lo mató, hacia George un buen novio al que le rompió el corazón al conocer a Jack.

La excusa de huir de la ciudad dado que se aproxima el huracán Irene da un poco de ritmo a la narración, de pluma ágil, llena de ironía y dobles sentidos, esta novela nos presentara a su protagonista sin nombre, una joven asesina que no sabe realmente lo que quiere y que como ella misma reconoce acostumbra a elegir mal.

Si sois amantes de la novela negra clásica con detectives, pistas, acertijos y personajes muy marcados, esta no es vuestra novela, por mucho que nos la presenten como tal, creo que lo que realmente se presenta es una historia con un detonante violento pero que recorrerá la introspección de la asesina sobre su vida pasada y sus sueños para su vida futura.

Una historia donde “ella” se ira reencontrando consigo misma y con aquellos que se cruzaran en su viaje, incluso con “cielito” una gallina que la acompañará parte del camino y que se comerá el ojo de Jack.

Un viaje rocambolesco donde la paranoia que acompaña al sentimiento de culpa hace mella en nuestra conductora, una mujer marcada por la muerte de su hijo y la mala relación con su madre, parafraseando a uno de los personajes existe un dilema recurrente en “ella” que la ha hecho como es.

Durante toda la novela se crea un debate entre el bien y el mal, la belleza y la fealdad, entre la certeza y la duda, lo positivo y lo negativo, descubriendo que la vida es como la carretera, un camino de baldosas amarillas que atraviesa unos cuantos bosques siniestros.

Donde uno al intentar hacer el bien, puede cometer un error y empeorar las cosas, esto es lo que le sucede a “ella”, la vida y el viaje se le complica, incluso podríamos decir que se lo complica. Pero gracias a este nuestra “ella” cambia, aprende y madura. 

Si me preguntáis si me ha gustado o no, la verdad es que no lo sé, creo que el autor hace un retrato muy sarcástico de los estereotipos de la novela negra americana, una huida hacia el horizonte desconocido donde una nueva oportunidad se abre a los ojos del lector. Un viaje para el que nadie tiene pasaje y del que nadie conoce si existe camino de vuelta. Por si se da el caso os ofrecemos el inicio de la historia, ¿Quién es ella?

Una broma macabra entre la asesina y el muerto, a la que Suma de Letras le ha dado voz en nuestro país.

L'ou d'or

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Si voleu passar un bon estiu detectivesc, la vostra tria literària s’ha de centrar en la darrera aventura del Comissari Guido Brunetti sota el nom de L’ou d’or.

Un comissari que no dubta en aplicar la llei per tal que pesi sobre els que equivoquen els seus actes, un home que prefereix saltar-se les normes estrictament protocol·làries per poder tancar als dolents.

En aquesta entrega el comissari viu el que es planteja com a suïcidi o mort per sobredosi d’un noi sord i mentalment discapacitat.

El comissari, que coneixia a la víctima amb anterioritat, es pregunta si un noi amb les seves circumstancies personals pot fer-se tant mal fins al punt d’acabar amb la seva vida.

Una critica al tractament que es fa sobre les discapacitats i amb la manera que, de vegades, se’n parla o es jutja.

El comissari no dubta a començar a investigar i a aplegar-se amb la mare del noi, consternada i confosa amb allò succeït. 

Ambientada con sempre a la Venècia més pura, podem respirar l’olor de salnitre dels canals mentre intentem descobrir de la ma d’en Brunetti què li ha passat al noi.

Realment serà un suïcidi? L’hauran assassinat? Quin secret amagava aquesta criatura tan innocent?

Edicions 62 encerta de ple amb la publicació dels casos de tan conegut comissari, llibres ràpids i àgils que un cop en llegeixes un, necessites llegir altres casos.

Títols com Mort a la Fenice, Mort en un país estrany, Vestit per Morir, Mort i judici, Acqua alta, Son Profund, Contactes a les altes esferes, Un mar de problemes, Justícia uniforme, Proves falses, Sang a les pedres, Noblesa obliga, Sense Brunetti, Carn de Canó i Les joies del Paradís fan d’aquesta col·lecció un indispensable de la novel·la negra igualant a autors de renom com Agatha Christie o a Andrea Camilleri, pare del comissari Montalbano. 

Aquest últim és realment sorprenent, amb la ploma màgica de Donna Leon, coneix tant bé i ha construït al comissari al llarg de tants anys que pot centrar la atenció del lector en altres aspectes com detalls de l’entorn o el cas en si i no perd ni gota d’essència.

Sobta com una dona es pot ficar tan bé i de manera tan expressiva a la ment masculina del protagonista. Podem dir que quan escriu, es transforma en ell i la seva veu esdevé purament la del comissari.

Només des del punt de vista del treball introspectiu dels personatges podem obtenir una novel·la tan fantàstica que ha captivat a un públic tan nombrós i variat.

Molt recomanable per aquells que vulgueu llegir una bona novel·la detectivesca i d’investigació sense haver de rebuscar massa, a més és un viatge sense escales a Venècia, una bona alternativa per aquells que se us compliqui l’assumpte de viatjar aquest estiu.

La màquina espacial

Si us declareu seguidors, com jo, de la bona ciència ficció, la original i la reminiscència de H. G. Wells no us heu de deixar escapar La màquina espacial, una obra de l’any 1976 però que, com un bon vi, millora amb el pas del temps.

En Christopher Priest, autor d’aquesta obra mestra entrecreua dues grans obres clàssiques de Wells com són La Guerra dels Mons i La màquina del temps per generar la seva nova historia. 

A més de crear una nova aventura, l’autor va explicant i emplenant buits de les novel·les que el van influencia i que quedaven a l’aire, potser no és com Wells pensava però aclareix molts aspectes i teories.

Per aquesta obra i tota la seva influencia a la seva producció, l’any 2006 va ser nomenat sots president de la Societat Internacional H. G. Wells.

Gràcies a la fabulosa i extensa selecció de novel·les de RBA Fantàstica podem gaudir d’aquest relat on l’Edward, un comerciant sense sort a la vida coneix a l’Amelia, la parenta d’un gran inventor en el sentit més caricaturesc d’aquests personatge.

Ambdós prenen la decisió de provar el darrer invent del vell i resulta ser una maquina per viatjar però no saben a on.

Després de mil peripècies i destrosses arriben al seu destí, ells estan convençuts que estan a la campinya en un temps futur però en realitat son a Mart. 

Com descobriran a on són? Com tornaran? Que hauran après amb el viatge?

Una novel·la molt agradable de llegir pel fet de ser una ciència ficció molt incipient, defugint dels nous clixés de naus, extraterrestres, essers insòlits i mons alternatius.

Impregnada d’una gran sensibilitat, els dos protagonistes veuran com les seves vides cada cop s’apropen més i més, com si una força magnètica impedís que es separessin. 

De ben segur que ells no oblidaran aquest viatge ni les emocions que els ha generat viure’l.

Christopher Priest va rebre el premi Ditmar per aquesta novel·la l’any 1977.

Si encara no esteu convençuts, a mi m’acaba de convèncer saber que l’autor, va escriure guions per les temporades 18 i 19 de la sèrie britànica Doctor Who tot i que els seus girs no van agradar massa a la productora, un cop van arribar als fans van haver de reconèixer que no hagués estat gens malament donar-li carta blanca.

Us garantitzo que si caieu a la xarxa d’aquest gran autor no serà la única novel·la que llegiu d’ell, us recomano Un món invertit i El prestigi, a nivell personal són les més semblants a aquesta i conserven les reminiscències de les novel·les “oldies” i clàssiques a venerar.

Ara que són vacances, si existís la teoria de cordes i poguéssiu moure-us pel temps i l’espai, on aniríeu a estiuejar? Recordeu que les possibilitats son infinites!