dilluns, 13 de maig del 2019

Dragón


Libros del zorro rojo no deja de sorprenderme título tras título. Esta vez tras una sola palabra, un solo nombre, un solo ser se esconde la gran metáfora de la vida y del paso del tiempo.

Quizás me estoy adelantando a los acontecimientos así que empezaré por el principio.

Con una encuadernación en cartoné y un gran formato nos encontramos con la pluma de Ray Bradbury, autor de títulos como “Fahrenheit 451”, “Crónicas marcianas” o “El hombre ilustrado” quien es acompañado por el pincel de Svetlin Vassilev en este ejemplar singular de Dragón.

Este breve relato que fue publicado por primera vez en la revista Esquire en agosto de 1955 llega a nosotros brillantemente traducido por Marcial Souto.

Antes de entrar en la prosa empezaré por el pincel, del mismo modo que en la portada los colores predominantes son fríos, oscuros, lúgubres y crean una sensación claustrofóbica importante en poco espacio. Blanco sobre negro, azules oscuros y grises metálicos hacen destacar el rojo y el amarillo del ojo del dragón de la portada.

Un ojo que me ha recordado al de “El señor de los anillos” dada su forma y la idea de que todo lo ve, es como el alma del dragón.

La prosa es sencilla y clara, un relato, un cuento donde dos caballeros con armadura están en un páramo de noche, helados y esperando la muerte en las garras del dragón al que han ido a matar y así proteger a su pueblo, pero la historia evoluciona de golpe en la voz de los caballeros cuando uno de ellos dice “ En este páramo no existe el Tiempo, existe solo la Eternidad” a partir de ese momento la historia da un giro, aparece la acción, el temido dragón hará de las suyas y su final es rocambolesco por decir algo.

Hay que recordar que su autor es un maestro de la ciencia ficción y releyendo la historia y su final me he dado cuenta que el autor simplemente juega con el miedo frente a la mitología y reflexiona sobre el paso del tiempo, un tiempo que no se detiene ante una armadura, un tiempo que nos ve, nos acompaña y nos sigue, nos lleva de la mano sin saberlo hasta el final de nuestros días y quizás más allá.

Un tiempo que en la narración ha quedado atrapado entre la época de los caballeros y una más moderna que descubriréis fácilmente.

Quién sabe si nuestro Dragón no inspiro a George R.R.Martin y sus caballeros del muro.

Aquí os dejo sus primeras páginas para que juzguéis por vosotros mismos las varias lecturas que se pueden extraer de un relato a la sombra de la hoguera.



diumenge, 12 de maig del 2019

Macbeth


Shakespeare va escriure per encàrrec una de les tragèdies més llegida i representada, Macbeth, on l’ambició d’un noble escocès acaba amb un regicidi i les seves conseqüències.

Més o menys, això li ha passat a Jo Nesbo, a qui tots coneixem per les histories de Harry Hole, a ell li van oferir formar part del projecte que va començar l’any 2005, The Hogarth Shakespeare Project, on grans autors actuals adaptarien clàssics del famós escriptor. Després de pensar-s’ho molt i dir primer que no, va acceptar sempre que pogués ser Macbeth i avui us presentem la seva adaptació.

Per a tots aquells que ja heu gaudit de l’original descobrireu que segueix l’estil i la idea general, encara que ha sigut necessari fer-hi petits afegits per adaptar-lo a una Escòcia fictícia emmarcada als anys setanta.

En aquesta adaptació Macbeth és un bon policia que serà manipulat per Hècate, un mafiós ben situat, i per la dona que no el deixa dormir, la seva ombra i a l’hora aquella persona que el sap fer ballar al so que més li interessa, Lady Macbeth qui regenta un casino i té ànsies de poder.

Macbeth haurà d’acabar amb la vida del nou cap de policia, en Duncan, un home que vol acabar amb el regnat de les drogues, valent i amb grans valors positius, però com era d’esperar una petita llum que pugui aportar esperança és un perill que no tots volen veure brillar.

Jo Nesbo reflecteix un ambient claustrofòbic i angoixant, una ciutat industrial gris, humida, on plou sovint i on les rates de la societat es senten poderoses i com a casa seva. Estem davant d'un món desesperat, perdut, on el crim és el contrapunt d’una moralitat cada cop més feble.

És impressionant llegir aquesta adaptació passada per un sedàs tan fi i descobrir que manté l’aire psicològic amb personatges formats capa a capa, donant-li més dinamisme i transformant la tragèdia en un thriller psicològic d’alt impacte violent i en certs moments d’aquells que posa el pèl de punta.

Sis-centes planes que es llegeixen d’una revolada, altament addictiva, amb el segell propi de l’autor i alhora un gran respecte per l’original adaptant els noms dels personatges i donant-los rols més actuals però mantenint l’essència de l’ànima d’aquells que varen ser.

labutxaca fa un doble regal als seus lectors, per una banda ens presenta una obra d’un autor que sempre aconsegueix mantenir-nos a la corda fluixa i alhora ens regala una tragèdia moderna, una escalada de poder i les seves repercussions a la societat i a la ment del botxí.

Personalment, confesso que vaig dubtar una mica al pensar en una adaptació, vaig tenir a prop un exemplar de Shakespeare, però no el vaig obrir ni una vegada, em vaig veure avocada a una trama absorbent que no em va deixar pas respirar.

Si voleu veure el resultat d’una gran ploma sobre una d’altre, aquí en trobareu les seves primeres planes.


dissabte, 11 de maig del 2019

El día que se perdió la cordura


“A veces el destino nos pone a prueba para que sepamos que existe”

Hoy voy a entonar un mea culpa, hace unos días una buena amiga me invito a leer “El día que se perdió el amor” pero yo no había leído su entrega anterior, así que siguiendo su sabio consejo, que nunca falla, me vi atrapada en El día que se perdió la cordura, la primera novela de Javier Castillo, todo un éxito de ventas y de público y que yo ahora os recomiendo fervientemente.

Un thriller atípico, con giros inesperados, personajes definidos y otros más desdibujados que presupongo se perfilaran en su segunda entrega y que en cuanto termine esta reseña empezaré a leer.

La novela empieza con una descripción casi fotográfica, una imagen que el lector no podrá sacarse fácilmente de la cabeza, un hombre camina desnudo por la calle con la cabeza de una mujer joven en las manos aun sangrando.

En el centro de Boston, a pocas horas de Navidad aparece a quien todos llamaran “El decapitador” dado que no habla y no se le puede identificar. Este hombre será llevado a un centro psiquiátrico para ser evaluado por el Dr. Jenkins, una eminencia quien desde un principio le considera alguien muy listo y peligroso.

Poco después aparecerá allí una caja misteriosa que involucrará al FBI, Stella Hyden se dedica a crear perfiles de mentes perturbadas, pero a partir de este momento, el autor nos invitará a retroceder diecisiete años en el tiempo y a un momento en que el reloj empezó una cuenta atrás en el pueblo de Salt Lake y ahora es tiempo pasar cuentas.

Una historia de contrapuntos, de amor y odio, de felicidad y tristeza, donde la cordura y la locura se dan de la mano y nos recuerdan que hay locos que están muy cuerdos y cuerdos que esconden en su interior una gran locura.

La novela está formada por capítulos cortos que le aportan dinamismo, narrada en primera persona por Jacob y Steven y en tercera persona por un narrador omnisciente que altera la narrativa creando una conjunción única de voces fácilmente discernibles para el lector.

Estos capítulos vienen introducidos por la fecha, la hora y el lugar donde nos deberemos situar, una pequeña referencia tangible dado que la trama está repleta de giros inesperados, de falsas apariencias, de máscaras y de acción.


Un thriller en toda regla, altamente adictiva y poco predecible, el autor nos lleva por una ruta poco transitada donde la manipulación creará un juego de sombras y reflejos que os llevará a leer un capítulo más hasta el final donde las ganas de continuar hacen que la piel de los dedos piquen al no poder pasar otra página más.

Debolsillo nos ofrece un novelón que bien podría ser llevada a la gran pantalla. Para todos aquellos escépticos que no habéis caído aún en la locura, os dejo aquí sus primeras páginas.

divendres, 10 de maig del 2019

Sal roja


Per Àngela Sánchez Vicente

Si voleu gaudir d’una gran novel·la històrica ambientada a Catalunya us heu de rendir a l’encant i a la originalitat de Sal roja.

En aquesta obra coneixereu a El llop de Cardona

La Catalunya assolada per la derrota del setembre de 1714 és el teló de fons per narrar les histories més quotidianes i emocionals d’un poble que va resistir la invasió de les tropes borbòniques.

Altament descriptiva ens ajuda a aprofundir en els escenaris, en les emocions dels personatges i en el moment històric que es vivia. El seu contingut didàctic és altíssim.

Ens situem uns anys abans i coneixem a en Miquel, un noi que treballa a la salina i és molt feliç amb la seva esposa, els dos fills i un tercer que ve en camí. Es pot dir que a casa seva, a la salina i allà on va és un home conforme amb la seva vida, amable, proper i amb molts amics però la seva vida està a punt de donar un gir radical.

Igual que Catalunya va perdre al 1714, ell ho perd tot... Les tropes de l’exèrcit filipista massacren el poble i maten a la seva dona i als seus dos fills. 

Ell salva la vida gràcies a la seva germana però sap que encara que estigui viu la seva vida és tristor i venjança.

L’odi envaeix el seu cor i gràcies a les descripcions de la psique d’aquest jove podem veure com es transforma en un autèntic llop despietat.

S’unirà als miquelets i la seva única satisfacció residirà en la venjança i en la recerca de justícia per la seva família.

Les dones del poble també juguen un paper molt important en el temps de guerrilla i s’expliquen de manera molt acurada els rols socials en un context en que les ombres han tenyit la muntanya i la sal s’ha vestit de sang.

Èpica, emocional, reflexiva, dinàmica... és una obra molt completa que ret homenatge a un territori que no es va donar mai per vençut i que se les va empescar per sobreviure a l’època funesta.

De la ploma d’en Ramon Gasch i de la Teresa Sagrera brolla una historia que encisa i és colpidora.

Sembla mentida com la realitat encara que sigui ficcionada supera a la ficció.

De la mà de Columna podeu gaudir d’una gran obra tant si sou amants del gènere històric o si simplement sou amants de les bones lletres.

No ho dubteu més, és la obra ideal per aquesta primavera!