Animals de paper

Fa uns dies Cossetània Edicions ens va fer arribar un exemplar d’ Animals de Paper, un exemplar precintat del qual només podíem saber el que la intuïció ens deia i el que llegíem a la contraportada : 

“Vols aprendre a fer animals sorprenents plegant papers? Amb aquest llibre aprendràs a fer 14 animals diferents amb una descripció pas a pas i diversos nivells de dificultat perquè et converteixis en un expert en l’art de plegar.

Quan hagis fet tots els animals plega el paper per fer el vaixell gegant que trobaràs al final del llibre i posa-hi tots els animals a dins.

A punt per navegar?”

Doncs bé, ja us adverteixo que sóc molt sapastre i les manualitats i en aquest cas l’Origami que se’ns presenta com a activitat lúdica i alhora de relaxació em feia més por que una pedregada.

Aquest exemplar té un format excepcional, podreu aconseguir crear catorze models i un vaixell per ficar-los tots a dins. Cada un d’ells ve amb les seves explicacions acompanyades de gràfics senzills i entenedors i una il·lustració del resultat.

Al final del llibre hi ha els models amb les fulls marcats per practicar i a més fulls de diversos colors i estampats per poder-ne fer més. Estan ordenats per dificultat, des de la més baixa amb tres plecs i gran resultat a la més complicada que se m’ha resistit una mica.

M’agradaria proposar aquest exemplar com a joc col·lectiu familiar, on els adults i els menuts poden crear el seu propi món d’animals de paper i si estiren una mica més del fil de la imaginació poden crear una historia per a cada un d’ells.

Us asseguro que si jo he pogut vosaltres encara més! He gaudit de crear i aprendre, de prendre paciència i superar el que per a mi era un repte, una activitat de motricitat fina que allibera tensions.

Si voleu gaudir més de l’experiència us recomano una mica de fil musical relaxant, música clàssica per compassar la ment, les mans i l’ànima.

Us deixo les seves primeres planes i així podeu descobrir les vostres habilitats amb l’Origami, plegar i tornar a plegar un paper per descobrir-ne l’animaló que s’amaga dins.

Les marques de la mort

Les marques de la mort és el primer títol de la nova bilogía signada per Veronica Roth, autora de l’aclamada saga “Divergent” i que de nou en la seva línia de bones lectures per a un públic juvenil però espavilat ens ofereix Fanbooks.

Anem a pams que no em vull deixar res, primer de tot hem de tenir en compte que estem davant d’una primera part, cosa que implica grans descripcions del món fictici que ens presenta, dels seus protagonistes i personatges secundaris i el principi d’una trama que acabarà per desenvolupar a la segona part.

Els nostres protagonistes són per començar dos antagonistes, cada un d’ells representa el que l’altre rebutja, la Cyra és la germana d’un brutal tirà que governa el poble de Shotet. Malgrat que no aprova els mètodes del seu germà, acaba donant suport al seu poder i l’Akos, que procedeix de la pacífica nació de Thuvhe, és capturat juntament amb el seu germà pels soldats de Shotet i entregat a la custòdia de la Cyra.

La narració combina les dues veus dels protagonistes, l’Akos en tercera persona ens explica la seva vida i la del seu poble i la Cyra ho fa en primera persona donant més força al seu do i als seus sentiments.

Aquests dos personatges molt distants hauran de prendre una decisió que canviarà el decurs de la historia, deixar-se dominar per la violència i l’odi entre els seus pobles i destruir-se mútuament en el procés o buscar una alternativa, col·laborant conjuntament canviant l'equilibri de la galàxia i ajudant-se a sobreviure.

A la portada de la novel·la podreu llegir “No hi ha honor en la supervivència” però no hi estic d’acord, tot dependrà de com es facin les coses i la seva intencionalitat.

Tot i que els personatges estan ben construïts els he trobat una mica freds, els falta una espurna, un quelcom que no sé explicar però que alhora els diferencia força dels seus protagonistes anteriors.

No tot és el que sembla, girs argumentals inesperats, traïció, assassinats, por, poder, venjança, amistat, amor, confiança i molta esperança fan d’aquesta historia un revulsiu per a grans lectors juvenils i no tan juvenils aficionats a la ciència ficció.

Crec que l’autora ha fet un gran esforç per allunyar-se del seu èxit, de la seva estela i crear un món nou on el destí de cada personatge s’anirà entrellaçant amb el dels altres.

L’estructura de la novel·la és molt atractiva, la seva il·lustració al principi ens mostra la galàxia que visitarem i cada capítol ve introduït per una plana escrita com en una nebulosa amb el número del capítol.

Una presentació impecable per una primera part potent, aquí us deixo el seu booktrailer, un cop descobriu el nou món no podreu deixar de llegir.

El alma de la radio

Vamos a viajar al pasado a través de las ondas de radio y de la mano de Ángeles Doñate con su apuesta El alma de la radio.

Nos encontraremos calzando los zapatos de Aurora y a su vez de la Señorita Leo, su voz en el consultorio radiofónico al más puro estilo de la señorita Francis en una Barcelona convulsa frente a las primeras elecciones democráticas.

Umbriel nos presenta a una mujer con gran corazón y dedicada a su trabajo, aunque ella misma sufre el amor y el desamor, trata a sus oyentes con cariño y aunque algunas cartas son parecidas, siempre hay aquella que le compunge el corazón.

Un homenaje a la radio que acompañaba a nuestras abuelas mientras estaban en la cocina o simplemente se sentaban frente a la radio, cerraban los ojos y se dejaban acompañar por una voz amiga que intentaba aportar un poco de esperanza a aquellas almas sufridas que le escribían.

Aurora muestra su bondad cuando descubre que muchas cartas no le llegan, estas son las más duras, la que los anunciantes que pagan el programa no quieren que se muestren, temas como la violencia en el hogar o temas políticos y sus consecuencias, eran eliminados antes de caer en sus manos, así que ella rescata todas las que puede y en su tiempo libre las responde una a una, descubriendo una cara oscura de la sociedad.

Mientras en su vida aparecerá German, un hombre que le mostrará un amor sin igual y un desamor a su altura, aunque quizás la Señorita Leo pueda interceder entre ellos.

La prosa de esta autora es sublime y delicada, con una fuente de inspiración y homenaje sobre la Señorita Francis hecho que a mi modesta manera de verlo es un hándicap que ha solventado muy bien, es difícil mostrar el talento cuando el lector espera encontrar algo conocido de oídas, pero ella se sale por la tangente y calza sus propios zapatos en Aurora, un personaje sólido y capaz que no dejará a ningún lector indiferente.

Una novela emotiva, realista, creíble, con buenos personajes, relaciones humanas y mucho sentimiento. Una lectura ligera y pesada a su vez, hay casos que se marcan en la piel pero su fluidez os hará devorar sus páginas.

Os dejo aquí sus primeras páginas y su primera carta que ya de por si os dirá mucho sobre la realidad del momento.

Una excelente lectura para todos los públicos, sin censura.

A punt d'estrena

Avui us presento A punt d’estrena, sí, ja ho sé... vaig tard! Però m’ha deixat tant bon gust de boca i m’ha arribat tant a l’ànima que no vull escriure res que no li faci la justícia necessària i que es mereix.

Podria començar a escriure una llista d’adjectius qualificatius en positiu i no acabar així que els resumiré en els punts més destacats i desitjo que a partir d’aquestes idees us desperti l’interès per aquesta joia literària.

El primer tret a destacar és la manera de narrar la historia de la Maria Carme Roca, crec que és un talent innat barrejat amb un profund amor per les lletres i un gran respecte per els seus referents literaris. 

No es fa pesat, sempre et manté la intriga i l’interès gràcies a uns personatges tant treballats que et fan sentir part de la historia.

En un segon punt he de destacar l’acurada ambientació en el barri gòtic de Barcelona tot i que també fem alguna passejada per Manresa. Els meus avis i la meva mare van viure allà des dels volts dels anys quaranta fins als inicis dels anys seixanta i he sentit mil històries de Can Jorba, de les Galeries Maldà, de la roba que es lluïa i la manera de viure... Realment m’ha sorprès molt doncs m’ha semblat en molts moments sentir a la meva àvia amb les seves histories i l’autora ha sabut ambientar-nos en un lloc únic en una època passada que contextualitza amb petits detalls i gairebé sense que te n’adonis.

El tercer puntal de l’autora és els increïbles personatges que crea i em refereixo en especial a la Eulàlia, una noia amb una vida un tant desordenada o a la deriva que troba de nou un itinerari certer de la mà de la seva àvia revivint el seu propi somni oblidat.

Perseguint el seu somni va a treballar a Can Jorba i poc a poc comença a desfilar en la passarel·la de moda que mostra les creacions de tan prestigiosa casa. La seva actitud i la seva elegància captiva a tots els creadors i des d’aquí podem dir que neix un mite.

En aquests punt he resumit molt tot el que m’ha transmès i també destaco l’ample ventall de sentiments en que l’Eulàlia es veu arrossegada. 

Un matrimoni que no funciona, una separació i un somni ocult seran el detonant d’una historia magnífica que per mi ha estat plaent i màgica.

De la mà de labutxaca podem gaudir de la novel·la que sense cap mena de dubte jo he regalat i recomanaré a tort i a dret! 

És el més trendy d’aquesta propera primavera a la que estem a punt d’entrar!

El umbral de la eternidad

Por María Valle Viña

Y llegamos a la última entrega de la trilogía The Century, El umbral de la eternidad, que llega después de “La caída de los gigantes” y  “El invierno del mundo” de la mano de Debolsillo.

Llega el final de la gran historia de las cinco familias cuya vida se ha entrelazado a través del siglo XX. La familia galesa, la inglesa, la alemana, la estadounidense y la rusa participan en los acontecimientos sociales y políticos que marcaron las agitadas décadas de los sesenta a las noventa, y son testigos de ellos. 

Desde el sur de Estados Unidos hasta la remota Siberia, desde la isla de Cuba hasta el vibrante Londres de los años sesenta, El umbral de la eternidad es la historia de aquellas personas que lucharon por la libertad individual en medio del conflicto titánico entre los dos países más poderosos jamás conocidos. 

La novela comprende el período de la Guerra Fría, entre 1961 y 1989. Se inicia el año en que se completa la edificación del muro de Berlín. Los protagonistas de esta última entrega son los hijos y nietos de aquellos personajes principales de las dos anteriores novelas. 

El umbral de la eternidad nos conduce por la Alemania oriental y occidental, por los estados del sur de Estados Unidos donde se lucha por los derechos civiles de los negros de forma muy activa, pasamos por Rusia y Londres y conocemos las inclinaciones políticas y la situación social que se vive. Todo ello de nuevo, como en las anteriores novelas, reflejado a través de los personajes históricos y los de ficción que se entrelazan de una forma magnífica, haciendo conocer al lector parte de la historia de una forma amena y apasionante. 

Ken Follett es el autor de la trilogía. Desde joven escribía relatos por afición durante las tardes y fines de semana. Dejó el periódico para el que trabajaba para incorporarse a una editorial pequeña y mientras tanto escribía novelas. Fue la novela de espionaje “La isla de las tormentas” la que se convirtió en su primer gran éxito literario. Actualmente es uno de los autores más queridos y admirados por los lectores.

Una trilogía que no puedes dejar perder, con la que aprenderás y te apasionarás. Una literatura fascinante, una historia generacional que te conmoverá y te cautivará. Una lectura muy recomendable.