33 razones para volver a verte

Alice Kellen ha llegado a nuestras estanterías para quedarse con una historia emotiva, dulce y ácida a su vez, donde los sentimientos afloran bajo la piel mostrándonos lo mejor y lo peor de la amistad y de esa línea tan fina que la separa del amor de verdad.

Rachel es una niña que llega nueva al barrio, al colegio y debido a su cabello pelirrojo y sus pecas deliciosas se siente fuera de lugar, pero tres niños formaran su nueva familia, esos amigos del alma que son como el aire que uno respira.

Desde ese primer día Mike será algo más que un amigo para Rachel, Luke es el alocado del grupo que siempre los mete en líos y Jason es un poco el Pepito Grillo de todos. Juntos crecen, van al instituto y hacen planes para la Universidad que se irán a pique por una desgracia y un corazón roto.

33 razones para volver a verte nos muestra como estos niños crecen y se hacen mayores, como pierden el contacto y tras unos años el destino los reúne de nuevo intentando cicatrizar el dolor y recomponiendo pieza a pieza sus vidas.

Los cuatro vivirán bajo el mismo techo con tensiones, enfados, riñas y mucha complicidad, cada uno lleva un bagaje emocional diferente y profundo aunque estemos hablando de unos jóvenes que demostraran su valía en la vida. Me gustaría mucho daros muchos detalles de cada uno de ellos, solo os voy a decir que Luke nos mostrará un secreto que descubriremos en profundidad en “23 otoños antes de ti” que acaba de publicar también Titania en su colección Fresh!

Estamos frente a una novela dura en muchos aspectos, Rachel sufre el desamor y la perdida de alguien a quien quiere mucho, Mike deberá sobrellevar la carga de los malos tratos en su hogar y a la condena de ser hijastro de un malnacido, Jason es conciliador pero no encuentra su alma gemela y Luke nos regala frescura e ironía página tras página.

Cada uno de ellos retrata un aspecto de una sociedad marcada y diferente a la vez que aporta luz y esperanza para salir adelante aunque sea partiendo de un verdadero infierno.

Cuatro vidas en pocas páginas que nos muestran la capacidad del amor, del perdón, de las segundas oportunidades y de una amistad sin límites. Es absolutamente deliciosa, profunda sin caer en los tópicos y con un plus en forma de banda sonora que muchos añadiréis a vuestro iPod.

Antes de que os cuente más de lo debido os dejo aquí sus primeras páginas y una de las canciones que yo ya he añadido a mi playlist.

Espero reencontrarme con ellos en “23 otoños antes de ti”, y no olvidéis que a veces llorar es abrir la puerta a los sentimientos que pueden flotar y resurgir desde lo más profundo.

 

Jonàs

Avui ens retrobem amb una dama de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó torna a les nostres llibreries després de “Tota aquesta gent” per sacsejar-nos i tocar-nos l’ànima amb una historia profunda, de descobriment personal, d’introspecció i d’amor.

Jonàs és la seva darrera novel·la on s’hi amaguen personatges com el propi Jonàs, l’Àlex, la seva família, la Fanny i un munt de personatges que mostraran un tapís visualment descolorit amb un efecte colpidor.

labutxaca en vesteix amb la pell de l’Àlex, un noi català que viatja a Nova York per anar a un congrés d’experts en les llengües llatines.

Allà, al Ferry camí d’anar a saludar la Dama de la Llibertat coneixerà en Jonàs, un noi increïblement bell que es fixa en ell, aquest és fotògraf i sobreviu a la gran ciutat com pot.

En aquell instant, amb la brisa del mar i la llibertat mirant-los des de dalt l’Àlex cau rendit als peus d’en Jonàs, un amor que s’anirà fent profund i on els dimonis de cada un d’ells sorgiran mostrant les seves debilitats i la fortalesa d’esperit.

Un fet inesperat farà que l’Àlex descobreixi la solitud i la tristesa més profunda, i la sortida que troba als seus problemes juntament amb la Fanny és ocupar el lloc del seu estimat, d’aquell home que el va seduir, li va mostrar el món amb uns altres ulls i li va donar una llibertat que desconeixia.

A partir d’aquell moment la essència de l’Àlex s’anirà esvaint deixant pas a un Jonàs 2.0, una versió nova d’aquell jove marcat per la vida, apassionat per la fotografia fins arribar al punt de deixar de ser l’Àlex i el Jonàs, ens trobarem davant un home a qui li importa el que ell pensa dels altres i no a la inversa.

Quan l’Àlex torni a Barcelona, les coses hauran canviat per sempre.

Reconec que la novel·la m’ha agradat, però m’ha costat de pair degut a la gran descripció i al acurat detall de cada personatge, les seves personalitats complexes, el fet de mostrar una Nova York mig podrida, pobre i de mala vida front a la ciutat que tots volem descobrir en el luxe.

El viatge introspectiu que fa l’Àlex no es centra només en l’aspecte de la descoberta de la homosexualitat del protagonista, també en la descoberta de l’amor, la capacitat de perdonar, sense oblidar el dolor de la pèrdua física que comporta una pèrdua existencial i emocional.

La seva prosa plena de diàlegs que alleugeren la carrega emotiva i les referencies al món llatí li donen un contrapunt de frescor, sense oblidar a personatges com la Fanny que diu sempre el que pensa i que es mostra tal i com és.

Una novel·la realista que deixa el cor encongit però amb un final agredolç que ens mostra com les coses sempre poden canviar per molt fosques que semblin i que al fons la millor pell que un pot vestir és la seva pròpia.

Aquí podreu trobar l’entrevista que ens va cedir l’autora.

Baile en el aire

Nuestra más que querida y conocida Nora Roberts aterriza en Debolsillo con una nueva trilogía “La isla de las tres hermanas”.

Una trilogía con reminiscencias y en cierto modo parecida a la trilogía de “Bruja oscura”, “Hechizo en la niebla” y “Legado mágico”.

Esta nueva entrega, Baile en el aire,  se remonta a los juicios de Salem y como el poder de tres brujas arrancaron un pedazo de tierra formando la Isla de las Tres Hermanas. Cada una de ellas huía de la ignorancia y de un juicio por beatos y fanáticos que las hubiera llevado a la hoguera. Cada una de ellas decidió su destino, pero el legado familiar pasado a través de la sangre regresaría a la Isla para salvarla o para hundirla en el mar.

Esta nueva historia nos devuelve al presente y a un paraje de ensueño, una isla donde todos se conocen y aunque algunos no se lleven bien con otros a la hora de la verdad todos son uno.

A la Isla llega Nell, una joven que huye de su pasado, de un marido maltratador y de una muerte en vida, allí encontrará por fin un lugar donde echar raíces y donde conocerá a Mia, una de las herederas de las brujas quien la ayudará y despertará su magia interior, también conocerá a Ripley, la tercera de las herederas pero con una obstinada negación al deber de sus poderes, ella solo quiere ser reconocida por ser la ayudante del Sheriff.

Nell nos mostrará su lucha interior por reconstruirse, por abrir de nuevo su corazón al mundo y por luchar por lo que realmente desea su alma. Entre esos deseos surge alguien inesperado y aunque ambos intentan poner distancia las chispas que saltan entre ellos son abrumadoras. Zack es todo lo que Nell podría soñar y más.

Y aunque todo parece ir bien y paso a paso la historia se va desdibujando para dar protagonismo a Mia y Ripley quienes destacaran en sus próximas entregas. Una novela coral donde el paisaje es un protagonista en sí, donde las descripciones detalladas nos transmiten el olor de la cocina de Nell, el viento al levantarse y las olas chocando contra la roca.

Una historia que parece idílica hasta que el demonio de las pesadillas de Nell reaparece, pero no se encontrará con quien esperaba, ahora no está sola y el pulso de la tierra, la fuerza del viento, el calor del fuego y la claridad del agua forman parte de ella y sus hermanas.

Os dejo sus primeras páginas a la espera de “Cielo y Tierra” y “Afrontar el Fuego”.

Que la magia de los elementos os bendigan.

 

L'imperi dels lleons

Per Àngela Sánchez Vicente

Encarem aquest nou any amb boníssimes propostes de novel·la negra. Els lectors d’aquest gènere som voraços, impacients i selectius per això estem d’enhorabona al tenir un cop més una obra d’en Sebastià Bennasar entre mans.

Ens ha conquistat amb anterioritat amb títols com “El país dels crepuscles” i “On mai no creix l’herba” i en les seves incursions en altres gèneres però el que cal destacar és la seva forta vinculació al món de les lletres com a precursor i divulgador de les lletres catalanes.

Amb la seva nova novel·la titulada L’imperi dels lleons ens trasllada al millor de les bandes criminals i les màfies. 

Oblideu tot el que heu llegit fins ara de màfies mal ambientades o super produccions que heu vist en les que al final es perd la essència del missatge central i aboqueu-vos a aquesta lectura.

Dir que és una historia ferotge és quedar-se curt. Té les dosis adequades i necessàries de crim, d’investigació, de venjança, de sentiments i de trames al voltant de la França dels anys setanta que ens deixarà perplexos i amb ganes de més.

Les trames de les bandes s’estenen fins al tràfic de drogues, la prostitució, els diners bruts i els diners fàcils tant dels rics com dels pobres. La delinqüència no entén de classes socials encara que sempre hi ha una escala de poder que domina.

La banda del Jean Neige es veu en un camí sense retorn al 2006. Podrà el fill del Neige mantenir el nivell del clan i mantenir el poder del que han gaudit fins ara?

Tranquils que en aquesta apassionant novel·la que batega de manera intensa trobarem totes les respostes. 

Sembla mentida com amb un treball tan bo de documentació ens trasllada a fets que els pots sentir i percebre com si fos una pel·lícula i a més tan ben explicat que et pots imaginar el poder que es manejava per aquells moments a la Europa més occidental. 

Tot i ser mafiosos i en teoria són personatges freds i calculadors als que no els importa causal el mal en benefici propi també veiem el que passa emocionalment quan toquen a una peça clau dins el clan. 

Una organització peculiar amb les seves pròpies normes que sense estar escrites tothom que hi pertany les sap i les respecta més que a la seva pròpia vida.

De la mà de Crims.cat tornem a demostrar com no cal anar massa lluny per trobar literatura de la bona sense anar massa lluny de casa nostra. 

Per nosaltres l’autor ja tenia un lloc privilegiat a les estanteries i el recomanem amb molta vehemència però amb aquesta novel·la hem de reconèixer que s’ha superat brutalment.

És addictiva, fina, dura, tractada amb veracitat i amb un ritme que accelerarà la vostra lectura.

No ho penseu massa més i aneu a per un exemplar!