La marca del diablo

Un secreto que la Iglesia ha mantenido oculto.

Una conspiración siniestra que pretende encumbrar el mal.

Solo una mujer puede poner fin a la pesadilla antes de que esta se haga realidad.

 

Hoy os presentamos La marca del diablo, la última novela de Glenn Cooper, un autor muy admirado en este blog y que cosecha críticas positivas por doquier y al mismo ritmo que crece su inacabable legión de lectores acérrimos.

Esta vez, de la mano de Debolsillo sucumbimos al encanto de Elisabetta, una joven arqueóloga a la que se le prohíbe seguir excavando e investigando en las catacumbas de San Calixto.

¿Creéis que esta chica se va a retirar sin dar pelea? No señores, en las novelas de este gran autor no hay lugar a la rendición, sólo hay espacio para la búsqueda de respuestas y sacar los trapos sucios ocultos desde hace siglos a la luz.

En 1139, el obispo Malaquías es testimonio de un fenómeno inquietante: tras un eclipse tiene una visión lúcida que consiste en ciento doce estrellas que brillan sobre la bóveda. Este número significara mucho, los ciento doce papas desde Celestino II hasta el final de la iglesia.

¿Puede esta institución basada en la fe tener un fin? ¿Cómo? ¿Por qué?

Parece que la que está a punto de averiguar demasiadas cosas es Elisabetta, nuestra nueva amiga, y por eso la apartan de su campo de trabajo aunque las cosas no acabaran aquí.

Investigará a la vez que sucesos increíbles se desataran ahora que estamos a puertas de un nuevo cónclave para elegir al papa numero ciento doce… ¿Casualidad? ¡De ninguna manera!

En estos momentos de la narración ya estamos totalmente absorbidos en la novela y abstraídos del mundo que nos rodea. Parece un embrujo pero la trama tan bien tejida, los personajes tan fuertes y el clima religioso que se debate con lo profano y lo misterioso nos sirven el coctel perfecto para nuestro paladar lector.

En esas catacumbas aparecerán cuerpos, hombres y mujeres con extrañas anomalías que aún nos despertaran más y más interrogantes. 

¿Quiénes eran? ¿Acaso estaban investigando y “algo” les pasó? ¿Está Elisabetta en peligro? ¿Podrá parar esta rueda misteriosa?

Esta novela es una garantía de éxito y realmente vale la pena desgranarla poco a poco y disfrutarla con un buen vino al lado (mientras no sea de misa no hay problema), así que no os desvelaremos mucho más.

Podríamos llenar todo un documento con adjetivos para calificar la novela y todos serian positivos. 

Es una maravilla literaria que hará que nuestra vuelta a la rutina sea un poco más amena y emocionante.

Per molts anys, Patufet!

Per Àngela Sánchez Vicente

Quin és el vostre dia preferit de tot l’any? Ara que som grans potser tenim respostes diferents però els menuts tenen un dia que els fa sentir especialment bé i és el seu aniversari.

Els nostres admirats Roger Roig i Hugo Prades fan una passa més enllà de les histories en que en Patufet els explica les principals tradicions de les terres catalanes amb agilitat i documentació, ara desitgen a cada nen i cada nena que tinguin un bon dia del seu aniversari.

A Per molts anys!, el llibre que completa el seu títol amb el nom del nen o nena que fa anys veiem com s’hi dirigeixen en primera persona i repassen el que ve a ser un aniversari.

Des que et desperten els teus pares i germans cantant, passant pel regal que et recordarà aquest dia, les felicitacions de la gent que t’estima, la festa a l’escola, la visita de tiets, avis i cosins i el desitjat pastís casolà de xocolata son els protagonistes de la pròpia aventura vital.

Gràcies a El Patufet i el teu aniversari podem obsequiar als menuts amb un llibre màgic dedicat a ells.

No hi ha aventura més gran que créixer amb salut envoltat de tots els que t’estimes!

Cada any bufen les espelmes essent més grans, creixen en talla i sobretot en l’àmbit de coneixements i de desenvolupament emocional i s’ha de celebrar! Un any hauran après a llegir, un altre a fer les primeres operacions matemàtiques, altres anys hauran guanyat un campionat esportiu o hauran anat per primera vegada de colònies... sempre hi ha motius per gaudir del seu desenvolupament.

De la mà de Cossetània Edicions tenim un llibre únic que els farà sentir especials i els recordarà sempre que de petits els seus aniversaris eres ben divertits i plens de sorpreses.

Teniu un aniversari a la vista? Nosaltres us hem presentat el regal perfecte!

Ah, i per cert, en Patufet us ha guardat una porció del pastís! Esperem que vagi de gust!

Need You

“Tres-cents cinquanta-nou dies.

Aquest és el temps que he estat esperant.

Aquests són els dies que he comptat.

Fa tres-cents cinquanta-nou dies que no el veig.”

Si us va agradar Love You, la primera entrega de la trilogia d’èxit a wattpad d’ Estelle Maskame, avui us presentem la seva continuació Need You de la mà de Fanbooks, un segell de qualitat en la tria de títols en català pel públic juvenil.

Ha passat gairebé un any des de que l’Eden i en Tyler s’acomiadessin, en un any passen moltes coses, tots dos han intentar oblidar els seus sentiments vers l’altre, han intentat refer la seva vida. Ara l’Eden surt amb en Dean, el millor amic d’en Tyler, i en Tyler s’ha apartat de les drogues i la beguda, ha madurat força a Nova York.

El caos dels seus sentiments esclatarà quan decideixen gaudir sis setmanes de vacances a Nova York, al pis que en Tayler comparteix amb l’Stephen, alies Snake, un personatge que donarà molt de joc a la trama.

L’espurna entre ells brilla amb força, però en Tyler no ho té clar ja que en teoria l’Eden té parella i no deixa de ser una situació curiosa el fet de ser germanastres.

Una relació que va començar entre la nena bona i el noi dolent ara es capgirarà de manera vertiginosa, és molt complicat intentar controlar els sentiments, el cap et diu una cosa però el cor et diu una d’altre, un tema del que podríem filosofar però que el lector viurà amb intensitat en la pell dels personatges.

Una historia força lineal fins que l’autora recupera la Rachel, en Dean i un personatge que els farà una visita amb moltes ganes de brega.

Aquesta segona entrega segueix molt la línia de la primera entrega, no hi ha gran evolució en el personatge de l’Eden, segueix amb la seva gelosia i sembla que li costa madurar, crec que el gran beneficiat d’aquesta segona part és el personatge d’en Tyler qui sembla que ha donat un pas més enllà.

El seu final deixa al lector amb ganes de descobrir el final d’aquesta relació ja que l’autora juga molt bé amb les seves cartes i ens deixa amb un pam de nas.

La seva narrativa fa servir un llenguatge molt adequat per un públic juvenil, fet que em de tenir en compte si recordem que l’autora la va començar a escriure amb només tretze anys, el tempo de la narració s’ajusta a la perfecció als estats d’ànims dels personatges, sense oblidar com la ciutat de Nova York es transforma en un personatge propi que acompanyarà i consolidarà la construcció de la trama argumental.

Una historia que encara ha de trobar el seu final feliç.

Una veu en la nit

Per Àngela Sánchez Vicente

Que soni la música que ens fa somiar, que s’encengui la llum i que la butaca més còmoda de la casa ens rebi! Es nota que estem contents doncs l’Andrea Camilleri ha tornat amb una nova investigació per en Salvo Montalbano.

En Montalbano està més en forma que mai tot i estar celebrant el seu cinquanta-vuitè aniversari. Ell mai descansa i li agrada l’acció en la mateixa mesura que odia la paperassa burocràtica que li alenteix la seva tasca de camp.

Està en una època vital en que desitja fer el que ell vol i sap fer a la seva manera i amb el seu tempo, no li agrada ser manat i menys per el president del consell d’administració i crec que té raó... Potser no és políticament correcte o es salta protocols però acaba resolent tots els casos amb èxit i sortint-ne airós. 

Aquest cop està una mica “rebotat” amb tot i no està disposat a que juguin amb ell, ai del delinqüent que li està posant difícil... No sap amb qui se les veu!

A Una veu de nit ens enfrontarem a una màfia. Rere un robatori a un supermercat i el posterior suïcidi sospitós del seu amo li salten totes les alarmes. Tot el poble sap que els propietaris, la família Cuffaro són mestres en estendre les seves mans per tots els camps possibles per tal de veure’s beneficiats tot i que la legalitat de tant en tant sigui un obstacle a saltar.

Poc després trobaran el cos de la xicota del fill del president de la Diputació apunyalat i aquest fet serà la cirereta del pastís del seu aniversari.

Abans ja no li quadrava l’assumpte però ara ja veu que ambdues morts estan relacionades i que la investigació va cap a un enemic molt poderós.

Ell mai s’espanta i ens mostra la bondat del poble italià i alhora les trames més mafioses o d’influències perilloses que de vegades uneixen a personatges ven dispars o llunyans en el sociograma del poble.

Qui hi ha rere les morts? Quan trigarà en descobrir-ho? Podrà tenir un aniversari en pau?

Només de la mà d’Edicions 62 que acull l’amplia bibliografia de tan prestigiós autor us en podreu assabentar.

Personalment crec que és una de les novel·les d’en Montalbano que m’han sorprès més tant per la trama con pel seu canvi de caràcter. Una mica més decidit, disposat a treballar però més radical amb els seus límits.

Ell creu que el fi o el tancament d’un cas justifica els mitjans i potser si que és així. És el que ens encisa d’ell, la seva voluntat de justícia encara que en més d’una ocasió es jugui la feina i potser el coll.

Vinga, ja comença a fer calor però les vacances encara estan una mica allunyades.

Us ve de gust un viatge per Vigata sense escales, maletes ni avions?