Avui us presentem La filla del capità Groc, la novel·la guanyadora del Premi Ramón Llull d’enguany.
El capità Groc és un personatge real,
més concretament es tracta d’en Tomàs Penarrocha, “el
Groc” de Forcall, mític heroi del Maestrat que va lluitar contra els liberals.
En aquesta novel·la d’en Víctor Amela coneixerem Manuela, la
filla d’en Tomàs Penarrocha que cada dia recorda al seu pare i el troba a
faltar amb totes les seves forces.
És una novel·la on la dualitat entre la
guerra i l’amor es donen la mà en un vaivé constant que ens encisa i ens
hipnotitza a seguir llegint fins acabar la gran aventura.
De la mà de Planeta podem gaudir d’aquesta obra meravellosa traduïda també al
francès i aprendre d’un fet real alhora que ens qüestionem la naturalesa de
l’ésser humà i la seva versió més humana.
Ara tenim la oportunitat que ens regala
l’autor de conèixer a aquest personatge històric des d’una posició més
holística i sobretot molt més emocional.
Periodista
de professió i amb opinió a la premsa escrita, a la televisió i a la ràdio. On
es sent més còmode? M'agrada comunicar, i
m'agrada fer-ho en registres diferents, però les meues arrels estan a la premsa
escrita: mai en podria prescindir.
Quina
és la qualitat que més aprecia en un periodista? I en un escriptor? La
curiositat és la mare del periodista, i la intel·ligibilitat es la mestra. En
l'escriptor, la capacitat xamànica de ser moltes criatures sense embogir.
Fa
uns anys va iniciar una gran carrera literària. Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Quan
vaig fer 50 anys em vaig desempallegar d'un pudor jovenívol vinculat a la
prevenció borgesiana de no fatigar al món amb més relats. El vaig substituir
per altra dogma: donat que moriràs, explica abans el conte que volies explicar.
D’entre
les seves obres n’hi ha alguna a la que li tingui una certa preferència? Per
raons auto-explicatives, “Casi todos mis secretos” / “Tots els meus secrets o
gairebé”, entre la memòria i el relat.
Com
creu que ha evolucionat la seva narrativa? He
publicat tres novel·les en quatre anys, de manera no hi ha marge per una evolució
remarcable, crec, o jo no ho sé veure: és la mateixa veu.
Veiem
i som testimonis que és un mestre de la novel·la històrica. Es visualitza en un
futur escrivint en algun altre gènere narratiu? El
joc amb el temps passat em captiva, reporta la intel·ligència de la
perspectiva, una superioritat del narrador i del lector sobre els personatges
que resulta molt agraïda. I molt addictiva. Però escriure sobre alguna
peripècia personal em resulta també molt atractiu.
Si
no hagués sigut periodista i escriptor. Què li hagués agradat ser? Camioner.
Patró de iot. Guia turístic. Estrella del rock. Coaching. Guru sectari.
Monologuista. Actor de teatre. Pirata.
Imagini que pogués fer un viatge en l’espai i
en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien els
convidats? Borges.
Perucho. Carpentier. Valle Inclán. Quevedo. I als postres vindrien Arrabal
borratxo amb Cela i Umbral.
Si hagués de salvar un sol
llibre de la crema. Quin seria? Perquè? “La isla misteriosa”, de Jules Verne. Em va fer
gaudir moltíssim sent jovenet.
Esperava l’èxit aclaparador
de les seves anteriors novel·les? No. Ha estat un regal de la vida, que es molt trapella.
I el premi d’enguany? Com es
va sentir quan li van comunicar que havia guanyat el premi Ramón Llull? Molt orgullós de merèixer una distinció tant
rellevant, i molt agraït per l’empenta que suposa a l'hora de difondre un
relat.
Quines expectatives té per
aquest Sant Jordi? Les millors imaginables,
donada la rebuda magnífica que està tenint “La filla del capità Groc” a les
seves primeres dos setmanes de caminar pel món.
Com viu la Diada? Té algun
record que vulgui compartir amb els nostres lectors? És el dia més bonic de l'any a la meua ciutat,
Barcelona: així ho sentia des de jovenet com a lector, i ara encara més des que
la visc com autor. De jove sempre pensava, veient l'espectacle de la gent al
carrer, la energia vital del personal, la bellesa de les noies...: “si he de
convidar a un amic foraster a la meua ciutat, serà aquest dia, i caurà enamorat
i no voldrà viure en cap altre lloc del món”
Quin consell li donaria a un
escriptor novell? Llegeix molt.
Tu ets el que has llegit, no el que has escrit.
Quina seria la seva frase
per penjar a la paret?
Entrem en
farina sobre la novel·la, però no massa no anéssim a descobrir algun secret que
més val descobrir tot llegint-la.
Ha aconseguit fer que la
història del Capità Groc ara sigui coneguda i immortal. Creu que la memòria és
passat que vol esdevenir present? Som matèria, però encara més
que carn, sang, pell i ossos, som una suma de relats: els relats ens fan. El
passat està sempre present.
Com
va ser el procés de documentació? Què el va seduir del personatge? Durant
30 anys he atresorat llibres sobre el Maestrat i Ports de Morella, seduït per
les arrels familiars. El Groc emergeix al segle XIX com expressió feréstega
d'aquest territori agrest.
Com
definiria vostè al capità Groc? Una persona recta, ferma,
lleial als amics I fidel valors tradicionals heretats dels pares, dels avis i
dels avis dels avis, tossut com una mula, fort, àgil, astut, honrat, insubornable,
idealista i fanàtic. I molt tendre amb la seva filla primogènita, Manuela.
Diuen
que un veritable guerrer no lluita per l’odi dels que té just al seu davant
sinó per l’amor que ell té al darrere. Serà aquesta sentència extrapolable a
aquesta gran novel·la? Sens dubte. L'amor als
valors dels avantpassats el porta a matar.
Parlant de les guerres. Per
què creu que els humans no aprenem a mirar la història com un exemple i caiem
molts cops en els mateixos errors i horrors? Som animals emocionals, no
pas racionals. Ens mouen les passions. Repetirem sempre els mateixos espasmes,
que ens donen la mida de l'horror i la sinistra bellesa de ser humans.
Creu que la naturalesa
humana pot canviar? L’amor (com el de la nena cap al pare i a la inversa) és
l’arma més potent? L'amor es
l'arquitecte de l'Univers (Dante), i l'amor incondicional de la filla al pare i
del pare a la filla no apaivaga la tragèdia: insufla alhora èpica i lirisme.
Si el capità Groc visques
avui en dia. On creu que el trobaríem? En la pell de tota persona que no és resigna i
decideix plantar batalla més enllà de les seves possibilitats.
Vostè s’identifica amb Pep
lo Bo i per això es va decidir a escriure aquesta novel·la. ¿Què té vostè de
Pep lo Bo? Pep “lo bo” és el
nom del meu besavi patern, forcallà de naixement i mort: és tot el que sé
d'ell, i això em faculta como a novel·lista per a construir-lo. Fent-ho, he
abocat la meua personalitat.
Quina creu que seria la
banda sonora de “La filla del capità Groc”? El silenci. Amb ràfegues simfòniques d'aires èpics.
I el retruny de una tempesta de trons i llamps entre les penyes.
Moltes vegades a la
sobretaula parlem en tertúlia sobre les coses de la vida, i com no, sobre
llibres. Quin creu que seria el menú més adequat per acompanyar la seva
novel·la? Una sopa morellana,
costelles de cabrit, vi negre, collà i amelats I mostatxons amb vi ranci.
Com descriuria Forcall per a
vostè després d’haver escrit aquesta novel·la? Tolls al riu, granotes I libèl·lules, mores,
mosques, campanes, ermites, cargola fòssils, pedres de riu als carrers, olor
d'alfals i palla, la plaça porxada, pedres d'or vell, fonts, xiprers, rucs,
xiscles de garrí degollat, panotxes a la brasa, collà i petards: el paradís
perdut.
La seva novel·la equilibra a
la perfecció el tractament
lingüístic com el de la pròpia història. Quina és el plateret de la balança que
li ha costat més equilibrar? Les emocions mutants i
contradictòries dels personatges que envolten el Groc i les d'ell mateix.
Què
li ha aportat a vostè com a persona “La filla del capità Groc”? Felicitat d'universalitzar una història que
batega a les meves arrels íntimes. Ara em sento beneït per els meus
avantpassats.
Imaginis per un moment,
vostè ja ha entrat a la historia de la literatura catalana, té vivències i
experiències úniques en les diverses vessants de la seva vida, que en un futur
algú volgués escriure una novel·la sobre vostè. Quin títol creu que portaria? “Jo que sé”.
Per
acabar, ens agradaria que ens respongués al que ja ha esdevingut la pregunta de
la casa. Quina és la pregunta que mai
li han fet i creu important? Ens la pot respondre?
Per què fas el que fas? Per a que un desconegut (millor desconeguda) em
somrigui.
Moltíssimes
gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta novel·la li reporti
una gran satisfacció i un gran èxit.
Salutacions,
La
Petita Llibreria
