divendres, 5 de juliol del 2019

Yo soy Eric Zimmerman I


Hoy la jefa de las Guerreras Maxwell, Megan Maxwell, nos regala un reencuentro muy especial. Si os gustó su trilogía “Pídeme lo que quieras” donde Jud nos explicaba su especial relación con Eric, nuestro Iceman particular, ahora podemos revivir esa historia en la voz de él, Yo soy Eric Zimmerman, (volumen 1) recoge las dos primeras entregas “Pídeme lo que quieras” y “Pídeme lo que quieras, ahora y siempre” dejándonos con las ganas de descubrir en su próximo volumen el final de una de las historias que ha batido records de venas.

Esta entrega añade la historia previa a ellos, mejor dicho, la vida de él en Alemania, nos da pinceladas más amplias de Betta, Amanda y su familia. Aquí descubriréis al verdadero hombre duro, fuerte, frio y calculador que era en un principio y que solo conocíamos a través de los ojos de Jud.

La ventaja de esta idea, de darle la vuelta a la historia y que sea la otra parte implicada el que nos la cuente es que las lectoras podemos ir encajando su perspectiva de la relación con la anterior y descubrir su evolución psicológica desde una visión más neutral. Como su coraza va rompiéndose y aunque él se niegue a dejar a Jud entrar en su vida, en su mundo y en su corazón, también vemos sus puntos débiles, sus inseguridades y lo mal que lo pasa al intentar manejar a una española tan cabezona como él.

Después de una lectura voraz, como ocurre con todas las novelas de la autora, me he entretenido intercalando capítulos de la entrega anterior con la actual, viendo situaciones que en su momento me llamaron la atención y como encajan las versiones de ambos mostrando un auténtico choque de caracteres.

Un juego muy interesante que nos ofrece de una historia tres versiones, la de ella, la de él y la que las lectoras podemos extraer mirando la situación desde el otro lado del papel.

Creo que Booket acierta con esta entrega y espero que el volumen II no se haga derogar mucho.

Una primera entrega que deja con ganas de más, se hace corta, picante, sensual, sexy y emotiva, una historia pasional donde los sentimientos están a flor de piel, donde un hombre guapo, poderoso, sexy y Alemán, lucha contra sentir algo, educa a su sobrino, siente la pérdida de su hermana cada día y lleva el peso del mundo en sus espaldas, sin olvidar que tiene una condena en sus ojos que le recuerda a menudo que su futuro puede ser muy oscuro.

Un hombre que lo tiene todo hasta que descubre que le falta demasiado, que descubre un mundo lleno de alegría y color junto a una joven inocente que le plantará cara como nadie lo había hecho hasta el momento.

Un spin-off que invita a recuperar “Pídeme lo que quieras” y releerlos.

P.D He leído algunas críticas no muy constructivas sobre el aprovechar el filón y vender libros sin aportar nada nuevo y estirar el chicle de las lectoras fieles, en este punto quiero solo decir dos cosas, la primera es que las lectoras no somos tontas y que cuando lo has leído descubres más de lo que esperabas y la segunda es que “la jefa” respeta a sus Guerreras y eso lo sabrían esas voces criticonas si hubieran leído sus libros.


dijous, 4 de juliol del 2019

La narració d’Arthur Gordon Pym


Per Ángela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb una joia del passat ideal per aquest estiu. Es tracta ni més ni menys que la obra escrita per Edgar Allan Poe centrada al mar a bord del Grampus.

Si, us estem parlant de l’obra La narració d’Arthur Gordon Pym en la que l’autor es desmarca una mica de tota la seva producció més obscura per donar vida a un protagonista fascinant en una aventura que ens deixarà sense alè.

Un gran lector fascinat per les novel·les d’aventures veu una gran oportunitat per conèixer el mar en quan veu la possibilitat d’entrar com a polissó al balener Grampus.

Es una obra on les nebuloses i els clarobscurs imperen de la mateixa manera que el ritme trepidant fa que sigui impossible deixar la lectura a mitges.

La personalitat i la ment del polissó són els gran protagonistes i viu cada sotragada del mar com a un sacseig de realitat i ficció que el debat entre la vida real i l’aventura que ell esperava portant-lo a una espiral fosca que el farà anar canviant a ritme que arriben cap al mar del sud i l’Oceà Antàrtic.

Poc més us explicaré de l’obra ja que la gràcia és llegir-la, gaudir-la i desgranar la grandesa del protagonista i de l’autor que ens regalen una obra sense igual a la seva bibliografia.

Un cop més, agraïm a Proa l’encert per recuperar joies de la literatura clàssica i donar-los un lloc a la literatura actual ja que si no s’ha llegit és una novetat a més de ser una escletxa per conèixer millor a l’autor, el seu estil i les lectures que emmarquen un temps passat.

Som uns enamorats dels gran clàssics i a més creiem que és fonamental llegir-los per enriquir i ampliar el nostre caràcter lector.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Francesc Parcerisas rescatem com a tresor aquesta narració episòdica d’aventures i el llenguatge controvertit i simbòlic de l’autor.

És molt més que una aventura!

Us quedareu a terra ferma o preferiu pujar al Grampus?

És una obra ideal per combatre la calor de l’estiu doncs no us deixarà pensar en res més.


dimecres, 3 de juliol del 2019

El pescador de llum


Avui tinc entre les mans un nou títol de la col·lecció Emocions que tant m’agrada de l’Editorial Comanegra.

En Francesc Puigpelat ens presenta El pescador de llum, el primer que vaig pensar va ser com és pot pescar la llum? Doncs bé, en aquesta metàfora tant acurada descobrirem que la llum no és més ni menys que nosaltres mateixos enfrontant-nos a les nostres pors i rebutjar el fracàs per la possibilitat de crear un èxit.

La nostra protagonista és la Kate, una dona a qui des de que era petita se li ha exigit ser la millor, aquest fet juntament amb les banyes del seu ex i haver de criar a una nena sola la van portar a una zona de confort d’on la por no la deixa sortir.

Ha estudiat periodisme i des de fa deu anys treballa de secretaria en un diari, un càrrec que no li dona problemes fins que un dia el seu cap li demana que faci una entrevista a un home ric i poderós que no és el que ella s’espera.

En aquest diàleg que compartiran la Kate descobrirà que el fracàs és una etapa de la mateixa manera que l’èxit i que en definitiva qui no arrisca no pisca, així que començarà per la seva vida privada, li donarà un gir inesperat i es descobrirà somrient.

Reflexionarà molt sobre les paraules d’aquell home i encara que trigarà una mica també li donarà un gir a la seva vida professional ja que per no aconseguir res més que les engrunes dels altres més val parar, no fer res i començar de cero.

Aquesta lliçó vital li aportarà una nova perspectiva no només de la seva vida, sinó també de la seva filla i d’allò que ella creia fora de les seves possibilitats.

Alguns diuen que el fracàs és el primer pas de l’èxit, que no sempre podem aconseguir les coses a la primera o que les coses que valen la pena es fan esperar, però en totes aquestes afirmacions hi ha un transfons important, si no ho intentes ja has fracassat.

Us recomano aquest llibre que es llegeix sense voler-ho, t’atrapa entre les seves poques planes i t’enganya, ja que la seva lliçó s’arrela en el lector i no el deixa escapar, és com si ens regales el seu propi alè al tancar la darrera plana.

Com molt bé diu el subtítol “Alliberar-se de la perfecció és el millor camí cap a l’èxit” i aquest llibret no és perfecte però si que aconsegueix tenir èxit en mans d’un lector que vulgui pensar i reflexionar sobre ell mateix i les seves oportunitats, no només les que ja té, sinó les que pot crear.

Feu-me cas i fiqueu-lo a la maleta.

Gràcies Silvia per ficar-lo a la meva!


dimarts, 2 de juliol del 2019

Jocs de carrer. El Patufet


Per Àngela Sánchez Vicente


De ben segur que si seguiu les nostres recomanacions de cara al públic infantil ja coneixeu a El Patufet i les tradicions catalanes, un costumari creat per als més menuts que ajuda a despertar la seva curiositat i el valor per les tradicions i els costums del territori on viu.


Al conte il·lustrat Jocs de carrer fugim una mica del costumari de festes o receptes per centrar-nos en el tradicional món del joc infantil com a eina d’esbarjo, de creixement intel·lectual, motriu i imaginatiu.

Voleu aprendre i recordar de la mà del Patufet a jugar a la xarranca? Voleu jugar a arrencar cebes? Preferiu jugar a fet i amagar o al mocador?

És una gran proposta que ens apropen el Roger Roig i l’Hugo Prades i ens ajuda a proposar jocs i aventures diferents en èpoques en que lo més senzill i còmode és enxufar als nens a les pantalles de les televisions, ordinadors, tablets i telèfons.

Realment són jocs de normes molt simples als que tots hem jugat i conviden a socialitzar i a respirar aire fresc.

Jugar ajuda al desenvolupament físic i mental dels nens. Els privarem d’aquest privilegi?

Vinga va! 

De ben segur que vosaltres mateixos voldreu recuperar aquests jocs i molts d’altres i passar unes vacances ben entretingudes on cada dia es pot descobrir un nou joc.

De la mà de Cossetània Edicions podeu seguir coneixent al Patufet i als seus amics! Tots ells ben divertits i animats!

Reiterem la connexió brillant de text i il·lustració i la tipografia de la lletra que fa que des de ben menuts puguin gaudir de la lectura i encara més si és com aquesta que està en rodolins.

Llegir, jugar i aprendre bones tradicions. Què més voleu?

És un dels volums més interessants de cara les vacances d’estiu!