Daringham Hall. La decisión

Un secreto largamente guardado, una gran decisión pendiente 

 

Ediciones B nos invita de nuevo a Daringham Hall, en su segunda entrega La decisión, nos reencontraremos con los personajes que habíamos conocido en “La herencia”, con su campiña inglesa y con los secretos del pasado que van surgiendo a la luz entre las paredes de la casa familiar de los Candem.

Kathryn Taylor me ha sorprendido gratamente, normalmente en las trilogías las segundas partes son un camino entre un principio esclarecedor y un final demoledor, pero lo que ella consigue en esta segunda entrega va mucho más allá.

En cuanto me llego la novela y abrí sus páginas no podía dejar de leer, me leí sus cuatrocientas seis páginas de un tirón, dormir lo que se dice dormir, poco, pero lo que llegué a llorar no tiene nombre.

Muchos secretos ven por fin la luz, la verdad sobre lo que sucedió entre la madre de Ben y Ralph, los sentimientos de Ben y Kate, la verdad sobre el padre de David y como esto afecta la relación de este con su familia y sobretodo con Anna, la que hasta entonces era su prima.

Nuevos personajes entraran en escena haciendo saltar la chispa de los celos y de la desconfianza, pero lo que Daringham Hall nos ofrece no es solo la vida de la familia, sino también la de sus vecinos, amigos y enemigos.

Una versión de Falcon Crest con su propia Ángela Channing en la piel de Lady Eliza, la matriarca de la familia y un personaje que creará en el lector un sentimiento ambivalente, por una parte lastima y por otra ganas de decirle cuatro frescas.

Una novela que parecía muy centrada en un romance y en la herencia y familia de Ben va ampliando su abanico dando voz y carácter a los personajes secundarios que poco habían dado de sí al principio.

¿Será capaz Ben de olvidar el pasado? ¿Descubrirá que el amor puede ayudar a sanar un corazón herido? ¿Dónde estará su futuro en Nueva York o se quedará en Daringham Hall?

La verdad es que quedan muchos hilos abiertos de cara a su conclusión “El retorno”, y para ello tendremos que esperar un poco.

Una historia profunda donde los valores familiares, el amor, la traición y las mentiras se van entrelazando formando un tapiz que sorprenderá a más de un lector.

¿Os apetece tomaros un respiro en el Three Crowns con Tilly en la barra y Peter en el taburete de la esquina? Un dúo que creo nos dará mucho que hablar en la próxima entrega.

Si sigo, os cuento toda la novela, así que mejor paro y os recomiendo que no dejéis escapar una trilogía que vale su peso en oro, el único pero es que tenemos que esperar para descubrir el desenlace.

Frozen. Caixa metàl·lica

Avui he gaudit com una criatura, sempre s’ha dit que les pel·lícules Disney y tot el seu màrqueting és només per als més menuts, doncs bé, de menuda ja fa molt de temps que no en tinc res, però la pel·lícula de Frozen em va encantar.

Així que quan m’he trobat davant d’una caixa metàl·lica plena de sorpreses ha sigut com recordar quan de petita i et despertaves el mati de Reis, us imagineu la cara d’un vailet intentant descobrir que hi ha a dins?

Estrella Polar engega motors i ha preparat una caixa bonica on trobareu un conte amb la historia de les dues germanes, un conte per pintar, un llibre d’activitats amb més de vint activitats gelades, cinquanta adhesius, un pòster doble on el de a part de darrera és per pintar i tres retoladors perquè en quant una criatura obri l’arca del tresor ja pugui jugar.

Un regal digne per a nens i nenes d’uns cinc a set anys, pels més petits sempre i quan els pares els motivin, els expliquin el conte i els ajudin a pintar.

Un complement ideal a “Frozen. La guia essencial” amb la que ja ens varen delectar els nostres amics d’Estrella Polar.

Dona gust descobrir com els llibres poden arribar a les mans dels més petits d’una forma divertida, amena i alhora didàctica, no es tracta només de llegir el conte i pintar sense sortir-se de la ratlla, també de fer les activitats seguint els números, omplint els buits amb lletres o alguna endevinalla.

¡Aprendre pot ser divertit!

Però per a mi, el més important és que el seu format no és gens avorrit i convida molt a que els pares, avis o germans grans juguin amb els més menuts i gaudeixin amb ells d’una estona de qualitat.

La idea de la capsa metàl·lica també és un encert, ja que un cop el conte és a la prestatgeria, les enganxines als llocs més insospitats, el pòster a la paret i la resta desat a l’habitació, aquesta serveix per a guardar secrets i tresors, llaminadures, colors o el que la imaginació del seu propietari pugui descobrir, o simplement com a decoració en un racó de l’habitació.

Si hagués de posar-hi una pega, més que res per no dir que és un lot molt ben pensat, seria canviar els retoladors per ceres de colors, ja que al pintar no traspassa i el pòster no es fa malbé i sempre es pot esborrar aquell raconet on la línia no estava prou marcada, i potser que l’estètica sembla més per nenes que per a nens.

Gaudiu amb l’Anna, l’Elsa, en Kristoff, l’Olaf i l’Sven.

La fiesta de la insignificancia

Por María Valle Viña

Proyectar una luz sobre los problemas más serios y a la vez no pronunciar una sola frase seria, estar fascinado por la realidad del mundo contemporáneo y, a la vez, evitar todo realismo, así es la novela que hoy os presentamos La fiesta de la insignificancia. 

Quien conozca las obras de Milan Kundera sabe que en él no son en absoluto inesperadas las ganas de incorporar en una novela algo no serio. En esta novela Kundera ve por fin plenamente cumplido un viejo sueño estético, que puede leerse como un sorprendente resumen de toda su obra. 

Milan Kundera nació en República Checa en 1929. Actualmente vive en Francia. En su lengua materna escribió, el volumen de cuentos “El libro de los amores ridículos” y las novelas “La broma”, “La vida está en otra parte”, “La despedida” y “La inmortalidad”, entre otras. Ya en francés, las novelas “La lentitud”, “La identidad” y “La ignorancia”; la obra de teatro en tres actos “Jacques y su amo. Homenaje a Denis Diderot”; y cuatro ensayos: “El arte de la novela”, “Los testamentos traicionados”, “El telón” y “Un encuentro”. Actualmente y después de muchos años sin aparecer nos presenta La fiesta de la insignificancia.

 

El diario Le Monde la define como “Una fiesta de la inteligencia” y no es para menos, en la última novela de Kundera encontramos una novela brillante que se centra en nuestra época, que resulta cómica porque ha perdido todo su sentido del humor. Un relato de dobles sentidos, profunda, divertida y cómica centrándose en la seriedad. 

Una novela que consigue ser frívola, que busca y consigue expresar lo banal y dejar de lado lo solemne aunque en sus entresijos se encuentren las ideas de la soledad y la muerte. Una magnífica ironía sobre el ser humano. 

Nos acerca el relato Tusquets Editores en una edición de 138 páginas, con una portada y contraportada sobria y sencilla, con una ilustración del propio Milan Kundera. 

Todo un deleite para la inteligencia, un libro que no podéis dejar pasar de largo. Acabo con la invitación que encontrareis en la contraportada del libro: “¿Qué más puede decirse? Nada, ¡Lean! 

Els 100 refranys més populars

Reconec que la col·lecció de l’Editorial Cossetània “De 100 en 100” em té el cor robat, són uns exemplars lleugers, entretinguts, dels quals sempre es pot aprendre quelcom i un regal segur per quedar bé a un preu molt de butxaca.

Avui vull compartir amb tots vosaltres un exemplar que ja va per la cinquena edició  i que va sorgir arran d’una enquesta feta a través d’internet, el març de 2010, que van respondre 1.200 persones d’arreu de l’àmbit lingüístic. 

En el seu pròleg en Víctor Pàmies i Ruidor ens explica que la seva intenció era aconseguir el top ten dels refranys catalans.

Arran de la recopilació i tractament d'aquest cabal de respostes sorgeix la idea d’aplegar el recull que ara us presentem dels refranys més populars, amb el significat, variants, curiositats, equivalents en altres llengües i passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

Els 100 refranys més populars és un recull molt treballat i estructurat, no estem parlant d’un simple llistat, cada refrany ve explicat, introduït en un context literari i amb l’etimologia d’algunes de les seves paraules claus. Per descomptat s’aporta la dada de vots i el percentatge que va obtenir.

Quin seria per vosaltres el top ten dels refranys?

Un recull que es pot llegir com es vulgui, tot seguit, buscant a l’índex aquells que ens criden més l’atenció o simplement obrint el llibre i que sigui l’atzar el qui designi aquell que llegirem i aprendrem.

Tenim la sort de tenir un vocabulari i un llenguatge molt ric, tant en frases fetes, refranys, locucions i proverbis, moltes vegades els fem servir i ni tan sols ens adonem de la profunditat de la seva arrel o de com el temps els ha anat modificant i adaptant a la modernitat.

Un volum d’en Víctor Pàmies i Jordi Palou que ens recorda que no cal ser primmirat i fer-los servir en contades ocasions, si qui paga mana i tal faràs tal trobaràs, jo us recomano que n’apunteu el títol i l’aneu a comprar, ja que qui no té cap a de tenir cames (més val apuntar-ho).

Un viatge pel nostre passat, per aquelles frases que ens deien de petits quan creiem que qui es menja la sopa se les empesca totes i que a la taula i al llit al primer crit.

Meteorologia, geografia, feines de la terra i oficis entre d’altres tenen el seu refrany a punt de saltar.

Així que ens quedem amb un desig per a tots vosaltres “Salut i força al canut” als cavallers i “Salat i força al forat” a les dames.