Arsène Lupin contra Herlock Sholmes

Hoy nos reencontramos con un querido amigo, un personaje al que no dejaríamos solo cerca de un tesoro pero a su vez es un personaje con un código ético muy particular.

Nuestros queridos amigos de Duomo nos presentaron la primera entrega de “Arsène Lupin. Caballero Ladrón” en su formato de novela y en su formato ilustrado. Hoy os queremos presentar Arsène Lupin contra Herlock Sholmes, un antagonista inspirado en el gran Sherlock Holmes y que no defraudará a sus lectores y será capaz de jugar a juego del gato y el ratón con Lupin, aunque como termina el juego, eso yo no s lo voy a contar.

Esta vez la portada sigue el estilo de las entregas anteriores, y antes de continuar entono un mea culpa dad que aún no he leído “Arsène Lupin y la aguja hueca” pero no tardará en caer en mis manos.

Una portada verde, elegante y sofisticada con grabados dorados y la única ilustración de nuestros dos coprotagonistas aunque solo podemos ver sus siluetas Herlock Sholmes con su inconfundible sombrero y su pipa y Lupin con chistera y monóculo, dos estilos muy diferentes que en cierta manera se adecuan a la perfección a los caracteres de los personajes.

En este volumen se reúnen dos historias, la primera “La dama rubia” dividida en seis partes y la segunda “La lámpara judía” dividida solo en dos.

Dos relatos que se me han hecho realmente muy cortos, hay que tener en cuenta que fueron publicados por capítulos en su momento y ello implica que cada final de ellos nos deja con ganas de no dejar escapar el siguiente.

Maurice Leblanc no defrauda en ningún momento con su prosa, con la construcción de unos personajes sólidos y a su vez carismáticos, con giros argumentales muy interesantes, con descripciones cuidadas y poco redundantes y con unas historias que siempre dejan con ganas de más.

El estilo francés se enfrenta al estilo inglés, pero yo os pregunto ¿es todo lo que parece? ¿Son estos personajes en el fondo tan diferentes entre sí?

El mejor consejo que os puedo dar como amante de la novela de intriga y misterio es que no dejéis escapar esta joya antes de que un ladrón de guante blanco os lo robe. El reto está servido, ¿a quién vais a creer, al ladrón o al detective?

Misterio, intriga, ironía y mucha diversión os espera.

 

 

Dracs. Llegendes catalanes amb passió de foc

Per Àngela Sánchez Vicente

És impossible estar al mes de Sant Jordi i no recomanar-vos la lectura de l’obra Dracs. Llegendes catalanes amb passió de foc.

En aquesta obra en la que plasmen les millors llegendes dels dracs gràcies a la ploma d’en Joan de Déu Prats i a la tasca d’Il·lustració d’en Carles Arbat podreu veure com els dracs formen part de les terres catalanes d’una manera molt important i representativa.

A molts edificis els veiem plasmats a les façanes, a porticons, a escuts d’armes, a tresors i tombes d’herois i a un llarg etcètera de llocs a més del propi costumari català.

Segur que si a molts de nosaltres ens diuen que expliquem una llegenda sobre un drac directament contestarem amb la història de Sant Jordi però amb aquesta obra us convidem a anar més enllà i a descobrir el drac de Banyoles, la tarasca del Roine, l’espasa del cavaller Vilardell o el drac de Collserola entre molts d’altres.

Alhora de conèixer grans llegendes il·lustrades en blanc i negre de manera descriptiva i amb detall podreu valorar com hi ha dracs amb diferents característiques i no pas tots són dolents i ferotges sinó que també n’hi ha de protectors i simpàtics.

En un format gran, ordenat de manera molt pensada i amb una base de documentació molt treballada i amb una literatura bonica que s’ha recuperat de la tradició oral podeu gaudir d’aquest recull de llegendes que pot esdevenir un gran regal en la Diada de les Lletres.

Ideal per als amants de la natura, de les terres catalanes i les llegendes que generació rere generació donen identitat a tot un poble.

Gràcies a Cossetània tornem a tenir entre mans una obra ideal per a tota la família per enriquir les ments curioses d’una manera bonica i senzilla.

En els breus relats hi ha aprenentatges molt més enllà del món dels dracs.

És una obra imprescindible!

No la deixeu escapar!

 

Els possessius

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una obra coral que no és flor d’un dia i no és només un pètal de la rosa de la Diada de Sant Jordi doncs el seu missatge és tan profund que mereix romandre a les nostres tauletes de nit i ser recomanada als nostres familiars i amics.

És de les obres que et canvien la manera de veure la quotidianitat i que et conviden a seure i pensar en el funcionament de la societat actual i en tot allò que valorem com a normal i ja ni ens plantegem.

Cap a on va la nostra societat? En volem ser part o volem canviar?

Gràcies a la lectura de Els possessius coneixerem a una família que necessita urgentment recomposar els seus lligams i reconnectar entre ells abans no sigui massa tard que estiguin convivint amb estranys.

L’Agneta s’acaba de separar de l’Oliver i es refugia en la seva germana Emma que viu amb l’avia per passar aquest tràngol d’una manera més dolça. Ella passa la seva malaltia sola i allunyada de la família.

Al mateix temps, a l’Helga i el Samuel els uneix el sentiment de matrimoni i de pares però cadascú té uns interessos molt marcats i a les antípodes l’un de l’altre.

També els amics, la Sylvia i en Mattias es mostren puntals per la seva amiga però entre ells tot ha canviat i la distancia els separa.

Què passa amb les relacions interpersonals? Costa tant entendre’s? Hi ha quelcom que ens pot ajudar a ser més pròxims?

Ens estem deshumanitzant?

Aquesta obra que brolla de la ploma emotiva, sensible i critica de la Jenn Díaz i podem gaudir gràcies a Amsterdam veurem com la vida de cadascun de nosaltres afecta al entorn i com podem teixir, desteixir o reteixir la nostra xarxa personal.

L’amor, els prejudicis, la distància, les barreres socials son presents a l’obra per mostrar-nos amb claredat trobades i col·lisions, desig i ressentiment i secrets i passions.

Cap a on va la societat actual? Què prioritzem? Som cada cop més individualistes?

Aquesta obra esdevé una gran eina didàctica i de reflexió i esdevé fàcil empaptitzar amb els seus protagonistes.

Amb un llenguatge planer i situacions quotidianes posa en negre sobre blanc temes importantíssims de debat.

Us convidem a que la desgraneu, n’extraieu tot el suc i us assegurem que no en sortireu indemnes.

És una lectura sanadora.

No us la perdeu!

Tokio, estación de Ueno

Como muchos ya sabéis me gusta mucho descubrir nuevos aspectos de la cultura oriental, así que en cuanto nuestros queridos amigos de la Editorial Impedimenta publicaron Tokio, estación de Ueno, no me pude resistir.

Una novela ganadora del National Book Award 2020 nos estaba esperando firmada por Yu Miri, una voz desconocida para mi hasta el momento y que me ha sorprendido por su prosa directa, sus frases cortas, concisas y que dicen mucho con muy poco. Hasta que no acabé su lectura no pude comprender la grandeza de las palabras “Una historia que golpea el estómago y conmueve a los lectores. Una de las mejores novelas japonesas modernas”.

Me costaría muy poco describir esta historia en pocas palabras, tristeza, soledad, humanidad o la falta de ella, conciencia, familia, perdida, olvidado, invisible… la verdad es que siendo una novela corta da para mucha reflexión sobre la vida y sobre la sociedad Japonesa aunque bien se puede aplicar a cualquier sociedad moderna.

La portada me gusta, una representación de la Estación, un punto de inflexión para nuestro personaje, un lugar de inicio y final, un lugar que te puede llevar a casa o lejos de ella… ¿Quién sabe que tren cogerá?

Nuestro protagonista es Kazu quien comparte fecha de nacimiento con el Emperador Akihito (actual Emperador Emérito) y su hijo Kōichi nació el mismo día que el Emperador Naruhito. Pero sus vidas son la oposición completa.

Kazu deja su pueblo y a su familia, mujer e hijos para ir a Tokio a trabajar duramente como obrero y levantar las paredes de los Juegos Olimpicos de 1964, su vida se regia por el trabajo y ahorrar para la familia, una familia llena de sufrimiento, Kazu pierde a su hijo y cuando se jubila y vuelve a su pueblo de mayor su mujer muere y será su nieta quien quiera cuidar de él, pero como hombre mayor no quiere ser una carga y decide marcharse de nuevo a la ciudad con la mala fortuna que las inundaciones acabaran con su pueblo y con la vida de su nieta.

Así es como Kazu, se instala en un campamento de mendigos cerca de la estación, un lugar donde los hombres dejan de serlo y pasan a ser invisibles para el resto en una ciudad donde el consumismo y los adelantos no tienen freno.

Esta historia nos muestra desde el recuerdo del fantasma de Kazu su pasado y su presente, la cultura religiosa y del pueblo oriental, una vida atada al deber y una muerte olvidada para todos.

El hecho de una narración con una perspectiva desde la distancia, como si el fantasma viera pasar su vida fotograma a fotograma nos hace pensar en lo que crea realmente a una sociedad y como hay individuos que quedan fuera de ella y a los que preferimos no ver ni escuchar.

Una historia que anega los ojos y realmente golpea el alma de quien la lee.

La Vall de la Llum

Per Àngela Sánchez Vicente

A pocs dies de la Diada de Sant Jordi on la flaira de les roses i dels llibres nous perfumen els carrers de Barcelona no podem deixar de recomanar-vos l’obra mereixedora del Premi Josep Pla d’enguany.

De la ploma d’en Toni Cruanyes brolla amb naturalitat i senzillesa una obra que captiva i encisa pel seu missatge.

Una obra que reflexiona sobre com els avis han viscut la pandèmia, sobre la memòria i la identitat i la vida de cadascú.

En aquesta novel·la l’autor ens regala una historia que ret homenatge al seu avi i que ens narra com han viscut aquests darrers anys i com recorden i fan balanç de tota una vida esdevenint testimonis de fets històrics, esdeveniments personals i el retrat de tota una societat.

Des del present s’entén millor la complexitat del passat, les decisions preses fossin encertades o errònies i tots els passos que s’han donat per arribar al aquí i ara envoltat de la família i amb mil històries per explicar i fer que tota una generació es vegi reflectida en aquestes paraules.

A La Vall de la Llum veiem com l’autor es generós amb el seu públic lector i a més d’obrir-nos les portes i presentar-nos a la seva família també deixa volar a la seva ploma més periodística per dibuixar el que va ser el context social i econòmic de l’època per tal de crear un teló de fons bell i molt entenedor.

El propi temps esdevé protagonista i part de l’obra.

És una narració que vol el seu temps i ens convida a reflexionar sobre els nostres avantpassats i veure’ls duna manera més clara i pura.

Sensibilitat, base documental ben treballada, descripcions perfectes, personatges entranyables... Té tots els ingredients per esdevenir un llibre perfecte per desgranar, gaudir i regalar.

Les bones lletres s’han de compartir i de la mà de Destino us apropem una gran historia que repassa un segle a través d’una vida.

Impressiona com des d’un sol testimoni es pot retre tribut a tota una generació i a un territori.

El juramento de sal

No hace ni dos meses que os recomendé las letras misteriosas de Alberto Cerezuela y hoy venimos con más novedades sobre el autor.

Nos encantó leer y descubrir “La Almería extraña” que se puede completar con “Almería: secretos y misterios” y “Misterios de Almería” pero hoy venimos con un título de ficción que nos ha dejado sin aliento.

La verdad es que la lectura de El juramento de sal engancha y mucho, es como el olor al salitre del mar que cuesta tanto desimpregnar y a su vez es hipnótico como ver el ir y venir de las olas del mar.

La historia arranca en la fiesta que organizan los padres de Inés sin saber que ese día en ese enclave su historia cambiaria para siempre.

Su pequeña hijita desaparece de la fiesta y envuelta en el misterio de la zona despertará miles de interrogantes i sospechas.

Ambientada en las salinas de San Rafael, en Roquetas de Mar y rodeados por las salinas, el humedal y el yacimiento romano de Turaniana ya crea una atmosfera intrigante sin igual a la vez que teje una trama impactante que no sigue los cánones ni clichés de las novelas detectivescas para regalarnos grandes momentos de sorpresa y sobretodo protagonizada por grandes protagonistas e historias del pasado que vienen a enturbiar el presente.

Pasarán de investigar la desaparición de la niña a descubrir un hilo sanguinario que cada vez que tiren de él descubrirán sucesos funestos y fatales.

¿Llegaran Alma y Lucas a la verdad?

Estos investigadores se entregaran en cuerpo y alma para la resolución del caso y todos los enigmas que este mismo conllevan mientras la familia de Inés recuperará retales del pasado para dar luz a través de verdades olvidadas por el tiempo.

Arqueología, rituales paganos, la búsqueda de la inmortalidad también se hacen presentes en estas páginas convirtiendo esta obra en todo un misterio.

Os recomendamos encarecidamente su lectura ya que no es comparable con ninguna otra ni ningún autor del panorama nacional y se acerca mucho a la calidad de los best-sellers internacionales.

Por si os engancha como a nosotras esta nueva obra del autor que conocemos y tenemos a mano gracias a Círculo Rojo, debéis saber que también ha escrito la obra “El refugio de los invisibles”.

Descubrir sus letras es descubrir a un gran autor y amante de las letras.

 

Benvolguda

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui no podem deixar de recomanar-vos l’obra guanyadora del Premi Ramón Llull d’enguany per tal que us doni temps d’assaborir-lo i descobrir com es una de les grans apostes per aquest Sant Jordi que ja s’apropa.

A la novel·la Benvolguda ens retrobem amb les lletres clares, directes, viscudes i critiques de la gran Empar Moliner que, entre d’altres, ja ens ha enamorat amb obres com “Tot això ho faig perquè tinc molta por” i “Es que abans no érem així”.

No perd la seva essència ni la seva frescor i ens apropa una historia que emmarca un cicle vital femení sumat al sisè sentit que sovint s’associa amb les dones i una història familiar que esclata en mil bocins quan la força de l’amor entra de nou.

En aquesta obra coneixereu a la Remei i us asseguro que us encantarà amb la seva força vital, les seves pors, flaqueses i la seva ironia i llenguatge amb el que endreça la seva vida i dóna un cop de puny a la taula per ressorgir de les seves cendres.

Aquesta dona fa una davallada als inferns i una posterior resurrecció en quan s’adona que el seu marit s’enamorarà de la seva nova companya.

Com si fos una visió ella preveu que el seu marit, que és més jove que ella, està posant els ulls en la violinista que ara treballarà amb ell.

A més, ella està travessant la menopausa, una època en que nota que com a mare el seu paper s’esborra de la vida del seu fill i el seu prestigi com a dibuixant està perdent força.

Una revolució que parteix des d’una vida feliç i plàcida i que amb l'entrada a la seva vida de la Cristina tot tindrà un abans i un després.

Ara ella hi veu més clar però no li agrada el que percep i convençuda de la seva resiliència i força interior avançarà a passes agegantades per un món on momentàniament no encaixa.

Trobarà de nou el seu nord? Perquè ha sabut abans que el seu propi marit el que passaria?

De la mà de Columna podem desgranar una història amb la que és fàcil empatitzar, protagonitzada per uns personatges molt naturals i humans i amb l’afegitó de la manera d’explicar-se i narrar-se de la autora.

És un èxit assegurat i alhora una eina de reflexió.

Una bona proposta per regalar a la Diada de Sant Jordi a dones i homes, a joves i a grans.

Yo antes de ti

Lo primero que me atrae de Yo antes de ti es la contundencia del título, no hace falta ni una ilustración para animar a la lectura, el título resuena en la mente… ¿Nos anteponemos a los demás? ¿Priorizamos nuestras vidas y nuestros deseos? ¿Será que después de ti ya habré cambiado y no seré el mismo yo? 

Muchas preguntas sin ni siquiera abrir el libro, así que empecemos.

La historia narra el choque de energías que sufrirán nuestros dos protagonistas; ella, Louisa caracterizada por la seguridad en sí misma y lo metódica que es, sabe lo que le gusta y lo que no, sabe que le encanta trabajar en el café y que la relación con su novio no va a ningún lado; él, Will, sólo sabe que desde que padeció el accidente de moto no tiene ganas de vivir, ni sueños, ni alegría ni encuentra nada positivo en su vida.

Lo que ninguno de los dos saben es que sus caminos se cruzarán deteniendo el tiempo, congelando el espacio y dando lugar a una tormenta de amor que les calará muy hondo.

Pero… ¿Están dispuestos a entregarse? ¿A cambiar el rumbo de sus vidas? ¿A priorizar el bienestar del otro? 

¿Serán capaces de ser el salvavidas del otro?

La pluma de Jojo Moyes es una apuesta de calidad segura, nos envuelve en un clima actual donde cada uno es cada cual y las relaciones pueden pasar de ser muy complicadas a ser el milagro de la vida que nos salva de unas tristes individualidades.

Las preguntas sobre la historia de Lou y Will están tan bien desarrolladas, tan bien enlazadas con las historias que aparecen como telón de fondo que nos sumergen en una profunda adición.

Las letras de esta autora son sumamente buenas y entretenidas, pero además, tiene la capacidad de despertarnos a la reflexión y nos llama a que nos preguntemos cómo somos nosotros y que haríamos por nuestro ser amado.

No os creáis que esta novela de Suma de Letras y Debolsillo es un tópico romántico acaramelado, es todo lo contrario, es una bofetada de realidad con la capacidad de despertar en nosotros empatía por los protagonistas y quererlos cada día un poco más.

¡No dudéis en lanzaros a la lectura! Haréis dos nuevos amigos y además descubriréis a una gran autora.

¿Qué sacrificareis por esta novela? Os aseguro que bien vale una parte de vuestro tiempo y atención.

El sistema solar

Ja som a l’abril, el nostre mes predilecte per la lectura i avui us volem fer una proposta engrescadora pels més menuts i no tan menuts de la casa. Un llibre que és molt més que un llibre, una porta a l’univers on els menuts podran aprendre sobre els planetes, les estrelles, les constel·lacions i més d’una curiositat.

El sistema solar que ens presenta Cossetània Edicions  ve signat per Irene Noguer Pérez i il·lustrat per Eli Gardiaz.

Si ven mirat sembla amb la seva portada el principi d’un viatge, amb un fons fosc veiem un nen astronauta en un coet i amb un gatet de polissó.

I la seva contraportada parla per si sola.

Sents curiositat per l’espai?

Sovint mires al cel i imagines què hi ha allà dalt?

Vesteix-te d’astronauta i viatja per l’espai tot descobrint les característiques més peculiars del nostre Sistema Solar, de la mà d’unes il·lustracions magnífiques.

Part de la meravella d’aquest petit exemplar és que no te un format típic i avorrit, és un acordió que es desplega i per una banda tenim els planetes sobre un fons negre de l’espai, tots somrients com a models, seria un pòster increïble per tenir a la paret  i per la part de darrera i sobre un fons clar tenim certes curiositats sobre cada un d’ells que els convidaran a voler descobrir molt més d’allò que hi ha però que no es veu, una aventura a la seva mà.

Com a mestra el trobo una eina molt didàctica ja que tot llegint i jugant poden aprendre molt d’un tema que sempre ha creat somnis i expectatives en els humans. Poden fer dibuixos, crear les seves pròpies aventures, tocar les estrelles amb les mans i qui sap si descobrir allò que encarà està ocult.

Qui fou la Laika? Que son els cometes? Quines constel·lacions hi han? Qui és el Deu Tritó? I en Galileu? Moltes d’aquestes preguntes conviden a fer-ne d’altres.

Teniu entre mans una aposta per obrir les ments i l’amor per les estrelles, l’astronomia i si l’aventura és compartida en família molt millor.