dilluns, 9 de novembre del 2015

Camins sense retorn



Benvolguts amics, avui estem d’enhorabona per dos motius, el primer és que l’editorial Llibres del Delicte ha presentat la seva nova col·lecció DeLite i nosaltres ja hem pogut gaudir de la seva primera novel·la Camins sense retorn de Josep Masanés, obra guanyadora del vint-i-cinquè Premi Josep Saperas.

No es d’estranyar que rere l’èxit aclaparador de la seva col·lecció més negra, els nostres amics obrin les ales cap a nous horitzons on trobaran nous seguidors i un ventall d’èxits assegurats.

Camins sense retorn ens situa al 1780 a Irlanda, una terra castigada per la pobresa i la fam, on els nostres protagonistes, els dos germans Willie i Austin Tibbets es veuran obligats a servir durant deu anys a la Royal Navy i viure sota el dogal del contramestre Davis a bord del Temerary.

Amb ells descobrirem la vida d’alta mar en un vaixell de la marina governat amb mà de ferro i on la guerra ha reduït la seva tripulació a persones obligades com ells, no tots sobreviuran ni tots seran el que semblen, però la vida dels dos germans fa un gir de tres-cents seixanta graus i passaran d’estar a casa a viure una vida imposada.

En aquesta novel·la el lector sentirà empatia molt fàcilment amb els dos germans, amb les seves penes i les poques alegries, amb els seus somnis i amb la set de venjança, més d’un es sentirà com ells a mesura que la narració va solcant les planes.

Reconec que el gènere històric, amb un rerefons d’aventura, de corsaris, de ports desconeguts i de personatges peculiars ja de per si m’agrada però en Josep Masanés sap com seduir el lector amb el seu cant de sirenes.

La narració és molt fluida, els capítols són curts i les seves descripcions detallades tant de l’espai físic com dels personatges aconsegueix crear una atmosfera de certa realitat i profunditat.

El diàlegs amb un vocabulari actual remarca el seu caràcter fresc i proper sense deixar de banda el període històric ni les mancances de l’època.

Definitivament puc assegurar que la novel·la dura a les mans del lector el que una onada de punta a punta de la costa, un sospir en la llunyania i un somni, o malson, a descobrir.

Si us esteu preguntant si us l’hauríeu de comprar ja us dic que aneu tard, aquesta novel·la mereix ser la primera de la col·lecció DeLite per mèrits propis. 

El destí sempre juga amb un as sota la màniga i el nostre autor ens mostra al final que ell també té una gran jugada.


diumenge, 8 de novembre del 2015

Vanderbilt Avenue



Hoy quiero compartir con vosotros el descubrimiento de una gran autora, seguro que las amantes de la novela romántica con toque de thriller ya conocíais a Anna Casanova, yo solo puedo decir que en cuanto pueda leeré sus novelas anteriores.

Vanderbilt Avenue me ha recordado mucho al estilo de Nora Roberts, una autora que me encanta, la finura con la que Anna Casanovas entrelaza el pasado con el presente dando una luz al futuro, como mezcla una historia de amor condenada a los ojos de todos con lo que podría ser una thriller en toda regla situándonos en Little Italy donde las mafias gobiernan las calles y los corazones jóvenes y puros acaban muertos o condenados.

La historia de tres familias se cruzan en los años 30, una pareja humilde y bondadosa, una familia de la mafia y un matrimonio donde la mujer convivirá con una verdadera víbora.

A través del asesinato de un vecino querido por todos, volverá al barrio el joven que renuncio a todo por salir de entre sus calles y se alisto a la policía, un hombre que lo perdió todo el día que decidió alejarse de aquellos a los que quería ¿Por qué lo hizo?

Este joven es Jack Tabone, el hijo de una de esas parejas y cuya infancia está marcada por un secreto que al descubrirse puede cambiarle la vida.

Jack investigará el asesinato de Emmett Belcastro, un hombre que regentaba una librería que solía ser el refugio de muchos jóvenes cuando en casa había problemas. 

La única testigo de los hechos es Siena, la sobrina del mayor capo de la mafia italiana, la intención de Jack es cazar no solo al asesino sino también acabar con la cabeza de la mafia.

Lo que no espera Jack es volver a sentir, Siena no es lo que él esperaba, es una joven con el corazón puro y que busca justicia. Una joven que sufrió la perdida de sus padres.

¿Será Jack capaz de resolver el caso y seguir el latido de su corazón o lo perderá todo por el camino?

Una historia que esconde muchos secretos entre sus páginas y que a medida que el lector se introduce en la historia se empiezan a desdibujar las líneas de los límites del corazón, sin olvidar el protagonismo de los personajes secundarios que le aportan una fuerza inesperada a la narración.

Top Novel de Harper Collins Ibérica nos ofrece una historia profunda, llena de cicatrices y secretos, pero con su pluma es capaz de seducirnos y aportar una esperanza que parecía perdida y una musicalidad indescriptible.

Una novela adictiva que no puedes dejar de leer hasta descubrir la verdad.

La policía y la mafia de Nueva York tienen sus propias reglas y solo coinciden en una: no te enamores de tu enemigo. 


dissabte, 7 de novembre del 2015

El defensor



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us descobrim El defensor, una obra mestra que a simple cop d’ull podríem qualificar com a biografia o novel·la històrica però que si la llegim i l’anem desgranant veiem com va molt més enllà de tots aquests qualificatius.

La ploma vivaç i curiosa d’en Víctor Gay Zaragoza ens presenta un personatge històric desconegut per la majoria però que va tenir un paper fonamental en el judici d’en Lluís Companys. Si, en aquesta novel·la se’ns presenta en Ramón de Colubí, l’advocat que va arriscar la seva vida i els seus ideals per defensar-lo en el seu judici.

En una època tortuosa on les ombres dominaven les llums i l’home semblava haver perdut la humanitat i l’apreci o el respecte pels seus semblants apareix en Ramón, un heroi que arriscarà tot el que és per defensar un home.

Entre ells no hi havia banderes ni idees polítiques, la seva relació es basava en dos cors espantats que bategaven per la justícia i no tenien por a arriscar-se per defensar la veritat.

El règim franquista va encomanar la defensa de Companys precisament a  en Ramón de Colubí perquè havia lluitat en el bàndol contrari, sembla la jugada perfecta i que fonamentat en la seva enemistat ideològica el jutjarà ell mateix en un tres i no res... 

Doncs bé, el tret els va sortir per la culata doncs va resultar un home just que va estar amb Companys colze a colze compartint llàgrimes i eufòria durant els seus darrers dies inclús desafiant les altes esferes escrivint al Generalíssim una petició de llibertat per l’home que havia de representar.

Realment aquesta obra ens fa creure de nou en l’honestedat de la humanitat doncs com comprendreu la vida d’en Ramón canviaria per sempre. 

Sembla mentida que un militar conservador i nacionalista es convertís en l’últim home lleial al servei del President Lluís Companys.

En aquests temps d’anhel de llibertat molts cops em pregunto si la gent sap perquè lluitem o si simplement els mou un sentiment superficial o econòmic... Suposo que tots tindríem les idees molt més clares i fermes si llegíssim aquesta novel·la tan didàctica sobre un personatge tan icònic i l’home que estava al seu costat en el moment més fosc.

Realment no el coneixia però me l’han presentat de la millor manera possible.

És una obra que no us negaré és dura però alhora m’ha encantat sentir les olors d’aquella època, el palpitar de la por, les acaballes d’un heroi, el valor dels ideals i un llarg etcètera tot embolcallat amb un teló de fons construït amb minuciositat i un context històric explicat amb suma veracitat i imparcialitat. 

De la mà de Columna podem citar-nos amb en Lluís Companys, amb l’heroi desconegut fins ara Ramón Colubí i sobretot amb moltes curiositats que fins ara no havien vist la llum.

Una obra de deu, res a discutir-li... Tan sols la puc valorar amb adjectius positius i recomanar-vos-la amb molta vehemència. 

És dels llibres que encara que siguin durs es gaudeixen de veritat.


divendres, 6 de novembre del 2015

Lucía en Londres



Por Ángela Sánchez Vicente

¿Sois unos enamorados de las historias de E.F. Benson? ¿Os encantaron títulos como “La señorita Mapp”, “Reina Lucía” o “Mapp y Lucía”? 

Que preguntas más tontas… ¿Quién no puede sentir fascinación por estas obras maestras?

Hoy os presentamos Lucía en Londres, una nueva entrega de estas dos señoritas encantadoras que no siempre se encuentran a gusto en el entorno ricachón y estirado en el que les toca vivir.

E. F. Benson y la traducción de Julia Osuna, le aportan a la narración un vocabulario culto y diálogos que destilan frescura y la despreocupación del género femenino. El autor nos regala  través de su legado literario en la colección de “Mapp y Lucia” un humor británico alejado de lo burdo.

En esta aventura que rescata del olvido la Editorial Impedimenta veremos cómo Lucía, una “Gossip Girl” de inicios del siglo XX gobierna el villorrio de Riseholme con la ayuda de su amigo Georgie, todo un personaje en sí mismo.

En pocas palabras, el lector se enfrenta a la ironía y a la picardía chismosa de una sociedad burguesa almidonada, una compañía franca y fresca que regalan una modernidad y una realidad muy distante a los arquetipos de mujer de la época como las heroínas de Jane Austen.

Cuando el marido de Lucía hereda una casa en Londres todos respiran tranquilos pensando que la mujer autoritaria dejaría su trono de poder para ir a mandar a otro sitio pero la suerte no correrá a su favor.

Lucía se propone ir a Londres y sortear todos los obstáculos y ser otra vez la referente en un nuevo lugar pero… ¿Se sentirá cómoda esta vez? ¿La seguirán?

Quizás su destino no está en Londres y tiene que volver con aún más poder hacia Riseholme.

En esta novela veremos si será cierto eso que reza “que no te concedan lo que deseas” ¿Dónde creéis que aposentará su poder chismoso?

Sólo leyendo esta joya de la literatura podréis dar respuesta a estas incógnitas que se van solventando a la medida en que va evolucionando la novela y las emociones de tan excéntrica protagonista.

¿La podremos llegar a entender? Os aseguro que si Lucia viviera en nuestros días tendría una legión de seguidores a la par que detractores, es una dama excepcional, de aquellas que o las amas o las odias.

Antes de terminar, quería hacer una mención especial a la delicadeza de su portada, una ilusión de una fiesta con sus copas de champan, sus collares de perlas y su moda vintage. Una portada que seduce y transporta al lector a la primera estación de esta nueva aventura social.