Las sucias calles del cielo

Si voleu gaudir de bona literatura fantàstica no teniu més opció que obrir Las sucias calles del cielo del talentós Tad Williams.

Una novel·la fantàstica i urbana que no deixa indiferent, protagonitzada per en Bobby Dollar, un àngel un tant rebel que ens descriu el cel com un territori no tant ideal com pensa molta gent.

Ell el veu com una aglomeració de llumetes que habiten a la Ciutat Celestial, la única que hi ha a les alçades, l’arriba a comparar amb les desfilades de Disneyland i amb aquella sensació febril de m’ho crec tot perquè si.

I si el món acabés com repercutiria al cel i a l’Infern? Aquest àngel sap masses coses i moltes les sap d’animetes que finalment estan al infern. 

Estem davant d’un àngel pecador?

Un vocabulari fresc i actual amb girs "maleducadots" anima a la lectura, a més, és molt visual a l’hora de les descripcions gràcies al passat com a escriptor de novel·la gràfica d’en Tad.

Una novel·la que la qualifico com a “canalla” o “gamberra” en el millor dels sentits d’ambdues paraules. Què és això dels àngels que mai han trencat un plat? Què sempre estan dedicats a les oracions i a les lires? No, un àngel també pot pensar en ell mateix i qüestionar-se l’entorn on habita. 

Per  a ell cabrejar-se perquè encara no ha conegut a Déu és fonamental. 

Tot i que l’ambienta al cel simbòlic cristià no desestima a les altres religions ni les desqualifica, un valor a tenir en compte doncs no seria massa agradable entrar en conflictes teològics en una novel·la on aquesta qüestió no n’és el centre.

La ploma magistral i la imaginació de l’autor ens regalen aquesta novel·la que segueix l’estela de les seves obres anteriors com “Añoranzas y pesares”, “La canción del Cazarrabo” i la saga de Otherland però donant-li un sentit més unitari. 

S’agraeix que de tan en tan es puguin llegir volums únics, com la fantasia dóna per molt i els límits són molt difuminats gairebé sempre ens trobem amb trilogies o sagues que, potser, acaben derivant massa i perden la seva essència inicial.

Com a seguidora de la literatura fantàstica des del grans Mestres com H. G. Wells fins a Orson Scott Card, crec que la selecció de títols que ens ofereix RBA-Fantástica és dels més complerts i valuosos que podem trobar al mercat avui dia.

Sovint es publica qualsevol cosa com a fantasia i, també es cau en el parany de comparar-la o posar-la al nivell de la ciència ficció. En aquesta selecció veiem clarament que els elements i els personatges de l’imaginari són els protagonistes de les seves planes però es barreja amb una novel·lització traduïble a les històries humanes.

Molt recomanable a tothom, però és genial per aquells que es vulguin ficar al món de la fantasia, un món fantàstic per descobrir.

Lanark

Marbot Ediciones fa una aposta de pes amb la novel·la Lanark, l’obra més aclamada de l’autor escocès Alasdair Gray, de moment publicada en castellà i en breu ho serà en català. La seva primera edició va ser de la ma de Canongate el 1981 i des de llavors es manté reedició rere reedició.

Parlar de Lanark com una novel·la és un error de pes. Lanark és molt més, podria intentar descriure-la com una obra delirant, rica, plena d’excentricitats, però en definitiva és una genialitat. L’obra consta de quatre llibres i ja comença sorprenent quan el lector obra l’índex i veu que aquests llibres estan desordenats, però compte, en aquesta alteració s’ordena el caos creant un nou ordre singular.

Jo us aconsellaria que abans d’entrar en la lectura de la novel·la en si, ja que una mica de desordre més no vindrà d’aquí, comenceu per la Adéu, l’apèndix del llibre, una entrevista a l’autor sobre com la seva novel·la va anar creixent, quin va ser l’ordre que va seguir a l’escriure-la, quines van ser les seves inspiracions i els seus somnis que s’anaven amagant plana rere plana. Crec que una aproximació a la visió de l’autor pot donar al lector una familiaritat amb les histories que s’anirà trobant.

Els quatre llibres són independents, però tenen petits fils que s’entreteixeixen creant dues histories paral·leles. Una historia és la d’en Duncan Thaw (llibres 1 i 2), ambientada entre els anys 40 i 50, quan en Duncan estudia art. L’altre historia (llibres 3 i 4) ens transporta a una ciutat imaginaria, segons l’autor una visió distorsionada de Glasgow, on el surrealisme, la ciència ficció i els tocs kafkians li aporten llums i ombres, per descomptat el seu protagonista és en Lanark, qui haurà de baixar als inferns per trobar-se amb l’autor. Una obra que toca molts temes com la política, la societat, la ficció superant la realitat i donant protagonisme a la ciutat de Glasgow com si es tractes d’un personatge més.

Marbot Ediciones respecta l’edició original amb les il·lustracions de la ma del propi autor, qui va trigar prop de mitja vida en escriure una obra força autobiogràfica.  Aquest respecte és agraït pel lector, ja que li dona solidesa a l’obra, si els editors haguessin canviat el desordre per ordre, canviant el número al llibre, haguessin mostrat un aspecte de novel·la vulgar extraient un plus que va més enllà de una mera formalitat, aquests petits detalls fan d’aquesta obra una genialitat. 

Per molta ficció que hagueu llegit, res no us prepararà per l’aventura de la vostra vida, hi ha hagut moments en que he pensat que l’autor estava sonat, que l’explosió de creativitat no podia ser d’una ment lúcida, però de sobte un gir de la historia em feia pensar tot el contrari, calia una ment molt clara per poder crear uns mons tan complexos i elaborats sense perdre ni per un moment l’entusiasme, la vitalitat, la riquesa descriptiva i un tempo sostingut. De molts genis s’ha dit que eren bojos, però en aquest cas jo aposto per un geni amb dialèctica, amb profunds coneixements i moltes hores de recerca.

Lanark és en si mateixa una novel·la transgressora fins i tot pel gènere de ficció, va un pas més enllà, us portarà de la terra als inferns. Una obra on regna l’absurd i la profunditat del pas del temps genera la força d’un cicló.

La Riera

Per Àngela Sánchez Vicente 

Bona tarda rierencs i rierenques, estem a poques hores del final de la quarta temporada d’aquesta sèrie familiar tant trepidant i rica en trames que entrellacen emocions i sentiments al voltant de la família Guitart i el seu restaurant Can Riera.

Creieu que serà un capítol extrem? Ja esteu preparats?

Si heu respost que si us convidem a recordar el llibre La Riera, Orígens i secrets de la família Les receptes del restaurant de la mà de Cossetània Edicions.

Aquest llibre és imprescindible per a seguidors d’aquesta sèrie amenitzadora de migdies.

El primer apartat i més apreciat per mi, és Orígens i secrets de la família on se’ns explica l’evolució del restaurant i la família Guitart des de el 1916 quan la Mercè Massaguer, avia de la nostra Mercè, va conèixer el seu marit, en Quimet Riera.

Amb l’ajuda de l’arbre genealògic de la família ens passegem per Sant Climent a través de cinc generacions, descobrim com a través d’herències el restaurant va anar passant de mans i creixent fins esdevenir un dels més destacats de la comarca. 

Cal tenir en compte que el llibre és de l’any 2010 i es correspon a finals de la primera temporada doncs se’ns presenten els besnéts d’en Quimet d’una manera que ara no és. Per començar en Claudi (el meu ídol, ho havia de dir) feliç i acaramel·lat amb la jove i glamourosa Lídia Almeda; l’Ernest al costat de la Sònia i veient com l’Ariadna tot just entra a l’adolescència; el Lluís amb la Carol i el Sergi, el nostre nen, sense parella, sense fills i com al gran digne successor del llegat gastronòmic familiar.

Fa gracia veure com la Núria Furió ens transporta al passat, a allò que ha desembocat en el que és ara Can Riera. Qui sospitaria que al 2013 hauríem d’incloure assassinats, divorcis, un nou restaurant a Madrid i el grup Batea? 

Emmarcat amb un treball fotogràfic que il·lustra a la perfecció la trama i la importància de la taula i el menjar en aquesta família. Gairebé cada escena transcendental ha passat al voltant d’un bon àpat. Si, no menciono la piscina perquè no vull ferir sensibilitats.

El segon apartat és Les receptes del restaurant on se’ns presenten una selecció de primers, peix, carn i postres que ben bé podrien ser del restaurant familiar.

Cuina catalana tradicional explicada pas a pas que faran les delícies de la família. 

Us recomano que us apropeu a alguna llibreria i fiqueu el nas en aquest llibre, no us en penedireu doncs tots intuïm el que passava amb la Mercè i la seva germana i qui van ser els fundadors del restaurant però l’autora li dona el toc que nosaltres no li sabem donar, ho explica com si fos un “previously” de les sèries americanes, un relat que ens obre la finestra del passat sense perdre de vista la coherència amb la línia de la trama i l’evolució d’aquesta al llarg de les temporades.

Ja sabeu, teniu deures d’estiu, abans de veure la cinquena temporada tots a investigar d’on venen els nostres amics de la família Guitart. 

Ens veiem al Setembre amb la feina feta!

El chico de oro

Por Àngela Sánchez Vicente

 

Bajo el título de El chico de oro se esconde el viaje por las emociones, sensaciones y sentimientos hacia la sexualidad de Max Walker, el que aparenta ser un chico de oro: bronceado, rubio, atractivo, atlético, el deportista perfecto y un partido perfecto pero en realidad es la sombra de sí mismo.

Max Walker un personaje de dieciséis años que viaja a través de su adolescencia escondiendo un gran secreto, un secreto que le produce un gran dolor y un aislamiento de aquellos los que le rodean.

Hijo de un padre poderoso, es el primogénito de una familia acomodada y expuesta a los medios de comunicación. Él no entiende porque su hermano menor le envidia, porque todas las chicas se fijan en él…

El chico de oro es intersexual y en la novela Abigail Tarttelin nos narra el proceso de incertidumbre, aceptación y comprensión por su parte, tratamiento y operación final además de varios incidentes que se irán desencadenando.

Dividida en tres partes, es una novela que en lugar de capítulos se ordena en los nombres propios del círculo del protagonista y el mismo para ir cambiando el punto de vista y narrativo.

A nivel personal creo que el ritmo narrativo es rápido y fresco pero creo que la temática de la sexualidad quizás no es lo más atractivo. 

Mucho más interesante es la red social en la que se ve tejido el chico, como tiene que descubrir el solo lo que le pasa y el campo más introspectivo y sentimental. 

El sentimiento de los padres al tener que decidir qué hacer para ayudarle, la envidia basada en ilusiones irreales que despierta en su hermano, la empatía con la doctora y la relación con sus amigos y con ella.

Una perfecta moraleja de “no es oro todo lo que reluce” y que hay que estar muy próximo a una persona durante mucho tiempo para conocerle realmente a fondo, holísticamente, sin secretos y sin mascaras que acostumbramos a llevar. 

Un sorprendente trabajo de esta jovencísima autora que con su primera obra “Flick” ya cosechó éxitos pero con esta última está consiguiendo ser nombrada en los círculos literarios ingleses. Es editora de libros de la revista Phoenix y bloguera en el Huffington Post.

La Editorial Bruguera nos ofrece esta novela valiente sobre la exploración de la identidad social y sexual. Una novela actual escrita con mucho respeto y sin perder de vista la documentación previa de la autora sobre el tema central.

La mentira sagrada

Per Maria Valle Viña

Intriga, decepcions, amor, respecte, solemnitat, secrets, desconfiança, enigmes, creences, incerteses, interessos, fidelitat, fanatisme, poder, influències, pors, il·lusions, esperances, risc, deutes, justícia, fe, valors, assassinats, misteri, confiança, aliances, reflexió... són només algunes de les paraules que poden definir el llibre presentat per Suma de letras.

La mentira sagrada es una novel·la de ritme trepidant, ràpida i dinàmica, amb capítols curts i molt senzills de seguir i plens de misteris per resoldre. Un llibre que t’endinsa i explica molts fets sobre el cristianisme i les seves vessants i misteris, que a dia d’avui acompanyen a aquesta religió. 

La novel·la es mostra geogràficament entre Roma, Londres, França i Jerusalem. Ens presenta a personatges amb personalitats i deures diferents però amb un sol objectiu: resoldre diferents assassinats i tenir entre les seves mans manuscrits molt importants, que contenen proves que refuten la crucificació de Jesús i per tant la història de Jesús tal i com la coneixem actualment. 

La mentira sagrada ens presenta a Sarah, periodista internacional experta en temes Vaticans, es per això que és una persona de confiança per l’església i es l’enviada per recuperar els manuscrits nombrats anteriorment. A la vegada el llibre ens presenta al pare Rafael i a Jacopo, que investigaran els assassinats que sorprenentment condueixen directament a l’ordre Jesuita. 

Luis Miguel Rocha es l’autor del llibre i també escriptor d’altres novel·les amb una temàtica similar com “La muerte del papa” i “Bala Santa”, les dos publicades també amb Suma de letras. Luis Miguel va néixer a Oporto i actualment i desprès d’una estància a Londres, torna a estar a Portugal, on combina la seva dedicació a l’escriptura amb la televisió on treballa fent feines de producció. 

Si t’agrada la intriga, el misteri, les aliances, la reflexió i no tens por a descobrir amb els personatges tots els secrets que amaga la novel·la, aquest es el teu llibre: La mentira sagrada. T'ofereixo un tastet.