El cazador de la oscuridad

Desde siempre se nos ha presentado la ciudad de Roma como aquella llena de historia y de secretos escondidos entre las luces y sombras de sus calles estrechas y sus grandes descubrimientos.

La ciudad del Vaticano, es la ciudad Santa pero quizás los que habitan en ella guardan bajo llave grandes maldades llevadas a cabo por los suyos y por otros que desean el mal de la humanidad.

Estas dos ciudades cogen cuerpo por ellas mismas transformándose en dos protagonistas estáticos en la última novela del aclamado autor Donato Carrisi quien con su pluma magistral nos presenta un thriller psicológico que nada tiene que envidiar a las obras de Dan Brown.

 El cazador de la oscuridad es un acierto seguro para todo lector capaz de creer aquello que no ve y descubrir en aquellas pequeñas señales escondidas a lo largo del tiempo un secreto a voces que está a punto de ser revelado.

Duomo ediciones nos presenta a Marcus, un sacerdote con el curioso don de detectar el mal escondido dentro de las personas, y a Sandra, una fotógrafa con un don aún más peculiar, puede hacer visible aquello que permanece oculto.

Juntos deberán capturar a un asesino de parejas jóvenes guiado por un instinto malvado y perverso.

Sus pasos les llevaran a la ciudad del Vaticano donde pervive un archivo sobre los mayores crímenes de la humanidad. Un lugar donde se respira la maldad y la vileza, un lugar donde el lector se sentirá atrapado en la oscuridad y seducido por los misterios que podrá descubrir.

Una narración con un tempo vertiginoso donde el lector se sentirá atrapado en los zapatos de Marcus y Sandra y hasta el final de la misma no sabrá si será la esperanza la ganadora de esta lucha por el bien o si sus almas se sumirán en la negrura del mal.

Las anomalías perviven en nuestro mundo y en nuestra existencia y aunque no todos podamos verlas y reconocerlas debemos estar preparados para llevar acabo la lucha contra el mal.

Una novela que es imposible dejar de leer, atrapa desde la primera pagina y cuanto más lees más necesitas continuar leyendo.

Los derechos de la novela ya han sido comprados por la Fox para producir una serie basada en ella.

No perdáis ni un segundo, las señales os esperan y para tentaros os dejamos sus primeras páginas.

Jo també veia Bola de drac

Avui em sento nostàlgica i tota la culpa és d’en Josep Maria Bunyol, guionista de ràdio i televisió que ens presenta un llibre dinàmic, divertit, emotiu i dedicat a tots aquells que van viure amb esplendor els vuitanta i els noranta, tan se val si éreu uns marrecs que miràveu Bola de drac i el Bobobobs o éreu el pares patidors que gaudíeu més amb el Magnum P.I o teníeu la sogra enganxada a Les Teresines. Aquest llibre és per vosaltres.

Amb el seu títol ja em va enganxar Jo també veia Bola de Drac, i és cert, fins i tot canviava fotocopies dels personatges al pati, sense oblidar-nos de les primeres series en català, les cançons que cantaven els pares de La Trinca o els més joves començaven la nit dient la modernitat “Bona nit, malparits!”.

Som una generació molt especial, gaudíem més amb les petites coses i tot era una novetat, l’aparició de personatges com Mr Bean, Els Joves o l’Hotel Fawlty, també els contes tenen el seu espai, tots volíem triar la nostra aventura i acompanyar a en Pitus al Zoo, en Tintin vivia mil aventures i nosaltres volíem anar a viure a la vil·la del Pingüí.

Cada un de nosaltres té el seu propi record, però la genialitat d’aquest llibre és que busca en la memòria no només de l’autor, sinó d’amics i coneguts ampliant molt el ventall d’experiències i idees.

El llibre és divideix en capítols dedicats a la identitat, l’aventura, la infància, l’amor, la música, els diners i l’esport. Al final ens proposa un joc de preguntes i respostes sota el títol “Vostè respon” i finalment acaba amb una autocrítica sobre el que ens agradava i el que ara en perspectiva en pensaríem, i és que el cotó no enganya.

La narrativa és molt directa i amena, és com si el propi autor parles a cau d’orella al lector explicant-li petits records que podem tenir oblidats, però que de sobte tornen a la nostra memòria i fins i tot ens fan emocionar, érem tan innocents!.

Us imagineu als nens d’ara cantant les cançons de Parxís o dels Nins, pot ser amb tres anyets, però recordeu quants en teníeu vosaltres? O vist a l’inrevés, us imagineu un Justin Bieber als noranta cantant per als nanos de deu u onze anys?

No us vull esgarrar l’experiència que us asseguro val molt la pena, només us citaré una frase de la contraportada: “Perquè un poble sense records és com en Son Goku sense cua” i Ara llibres aposta per la qualitat i la memòria d’un poble que ha fet de nosaltres el que som, per bé o per mal.

L’únic però que li poso són les ganes de l’autor a ficar al cap del lector les cançonetes de series i no poder-nos-les treure del cap durant una bona estona. Així que com a agraïment espero que barrufeu molt la vostra nostàlgia i no hi trobeu en Gargamel rere la porta.

El cas Santamaria

Per Àngela Sánchez Vicente

Tenim entre mans El cas Santamaria, la darrera novel·la de l’Andrea Camilleri, mestre de les novel·les detectivesques i d’intriga i pare literari del Comissari Montalbano.

En aquest cas el protagonista és en Mauro Assante, un home de negocis que treballa per la transparència de la banca italiana. Si alguna característica té aquest pare de família és la seva integritat i la seva bona feina.

Un estiu calorós s’ha de quedar a redactar el que serà l’informe sobre la Banca Santamaria. Un  informe que li serà difícil de redactar doncs està advertit que serà mirat amb lupa i que cada acció serà vigilada. 

Tot es complicarà d’una manera encara més calorosa amb l’arribada d’una morenassa que li picarà a la porta. Impossible concentrar-se amb tanta bellesa però... qui és?

Una novel·la en que les finances, els casos d’estafes bancaries i la corrupció estan a l’ordre del dia i es barregen amb les passions més intimes.

Sovint, l’Andrea Camilleri ens sorprèn amb novel·les com aquestes en que no li fa falta que en Montalbano treballi i son uns altres personatges els que prenen les rendes de la trama tot i que sigui als mateixos escenaris. Tal i com va passar a “Un dissabte amb els amics” ens mostra la seva llibertat literària doncs no cal que segueixi el ritme tan esquemàtic i atractiu del Comissari i juga amb els personatges d’una manera molt diferent sense deixar de ser brillant.

De cara a aquesta primavera és una molt bona oportunitat per descobrir-lo com a autor i enganxar-s’hi de cara a les vacances.

De fet, Edicions 62 ens regala aquesta nova entrega però per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, El joc de miralls, Un dissabte amb els amics, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, La dansa de la gavina i Una escletxa de llum.

Cada nova entrega té un color particular, un matís únic i una trama conjugada a la perfecció.

És difícil no caure a la seva trampa doncs la seva fama se l’ha treballat i se l’ha guanyat amb molt de mèrit.

Què, us ve de gust fer un nou amic? Descobrireu un gran autor que a part de tenir un protagonista “fetiche” té grans novel·les protagonitzades per personatges mundans i víctimes de les seves passions.

Free Soul

Hoy tengo el honor y el placer de presentar la última novela de una buena amiga de La Petita Librería, Ana R. Vivo no es solo una gran escritora sino una gran persona, quien personalmente nos mandó un ejemplar de Free Soul dedicada con todo el cariño del mundo.

Muchas la conoceréis como Dana Jordan, autora de “Oscura fascinación”, “Sublime tentación” y “Ciega obsesión”, pero ya os aviso que con esta novela os seducirá a toque de jazz y con la magia de la ciudad de Nueva Orleans.

Espero que creáis en el poder del corazón, la fuerza del perdón, la liberación del alma y de la magia del más allá.

Vamos a vivir en la piel de Marie, hija de un hombre cajún y de una joven de clase alta, cuando el padre de ella va a buscarlas se las lleva lejos de Nueva Orleans y les organiza la vida.

Marie crece creyendo que su padre dejó que se la llevaran y que no lucho por salvarlas pero años más tarde cuando ella misma desea escapar de su propia vida recibe la carta de un amigo de su padre pidiendo que vaya a verlo, este está enfermo y la necesita.

No sabe si lo hace por huir o por la necesidad de redescubrir sus raíces, pero Marie se plantará en el Free Soul, el bar de su padre y descubrirá con los ojos de una adulta que no todo lo que creía era verdad ni que su vida posterior era lo que realmente deseaba su corazón.

En nueva Orleans se reencontrará a sí misma, despertará su corazón a Lance, el joven amigo de su padre, una persona noble, sincera y de gran corazón, se reencontrará con su padre y juntos curaran las cicatrices del pasado.

Pero todo ello envuelto en una espesa oscuridad tramada por un titiritero que no muestra sus fauces hasta el final dejando al lector con una amarga sorpresa pero ayudando a entender los roles de más de un personaje secundario.

Si digo que la novela me ha gustado me quedo corta, me ha encantado pasear por las orillas del rio, escuchar el jazz subiendo por las escaleras o celebrando el Mardi Gras, y eso solo ha sido posible gracias a las descripciones detalladas y a una prosa ágil que atrapa al lector en su partitura y no le deja escapar.

Los personajes son complejos y muchos de ellos esconden más de un secreto en su alma, el tío Matt y la tía Nora son solo un ejemplo de ellos, pero uno de los que más me ha llegado ha sido Jeff, un amigo de su padre y su propio ángel de la guarda.

Una novela profunda donde se mezcla la magia cajún con temas como la corrupción, la envidia, los celos, las adicciones y sobretodo los sentimientos de abandono y reencuentro entre un padre y su hija.

Solo recordad “Si quieres a alguien de verdad, deja que vuele lejos de ti, porque si te quiere, volverá y será para siempre”

Editorial Vanir cuenta ahora entre sus filas con una gran autora que dará mucho que hablar y si no me creéis, el tiempo dirá.