No són contes, és la vida!

Us ve de gust una bona dosi de Relats d’ecologia emocional? Si la vostra resposta ha estat afirmativa us heu de rendir a No són contes, és la vida! 

En aquest recull de contes plens de reflexions en Jaume Soler i la M. Mercè Conangla ens donen una bona lliçó de vida alhora que ens analitzen profundament en la manera com funcionem com a individus i com a essers socials.

La seva curiositat i ganes d’aprendre els mou a viatjar pel món impartint conferències i formant professionals, a més de col·laborar amb nombrosos mitjans de comunicació i diverses universitats i queda palès en aquesta obra doncs realment cada conte és immillorable i et deixa aquell gust a la boca i el murmuri al cap per poder millorar i esdevenir millors.

Des que el món és món que l’home s’ha fet les preguntes essencials: d’on sóc? D’on vinc? Cap a on vaig? Qui sóc? Quin sentit té la meva vida? Perquè em relaciono amb segons qui i amb d’altres no? Som éssers socials? És entre humans que ens humanitzem?

Per mitjà dels contes que ens regalen gràcies a l’aposta cartera d’Angle editorial ens coneixerem millor i és indiferent que el lector tingui vint anys, seixanta o vuitanta... en el fons, si fóssim sincers, tots tenim les mateixes inquietuds, les mateixes pors i angoixes vitals.

Quan va caure a les meves mans vaig pensar en un altre llibre que et vol solucionar la vida seguint uns determinats passos però el millor que té és que és l’antítesi a aquells manuals plens de naftalina. Són contes, tu els interpretes i lògicament també els acabes d’omplir de sentit i els contextualitzes a la teva vida. 

És impossible no veure-s’hi emmirallat i no quedar-se amb la remor de fons i l’ànim de canviar.

Sabem que canviar és difícil però és un gran propòsit de cara l’estiu. Coneixem-nos, sense vergonyes, despullem les nostres inquietuds i millorem el que som!

Si tots decidim donar la nostra millor faceta tot el nostre entorn se n’enriquirà!

A més si voleu gaudir-lo a nivells estratosfèrics feu com hem provat nosaltres abans de ressenyar-lo. L’hem llegit uns quants i hem fet una posada en comú, sembla mentida com cadascú s’ha dibuixat a ell mateix i ha extret conclusions en que s’hi entreveu la seva pròpia vida! 

No us penedireu d’aquesta lectura, és més estem segurs que la recomanareu!

Medio Rey

“Juré vengarme de los asesinos de mi padre. Seré medio hombre, pero pronuncié un juramento entero”

Fantascy nos presenta la primera parte de la nueva trilogía “El mar quebrado” de Joe Abercrombie, una novela fantástica dedicada a un público juvenil y con la que muchos adultos se reencontraran con un brillante autor aunque, esos si, en una versión un poco más sencilla y menos detallada en descripciones.

Medio Rey es una presentación a un mundo con reminiscencias vikingas, donde el joven Yarvi, el eterno segundón en su familia y en el mundo, deberá demostrar su valía.

Yarvi nació con una mano deformada, signo que debía dedicarse al conocimiento, dado que no podría sujetar ni un arma ni un escudo. Su destino parece marcado a llevarle a las puertas de la Orden de la Clerecía, pero debido a la trágica muerte de su padre, el rey Uthrik, y de su hermano mayor, le llevan a ser nombrado rey de Gettlandia.

Si su vida hasta ese momento había estado lleno de burlas y menosprecios, ahora, el hecho de ocupar la Silla Negra le llevará a descubrir un mundo lleno de traiciones, batallas, esclavitud, sangre y dolor.

Yarvi deberá demostrar que no solo se puede luchar con las manos, sino que el conocimiento y la astucia son armas mucho más afiladas y peligrosas.

Esta primera entrega nos presenta un mundo nuevo, unos personajes que se irán perfilando poco a poco y gracias a sus impecables diálogos y  a la acción trepidante enganchará a un público joven que descubrirá una puerta nueva, no solo a esta trilogía, sino a la obra anterior y más madura del autor.

Sus capítulos cortos y la sencillez lineal de la obra crearan una mágica adicción en el lector. Y para muestra aquí os dejamos los primeros capítulos, si empezáis no podréis parar.

Afortunadamente, no deberemos esperar más allá de Setiembre para recibir con los brazos abiertos la segunda entrega “Medio Mundo” de la mano de Fantascy.

¿Preparados para vivir una gran aventura?

La mujer de gris

La Editorial Navona en su sello Navona Negra nos presenta La mujer de gris, una novela firmada por Anna Maria Villalonga, nombre de respeto y calidad dentro del mundo de los amantes del género negro.

Los lectores se adentrarán en una novela donde se conjuran la rutina y un hecho desencadenante que cambiará la vida de un soñador.

Nuestro narrador es un hombre maduro, desencantado de la vida que la ve pasar día a día y no sabe cómo vivirla. Siempre se ha refugiado entre libros y películas, pero pronto se da cuenta que la vida es algo más, que hay un mundo fuera las cuatro paredes de su casa y que para poder entrar en el mundo no tiene más remedio que dar el primer paso.

Mientras toma un té en una cafetería, una mujer vestía de gris pierde el fular y él en un ejercicio de buena educación la sigue para devolvérselo, pero de camino descubre que aquel episodio puede ser el comienzo de una aventura al más puro estilo del cine clásico o de las películas de detectives, así es que decide descubrir quién es esa mujer.

Por medio del despertar de nuevo a la vida descubrimos la vida de la mujer gris, Gloria, una mujer con una vida más negra que gris, su vida es monótona y bastante aburrida hasta que un día todo cambia.

¿Cuál es el motivo de este cambio? ¿Quién es el responsable? ¿Quién se lo puede explicar?

Nuestro amigo irá tirando del hilo, poco a poco, y nos mostrará la vida del hijo de Gloria, su curiosidad desembocará en un final funesto, pero dicen que la justicia es ciega y a veces se llega por caminos poco transitados o escaleras desgastadas.

La novela en sí es demasiado profunda, demasiado real en muchos aspectos y demasiado corta.

Ana María tiene el poder de atrapar al lector, su prosa es dinámica y los giros argumentales no dejan que abandones la historia. La he leído de un tirón y me he quedado con ganas de saber cómo vivirá a partir de ahora nuestro amigo y la señoría Celia.

La mujer de gris, es un reflejo de parte de nuestra sociedad, personas grises que hacen su vida pero que pasan desapercibidas para la gran mayoría, gente de la que pocas cosas se dicen y muchas se callan. Gloria se transforma en víctima y verdugo, una mujer que decide por sí misma.

Podría enumerar muchos motivos por los que os recomiendo esta novela, ante todo me fijo en la autora, sólo puedo decir que es de las pocas personas que en pocas palabras es capaz de hacer poner la piel de gallina y captar toda la atención del lector y si olvido todo lo que he dicho antes, la historia por sí misma se merece un reconocimiento.

Una novela negra con una gran dosis de realidad y una increíble profundidad en la descripción del carácter de los personajes y con mucha riqueza cultural cinematográfica y literaria.

Me ha gustado tanto que he acabado viendo "La ventana indiscreta" de Alfred Hitchcock, ¡si la leéis ya lo entenderéis!

La cara B

Una de les editorials més negres que ens ha robat el cor mica en mica, on tot és possible i la bona estona està assegurada és Llibres del delicte, una editorial jove i emprenedora que encerta títol si, títol també.

Avui us volem presentar la seva darrera aposta, La cara B, una novel·la complerta en si mateixa però que ja es va deixar entreveure en el recull “Elles també maten”, en aquell moment no ho sabíem, però Esperança Camps havia sigut temptada per les muses malicioses del gènere negre i per fi, entre les nostres mans podem gaudir d’una trama molt ben construïda, sòlida i complexa.

El primer que em va agradar va ser com l’autora fa una picada d’ullet a la editorial posant en veu del nostre narrador una descripció de les editorials de Barcelona que publiquen llibres amb portades del mateix color que els seus taxis, molts ho passaran per alt, però jo ho he trobat una mostra d’agraïment i complicitat.

Llibres del delicte ens malacostuma amb títols negres però que en el seu rerefons sempre són diferents, hem llegit títols on el món de la prostitució marcava el tempo, o les màfies, o la vida de pagès, les enveges i la gelosia, ara entrem en un món encara més fosc, la política.

L’eix principal es centra en la corrupció política al País Valencià, una trama on coneixerem polítics corruptes, a part dels que podem veure als diaris, on el seu final no serà tan sols perdre la cadira que els dona de menjar i els omple de riqueses alienes i de poder sobre els altres.

En aquesta trama si entreteixeixen relacions familiars i de parella, un fet que ajuda a construir uns personatges molt sòlids i contundents, són creïbles i propers a tots nosaltres en quant la situació política, sigui a la comunitat que sigui, tots pequen amb la mateixa amant, la corrupció.

Diuen que el crim perfecte no existeix i per tant la novel·la negra tampoc ho pot ser, però la veracitat, la versemblança amb la realitat, la lingüística emprada per l’autora i la construcció de la trama en si, fan que em plantegi si es possible que si que existeixi la novel·la negra perfecte.

Estem acostumats a sempre triar la cara A, però no hi ha res com La cara B, aquella que guarda els secrets, les mentides, les confabulacions, les traïcions i les intencions reals de cada personatge, aquella cara que no s’acostuma a mostrar en públic però que en aquest cas regeix les personalitats dels personatges.

Reconec que se m’ha fet curta, planteja un tema candent social, però estem tan acostumats a veure-ho a les noticies que ja ni prestem atenció, però al entrar mica en mica a la novel·la el lector s’adona de petits detalls que passen desapercebuts i que si hi rumiem una mica dona moltes respostes.

Una novel·la àcida i molt esmolada, amb un llenguatge ple de girs valencians que li donen part de la seva realitat, molt ben estructurada i amb primeres, segones i fins i tot terceres intencions. Una novel·la que pretén ser escrita arran d’un esborrany del nostre narrador. 

M’agradaria molt poder donar-vos molts més detalls, però seria un crim negar-vos l’experiència de descobrir la cara b de la Esperança Camps.

 

Com a màxim spoiler us citaré la contraportada “A València apareixen els cadàvers de dos polítics que havien estat involucrats en trames corruptes amb un conseller d’alta volada de la Generalitat, que va fugir a l’altre punta del món abans de ser condemnat per aquests tractes il·legals. 

Ara totes les sospites recauen sobre l’exconseller que pot haver tornat a fer justícia, però ningú no sap on és. Ni tan sols la seva família. El fill és un aspirant a novel·lista que vol escriure la seva gran obra a partir de la història del pare. La muller és una dona de classe alta vinguda a menys que viu en la inòpia des de la fugida del marit.

Una periodista, examant del fill, vol descobrir què hi ha darrere els assassinats abans no ho faci la investigació oficial de la policia, o l’extraoficial, feta per altres polítics implicats"