Aldous Leonard Huxley

Per Àngela Sánchez Vicente

Aldous Leonard Huxley nascut tal dia com avui al Regne Unit va ser un escriptor britànic que va emigrar als Estats Units. 

Membre d'una reconeguda família d'intel·lectuals, Huxley va estudiar literatura anglesa al Balliol College d'Oxford. Conegut per les seves novel·les i el seu gran ventall d'assajos, va publicar també relats curts, poesia, llibres de viatge i històries per a pel·lícules i guions. 

 

Particularment, el vaig descobrir l’any passat llegint Un món feliç, editat per primera vegada el 1932 sota el títol Brave New World. El vaig veure sota el braç d’un conegut i vaig pensar que el títol havia d’amagar un gran relat i al arribar a casa em van dir que si el volia llegar estava per casa. No ho vaig dubtar i el vaig llegir d’una sentada.

No és res del que m’havia pensat, es tracta d'una utopia inversa per criticar el present. 

Transcorre a Londres l’any 2540 i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son. Tots aquests esdeveniments provoquen un fort canvi en les estructures socials.

Amb totes les angoixes que l’autor presents, les persones del futur busquen la diversió a partir del Soma, una pastilla que reparteixen els mandataris i anul·la les emocions tant positives com negatives. És la manera que troba Huxley per demostrar que tots portem caretes posades i cuirasses que fan que no ens mostrem tal com som i que sovint preferim no sentir per no patir.

L’anul·lació de la llibertat que aquesta pastilla proporciona fa que els governadors es vegin amb el poder de seleccionar a la població en diferents estadis i funcions a realitzat, inhibint-los de nou la poca llibertat que els queda.

Els humans són separats en castes segons la utilitat o les aptituds que tenen vers la societat en general creant un grup anomenat els salvatges.

Lògicament la Lenina, una noia que no es qüestiona res s’enamora perdudament d’en Bernard, un noi salvatge que tot i no entrar en els canons de ciutadà positiu té molt clar que no hi poden existir aquestes diferencies i comencen a crear el que esdevindrà un moviment polític i social per enderrocar el que seria el model preestablert. Creen una campanya pacifista i volen obrir els ulls a la societat.

S’adonaran que el Soma es perjudicial? Podran acabar amb el model polític repressiu? Podrà la pau eliminar les diferencies entre castes? Podran començar de zero?

Mitjançant les seves novel·les i en concret aquesta, va exercir com crític dels rols socials, les normes i els ideals. Es va interessar pels temes espirituals, com la parapsicologia, la filosofia mística i les grogues, sobre les quals va escriure diversos llibres. 

Al final de la seva vida, Huxley era considerat com un líder del pensament modern. Amic a descobrir, tot i que la seva producció literària és llunyana en el temps podem considerar-lo contemporani ja que era un avançat a la seva època. El llibre que he comentat i La Illa són dos volums imprescindibles pels amants de la bona literatura i d’una ciència ficció incipient.

Realment existeix encara ara la pregunta si necessiten el Soma per tal de poder viure sense preocupacions però sotmesos a una falsa realitat o és molt millor que cadascú passi els seus patiments però essent un mateix amb llibertats i amb la personalitat que decideixes anar construint.

Per si voleu anar més enllà existeix una sèrie anomenada Casi Ángeles que basa l’argument de la seva quarta temporada en una adaptació d’aquest llibre. Hi són reflexats el Soma, l’anul·lació de la personalitat i la classificació dels humans en classes o castes, els positius que aporten a la societat i els salvatges. Tampoc falten els enamoraments entre salvatges i els habitants de l’altre cantó de la societat i la resistència que creen ambdós bàndols per acabar amb els governadors i aconseguir un mon lliure.

Traguem-nos les caretes i mostrem-nos tal com som!

El enigma de las seis copas

Por Àngela Sánchez Vicente

Manuel Sánchez-Sevilla un enamorado a más no poder de Andalucía, que hasta lo ha adquirido como pseudónimo literario, ha cautivado mis raíces andaluzas, cordobesas para más señas, con su última novela El enigma de las seis copas.

En esta novela ambientada en la Córdoba del siglo XII se nos hace un retrato espectacular y fruto de una documentación exquisita del periodo histórico en que se enmarca.

Con unos escenarios tan bien descritos que parece que puedes tocarlos, te transportas a los zocos, a la vida diaria, a las costumbres de un pueblo y la relación con los gobernantes que viven en bellos y majestuosos palacios.

Se pueden oler las especias que hacen de este territorio un lugar rico, mágico y con reminiscencias de la riqueza de la mezcla de culturas.

Pero una buena escenografía o telón de fondo no es nada sin una buena historia que contar y, en este caso, el autor nos embriaga con la trama principal dinámica, aventurada y llena de intriga y acertijos a descubrir por unos personajes llenos de vida y coraje para superar obstáculo tras obstáculo.

Al Gafequi, médico oculista y su aprendiz Abdallah disfrutan de una vida tranquila hasta que Al Gafequi recibe una nota con la advertencia de la muerte de un alto dignatario. 

Decide ir a palacio para advertir de la noticia pero ya es tarde, el imán le muestra el cuerpo ya sin vida del gran visir y gobernante Abu Salem y, al lado de éste se encuentra una de las copas de oro de Abderramán III.

Reza la leyenda que estas copas están malditas pues se hicieron con el oro de reliquias sagradas cristianas.

En un entrelazado de sospechosos y supersticiones, Al Gafequi con su ayudante se volcaran en la investigación.

Personalmente creo que es de las mejores novelas históricas que he leído, ya será por el enigma en sí que está narrado a la perfección y se desenvuelve dando vueltas de tuerca a la historia o por el magnífico marco que nos presenta el autor.

Hay novelas históricas que se hacen densas pero no es para nada el caso de esta, es fresca, con olor a jazmines, con la cálida brisa del verano… es una caricia a nuestro pasado.

Podemos disfrutar de esta novela gracias a Ediciones B, quienes ya publicaron su anterior novela histórica titulada “Gaia Augusta”, un viaje a la Roma del siglo I.

Muy recomendable para todos los enamorados de la buena literatura y de este género en particular pero si además se es amante de la cultura y las raíces árabes que Andalucía aún conserva esta obra cobra una nueva dimensión.

Un viaje en por el espacio y el tiempo para aquellos que la crisis no les permita hacer un viaje vacacional.

Trilogia Hotel Boonsboro

Benvinguts tots al Hotel Boonsboro, un hotel que reneix del pas del temps i que convida a fer-hi una estada. Sota aquest títol, s’amaga la última trilogia de Nora Roberts formada per: “Siempre hay un mañana”, “El primer y último amor” i “La esperanza perfecta”.

Imagineu-vos un poblet on tothom es coneix i on un vell edifici que presideix la plaça  central serà restaurat pels germans Montgomery: Beckett, Owen i Ryder, tot gràcies a la seva mare, una força de la natura que planifica projectes i realitza els somnis més inversemblants. Un hotel que s’anirà construint i canviant alhora que la vida dels tres germans també anirà canviant.

A “Siempre hay un mañana” s’introdueixen tots els protagonistes, la família Montgomery i els seus veïns, la Clare, propietària de la llibreria, l’Avery, propietària de Vesta, el millor restaurant del poble i l’Esperanza, amiga de les dues anteriors i futura gerent de l’hotel. Aquesta primera entrega es centrarà en la relació que s’estableix entre el Beckett i la Clare, ella havia sigut el seu amor de joventut, i ara, vídua, amb tres nens i un assetjador ens mostrarà la importància de la família i com el destí pot guardar cartes amagades i regalar als bons jugadors una segona oportunitat. 

Us asseguro que si l’hotel Boonsboro estigues a prop ja hi seria, un hotel on cada habitació rep el nom d’una parella literària i on una presencia, un fantasma, anirà explicant la seva historia per descobrir moltes sorpreses del passat.

A “El primer y último amor” es manté la historia general, l’hotel, més reformes i plans, la família va creixent i els enigmes també. En aquesta novel·la l’autora es centra en l’Owen, ordenat, organitzador i amb un full de càlcul per cervell i l’Avery, la seva antítesis. Al jardí d’infància havien sigut nuvis, però la vida els va portar per camins molt diferents. Tant l’Avery com el seu pare, formen part d’alguna manera de la família Montgomery. Tot sembla molt tranquil fins que el passat de l’Avery i apareix una nit per la porta, un passat que li va provocar una ferida que encara avui no ha cicatritzat, però gràcies a l’Owen i al seu raonament més fred s’anirà tancant.

Finalment “La esperanza perfecta” afegeix un nou projecte al germans Montgomery, l’hotel ja funciona a ple rendiment, el restaurant nou està a punt per la inauguració, el nou spa s’obre camí en el futur. En aquesta novel·la descobrirem per fi qui és el nostre fantasma i que hi fa al hotel, una presencia que sempre a sigut molt picarà i sarcàstica, és un dels tocs que atreu més al lector. A més descobriré per fi que s’amaga entre en Ryder i el seu to cregut i la Esperanza, una perfeccionista i brillant gerent. Per descomptat, a ella també la visita el seu passat, però, per primera vegada des de feia molt de temps descobreix que amb les seves amigues i amb els Montgomery ha trobat la família que no sabia que volia. 

No us donaré més spoilers, però us recomano aquesta trilogia romàntica, dolça, però que amaga secrets, traïcions, pertorbats i fantasmes. Una trilogia brillant, a l’alçada de la trilogia del sueño (Un sueño atrevido, Compartir un sueño, En busca de un sueño) o la trilogia del jardín (Dalia azul, Rosa negra, Lirio Rojo).

Si no coneixeu la Nora Robert, aquesta és una molt bona manera de començar, descobrireu que posseeix una ploma molt àgil, amb un llenguatge molt acurat i actual, gens recarregat i molt dinàmic. Una trilogia, hauria de costar, però us puc prometre que tan bon punt acabes un necessites saber que succeeix després amb la resta de personatges. 

Podeu no confiar en mi, però si el fet que segons “The New York Times” sigui l’autora número 1 en vendes i “L’autora preferida d’Amèrica” potser us ajuden a decantar la balança.

Tot i ser una autora etiquetada com a romàntica, us trobareu amb dones que no estan esperant que les salvin, no busquen desesperades un home per casar-se i no es desmaien a la primera de canvi. Les seves protagonistes femenines són valides, fortes i femenines, de la mateixa manera que els seus protagonistes masculins no són babaus ni es creuen els reis de la creació, són capaços de intentar comprendre les dones de les seves vides i no voler-les canviar.

L’Editorial Plaza & Janés aposta sempre fort, els seu catàleg de títols impressiona i treu l’alè, quin serà el motiu de tenir Nora Roberts a les seves files? No espereu més i descobriu unes meravelloses vacances al millor hotel del món.

Unos dias para recordar

Unos días para recordar es una novela vital, un canto a todo aquello inmaterial que nos llena de fuerza y esperanzas. Es un canto a la vida y a la superación.

Jean-Pierre, nuestro amigo protagonista, es un sexagenario que cae de manera incomprensible en el rio Sena, al despertar, se encuentra en el hospital y se siente atrapado, privado de intimidad, con la puerta siempre a punto de ser abierta con alguien que viene a perturbar su paz y tranquilidad.

Un policía, un universitario que hace la calle, una enfermera filósofa, un neurólogo depresivo, una adolescente que se empeña en usar su ordenador y el cirujano son los personajes corales que le dan color a la novela y que cambiaran de un modo u otro a nuestro amigo un tanto huraña.

Él se aferra a sus recuerdos, a su niñez, a sus mujeres pero estos habitantes del hospital le mostraran una curación que va mucho más allá que la meramente física, le curaran un corazón estrujado por el paso de los años y un alma que se volverá a llenar de vida y sueños.

Nos retratan el hospital como un lugar donde además de sanar a la población se establecen vínculos que pueden ser más fuertes e intensos que amistades de años, la gente se une, une sus fuerzas y la ayuda mutua hace que todos formen una unidad, una familia.

De manera tan sutil se despiertan las relaciones entre los personajes que sientes sus palabras y sus gestos como si estuvieran a tu lado.

Un cúmulo de horas que se llenan con la compañía, con vivencias y anécdotas de los nuevos amigos, el colegueo que hay entre ellos y las críticas a las enfermeras y a los médicos, dibujados con una humanidad y personalidad tremendas.

Es una obra delicada, reflexiva, pero sobre todo te hace valorar aquello que no tiene precio.

Marie-Sabine Roger nos vuelve a sorprender con su suave y cálida pluma que sabe cargar con alguna escena cómica o ridiculizaciones que llevan al lector por un camino donde las lágrimas van de la mano de la risa y se entrelazan en un cumulo de sentimientos y emociones.

Tras su éxito con “Tardes con Margueritte” (también editado en Duomo) resurge con una vitalidad inexorable y con la capacidad natural de transmitir a la perfección aquello que ella pretende.

Gracias a Duomo podemos tener entre nuestras manos esta novela, una fábula hospitalaria que nos habla del tesón, de la amistad y del placer de vivir a cualquier edad.

Muy recomendable para todos aquellos que quieran abrir los ojos a un mundo donde cada vez estamos más solos, para aquellos que necesiten recuperar la esperanza y la risa tras alguna convalecencia o, simplemente para los amantes de la buena escritura y los sentimientos a flor de piel.