divendres, 15 de juliol del 2016

Tot això ho faig perquè tinc molta por



Per Eva de las Heras i Mestres


Editorial Proa ens acosta a un món de contes de la mà d’Empar Moliner. L’autora ha desenvolupat una visió superficial de persones quotidianes des d’un prisma urbanita, persones que surten a córrer, que tenen gos, que en són geloses, que s’engreixen, ... , en definitiva, persones normals. El llibre Tot això ho faig perquè tinc molta por  està format per relats curts i amb històries farcides de girs imprevistos, fan que la visió sociològica del seus protagonistes tinguin una mirada simple de la quotidianitat que es viu en una ciutat com Barcelona.

Les històries manifesten un gran senyal d’ironia, i sempre posen en evidència una gran crítica social, exposant relats de personatges diversos des d’escriptores sense cap mena d’autoestima fins al procés independentista, passant per la qüestió estètica plantejada des de la visió dels corredors esporàdics (amb cert to d’addicció) fins a les intervencions quirúrgiques amb caràcter estètic, i la figura de la maternitat.

Els personatges posen en evidència la seva conformitat, accepten les situacions per molt adverses que siguin, amb una certa estupidesa i un sentit del ridícul de manera absent. La història del blog de gastronomia posa de manifest el fet comentat, on una parella que es troba a l’atur, té com a objectiu  aconseguir un cop l’any anar a un restaurant d’alta gamma i poder escriure en el seu blog les sensacions percebudes, tot això passa a ser secundari, perquè acabarà la història relacionant-se amb una societat alterada per l’aparença social, tant física com personal, que mostra la por a fer el ridícul dels protagonistes.

Les idees més àcides que expressen els personatges, es desenvolupen des d’un punt de vista corrosiu i amb cert enginy, i sobretot el gir del relat és el que revela que no existeix un final previsible en tot el recull, mostra d’això,  és el relat l’home dels espàrrecs posant en evidència que les relacions humanes, són superficials i que les persones per més simples i senzilles que semblin poden ser un miratge de la realitat més profunda que amaga l’ésser, en aquest cas la Teresa, que passa per un procés de transformació personal on desenvolupa l’aspecte més salvatge potenciat per un pecat capital, l’enveja i la sensació del ridícul.

Sembla que finalment, l’Empar, ens ha ensenyat a tots a valorar tots els angles i vèrtexs que té la societat, i que davant de problemes i situacions diverses, les solucions no són tan òbvies, crec que el recull d’històries curtes són un esplaiar en la carrera professional que ha evidenciat una visió crítica d’una societat conformista, i que plena de metàfores, posen de manera clara la mort d’un procés de separació pendent d’un desfibril·lador per a poder salvar-lo, on l’un per l’altre el malalt no ho explica. 

El recull és de lectura fàcil i ràpida que permet aturar-te i continuar més tard, les històries són independents, sense mantenir cap vincle entre elles, on l’únic nexe és la visió urbanita. Ha estat una lectura fresca i alhora agredolça.




dijous, 14 de juliol del 2016

Els diables



Per Àngela Sánchez Vicente


Pim, pam, pum

Ja ha tornat

Pim, pam, pum

Ja ha arribat

Avui ens retrobem amb El Patufet i les tradicions catalanes i aquest cop i de cara a aquest estiu que ja ha tret el cap ens presenten a Els diables, els protagonistes per excel·lència de tota festa popular en que el bé i el mal es debaten i donen la benvinguda a l’estació estival i a les merescudes vacances dels infants.

En aquest nou volum a càrrec d’en Roger Roig i de l’Hugo Prades ens expliquen tot el que hem de saber sobre la festa del foc. 

Acompanyarem al nostre petit amic en l’espera fins que comenci la festa, ens espantarem amb els sons ensordidors i gaudirem del color brillant del foc, les guspires i la llum que s’obre pas per el fum que generen.

És tot un espectacle protagonitzat per uns dimonis amb banyes i vestits de retalls que amb molta gracia recitaran versos ben divertits fins que arribi l’àngel.

Les festes dels diables són una de les tradicions per excel·lència de les terres catalanes i els ben menuts les viuen amb gran il·lusió. Aquest conte és ideal per ajudar a la preparació de la festa, la vestimenta més adient i comprendre el que significa aquesta dualitat o lluita entre el bé i el mal.

Gràcies a Cossetania Edicions ampliem la col·lecció d’aquest gran costumari català amb unes il·lustracions atractives que combinen a la perfecció amb la narració. 

Els menuts el gaudeixen i alhora estableix un pont perquè els adults recordem com vivíem nosaltres les festes i els puguem explicar com ens sentíem, si han canviat d’alguna manera i sobretot que agafin consciència de la bellesa de les festes i les seves arrels.

Mirant enrere m’ha encantat; per mi els diables sempre han estat especials però m’he sorprès a mi mateixa amb el record que tinc de ben petita mig amagada a les cames dels pares perquè el soroll i el foc al cor de la nit em feia una por tremenda! Poc a poc em vaig enamorar de la festa i al entendre tot el que significava i des de quants anys es celebrava per mi era una festa màgica i preciosa que marca la transició entre l’època escolar i les apreciades vacances.

Hi ha alguna cosa més visual i atractiva que un bon correfoc? 

Crec que aquesta festa marca a la perfecció la dualitat dels catalans entre el seny i la rauxa!

Bona festa amics! A gaudir dels diables!  


dimecres, 13 de juliol del 2016

Hola, ¿Te acuerdas de mí?



Queridas Guerreras, Megan Maxwell lo ha vuelto a hacer, con su novela Hola, ¿Te acuerdas de mí? consigue aflorar las lágrimas y las sonrisas de sus fieles lectoras.

Cuando abrí la novela y leí la nota de la propia autora explicando que la base de la historia era la de su propia madre, aunque se haya tomado licencias propias, ya te hace pensar en cómo se debía sentir al escribir sobre algo tan personal, no debe ser nada fácil intentar plasmar en una novela lo que ha formado parte de tu vida y sobretodo de la persona que más te quiere en el mundo como es una madre.

En esta novela, además de tocar un tema tan sensible como la vida de los veteranos del Vietnam, de las jóvenes españolas que se vieron obligadas a emigrar a Alemania para salir adelante en una época muy difícil dela historia, también nos habla de una sociedad muy cerrada, donde la vida de una madre soltera hubiera sido muy difícil a no ser de un gran hombre como fue su abuelo.

Afortunadamente, la historia de Carmen continúa en la novela con la historia de Alana, su hija, una personalidad fuerte, jovial, amiga de sus amigas y luchadora hasta el final, su lema “Lo que no te mata te hace más fuerte” y ahí sí que no puedo decir lo contrario.

Alana ha quedado muy marcada por la vida de su madre y por el dolor de esta al perder al amor de su vida, por ese motivo cuando Alana conoce a Joel, a partir de hoy y con el permiso de la autora nuestro capitán América, huye despavorida ante la potencialidad de lo que siente y el hecho de repetir la misma historia, un marine que podría romperle el alma y el corazón.

Joel es un hombre tierno pero firme, inteligente y que se rige por el hoy dado que quizás no haya un mañana en su profesión. Un hombre que sabe lo que quiere y n dará su brazo a torcer aunque tenga que perseguir a Speedy González (Alana) hasta el fin del mundo.

Creo que el desnudar de esta manera su alma, Megan Maxwell ha regalado a sus lectoras una parte de su alma, personalmente la admiro por su forma de escribir, pero a partir de ahora admiro mucho más a su madre, una mujer con mayúsculas que se merece lo mejor en esta vida, ella es la reina de las Guerreras Maxwell y desde esta humilde reseña le mostramos nuestro respeto y le damos las gracias por su lucha, por la hija que tiene y por ser una de nosotras.

El final que la autora regala a sus protagonistas te hace llorar, tiene magnetismo, no se precipita y página a página, cuando ya no puedes dejar de leer y te debates entre tus propios sentimientos te muestra aquello que en el fondo debería ser.

Esencia y Booket se han superado con esta publicación y con la edición especial con  la música que recorre sus líneas. Una novela donde el compendio de la realidad y la ficción crean un hilo mágico en el tiempo donde todo es posible y como dice Isa, la mejor amiga de Alana “Hay un cabroncete que mueve los hilos del destino y es bastante joputilla”

¿Estáis preparadas para pecar? ¿Y para amar? ¿Y para llorar?


Un taxi a la felicidad



Grijalbo nos invita al viaje de nuestra vida, no pretende mandarnos lejos, ni tenemos que coger un avión, tren o barco… simplemente nos subiremos a un taxi con una conductora muy especial, una mujer con el don de leer el pensamiento de la gente, a quien también conoceréis como Abuelita-vestido-de-gala.

Su carrera empezará cuando un médico muerto por dentro tras una perdida que cree irreparable para su vida, se enfrentará al reto de vivir la vida marcada por esta mujer durante siete días, si esta no logra convencerlo de la importancia de la vida se suicidará.

Así que el taxímetro se pone en marcha para demostrar los motivos por los cuales vale la pena vivir.

En Un taxi a la felicidad el viaje a la sonrisa está asegurado. Abrocharos los cinturones y dejaros llevar hacia la felicidad.

Esta novela me ha sorprendido desde la página doscientos sesenta y tres a la primera, exactamente como lo cuento, sus páginas están numeradas del revés descontando página a página el tiempo que queda para cumplir los siete días. Un detalle que a la par que parece poco importante le cede al tiempo carácter de personaje propio.

Baptiste Beaulieu sorprende con una pluma fina de trazos ligeros pero con una profundidad capaz de llegar a los corazones más fríos. Página a página construye una relación entre dos completos extraños y aunque al principio de la lectura parece que la vista se centra en el personaje del médico, rápidamente este deja un espacio a su copiloto, un tándem perfecto donde se combina el pesimismo con el optimismo y un desenlace inesperado.

Las preguntas al lector sobre quien es esta peculiar mujer arrancan desde su dialéctica, su ironía, su esperanza, su positivismo y su empatía. La sonrisa y la lágrima se conjugaran para crear una obra de arte.

El autor nos regala un epilogo sobre que fue del médico y de Sarah, nuestra jovial conductora tras esos siete días de descubrimiento personal, donde todo lector podrá aprender alguna cosilla para su propia vida.

Vivir es una aventura y para ello debemos ser valientes, en las buenas y en las malas, aunque reconozco que es muy fácil de decir y difícil de hacer.

Si queréis subiros a un taxi muy especial, no esperéis más, aquí os dejo sus primeras páginas para que podáis juzgar por vosotros mismos, con la sencilla advertencia sobre la adicción que estas pueden provocar.