Lili Y Herrejón. Todos tenemos un lado oscuro rosa

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os presento un libro que delata una de mis últimas grandes pasiones. 

Si, hace poco más de un año descubrí que eran los youtubers, un mundo para mi antes desconocido pero al que a mis veintimuchos me he aficionado. Y hay que des estigmatizar el término youtuber pues no todos son iguales; los hay que crean un contenido muy bueno y ameno que nos distrae y nos abre la ventana a un nuevo reflejo de la juventud.

Lo que me atrae de ellos (los que sigo y de los que puedo opinar) es que son jóvenes como nosotros y nos enseñan parte de su vida. Desde viajes hasta tags en que las sugerencias sobre libros, series, cine y música se disparan o en videos en que vemos cómo es realmente independizarse, creer en un sueño y crear un grupo de amigos sólido.

En Todos tenemos un lado oscuro rosa conoceremos un poco más a Lili y Herrejón.

De una manera amena y muy particular nos muestran como ellas pueden ser opuestas: la sal y el azúcar, la pizza y el unicornio o la morena y la rubia y sobrevivir a la convivencia pues la amistad es más fuerte.

Lili se identifica con una letra cursiva y dulce y Herre con una recta, moderna y fuerte. 

Hasta en este detalle muestran su personalidad. Son el ejemplo de que no hay dos chicas iguales y no por ello no pueden ser amigas y complementarse.

Muchas veces nos identificamos con Lili y muchas otras con Herrejón pero lo que es verdad es que con este libro también nos conoceremos un poco más a nosotras mismas y sabremos si somos más de una u otra manera.

Coged papel y lápiz mientras leáis este libro pues a través de él os sugieren pelis, canciones… que querréis disfrutar o rescatar.

Es muy entretenido y podemos compararlo con los suplementos de las revistas en que cada una da su opinión con libertad y no importa ser sincera y confesar que prefieres quedarte en casa comiendo pizza que salir a una primera cita.

Ellas son encantadoras y nos abren la puerta de su casa para que las conozcamos más. Vale la pena ya que son frescas, divertidas, espontáneas y muy verdaderas.

Gracias a Plaza & Janés tenemos un libro físico para ampliar aquello que nos gusta sobre ellas y reflexionar sobre nosotras mismas y nuestro propio entorno.

Es un “Must have” para sus fans y para los que aún no lo sois es la manera ideal que tienen para presentarse e invitaros a su canal.

Ellas y sus youtubers afines os esperan. ¿A qué esperáis vosotros?

Animals de paper

Fa uns dies Cossetània Edicions ens va fer arribar un exemplar d’ Animals de Paper, un exemplar precintat del qual només podíem saber el que la intuïció ens deia i el que llegíem a la contraportada : 

“Vols aprendre a fer animals sorprenents plegant papers? Amb aquest llibre aprendràs a fer 14 animals diferents amb una descripció pas a pas i diversos nivells de dificultat perquè et converteixis en un expert en l’art de plegar.

Quan hagis fet tots els animals plega el paper per fer el vaixell gegant que trobaràs al final del llibre i posa-hi tots els animals a dins.

A punt per navegar?”

Doncs bé, ja us adverteixo que sóc molt sapastre i les manualitats i en aquest cas l’Origami que se’ns presenta com a activitat lúdica i alhora de relaxació em feia més por que una pedregada.

Aquest exemplar té un format excepcional, podreu aconseguir crear catorze models i un vaixell per ficar-los tots a dins. Cada un d’ells ve amb les seves explicacions acompanyades de gràfics senzills i entenedors i una il·lustració del resultat.

Al final del llibre hi ha els models amb les fulls marcats per practicar i a més fulls de diversos colors i estampats per poder-ne fer més. Estan ordenats per dificultat, des de la més baixa amb tres plecs i gran resultat a la més complicada que se m’ha resistit una mica.

M’agradaria proposar aquest exemplar com a joc col·lectiu familiar, on els adults i els menuts poden crear el seu propi món d’animals de paper i si estiren una mica més del fil de la imaginació poden crear una historia per a cada un d’ells.

Us asseguro que si jo he pogut vosaltres encara més! He gaudit de crear i aprendre, de prendre paciència i superar el que per a mi era un repte, una activitat de motricitat fina que allibera tensions.

Si voleu gaudir més de l’experiència us recomano una mica de fil musical relaxant, música clàssica per compassar la ment, les mans i l’ànima.

Us deixo les seves primeres planes i així podeu descobrir les vostres habilitats amb l’Origami, plegar i tornar a plegar un paper per descobrir-ne l’animaló que s’amaga dins.

Les marques de la mort

Les marques de la mort és el primer títol de la nova bilogía signada per Veronica Roth, autora de l’aclamada saga “Divergent” i que de nou en la seva línia de bones lectures per a un públic juvenil però espavilat ens ofereix Fanbooks.

Anem a pams que no em vull deixar res, primer de tot hem de tenir en compte que estem davant d’una primera part, cosa que implica grans descripcions del món fictici que ens presenta, dels seus protagonistes i personatges secundaris i el principi d’una trama que acabarà per desenvolupar a la segona part.

Els nostres protagonistes són per començar dos antagonistes, cada un d’ells representa el que l’altre rebutja, la Cyra és la germana d’un brutal tirà que governa el poble de Shotet. Malgrat que no aprova els mètodes del seu germà, acaba donant suport al seu poder i l’Akos, que procedeix de la pacífica nació de Thuvhe, és capturat juntament amb el seu germà pels soldats de Shotet i entregat a la custòdia de la Cyra.

La narració combina les dues veus dels protagonistes, l’Akos en tercera persona ens explica la seva vida i la del seu poble i la Cyra ho fa en primera persona donant més força al seu do i als seus sentiments.

Aquests dos personatges molt distants hauran de prendre una decisió que canviarà el decurs de la historia, deixar-se dominar per la violència i l’odi entre els seus pobles i destruir-se mútuament en el procés o buscar una alternativa, col·laborant conjuntament canviant l'equilibri de la galàxia i ajudant-se a sobreviure.

A la portada de la novel·la podreu llegir “No hi ha honor en la supervivència” però no hi estic d’acord, tot dependrà de com es facin les coses i la seva intencionalitat.

Tot i que els personatges estan ben construïts els he trobat una mica freds, els falta una espurna, un quelcom que no sé explicar però que alhora els diferencia força dels seus protagonistes anteriors.

No tot és el que sembla, girs argumentals inesperats, traïció, assassinats, por, poder, venjança, amistat, amor, confiança i molta esperança fan d’aquesta historia un revulsiu per a grans lectors juvenils i no tan juvenils aficionats a la ciència ficció.

Crec que l’autora ha fet un gran esforç per allunyar-se del seu èxit, de la seva estela i crear un món nou on el destí de cada personatge s’anirà entrellaçant amb el dels altres.

L’estructura de la novel·la és molt atractiva, la seva il·lustració al principi ens mostra la galàxia que visitarem i cada capítol ve introduït per una plana escrita com en una nebulosa amb el número del capítol.

Una presentació impecable per una primera part potent, aquí us deixo el seu booktrailer, un cop descobriu el nou món no podreu deixar de llegir.

El alma de la radio

Vamos a viajar al pasado a través de las ondas de radio y de la mano de Ángeles Doñate con su apuesta El alma de la radio.

Nos encontraremos calzando los zapatos de Aurora y a su vez de la Señorita Leo, su voz en el consultorio radiofónico al más puro estilo de la señorita Francis en una Barcelona convulsa frente a las primeras elecciones democráticas.

Umbriel nos presenta a una mujer con gran corazón y dedicada a su trabajo, aunque ella misma sufre el amor y el desamor, trata a sus oyentes con cariño y aunque algunas cartas son parecidas, siempre hay aquella que le compunge el corazón.

Un homenaje a la radio que acompañaba a nuestras abuelas mientras estaban en la cocina o simplemente se sentaban frente a la radio, cerraban los ojos y se dejaban acompañar por una voz amiga que intentaba aportar un poco de esperanza a aquellas almas sufridas que le escribían.

Aurora muestra su bondad cuando descubre que muchas cartas no le llegan, estas son las más duras, la que los anunciantes que pagan el programa no quieren que se muestren, temas como la violencia en el hogar o temas políticos y sus consecuencias, eran eliminados antes de caer en sus manos, así que ella rescata todas las que puede y en su tiempo libre las responde una a una, descubriendo una cara oscura de la sociedad.

Mientras en su vida aparecerá German, un hombre que le mostrará un amor sin igual y un desamor a su altura, aunque quizás la Señorita Leo pueda interceder entre ellos.

La prosa de esta autora es sublime y delicada, con una fuente de inspiración y homenaje sobre la Señorita Francis hecho que a mi modesta manera de verlo es un hándicap que ha solventado muy bien, es difícil mostrar el talento cuando el lector espera encontrar algo conocido de oídas, pero ella se sale por la tangente y calza sus propios zapatos en Aurora, un personaje sólido y capaz que no dejará a ningún lector indiferente.

Una novela emotiva, realista, creíble, con buenos personajes, relaciones humanas y mucho sentimiento. Una lectura ligera y pesada a su vez, hay casos que se marcan en la piel pero su fluidez os hará devorar sus páginas.

Os dejo aquí sus primeras páginas y su primera carta que ya de por si os dirá mucho sobre la realidad del momento.

Una excelente lectura para todos los públicos, sin censura.