Harry Potter i l’ordre del Fènix

Estem a punt de començar una guerra, arribem al cinquè volum de la saga d’en Harry Potter i rere els títols “Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta”, “Harry Potter i el pres d’Azkaban” i “Harry Potter i el calze de foc”, els nostres protagonistes hauran de decidir bàndol, finalment la comunitat màgica comença a acceptar que en Voldemort ha tornat i amb ell els seus seguidors que intentaran a tots els nivells posar la vida d’en Harry en perill a Harry Potter i l’ordre del Fènix.

J.K.Rowling ens ofereix per primera vegada una visió més profunda de la Conselleria d’Afers Màgics i el poder que pot arribar a ostentar en males mans. 

En Harry està aïllat del món màgic a casa dels seus tiets encara que vigilat per amics d’en Dumbledore i quan el moment és propici aquests el portaran a la que fou la casa del seu padrí i on es reuneixen mags de totes les condicions sota “L’ordre del Fènix” amb la màxima d’acabar amb en Voldemort. Allà es retrobarà amb en Ron i la Hermione i junts tornaran a Hogwarts, un lloc que està entrant en la foscor de la mà de Dolors Umbridge, fidel seguidora de Voldemort i qui pren el lloc de Dumbledore de manera inquisitiva.

Un dels punts forts és la importància que prenen els més joves, en Harry, en Ron i la Hermione amb alguns dels seus companys de la poca preparació que tenen per enfrontar-se al mal i decideixen entrenar-se entre ells, no volen ser una carrega, volen ser part de la solució creant així l’Exercit de Dumbledore.

Un d’aquests nous amics és la Lluna Lovegood, una noia estranya i especial amb un gran cor que aporta bondat i senzillesa a un moment de gran foscor.

La gran revelació d’aquesta entrega que ens ofereix labutxaca és la profecia que manté durant tota la novel·la a en Harry apartat de la mirada i de la proximitat de l’Albus.

"L'únic amb poder per a derrotar el Senyor de les Forces del Mal s'apropa… Nascut dels quals l'han desafiat tres vegades, vindrà al món al concloure el setè mes… I el Senyor de les Forces del Mal l'assenyalarà com el seu igual, car tindrà un poder el qual el Senyor de les Forces del Mal desconeix. I un dels dos haurà de morir a les mans de l'altre, car cap dels dos poden viure mentre l'altre segueixi amb vida… L'únic capaç de vèncer al Senyor de les Forces del Mal naixerà al concloure el setè mes…"

Les coses comencen a tensar-se d’una manera que el bé i el mal cada cop estan més propers de veure’s les cares.

 

 

Estima el teu cos

Per Àngela Sánchez Vicente

Amb el teu cos pots fer coses increïbles…

Avui us proposem un llibre adreçat als joves de la casa però del que tots n’hem d’aprendre molt i alhora ajudar als menuts, als adolescents i als joves a créixer emocionalment en el camp de l’acceptació personal i l’autoestima.

Estem immersos en un món on no parem de rebre imputs i flashos de cossos perfectes, felicitats maquillades i màscares supèrflues que amaguen grans buidors.

Quan som més grans ho entenem, ho analitzem i ho corregim en la mida del possible però els joves són el públic objectiu d’aquests canons externs i cal redireccionar-los la manera de veure el món i la manera de reconèixer-se a ells mateixos.

Al llibre Estima el teu cos explica la quantitat de diferencies que hi ha entre cossos, mides, capacitats, colors... Tots som únics i diferents i això és el que ens fa extraordinaris i irrepetibles!

Alhora l’autora, la Jessica Sanders, ens proposa fets pels que hem d’estar agraïts al nostre cos com per exemple tenir la capacitat de escoltar bona música i ballar-la, sentir l’olor de les flors, poder veure un programa i llegir un llibre, fer manualitats...

Alhora que agraïm aquests fets ens proposa unes quantes “autocures” o consells per valorar més el nostre cos i una guia per tal de que nosaltres mateixos des de la nostra realitat la puguem ampliar a així fem créixer la confiança i l’autoestima.

Quina paraula l’autoestima!

També cal donar-li al cos un estil, una marca personal que es reflecteixi en la roba, els complements, el pentinat i en allò que puguem per tal de presentar-nos de manera còmoda i autentica davant dels altres.

Amb el cos podem riure, podem plorar, podem abraçar!

Cal que el cuidem i ens adonem de la meravella que tenim i estimar-lo en la diversitat i alhora respectar als demés.

Acompanyat per il·lustracions de la Carol Rossetti encara ens adonem més a simple cop d’ull de les diferencies que hi poden haver i de la bellesa que habita en cada cos.

Gràcies a la tasca de traducció de la Bel Olid podem capbussar-nos en una obra necessària per els temps que corren.

De la mà de Bindi Books podeu gaudir d’aquesta joia que us ajudarà a introduir als més menuts i als joves al món del respecte, de l’auto acceptació i la diversitat d’una manera molt natural i directe.

No el deixeu escapar!

 

¿A qué estás esperando?

Hoy regresamos antes de cerrar el año con el último título de la gran Jefa Guerrera Megan Maxwell.

¿A qué estás esperando? Es una novela que se entrelaza con su entrega anterior “Tampoco pido tanto” recuperando personajes y con el toque especial, o para mí lo ha sido la aparición de Yanira. Esta novela se puede leer de manera independiente sin ningún problema pero yo recomiendo haber leído la anterior, quizás soy muy pejiguera pero me gusta saber de dónde vienen algunos hilos que en la novela parecen no tener principio pero si final.

En esta portada azul como el cielo surcado por un avión de papel y una estela de estrellas se esconde una metáfora muy bonita sobre nuestros protagonistas y nuevos amigos.

Nuestro nuevo protagonista es Can Drogo, piloto e hijo del propietario de High Drogo, guapo, sexy, picante y con un gran corazón, fue un secundario de lujo en “Tampoco pido tanto” pero como protagonista no tiene precio.

La mujer que le va poner en jaque será Sonia Beched, una mujer decidida, que vive la vida como quiere, madre soltera de un terremoto llamado Ibiza que os va a enamorar. Es una empresaria de eventos y de una agencia de modelos curbi.

En una cena preparada por los padres de ambos sus mundos chocaran, los padres de Sonia buscan en Can un marido futurible para alguna de sus otras hijas, lo que no esperaban es que Can y Sonia congeniaran y entre ellos naciera una amistad muy especial con ciertos derechos y con la capacidad de hablar entre ellos de cualquier cosa y tema sin tabús.

Todo parece muy sencillo hasta que alguien sonríe a Sonia y eso le provocará a Can un sentimiento que no conocía, los celos aparecen sin avisar y sin presentarse, lo único bueno de ellos es que le abrirán los ojos sobre la fabulosa mujer que tiene en frente y su hija.

Como es costumbre las novelas de la jefa me duran menos de un suspiro, no son pretenciosas ni buscan nada más allá que hacernos sentir y despertar algún corazón congelado.

La prosa de la autora está en su línea, fresca, dinámica con un tempo sostenido y con momentos de tensión, sus descripciones son detalladas y sus personajes están construidos de una manera sólida, con sus defectos y sus virtudes, algo que los hace muy creíbles y nos facilita empatizar con ellos y todo ellos con unos secundarios de lujo.

El problema para mí con las novelas de la autora y que nos presenta Esencia es que siempre me deja con ganas de más y acabo refugiándome en su playlist para no dejar su historia atrás tan rápidamente.

Si por mi fuera os la destriparía, me ha encantado pero como no seria justo os dejo con una de sus canciones.

El apicultor de Alepo

 

Por Ángela Sánchez Vicente

 

En medio de la guerra, encontró el amor

En medio de la oscuridad, encontró coraje

En medio de la tragedia, encontró esperanza

Hoy os presento uno de esos libros que hay que estar preparados para leer y vivirlo.

Es una historia tan especial, tan humana y tan bonita que es todo un canto a la vida y a la capacidad humana de superarse y sacar fuerzas de flaqueza para atreverse a soñar en un mañana mejor.

De la obra El apicultor del Alepo no se sale indiferente, y en esta época en que todos estamos un poco más sensibles y con las emociones a flor de piel deja una enseñanza inolvidable a través de su trama, sus protagonistas maravillosamente construidos y con una evolución psicológica tremenda y un telón de fondo con el que es fácil emocionarse y empatizar de alguna manera.

En esta aventura viajareis hasta el Alepo para conocer a Nuri, un apicultor que vive su vida tranquilo y feliz sin demasiadas pretensiones junto a su esposa Afra que se dedica a la pintura y a su pequeño hijo Sami.

Su vida parece tranquila, serena… pero sus vidas, como las de tantos miles de personas dio un vuelco cuando la guerra destruye todo lo que aman y se ven obligados a escapar dejando tras de si emociones, sentimientos y recuerdos a parte de sus pertenencias.

Huyen hacia Turquía y posteriormente hacia Grecia como la hilera de refugiados que van encontrándose en la misma situación.

Pero ellos tienen su amor, su unión y la motivación de encontrar puerto seguro en Inglaterra de la mano de Mustafá, el primo de Nuri.

La autora Christy Lefteri nos regala una fotografía de los escenarios de los refugiados a la vez que un mapa de sus pensamientos, dudas, emociones, ayudas y traiciones para entender de manera más profunda este hecho que se da en un mundo real aunque parezca ficción.

A la vez construye unos personajes que tienen ansia de vida, de recuperar su felicidad y que viven su paso por los refugios como un simple impás temporal.

Nuri revivirá sus recuerdos, sus ilusiones y sus sueños mientras la travesia no le da tregua. Su mente es su refugio y los brazos de los suyos son su cobijo.

Él se siente en tierra segura.

¿Llegaran a Inglaterra? ¿Se reunirá por fin con Mustafá? ¿Cómo será su futuro?

Es una obra que vale la pena leer y desgranar todo su sentido para entender globalmente la vida de los refugiados a la vez que nos engancha la trama de Nuri y sus memorias.

De la mano de Maeva podéis disfrutar de una novela que os encogerá el corazón y os erizará la piel.

La fuerza de la vida es un motor.

¡No os la perdáis!

 

Harry Potter i el calze de foc

Continuem amb la saga d’en Harry Potter arribant a la seva quarta entrega, un punt i apart del que vindrà a partir d’ara, si amb “Harry Potter i la pedra filosofal”, “HarryPotter i la cambra dels secrets” i “Harry Potter i el pres d’Azkaban” formàvem un bloc on J.K Rowling ens introduïa en el món de la màgia al voltant d’un personatge en concret i d’un món força reduït a l’interior de Hogwarts i al món muggle, amb Harry Potter i el calze de foc aquest món s’amplia al introduir dos noves escoles de màgia repartides pel món.

Aquesta novel·la no guanya només en número de pàgines, sembla que hagi evolucionat amb els personatges i necessiti més espai per expandir-se i per dir tot allò que queda mig amagat entre les tenebres.

labutxaca ens convida a la final mundial de Quidditch, encara que el seu final és poc esperat però l’aventura bé s’ho val.

Aquest curs es centrarà en el Torneig dels tres mags, tres estudiants de tres escoles de màgia s’enfrontaran en tres proves per aconseguir ser el guanyador. La primera participant és la Fleur Delacour de l’Acadèmia Beauxbatons, el segon és en Viktor Krum de l’Institut Durmstrang i en Cedric Diggory per Hogwarts, encara que el calze de foc escopirà un quart nom, un participant que no ho hauria de ser però que no podrà refusar a participar, en Harry Potter.

Tres proves que l’aproparan a en Voldemort, on un d’ells perdrà la vida i un altre robarà més d’un cor.

Afortunadament en Harry tindrà l’ajuda d’un nou mestre, en Ull-foll Murry, tot un personatge que sorprèn amb el seu caràcter i canvis sobtats.

El punt que més m’agrada és com l’essència d’aquells que ha matat Voldemort són alliberats de la seva vareta, tancant definitivament el capítol dels pares d’en Harry. 

Crec que és un impàs positiu i un canvi refrescant ja que no es centra només en l’enfrontament del bé contra el mal i comença a teixir relacions romàntiques entre certs personatges que donaran molt que parlar més endavant.

Una cosa està clara, en Voldemort a tornat i vol sang.