Passió, mort i resurrecció de Manel García

Per Àngela Sànchez Vicente

L’Antoni Vives ens té acostumats a boníssimes obres literàries com “El somni de Farringdom Road”, “Les banderes de l’1 d’Abril” i “I demà, el paradís”. Cada cop que publica una nova novel·la recull bones critiques dels experts, més d’un premi i l’admiració del seu públic incondicional que poc a poc va creixent en nombre.

Ara estem d’enhorabona doncs cau a les nostres mans Passió, mort i resurrecció de Manel García, una nova oportunitat per donar-nos cita amb la seva impecable prosa i els seus personatges tan ben descrits i amb una psique tan desenvolupada que ens fan connectar amb la historia des del primer moment.

En aquest cas ens parla sobre qui som i qui volem ser.

Tots sabem que tenim tres vides: la pública que és aquella que mostrem als demés; la privada a la que només tenen accés els nostres familiars i amics més propers i la vida íntima en que nomé nosaltres ens reconeixem.

Però que passa quan la vida que vius no és la que desitges? Pots passar plana i acabar una historia i començar-ne una de totalment diferent i nova?

Una cosa així li passa al nostre nou amic i protagonista. En Manel García és comercial automobilístic que porta una vida bastant familiar amb els seus fills i la seva dona i alhora vol mantenir l’interès i l’encant amb la seva amant mentre a casa també hi ha embolics amorosos. Pot una situació així sostenir-se molt de temps o és una bomba a punt d’esclatar?

No us amoïneu que no us en desvetllarem els secrets doncs gràcies a Proa podreu desgranar i assaborir els detalls d’una novel·la espectacular.

Una trobada familiar i sobretot les xerrades amb els seu pare marcaran un canvi de rumb a la seva vida. Pensem que és situada als anys setanta on el paper familiar i el patriarcat tenien una força molt marcada.

Ja sabem que la tranquil·litat quan el cor dicta dues coses diferents és impossible.

Com se’n sortirà el nostre nou amic? Donarà el cop a la taula i es llençarà a la recerca de la seva felicitat encara que representi tallar amb vincles familiars arrelats profundament?

Què és més lícit: desitjar el que desitges o renunciar per tal de no ferir o per la por al que diran? 

En el decurs de les pàgines acompanyarem a l’Antoni a la recerca de la seva pròpia identitat i a la conformació de la seva pròpia vida feliç i posant en sintonia l’emoció amb allò que el mou. 

És de valents però ell ho és. Quin preu haurà de pagar?

La novel·la que ens ofereix pot semblar una mica llarga però el seu protagonista vividor i de vida alegre ens fa amena i fins i tot podem pensar que té raó al pensar que un cop ell pateja tota Espanya mentre la seva dona s’enamora d’un company de feina el tinguin cansat. Tot això i el passotisme dels nanos pot detonar la bomba del canvi.

Els nostres Pastorets

Els carrers ja fan olor de Nadal, els menuts ja estan alimentant el tió, han creat el seu propi pessebre i tenen cartes quilomètriques per als tres Reis d’Orient, però el que els agrada molt és anar a veure els Pastorets i aquest any encara més quan puguin acompanyar el nostre bon amic Patufet.

Cossetània Edicions ha decidit aixecar el teló i mostrar-nos com en Patufet i els seus amics es transformen en Els nostres Pastorets, una obra clàssica i tradicional que generació rere generació s’ha representat en escoles i teatres.

Veurem els bons pastors fent bajanades, els dimonis malvats que espanten la quitxalla, l’àngel de la salvació i el naixement de Nostre Senyor.

Una experiència que amaga un conte dins un d’altre, en Roger Roig ens presenta uns rodolins que gairebé podrien ser recitats el dia de Nadal i l’Hugo Prades ens regala unes grans il·lustracions a tot color per aquells menuts a qui siguin els grans qui els expliquin el conte i puguin gaudir i preguntar sobre els petits i grans detalls.

Sembla ahir que començàvem amb les tradicions catalanes i en Patufet, i aquesta ja és la seva entrega número vint, vint oportunitats durant l’any per viure l’experiència d’allò transmès de manera oral a les famílies amb el punt de sempre acompanyar a la mateixa colla d’amics i acabar-ne formant part.

No us amoïneu, però crec que molts dels menuts que gaudiran d’aquest llibre voldran intentar ser els actors a casa, així que com a breu consell a pares, avis, germans grans, tiets i adults en general... comenceu a practicar la veu esfereïdora del dimoni pelut o intenteu trobar les ales perdudes del bon àngel.

No hi ha millor joc que transportar un llibre en dues dimensions al menjador de casa, amb soroll, nadales,  disfresses improvisades i un berenar de pastors per jugar i gaudir de temps de qualitat.

Recordeu, sigueu bons que us estan vigilant!!!!

Aquí us deixo les seves primeres planes per gaudir de la genial idea d’en Patufet i la seva vena artística d’actor.

El gran Joan

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui us proposem una novel·la que us farà pensar i que es guanyarà un lloc al vostre cor. 

Us interessa saber-ne alguna coseta? Vinga, seguiu llegint que us en farem cinc cèntims.

A El gran Joan coneixereu a aquest particular home que des de la seva torre contempla amb molt d’escepticisme i una mica de superioritat l’arribada d’una generació crescuda en la democràcia.

Si, en Joan pot ser poderós però encarna les pitjors passions de l’ésser humà. La seva manera de mostrar-se superior, irrespectuós, masclista fins al moll de l’ós composen ell seu caràcter.

Creieu que pot haver-hi alguna persona o algun fet que puguin desfer un cor congelat? Pot un home acabar amb els seus prejudicis? Com?

Tranquils que en aquesta novel·la tenim un contrapunt màgic. El Pere s’incorpora a l’acció recent sortit de la universitat, amb els ideals per bandera i amb més ganes d’aprendre i llegir tot allò que passa per les seves mans. Aquest jove gaudirà per primer cop del luxe.

És impressionant com aquesta novel·la utilitza a aquests pols oposats per il·lustrar-nos sobre el xoc cultural, social i demogràfic de la nostra terra als anys noranta.

Potser si que en Joan és una mica extremista i li veu moltes gràcies al antic règim polític i també hem d’admetre que en Pere és el viu retrat dels joves que tenen el món al seus peus i només pensen en el que vindrà.

Arribaran a entendre’s? Poden els records d’en Joan i el futur d’en Pere trobar un punt d’unió?

De la ploma de l’ Antoni Ferrando Arjona descobrirem dues histories personals que de manera molt didàctica ens proposen un viatge en el temps per comprendre on som avui en dia i com han viscut cadascun d’ells l’evolució política i tot el que això ha comportat.

En aquesta obra guanyadora del Premi Primum Fictum 2015 reconeixerem que el diàleg és la clau per enderrocar murs de manera definitiva i una eina fonamental per entendre el perquè del tarannà de cada individu.

Gràcies a Librooks veurem una evolució en ambdós protagonistes que ens encongirà el cor i tocarà les cordes de les nostres emocions.

Una amistat creixerà! En voleu ser testimonis?

Vinga va! Tots cap a les llibreries! Aneu a l’encontre d’aquest parell.

Us assegurem que no us en penedireu.

Viatge al món dels tions

Cossetània edicions sempre està molt pendent dels més menuts de la casa i any rere any s’esforcen per regalar-nos quelcom nou, diferent i original. L’any passat  ens presentaven una nova col·lecció titulada “Els meus manuals” i res millor per començar que “El Tió. Aprèn a cuidar-lo”, però ara que ja sabem com cuidar-lo descobrirem com viuen durant la resta de l’any a Viatge al món dels Tions.

Amb un text acurat, senzill, amè i divertit a càrrec de Ton Lloret Ortínez i unes il·lustracions fora de sèrie de Martí Garrancho Rico, un tàndem perfecte que faran les delícies dels més petits i dels més grans, ja se sap que per aquestes dates l’esperit de compartir i de mostrar les tradicions als menuts van de la mà d’uns adults que tenen ganes de gaudir con quan eren petits.

Cada any, pels volts de Nadal, milers de llars catalanes reben la visita d’un ésser entranyable: el tió. Curiosament, durant segles, ningú no ha trobat estrany que un simple tronc de fusta s’alimenti de fruita i de galetes per acabar cagant llaminadures, torrons i obsequis per a petits i grans.

Però i la resta de temps On viuen els tions? Com són els poblats de tions? Com són els poblats de tions? Jo no ho sabia, però els tions viuen en nius, ja poden ser subterranis a les zones d’alta muntanya, o nius penjants a boscos on conviuen amb visites dels humans, també n’hi ha d’emboscats on només poden entrar els tions i fins i tot, en petites illes als pantans on els tions poden arribar-hi nedant.

No us penseu que nomé hi ha tions masculins, també n’hi ha de femenins, encara que a ull humà no els sabem distingir, en el seu habitat viuen en famílies, amb els avis tions, els pares i els més menuts de la casa, entre vuit i catorze germanets que fan anar de corcoll als grans.

Les famílies formen tribus tan per preparar-se per Nadal, com per a protegir-se de llenyataires, Santa Claus, els incendis i la poca cura que tenim dels boscos.

Voleu saber parla la llengua dels tions? Doncs no trigueu que aquest petit gran manual us espera amb moltes ganes. Aquí teniu les seves primeres planes.

Esperem que cuideu bé del vostre tió i us porti molts regalets i llaminadures.