La maledicció dels Palmisano

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui si que us recomano un llibre amb el cor a la mà, amb total sinceritat i amb la seguretat que us agradarà tant com a mi.

Us presentem La maledicció dels Palmisano la darrera novel·la del gran Rafel Nadal que ja ens va captivar amb Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.

De la primera ja us vàrem comentar els petits detalls, grans personatges i moltes píndoles de retrats de família són els fonaments per construir una obra que val la pena ser paladejada sense presses per tal d’absorbir-ne tota la seva essència, les accions, el marc històric, les tradicions, el retrat familiar i tot allò que ens transmet a nivell personal.

I a la segona va de Reims a Cassà en un vaivé constant que mostra el contrapunt entre la riquesa i la despreocupació europea i el treball més rústic i entregat que es donava a  les terres catalanes. És un gran retrat sobre la gent de finals del segle XIX i inicis del XX que varen ser extremadament forts i que sacrificaven tot allò que tenien i no tenien per tal de millorar les condicions de vida del seu context i de la seva família. 

Amb el nou títol que presenta manté una coherència amb les seves predecessores doncs encara situa la trama principal en un entorn real i en una època de canvi per la humanitat i a més els personatges tenen tants matisos que sembla que puguin sortir del llibre per explicar-te la seva historia i tot allò que barrinen als seus caparrons.

Viatgem a la Itàlia que serà bombardejada pels alemanys a la dècada dels quaranta. Dues famílies, millor dit, dues dones veuran com compartiran vivències i part del seu destí per tal d’assegurar-se la continuïtat i el honor dels seus estimats i el petit que naixerà.

Després de morts, morts i més morts durant la crua guerra la Donata i la Francesca ambdues vídues. veuen un somriure als seus llavis al conèixer la noticia esperançadora i alhora una mica angoixant de la vinguda del fill de la Francesca.

Li posaran Vitantonio en honor als seus dos marits morts i víctimes del que en diuen la maledicció dels Palmisano doncs el cognom que durà intentarà defugir de tan funest destí. Es convertirà en un Convertini i en germà de la Giovanna. 

Un amor tan gran i una confiança plena cap al nen i la protecció entre elles ens endinsarà en un tornado de sentiments que ens aclapararà i ens deixarà més d’un cop amb un nus a la gola i no sabrem si plorar o cridar de ràbia.

Poc podien sospitar que a la Primera Guerra Mundial van tenir moltes morts els Palmisano i que tot i voler evitar-ho, ara, a la Segona guerra Mundial serà el torn dels Convertini. Destí? Casualitats? Maledicció?

Espanta saber que és una novel·la basada en fets reals i et fa qüestionar molts aspectes de la condició humana i allò que les dues Grans Guerres ens han deixat... i el poc que hem après d’elles.

Enmig de tanta foscor i tragèdia hi ha molts espais per amors i amistats que ens ompliran de llum i ens mostraran el veritable ying yang de la vida.

La gran pregunta és si podran escapar a la maledicció i aconseguir que en Vitantonio visqui una vida plena.

Creieu que podran? De la mà de Columna ho descobrireu i acompanyareu a dues heroïnes per uns temps convulsos en una historia sense precedent i narrada pels àngels.

No us la deixeu perdre! L’heu de llegir!

99 personatges que has de conèixer per entendre el món

Espero que estigueu preparats per una obra mestra d’aquelles que voldries que no s’acabés, 99 personatges que has de conèixer per entendre el món, és com una viquipèdia però amb ganes, no us avorrireu amb dates, cronologia ni paraules cultes i rimbombants, és com una anada d’olla amb gracia.

L’autor és Jair Domínguez, periodista, guionista i escriptor. Com a guionista, ha escrit per a Buenafuente, Polònia, Crackòvia, Minoria absoluta i també per a cinema i publicitat. És autor de “Jesucrist era marica”, “Hawaii Meteor” i “99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents” (Ara Llibres, 2013). Actualment, és un dels components del programa La segona hora, de RAC1. També escriu articles d’opinió a fotlipou.com, Time Out, Esguard i Ara Girona.

Pot ser amb aquestes referencies ja veieu per on aniran els trets, tant de bo els llibres d’història tinguessin algun breu apunt com les descripcions que ens dona l’autor d’aquests personatges, no tenen desperdici.

Mai havia vist la historia des d’aquest punt de vista, he rigut de valent, hi ha algun personatge a qui un calbot li hauria anat molt bé i d’altres en van rebre masses i així els hi va anar.

Descobrirem anècdotes de Reis, pintors, escriptors, corsaris, actors, viatgers en el temps, alguns gigolos i si em perdoneu l’expressió més d’un malparit. 

Personatges que poden arribar a semblar ridículs per les seves rareses, els seus vicis o la seva manera de ser.

És una obra de bon rotllo i amb molt bon rotllo, no podia ser d’una altre manera arribant-nos a les mans gràcies a Ara Llibres, un segell que aposta per la qualitat i per títols impactants.

Us en faré cinc cèntims però us prometo que no és res comparat amb el que trobareu, sabíeu que Alfons VI de Portugal va ser el Rei més gras de la Península Ibèrica? Què Barbanegra va nedar sense cap? Què un xinès anomenat Li Chung va viure 256 anys? O que Errol Flynn no passarà a la historia com a actor sinó per haver tocat el piano amb el penis?

Aquestes preguntes són només una petita, molt petita mostra del que s’amaga en 99 rostres de la nostra història propera i llunyana explicada anecdòticament entre amics i amb un somriure als llavis.

Des d’aquí només se m’acut una petició, vull conèixer 99 rostres més quan abans millor.

Si aquests personatges van dominar el món en algun dels seus aspectes comprenc que a la contraportada s’adverteixi de la previsible apocalipsi, el món està condemnat.

Nèmesi

Per María Valle Viña

Ens transportem al calorós estiu del 44, Newark pateix una epidèmia terrorífica que amenaça els nens amb la mutilació, la paràlisi, la incapacitat de per vida i fins i tot la mort. 

Bucky Cantor, un jove llançador de javelina frustrat perquè la mala vista l’ha exclòs de lluitar a la guerra, s’ha de conformar a fer de monitor en un esplai. Bucky Cantor, que es desviu pels xavals, és testimoni de com la pòlio comença a fer estralls. 

Entre els carrers pestilents d’una Newark assetjada i Insian Hill, un immaculat campament als Poconos, Nèmesi retrata un home enèrgic i decent que, amb les millors intencions, lluita en una guerra privada contra la malaltia. 

Roth és absolutament minuciós en el relat del desastre personal de Cantor i ens apropa a tots els racons de les emocions que pot arribar a suscitar una desgràcia com aquesta: la por, el pànic, la ràbia, el patiment, el desconcert, el dolor... 

La idea que recorre Nèmesi, les qüestions de les que ens fa reflexionar són molt latents durant tota la novel·la: Quina mena de decisions donen forma a la nostra vida? Quin és el nostre poder contra la força de les circumstàncies? 

La Magrana en la seva col·lecció Les ales esteses, ens porta aquesta meravellosa novel·la, plena de missatges, d’esperances, de dureses, de tristeses, de vida. 

L’autor del llibre és Philip Roth, va guanyar el 1997 el Premi Pulitzer per “Pastora americana”, també publicada per La Magrana. Va rebre la National Medal of Art a la Casa Blanca, entre d’altres premis i reconeixements. 

Roth és l’únic escriptor nord- americà viu amb obra publicada en una edició definitiva a la Library of America. A La Magrana també hi podem trobar “La marca de l’home”, “L’espectre se’n va”, “Complot contra els Estats Units”... entre d’altres. 

Nèmesi es una novel·la àgil i entenedora, amb un retrat del protagonista molt ben tallat, una historia amb un transfons molt intens i amb temes molt interessants, que ens mostra també la part més idealista i optimista del ser humà malgrat totes les adversitats que ens puguem trobar. 

No us desvetllaré el final, està clar, però us puc avançar que es molt intens i molt captivador igual que la resta de la novel·la. Némesi es per tant, un llibre per reflexionar, per gaudir i per ser recomanat. 

Tocats pel bolet

Ara és temps de pluges i dels tresors que creixen al bosc, tot un ritual de tardor que ens el recorda i explica de manera meravellosa El Patufet i les tradicions catalanes.

A la darrera incorporació de la col·lecció d’aquest costumari adaptat per als menuts de la casa podem sumar el títol que avui ens ocupa: Tocats pel bolet.

De la mà dels rodolins i els dibuixos d’en Roger Roig i de l’Hugo Prades els nanos poden descobrir quin és el secret dels bolets i tot el que comporten: la sortida al bosc, la documentació i catalogació dels bolets entre els comestibles i els tòxics, refranys populars que ens ajuden a trobar on s’amaguen tan petites joies, el companyerisme i l’àpat de reconfort.

Diuen que un bon jornal fa suar i quan un va a caçar bolets acaba amb l’esquena ven adolorida però com en Patufet ens indica val la pena l’esforç per tal de després tastar-los i compartir-los a casa.

La confiança de Cossetània en aquesta col·lecció ens fa tenir l’esperança com a mestres de que a les cases les famílies s’apleguin i en els dies assenyalats comparteixin amb els nanos els com i perquès del que es celebra i allò que fa de la nostra terra un territori especial i tan estimat.

És una col·lecció on les dades que es donen són nombroses i es complementen lletra i imatge per tal d’equilibrar-ho i que el puguin gaudir solets fixant-se en els detalls i cercant curiositats.

És una eina didàctica que tan a nivell escolar com a nivell casolà pot mostrar als infants de manera general allò que passa al món que els envolta d’una manera divertida i atractiva.

Què? Anem a buscar alguns bolets?

Res millor que llegir aquest conte per anar fent boca!