Ànima de tramuntana

Per Àngela Sánchez Vicente

Se’m fa molt difícil ressenyar un llibre que m’ha agradat tant que m’ha travessat i del que no he sortit pas indiferent.

M’agradaria que el descobríssiu per vosaltres mateixos i no us vull desvetllar masses coses però no puc deixar d’enumerar i comentar-vos tot allò que per mi ha estat fonamentalment positiu de l’obra.

Us presento Ànima de tramuntana, una obra on dones d’èpoques completament allunyades i que des d’un pla intangible s’ajudaran a curar velles ferides mentre viatjarem per les seves emocions i la seva pròpia identitat.

Ens farem amics de la Mínia, una arqueòloga que té el cor trencat, el cos adolorit i la ment exhausta després de la separació de l’home amb qui ha compartit tants anys.

Ella, una dona que ès una ombra del que era pot trobar de nou en el motor de la seva vida una sortida al seu estat.

Diuen que mans ocupades conviden a tenir la ment ocupada i que en una ment ocupada no hi caben les preocupacions així que es disposa a entregar-se per complert a l’estudi de dues tombes insòlites a la necròpolis de la ciutat ibèrica d’Ullastret.

La nostra nova amiga es disposa a desvetllar els enigmes d’Ekinar, una dona que va viure al segle III a. C. I que forma part d’una cultura en que s’entén la mort com a part del cicle de l’existència.

El pensament de la Mínia es més actual i hi ha una rebel·lió contra la mort i un cert tabú que encara ens pertorba.

La ploma subtil i emotiva de la Núria Esponellà ens narra com la vida d’ambdues xoca i com la vida emocional de la Mínia evoluciona amb el pas del temps i les lliços que li dóna des del segle III a. C. l’altre dona.

Dotat d’un gran marc de fons aprofitant la bellesa de l’Empordà com a telo de fons, amb unes protagonistes que encises i conviden a la reflexió i una trama intimista que va cada cop a més esdevé una obra imprescindible per a aquests dies freds.

Mereixedora del Premi Prudenci Bertrana i regalant-nos una gran obra que ens ofereix Columna esdevé un imprescindible per als lectors fidels de l’autora que acumula grandíssimes obres a la seva bibliografia i alhora una gran oportunitat per conèixer-la en cas de no haver llegit cap obra seva.

Curarà les seves ferides la Mínia? Descobrirà els enigmes d’Ekinar? Recuperarà el rumb i el timó de la seva vida o seguirà a la deriva?

Acompanyeu-la en el viatge cap al seu interior i deixeu que ella mateixa us ajudi a respondre aquestes preguntes.

És un viatge al passat documentat a la perfecció i dotat de gran saviesa.

No el deixeu escapar!

 

Volver a vivir

Hoy nos reencontramos con la gran dama de las letras románticas, hoy Danielle Steel nos propone una nueva aventura protagonizada por una mujer valiente que tendrá que recomponer su vida desde cero.

En Volver a vivir conoceremos a Sydney, una mujer que vive una vida soñada junto a su marido Andrew, su familia y sus amigos en su maravillosa casa. 

Todo es amor y felicidad en una vida que no sabe si es real o es un sueño de lo perfecta que llega a ser pero un día ese sueño se convierte en pesadilla justo cuando su marido muere.

El negro y el luto tiñen su corazón, su alma, su vida, su casa, su futuro… Todo lo que era luz y sonrisas se ha vuelto oscuro y siniestro.

Tras perder a Andrew acaba perdiendo la casa y todo su porvenir. Se ve a sus cuarenta y nueve años con el reto de volver a empezar su vida.

¿Qué puede hacer? ¿Dónde va a ir? ¿Quién la puede ayudar?

Estando baja de ánimos pero ante la necesidad de revertir su situación precaria se decide a retomar su antigua profesión de diseñadora. Hace décadas que no trabaja pero su talento sigue intacto y sacará fuerzas de flaqueza para tratar de encaminar su vida hacia un puerto seguro.

Mientras trabaja parece que sus tristezas se van calmando aunque el recuerdo de Andrew no se borra.

Poco a poco y con el paso del tiempo valorará todos sus nuevos logros y a quien la ha ayudado en sus días más grises.

Además de recuperar su profesión, su vida y su corazón… ¿logrará enamorarse de nuevo?

Esta mujer lo ha arriesgado todo y es asombroso acompañarla en esta aventura para ver como a cada paso se va superando.

¿La queréis conocer?

Sólo leyendo esta joya que nos ofrece Debolsillo podréis desgranar su cóctel emocional y la montaña rusa en la que se ve montada tras el fatal accidente.

Si ya os gusta la autora es una nueva obra en que explora de una manera nueva el sentir de la protagonista.

Si aún no habéis leído nada de la autora en Debolsillo podéis descubrir otros títulos como Siempre amigos, Una herencia misteriosa, Lazos de familia, Una gran chica, Traicionada, Charles Street 44, Hotel Vendôme o Blue.

 

Brúixola

Quines fronteres ens delimiten més... les físiques, les polítiques o les mentals?

Suposo que aquesta pregunta ressonava a la ment d’en Franz mentre era al seu llit de l’apartament vienès remenant els llençols intentant conciliar un plàcid somni.

Aquelles nits en que no pots dormir i només penses en allò que has fet i el que no has fet són tremendament descoratjadores. Els humans som màquines de “I si...” però a l’hora de la veritat deixem passar molts dels nostres somnis i les nostres passions per veritables tonteries.

A Brúixola gaudirem de la historia d’aquest enamorat de la música i apassionat de l’Orient com si ens poguéssim ficar al interior de la seva ment i ballar amb els seus sentiments i pensaments en aquesta nit tan rellevant en que repassarà la seva existència. 

La ploma sensible i alhora realista i àcida del gran Mathias Enard ens captiva amb un ritme i “tempo” que ens duu a una experiència lectora plaent i enriquidora. Crec que és una lectura genial pels apassionats de les bones lletres i alhora una mica terapèutic per tal que nosaltres mateixos també fem una mica de balanç i ens adonem de tot allò que deixem escapar per por o per raons insignificants.

Els seus records són bocins de la seva historia que li venen a tocar a la porta de l’avui per mostrar-li un nou horitzó i espavilar-lo a ser qui realment desitja.

Amb tants ingredients i tanta emotivitat és ben merescut el Premi Goncourt 2015 que li ha reportat aquesta gran obra. 

En Franz veurà com la Sarah segueix sent la protagonista dels millors records i dels seus desitjos més purs juntament amb la descoberta de la cultura Oriental que ella li provoca.

Poden els pols oposats vèncer les fronteres? Què ens limita? Som nosaltres que ens auto boicotegem? Tanta por tenim als canvis?

Gràcies a labutxaca desgranarem semblances i diferències entre Orient i Occident, entre el passat i el present, entre els records i el que desitgem, el que hem fet i el que no.

Una nit transcendental per en Franz serà el motor cap a una nova experiència vital amb un ritme trepidant que no ens abandona en cap moment de la narració. És intimista, tendre, vital i molt sincer.

Llums i ombres juguen a fet i amagar en el seu imaginari i al seu cor. 

Podrà més la seva vida a Viena o les seves estades lluny d’Àustria? Què té allò desconegut que ens atrau tant?

Llegiu-lo i ho descobrireu! 

 

La línia Alba

Ja sabeu que sóc una incondicional de la col·lecció Emocions de l’Editorial Comanegra, així que per a mi és un luxe poder presentar-vos la darrera incorporació a la llarga llista de títols impressionants.

Abans de començar ja sabeu que m’agrada treure l’entrellat de la portada, aquesta vegada ens trobem amb un gerro daurat, senzill, clàssic, sense floritures ni complicacions, de línies llises i força discret. Però el fons sembla de marbre verd, de pedra treballada, potser el material que construeix aquest gerro i és molt més del que sembla?

Un cop he començat la lectura de La línia Alba m’he adonat que aquest gerro és la nostra protagonista, la Cala una dona que se’ns presenta en un moment crític.

El seu marit ha patit un accident de cotxe i està esperant a la porta de l’UCI noticies dels metges mentre va arribant la família. Les noticies arriben finalment i en Max ha mort.

Una desgracia que obrirà les portes al descobriment de la veritable essència d’en Max, un home que no és qui ella creia, un home ple de secrets que descobrirà a ran d’una trucada poc amistosa.

No crec que vulgueu que us desvetlli els secrets d’en Max, així que seguiré parlant-vos de la Cala.

La Cala necessitarà tota la seva força per tirar endavant, les seves amigues li donaran consells agosarats i la família li farà costat però una trobada inesperada l’ajudarà a descobrir que ella no ha mort i que potser arriscar i perdre’s en els ulls d’una altre persona és una bona opció encara que no sigui un camí fàcil i potser ni tants sols sigui el final.

Així és com coneixerem al senyor X i un despertar de la Cala, sentir passió i desig la fa sentir-se viva.

Mudit Grau crea una metàfora molt complexa i alhora una historia molt fàcil de llegir que atrapa al lector i aconsegueix crear un fort llaç empàtic entre el lector i la Cala. Els seus personatges secundaris són força interesants i la prosa és molt fluida, realment m’ha agradat la complexitat de tornar a començar.

Així és com arribem al final i al principi amb el subtítol de la novel·la “El secret per créixer a partir de cada entrebanc”, i amb un brillant pròleg de Judit Mascó.