Aquest any es celebra el bicentenari de la publicació de
la novel·la “Pride & Perjudice”
(Orgull i prejudici) de Jane Austen. Coincidint que avui fa anys que l’autora
ens va deixar vull recordar la seva obra i compartir-la amb vosaltres.
Jane Austen va néixer a Steventon el 16
de desembre de 1775 i va deixar orfes a generacions futures el 18 de juliol de
1817 a Winchester. Considerada una veu clàssica de la literatura anglesa, de
família burgesa, les seves novel·les reflecteixen els canvis de la època centrant-se
en personatges femenins, forts de caràcter i on el romanticisme marca
tendència.
Les seves grans novel·les son:
Sense &
Sensibility
(1811) on l’autora es centra en el fet que totes les emocions humanes han de
seguir les aparences, és a dir, han d’estar controlades per la raó i la
prudència, dues germanes, l’Elinor i la Marianne Dashwood, la primera
representa el sentit i la segona la sensibilitat, totes dues s’enamoren i
troben dificultats en el desenvolupament d’aquest amor.
Pride &
Prejudice (1813)
de la qual en parlarem més endavant.
Mansfield Park (1814) és la novel·la més
llarga d’Austen. Tracta del fet de com afecta l’educació basada en la moralitat
a tres famílies molt diferents: els Bertram, els Crawford i els Price, una
novel·la on la religió apareix com un dels eixos de la trama central.
Emma (1815) tracta sobretot de la
decepció personal. La novel·la estudia la personalitat de la Emma i la seva
evolució fins al seu casament amb el senyor Knightly.
Northanger Abbey (1818) és una parodia de les
novel·les gòtiques i sentimentals de la època. Es centra en els perills que la
imaginació i la ficció poden afectar a les ments més joves.
Persuasion (1818) és la seva última
novel·la acabada i és molt diferent de les anteriors. Anne Elliot és la seva
protagonista, la seva gran historia d’amor comença set anys abans de començar
la novel·la. El seu amor era pobre i ella és persuadida per que l’abandoni, des
de llavors es queda pràcticament sola.
Si us hagués d’aconsellar, les meves preferides són: “Mansfield
Park” i “Persuasió”, sense oblidar, per descomptat, “Orgull i prejudici”.
Orgull i
Prejudici és
considerada una novel·la de creixement personal, en la qual, els seus dos
protagonistes l’Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Darcy, han de madurar, han d’aprendre
dels seus errors i assumir els seus sentiments. Ell haurà de superar el
prejudicis que te com a membre de la classe benestant sobre aquells als quals
ell considera inferior tant socialment com culturalment, el seu orgull el cega.
Ella haurà de veure més enllà de l’orgull d’ell, d’aquell mur invisible que
amaga rere seu el veritable Mr. Darcy.
Parlem una mica més d’ell i ella.
L’Elizabeth Bennet
és la segona de cinc germanes. Te vint-i-un anys, és aguda, intel·ligent,
critica, responsable, una mica orgullosa i amb algun d’altre prejudici. Creu
que amb una primera impressió pot descobrir tot sobre una persona, però
aprendrà que no sempre a primer cop d’ull es pot jutjar a una persona.
En Fitzwilliam Darcy, Mr.Darcy per a totes les noies Austen, és el personatge masculí per
excel·lència de totes les obres de l’autora. Un home intel·ligent, ric i que
amaga la timidesa rere una façana orgullosa i tibada. Un germà meravellós i un
terrible enamorat. Un home que vol i dol fins que el seu cor s’imposarà a la raó
i farà tot el possible per captivar el cor de l’Elizabeth.
Uns personatges que són acompanyats pels tòpics d’una
historia d’amor, podreu descobrir personatges clàssics o arquetips com la mare
que intenta casar les filles, el clergue llepa (arriba a fer grima), la gran
dama de classe alta i que domina el galliner i les jovenetes inconscients.
La novel·la desenvolupa el tema de com les joves germanes
Bennet busquen el marit més adequat per a elles. On la societat els marcarà la
tonada que hauran de ballar. Sense oblidar el fet de destacar l’educació de les
dones de la època, les escoles dominicals o les escoles per senyoretes. En un
fragment de l’obra queda palesa la importància de ser una dona amb talents:
“Me resulta increíble," dijo Bingley, "cómo todas
las jóvenes tienen tanta paciencia como para cultivar todos esos
talentos." (…) "Una mujer debe tener un amplio conocimiento de
música, canto, dibujo, danza, y lenguas modernas para merecerse esa palabra
(talentosa); y, aparte de todo esto, debe haber algo en su aire y en su manera
de andar, en el tono de su voz, en su forma de relacionarse con la gente y en
su expresión, de no ser así, no merecerá completamente la palabra."
L’autora aposta per una educació liberal, allunyada de
tots aquests talents, ja que considerava que la manca de seny comportava un
gran risc per la vida social, per l’elecció d’un futur favorable i per la
convivència conjugal.
Les seves obres intenten ser moralitzadores, però no
donar sermons, Austen acompanya al lector per un món mundà, quotidià i afins a
la realitat, dedicant un fort èmfasis al detall, a la descripció realista tant
dels personatges com dels paisatges.
Totes les obres de Jane Austen han sigut portades a la
petita i gran pantalla, i estic segura que encara ens deparen noves adaptacions
en el futur, però si voleu gaudir-ne plenament jo us aconsello començar per les
mini-series que ha produït la BBC.
Les novel·les les podeu trobar a Debolsillo, però si les
voleu gaudir plenament i el vostre nivell d’anglès us ho permet no deixeu
escapar l’edició de Barnes & Nobles, Inc, és de les millors, una
recopilació de les seves novel·les on s’hi afegeix Lady Susan.
Austen us captivarà i acabareu dins la seva legió de
noies Austen. Paraula de noia Austen.
