Les Proves. El corredor del laberint 2

Estem massa acostumats quan parlem d’una saga és d’esperar que la segona part sigui d’impàs i força fluixa però en el cas de Les Proves. El corredor del laberint 2, no pot ser més errat.

La segona entrega d’aquesta saga fascinant que ens ofereix Fanbooks és tan bona com la primera entrega “El corredor del laberint” i encara m’atreviria a dir que fins i tot la supera una mica.

La novel·la comença en el punt on ens va deixar l’anterior, els supervivents que han sortit de la clariana són rescatats per una organització anomenada CRUEL i que els porta a un refugi on podran descansar, però com en James Dashner ens té acostumats, res és el que sembla i la primera nit ja comença a ser caòtica.

Els nostres protagonistes es troben tancats i la Tessa ha desaparegut, les coses comencen a complicar-se fins que apareix un home amb una bata blanca i els explica que sortir del laberint era la part fàcil i que ara comencen les dificultats de debò.

El món s’ha tornat inhòspit i els nois descobreixen que una malaltia s’està apoderant de les persones i les fa embogir, les transforma en sàdics i assassins. Si volen sobreviure hauran de trobar la cura.

Nous personatges s’afegiran als nois, uns nois que a la primera entrega de la trilogia tenien un aire més infantil i van anar madurant a mesura que apareixien les dificultats, ara aquesta maduresa els fa ser més reflexius, més impulsius i molt més cauts.

CRUEL anirà desvetllant algun dels seus secrets però el que més encuriosirà al lector és el tatuatge que tenen tots els nois al coll i on cada un ha sigut etiquetat, en Min-Ho és “el líder”, en Newt és “el nexe” i en Thomas “serà assassinat pel Grup B” (això és el que posa al seu coll).

Aquesta entrega no deixarà respirar al lector, és acció pura, no hi ha cap capítol on decaigui la narració, la trama està molt ben construïda i els seus girs inesperats et deixen clavat a la cadira.

Les aparences enganyen i res és el que sembla, una aventura constant contra els elements naturals, contra una humanitat malalta i contra una organització que juga amb ells com si fossin titelles que poc a poc es van deslliurant dels seus fils, encara que...

Ara han de travessar les Brases, la part més castigada del món i mentre lluiten contra tot en Thomas no pot deixar de lluitar contra la seva ment, en alguna part hi ha d’haver quelcom que els pugi portar cap a la llibertat i ell creu que ho sap però que no ho recorda, potser s’enganya o potser té raó, però de moment l’únic que de debò ha de fer és córrer.

Ho aconseguiran o perdran la vida en l’intent? 

Avui s’estrena la seva adaptació a la gran pantalla, estarà a l’alçada de les circumstàncies?

En el corazón de la Isla de Fuego

Por Ángela Sánchez Vicente

Por fin una excusa para otro viaje, si, ya los sé, acabamos de llegar de vacaciones y ya esperamos una próxima escapada, pero creo que una buena novela landscape nos puede ayudar a hacer que el síndrome post vacacional sea un poco menos notorio y pase más rápido.

La novela En el corazón de la isla de fuego se desarrolla en Asia con dos grandes mujeres como protagonistas. 

Parece que estés caminando por ese paraíso lleno de orquídeas y flores tropicales, inundando tus pulmones con las especias del país y con una brisa de montaña que nos airea el rostro. Es una novela tan fotográfica que inmediatamente te ves sumergida en la aventura de nuestras nuevas amigas.

La amistad entre Jacobina y Floortje se empieza a gestar en el barco que las traslada desde Amsterdam hacia Batavia. Tienen una amistad en común pero todo lo demás son diferencias: Jacobina es de buena familia, educada con esmero, de gustos refinados y algo acobardada mientras que Floortje viene de una familia humilde que la crio en los valores de la bondad, el coraje y la lucha por los ideales.

Ambas tienen un destino común en la isla tropical y un sueño por cumplir en tan paradisiaco paraje pero parece que la suerte no está de su mano y tendrán que luchar contra mil y una adversidades.

El volcán Krakatoa entra en erupción y para sobrevivir tendrán que luchar y aferrarse la una en la otra. 

Dicen que los guerreros forjan su fuerza en las batallas… ¿Ganarán estas dos jóvenes a la adversidad de la naturaleza salvaje?

De la mano de Nicole C. Vosseler que vuelve a escribir sobre Asia, un territorio que ya le recompensó con su exitoso “El cielo sobre Darjeeling”.

Gracias a Ediciones B podemos cerrar los ojos y viajar con unas grandes acompañantes por una aventura vital que las pondrá al límite y a la vez las llevará a un autoconocimiento y una confianza nunca antes pensadas.

Mucha gente la compara con la exitosa Sarah Lark y nosotros que las hemos leído a ambas podemos decir que no se parecen en nada, cada una usa sus recursos de la mejor manera posible y garantizándonos calidad siendo auténticas, únicas e irrepetibles.

Eso sí, si una de las autoras os ha enamorado los libros de la otra autora también os encantaran dado que poseen esa aura de valentía y a la vez serenidad que no es envuelven en una belleza paisajística extrema.

Os animamos a leer esta gran novela y a descubrir toda la bibliografía de la autora, recordad ir a la librería de confianza y buscarla entre los mejores títulos de Ediciones B.

¡Drisfrutadla!

Emmaús

Per Maria Valle Viña

En Bobby, el Sant i en Luca pertanyen a un món mesurat, prudent i pudorós, viuen atrapats entre una fervent fe catòlica i l’obsessió que comparteixen per una noia, Andre, que prové d’un ambient distant, opulent i extrem, molt diferent del seu. Tots dos mons coincideixen de tant en tant en moments en què les diferències naturals queden com suspeses i que marcaran profundament la vida dels nois i del narrador. 

Els temes del catolicisme, la culpa i la salvació poden sorprendre els lectors que coneixen Alessandro Baricco per altres novel·les com són “Seda”, “Oceà” i “Novecento”, però totes aquestes novel·les comparteixen característiques que resultaran familiars. 

Amb una prosa cristal·lina i un estil concís, Emmaús ofereix un retrat brillant dels perills i les inseguretats de la joventut i una meditació sobre la fe. Una novel·la sense capítols però molt amena i fàcil de seguir gràcies al vocabulari senzill, concís i proper al lector. 

 

El llibre ens l’apropa l’editorial La Magrana a la seva col·lecció Les ales esteses, en una edició senzilla i perfecta per emportar a qualsevol lloc de 128 pàgines en català. 

L’autor del llibre és l’Italià Alessandro Baricco, les seves novel·les, com per exemple “Oceà”, han guanyat nombrosos premis literaris. La seva novel·la “La seda” va ser portada al cinema al 2007. A les obres de Baricco hi trobareu sempre tocs originals i una prosa que atreu al lector i a Emmaús també hi veureu reflectit aquest segell. 

Amb Emmaús us trobareu amb reflexions sobre la rigidesa de les normes catòliques i els convencionalisme, sobre el dolor i la mort, sobre el pes del pecat i els tabús. Sobre la fe i el penediment i sobre els neguits de joventut dels protagonistes. 

Un llibre ideal per aquests dies, per llegir tranquil·lament o si bé ets dels que treballa també és perfecte per emportar de camí a la feina. Si encara no coneixes a Alessandro Baricco i les seves novel·les, Emmaús és una bona forma de iniciar-te. 

Noves dames del crim

El duet criminal format per Marc Moreno i Anna Maria Villalonga ho han tornat a fer, han fet un escac i mat a les ments pensants més negres amb un segon recull de relats on les escriptores són les que maten amb la seves plomes.

En Marc és un nen entremaliat en el cos d’un jove adult, la seva ment va a mil revolucions per minut i els somnis i esperances brillen en els seus ulls, una persona amb el somni d’una editorial com Llibres del Delicte que dia a dia creix i que avui ens presenta el seu volum número 13, gens supersticiós i molt matador.

L’Anna Maria és una persona que mai està quieta, mil projectes l’envolten però no decep mai, és capaç amb la seva ploma dirigir una legió de negrots a la recerca d’una nova historia, i això és el que ha fet.

Dos anys després de “Elles també maten” arriben les Noves dames del crim, 12 noves veus, algunes d’elles novells en el gènere negre i un extra de l’Anna Maria, qui repeteix experiència.

En aquest recull trobareu: “La malaputa” signada per  Isabel-Clara Simó, “Els noms dels animals” de Rosa Ribas, “Maestoso, rallentando” d’ Anna Moner, “Exòtika” d’Isabel Franc, “Últimes voluntats” d’ Elisenda Roca, “El plat blau” de Blanca Busquets, “-Tar” de Roser Cabré-Verdiell, “Amors de mare” de Montse Sanjuan, “Els artistes també paguem hipoteca” de Sílvia Romero, “L’arbre de l’amor” d’Antònia Carré-Pons, “Juliana” de Raquel Picolo, “La carnissera” de Gemma Pasqual-Escrivà i “El violí mut” d’ Anna Maria Villalonga.

Entre les seves planes trobareu relats urbans, rurals, truculents i gòtics, dones amb ànsia de revenja, assassins refinats, despietats, màfies organitzades i tot un reguitzell de circumstàncies ben tèrboles.

Un dels aspectes que més m’agraden d’aquests reculls, que espero que continuïn en un futur, és la llibertat que donen al lector, són relats curts i cadascú pot començar per on vulgui a estripar el recull, hi haurà lectors meticulosos que començaran pel principi, n’hi hauran que es guiaran pels títols i d’altres com jo que anirem a la caça i captura de les escriptores.

Jo sóc d’aquests últims, així que confesso que he començat pel final i he anat saltant endavant i enrere. Cada relat és únic i diferent, amb ells he descobert autores que no coneixia i m’he retrobat amb alguna a la que no veia sent negrota.

El que tinc molt clar és que no us diré quin m’ha agradat més o quin una mica menys, cadascú haurà de jutjar quina d’aquestes negrotes mata millor amb la ploma. Però el que si que us puc dir és que el recull és impressionant, un digne successor de l’entrega anterior i que el veritable crim lector és no llegir-lo.

Si us confesseu amants de les ments criminals, no podreu deixar de llegir.