Homenatge a Coia Valls

Avui una molt bona amiga de La Petita Llibreria fa anys i des d’aquest modest blog li volem retre un homenatge, us volem mostrar la persona, l’escriptora, l’actriu i la mestra, volem apropar-vos a una de les millors escriptores de casa nostra i que val la pena conèixer, també aprofitem per agrair la col·laboració desinteressada d’en Xulio R. Trigo, que ens ha cedit unes fotografies personals i inèdites de la nostra protagonista. 

No esteu cansats de llegir efemèrides de personatges estrangers, d’autors llunyans tant en l’espai com en el temps? Avui no trobareu res d’això, avui felicitem la Coia Valls, una amiga propera, una escriptora brillant i una magnifica i millor persona.

Una escriptora que dedica part del seu temps a escoltar i dialogar amb els seus lectors, que obre les seves portes a tothom, que gaudeix de la vida i encoratja als que la rodegen a treure d’ells mateixos el millor. Una persona que aporta color a la vida i que amb la seva prosa ens ofereix un món nou i converteix els seus personatges en amics propers  pel lector.

Tal dia com avui, fa uns anys, la ciutat de Reus donava la benvinguda a un nou membre de la seva família, una nena que quan es va fer gran va portar la seva ciutat i les seves arrels fins a l’Orient.

Una jove amb inquietuds que amb un diploma sota el braç en Magisteri d’educació especial i Logopèdia va veure en la canalla una oportunitat per deixar volar la seva imaginació i la seva passió per les lletres. Una escriptora que estava a punt de veure un nou món, un lloc on podria compartir la seva veu amb els menuts i no tan menuts de la casa.

Va publicar “Marea de lletres que maregen” on en Liu, un nen trapella de sis anys viurà una gran aventura, i per un públic més juvenil va publicar “L’ombra dels oblidats”, una aventura on els joves s’enfronten als canvis del futur. Totes dues obres publicades per Barcanova.

Ella també es va enfrontar al seu futur i va girar de rumb obsequiant al públic adult amb tres novel·les imprescindibles.

L’any 2010 va guanyar el XIV Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb “La princesa de jade” (Suma de Letras/ Columna), una història de contrastos, plena d'aventures, que parla de l'amor, del risc i de la capacitat de superació, amb uns personatges que van ser els precursors del que més tard es convertiria en la coneguda Ruta de la Seda.

Els expedicionaris aprenen que el camí no és el que es fa amb els peus, sinó el coneixement que s’adquireix del món i d’un mateix en cada situació a la que s’haurà d’enfrontar.

L’any 2012 ens va sorprendre amb “El mercader” (Ediciones B). Una història dins una història, una ciutat dins d’una ciutat, uns llaços familiars que s’arrelen als amics, als veïns i als treballadors. On sereu benvinguts al descobriment de la Barcelona dels nostres avantpassats. Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus. Amb aquesta obra va rebre guanyar el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Tots tres per votació popular.

I aquest any ens ha regalat un homenatge a tot un símbol de casa nostre, una muntanya que amaga molts secrets i on ha ambientat una extraordinària historia rere “Les torres del cel” (Ediciones B), un apropament a Montserrat i al seu passat, el seu simbolisme i la grandesa en la seva humilitat. Una proximitat a una muntanya que sembla un drac adormit i on l’escolania canta per mantenir-lo adormit, unes veus angelicals que s’alcen cap al cel.

La vaig entrevistar quan va sortir “El Mercader” i li vaig preguntar sobre les frases contundents i alliçonadores dels seus personatges i la seva resposta encara ara em fa pensar: “Estan molt pensades i formen part del meu credo. És cert que el primer objectiu d’una novel·la és entretenir, però jo aspiro a furgar dins el lector. M’agrada convidar a la reflexió, especialment en aquelles idees que no presenten caducitat en el temps.”

Per ella és molt important l’ambientació de la novel·la. “Passo molt de temps intentant d’imaginar com serien aquells paisatges o les ciutats que descric. Tot i que els personatges són importants, l’entorn en el qual es mouen també és fonamental. La idea és que el lector o lectora es pugui passejar per l’època, com si visqués la seva pròpia aventura. Sovint esdevé una tasca àrdua i difícil. La sensació és com la de vestir un decorat. He de pensar en tots els elements que, per petits que semblin, li donen versemblança i ajuden a crear una atmosfera.”

Estic frisant per saber que ens depararà en breu, qui pogués ser una papallona i poder veure que escriu en el seu quadern taronja, un quadern que l’acompanya per la vida i on diposita idees, sentiments, frases i somnis que podran esdevenir, qui sap, la seva propera historia. És el seu llibre de Bitàcoles.

Però també hem de tenir present, que la Coia és polivalent, en la seva faceta d’actriu ha rodat sota la direcció de Jordi Lara “Ventre Blanc”, una historia coral que tracta sobre les diverses maneres de ser feliç, sobre l’amor i la data de caducitat de les coses.  Aquesta obra va ser seleccionada al Busan International Film Festival de Corea del Sud. 

Si la gran pantalla s’ha rendit a ella, el teatre no ha sigut menys, ha participat en l’obra “In-sensible” sent-ne coautora. Ha col·laborat en el muntatge “Pinzellades d’art”, participat en l’obra “RE:CALL” i en diversos homenatges mostrant la seva faceta artística en la dramatització de textos i en la seva posada en escena.

En qualsevol indret, per fosc que sigui, ella és capaç de trobar una llum que la inspirarà en un proper viatge on portarà als seus fidels lectors a la motxilla.

Si voleu saber més coses d’ella la podreu trobar a www.coiavalls.wordpress.com i no us oblideu de felicitar-la.

Per molts anys!!!!!!!!!

Calle Dublín

Calle Dublín és una historia que porta els sentiments a flor de pell, amb un inici colpidor que encongeix el cor. Gràcies al seu pròleg entrem a la vida de la Jocelyn, Joss, una nena de catorze anys a qui la vida li depara la pitjor de les sorpreses, de la nit al dia la seva vida dona un gir de tres-cents seixanta graus i que la deixa fora del seu propi eix, un trauma que l’acompanya fins a l’actualitat on ens retrobarem amb la Joss a l’altra banda de món, la seva vida va començar a Virginia i ara viu a Edimburg, a acabat la carrera i està lluitant per ser escriptora, treballa algunes nits en un pub tot i no necessitar els diners.

Una vida d’ostra, tancada en ella mateixa, esta a punt d’obrir-se de cop i volta, ella no està preparada, però entren a la seva vida dos germans, l’Ellie, la seva nova companya de pis, un tros de pa que parla sempre amb el cor i que amb la seva pròpia historia es guanyarà el cor dels lectors, i en Braden, un home acostumat a aconseguir tot allò que vol, i ell vol la Joss.

Samantha Young, una escriptora escocesa amb empenta ens presenta aquesta historia com a novel·la romàntica contemporània per adults, que fou publicada inicialment com a llibre electrònic aconseguint els primers llocs a la llista de vendes de Kindle, New York Times i del Wall Street Journal, aquest fet l’ha evocat a ser traduïda a més d’una vintena de llengües.

Molts lectors compararan aquesta novel·la amb d’altres d’aquest nou gènere en expansió, però us puc garantir que no quedarà pas per darrera de cap d’elles. És dinàmica, enganxa des de la primera plana, manté un estil actual i fresc, amb unes descripcions molt acurades que transporten al lector des d’un pub escocès al Castell d’Edimburg i amb una construcció d’uns personatges molt ben definits, tan els principals com els secundaris. 

Una història que arrenca llàgrimes tan de tristesa com d’alegria. M’he sorprès sentint una gran buidor al cor mentre l’autora ens explica el bagatge emocional de la Joss, però reconec que no he pogut aguantar el somriure amb certs diàlegs on les paraulotes són l’eix de la discussió.

Totalment d’acord amb la descripció que ens dona la pròpia autora sobre la seva novel·la. La pena i la pèrdua són probablement les criatures més temibles que existeixen. Poden ensenyar-nos a patir pel futur i per tant oblidar-nos del present, del que tenim i que podem gaudir, amargant-nos per allò que s’amaga en el demà. Hauríem de ser valents i enfrontar-nos a elles amb força i valentia. Intentar superar el passat i decidir lluitar per cada dia amb ungles i dents.

Ediciones B fa una aposta de present i de futur amb una novel·la profunda que tracta temes com el dolor i el patiment, però també la sensualitat i l’amor. No hi ha cosa més difícil o més fàcil que dir “T’estimo” i fer un acte de fe dipositant l’ànima d’un mateix en les mans d’un altre. 

Amb Calle Dublín descobrireu humor, drama, passió, embolics i molta tendresa.

Esteu preparats per lluitar per avui i per demà?

Pequeño diccionario de cinema para mitómanos amateurs

Una vez más, la Editorial Impedimenta nos sorprende con un gran libro, esta vez el autor Miguel Cane nos regala su Pequeño diccionario de cinema para mitómanos amateurs.

La pasión del autor nace de la perfecta comunión que nació entre él y su abuelo paterno, un hombre que le mostro los secretos del cine y le transmitió su pasión y devoción por un mundo de sueños y deseos. Ahora es un joven dandi, productor de teatro, librero y excéntrico las veinticuatro horas del día. Si queréis conocerle lo encontrareis en @AliasCane.

Solo sostener el libro y observar la portada nos traslada al glamour y sofisticación del Hollywood de los años 20, las ilustraciones de Ana Bustelo se convierten en grandes retratos de los más archiconocidos personajes del celuloide.

Se trata de rescatar y rendir homenaje a grandísimas figuras del séptimo arte que, sea por las causas que sea, ya no se les da la ni la importancia ni notoriedad que se merecen por sus carreras fructíferas y en algún punto anecdóticas.

Estamos en una era que olvidamos muy fácilmente, buscamos sucesores, hacemos nuevas versiones de grandes películas sin preguntarnos apenas quien la hizo antes o porque cosechó tanto éxito en su momento.

Documentado de una manera excelente y perfeccionista, el autor, en apenas una página nos recuerdan quien era esa estrella y que la hizo grande, además de contarnos alguna curiosidad agradecida por el lector cinéfilo e interconexiones entre estrellas apreciadas por los más cotillas. Al mostrar su cara brillante ante el foco y sus sombras en su cotidianidad, entendemos mejor quienes eran y como actuaban. En ese aspecto, este diccionario además de informar al lector, humaniza a la estrella alejándola del mito intocable.

Eso sí, cuando tenemos que hacer memoria de las grandes personalidades vamos repasando esas películas que nuestros padres o abuelos idolatraban y nos han hecho ver más de una vez, nos entran ganas de volver a revivir grandes escenas, grandes besos y en su totalidad grandes películas que han hecho posible que el cine evolucionara hasta lo que es hoy en día.

¿Cómo se las gastaba Bette Davis para hacer rabiar a sus múltiples enemigas? ¿Por qué era tan absolutamente detestable el padre del tierno Bambi? ¿Fue Joan Crawford tan mala madre como se afirma? ¿Por qué se aborrecen Olivia de Havilland y Joan Fontaine, siendo hermanas? Preguntas como estas y muchas más se desvelan página tras página.

Nostálgicamente creo, después de leer el libro, que hemos perdido el sentido de la gratitud y nos dejamos pasar muchas películas solo per el hecho de ser antiguas, en blanco y negro, o sin muchos efectos especiales, a lo que me pregunto ¿Si tú no la has visto, acaso no es un estreno? ¿Si nunca has visto actuar a un determinado actor, no le vas a dar una oportunidad?

Una lectura muy ágil y rápida, aconsejable para aquellos a los que una novela se les hace pesada, se puede leer a saltos, parar en aquel actor que te interesa y saltarte aquel que a día de hoy no te atrae. 

Una lectura imprescindible para aquellos que son devotos del séptimo arte y saben que todos estamos hechos de estrellas y este pequeño diccionario es un firmamento estrellado.

Eso sí, sin ninguna duda, al acabar la lectura del diccionario, uno ha hecho amigos, ha descubierto películas y se ha transportado a recuerdos pasados haciendo cola en el cine del barrio.

Os ofrecemos sus primeras páginas, que os fascinaran e invitaran a redescubrir el Cine con mayúsculas.

Atrapada

Atrapada és l’última incorporació de l’Editorial Debols¡llo a la seva llarga llista de títols rescatats de Nora Roberts, una autora que vaig descobrir fa poc i que no puc de deixar de llegir, no és gens d’estranyar que cada nou títol seu aparegui ràpidament entre els bestseller més venuts tant als E.U.A. com al Regne Unit.

El primer que m’agradaria puntualitzar, i que personalment em genera una mica de malestar, és l’encasellament d’aquesta autora com a escriptora de novel·la romàntica, ja que en totes les que he llegit, aquest aspecte no deixa de ser un fil de la novel·la que s’entrellaça amb molts d’altres, amb excepcions i mai millor dit. Intentaré demostrar-vos-ho.

A Atrapada, l’autora ens trasllada a Washington, ciutat on viu la Kathleen, una dona que s’acaba de separar i que vol aconseguir la custodia del seu fill. Treballa de mestra i es treu un sobresou en un telèfon de línia calenta. La Kathleen viu sola fins que rep la visita de la seva germana petita, la Grace, una dona alegre, esbojarrada, autora de llibres de misteri i amb un compte corrent molt envejable. Una nit quan la Grace torna a casa després d’haver sortit a sopar amb el seu veí, es troba la seva germana brutalment assassinada.

La Grace farà el que calgui, fins i tot ser l’esquer de la policia per fer justícia. Els policies al cas són l’Ed, casualment el seu veí, i en Ben. Qui volia matar la Kathleen? Per quin motiu? Serà la única mort?, moltes preguntes sorgeixen a l’aire i mica en mica aniran trobant resposta.

L’autora aprofundeix en les tasques policials i embolica la troca amb les argúcies i perspicàcies que es generen en campanyes polítiques americanes, en la soledat que acompanya a homes a buscar caliu en una veu al telèfon, en la necessitat de continuar, de tancar ferides i recuperar el sentir-se viu després d’una gran desgràcia.

Seguiu pensant que només és novel·la romàntica?

Els llibre de Nora Roberts enganxen de mala manera, els descobreixes per casualitat i acabes buscant el títol que et manca o la seva última novetat, si us ha agradat aquesta temàtica policial, us recomano “Polos Opuestos” publicada per Random o “Emboscada” publicada per Debols¡llo. Descobrireu que una novel·la us porta a la següent. 

Com no vull ser injusta, també reconec que hi ha sagues o trilogies més romàntiques que d’altres i per si us agrada més una novel·la molt rosa us recomano la saga “Cuatro Bodas” publicada primer a Plaza&Janés i també la podreu trobar a Debols¡llo.

Nora Roberts és una autora amb una prosa dinàmica, que gaudeix envolcallant al lector d’un paisatge molt ben definit i amb uns personatges profunds, amb cos i caràcter. Rica en detalls i descripcions, l’autora aconsegueix plasmar una historia que al cap del temps pot ser rescatada de la nostra biblioteca i descobrir petits detalls que se’ns havien escapat d les mans.

Voleu un bon crim, un secret, un misteri i un xic de passió? Nora Roberts us està esperant.