Sabeu
aquella sensació de tenir el cap embotat, agafar un llibre i començar a
relaxar-vos?
Això és el que m’ha passat amb al darrer llibre de la meva
col·lecció de capçalera Emocions de l’Editorial
Comanegra.
Francesc Miralles ens presenta La lliçó secreta un relat que ens portarà a reflexionar sobre allò
que realment ens sobra a la nostra vida i allò que necessitem, a la importància
de ser selectius tant amb les persones que ens envolten com amb les coses que
tenim o creiem que necessitem.
Una
visió que ens portarà a ser més realistes amb la nostra pròpia vida i a obrir
finestres per anar més enllà.
El
nostre protagonista és un periodista, freelance, un autònom de 47 anys que sent
un buit vertiginós a dins seu, una angoixa difícil d’explicar i que començarà a
verbalitzar gràcies a una jove terapeuta.
Ens
calçarem les seves sabates i descobrirem que dins de tots s’hi amaga un
desordre ocult, una recerca vital provocada per un canvi més o menys
significatiu i com aquest ens afecta a un nivell profund.
Una
de les pautes interesants que li dona és escriure sobre ell mateix, a vegades
sense voler diem més del que sembla, encara que al nostre periodista li és més
còmode escriure sobre els altres.
Un
viatge el portarà a Londres on parlarà amb el mestre del Ordre Budista Modern
en Heads, un home que intentarà ajudar-lo a reflexionar sobre ell mateix, de
com tenir masses fronts oberts alhora pot desestabilitzar i alhora la
importància de perdre’s en un mateix ja que així ens podem trobar i reconectar.
També
descobrireu un inicis molt interessant sobre la tristesa del temps lliure.
Aquest
breu relat m’ha fet reflexionar molt, la seva prosa és captivadora, el lector
empatitza amb el protagonista des del primer moment i això es transforma en una
lectura ràpida, lleugera, addictiva i sense pausa.
La
seva profunditat colpeja un cop tanquem el llibret i les idees es mantenen en
la nostra ment i ens conviden a reflexionar en profunditat.
És
per això que sempre en gaudeixo de la seva lectura i deixo pel final el
subtítol de l’obra “Un viatge inesperat cap a l’art
de viure”.
Una
tardor a la portada ens convida a fer un canvi, a omplir en una maleta allò
imprescindible i a viatjar pel camí de la nostra vida lleugers d’equipatge.
Una
lectura molt adequada per aquests moments tan complicats.
