Irène

Os presentamos una novela negra elegante, fascinante y electrizante de la mano del autor francés Pierre Lemaitre, un aclamado amante de las letras que gracias a Alfaguara podremos leer e ir desgranando su bibliografía y a su personaje fetiche.

Este autor de novela negra sigue los pasos de la mismísima Agatha Christie en cuanto a la construcción de su protagonista, que novela tras novela se va convirtiendo en un amigo del lector y nos podemos anticipar o predecir sus pasos. 

Eso sí, ya sabemos que a la gran dama de la novela negra no hay nadie que la iguale y en eso estoy de acuerdo, Pierre Lemaitre le da un toque espontáneo y humano que nos acerca a la modernidad y a los tiempos actuales más desestructurados y despreocupados pero sin perder ni un ápice de clase.

En esta novela en concreto titulada Irène conoceremos al comandante Camille Verhoeven y esta vez al ser el primer caso le toca muy de cerca, demasiado podríamos decir… eso sí, os contaremos sólo lo justo para que la novela no pierda ningún misterio una vez caiga en vuestras manos.

Parece que Camille vive la vida soñada junto a su amada Irène y a su hijo hasta que un brutal asesinato cambiara su vida por completo. No os diremos la victima pero creo que el título os puede ayudar.

Desde que se conozca la noticia este comandante vivirá un auténtico acecho ya que cada paso que dé o cada movimiento que haga será digno del boca oreja entre su entorno y a la vez en portadas de prensa escrita.

Este comandante está atrapado y ha de superar el dolor para poder avanzar y descubrir quién está detrás de tan sanguinario suceso. Cada detalle es digno de estudio y cada evidencia puede ser la llave que encierre al culpable en su propia desdicha.

De repente descubrirá que ha asesinado antes y en cada crimen parece recrear una gran obra literaria de misterio, le llegan a apodar “El novelista” y cerramos el círculo hacia un librero y un profesor universitario especializado en novela negra.

En este punto la novela gira y se torna una carrera sin control y el devenir de las páginas se vuelve frenético en un halo de misterio altamente adictivo.

¿Llegará a atraparlo? ¿Sanará su sed de verdad? ¿Se le despertará el gusanillo por la investigación a otro nivel?

Leedlo y caeréis en un mundo excepcional donde la novela negra huye de los cánones y clichés aclamados de la novela sueca y toma un sello propio que estamos impacientes por redescubrir en las próximas aventuras de Camille tituladas “Alex”, “Rosy & John” y “Camille” que próximamente nos ofrecerá Alfaguara en su magnífica selección de títulos de novela negra.

¿Aún no estáis decididos? Leedlo antes de que sea demasiado tarde, es ideal para estas tardes de calor y una novela inmejorable para las vacaciones.

Una novel·la pulp

Tenim entre mans una novel·la que només amb el seu nom ja ens mostra una gran ambigüitat i ganes de fer pensar, tota una contradicció amb el que realment us trobareu entre les seves planes.

Una novel·la pulp és tot el que us pugueu imaginar menys pulp, m’explico, als anys 50 les revistes “pulp” contenien literatura sovint de caràcter sensacionalista i a vegades de poca qualitat, editades en paper de pasta barata, i si coneixeu la trajectòria de Llibres del Delicte sabreu de sobres que són edicions molt acurades i de gran qualitat, són petites obres negres d’art que cal atresorar a les prestatgeries de casa.

En Damià del Clot ens presenta una novel·la àcida i irònica, complexa i contundent, amb una originalitat que pot arribar a descol·locar al lector ratllant un punt on no saps ben bé com descriure-la.

A mesura que entrem a la novel·la ens endinsem en un edifici de veïns de la zona alta de la ciutat Comtal, allà conviurem amb uns veïns força especials que amaguen turbulents secrets que donen color a unes vides presidides pel poder, els diners, el sexe, les drogues i la voluntat de més poder, diners, sexe i drogues. 

Un personatges que mostraran diverses cares de la societat, uns veïns que a poder triar jo no voldria pas, no m’imagino pujant en l’ascensor amb algun d’ells.

La contraportada de la novel·la ens convida a conèixer els germans Lomas, en guerra fratricida pel control de l'empresa familiar, són els propietaris de l'edifici i exerceixen un particular control en el seu àmbit d'actuació entre advocats sense escrúpols, peculiars sicaris, polítics corruptes, dones que només aspiren a buidar el compte corrent al Passeig de Gràcia, pederastes, actrius sexys, adolescents malcriats i escriptors immortals que ho observen tot des d’un mirador privilegiat, però no us deixeu enganyar, encara hi ha molt més per descobrir i molts personatges peculiars i rars que us estan esperant.

Aquesta novel·la negra no és com moltes d’altres, conté un bagatge literari, cinematogràfic, musical i si us agraden molt les series d’advocats veureu alguna pinzellada de genialitat tot recordant grans escenes, cosa que l’autor posa de manifest en els seus agraïments, mostrant molta humilitat i un toc de genialitat.

Una aposta diferent que pot resultar la mà guanyadora en una partida de pòquer on les piques negres tenen molt a dir i faran sagnar els cors i diamants.

Com a simple lectora diré que m’ha agradat, m’ha mantingut intrigada i alguns dels girs argumentals m’han sorprès, la seva prosa és dinàmica i enganxa força al lector, la trama està entreteixida per diverses històries que van intercalant personatges i alhora la van enriquint amb matisos i punts de vista.

Si porta el segell d’en Marc Moreno, porta un segell de qualitat.

El camí dels perfums

Per Àngela Sánchez Vicente

No podem jutjar els llibres per les portades ni escollir un perfum pel seu envàs, amb aquesta novel·la valorareu les semblances que hi ha entre la recerca d’ambdós plaers sensitius.

Tant els perfums com els llibres són tresors ocults rere molt màrqueting, colors, formes, fotografies bucòliques i somnis que voldríem atrapar formen part del seu context però no ens hem de deixar seduir (una mica si) per aquests encants que només són la façana d’un art molt més profund i complert.

Dins el fresquet de perfum hi ha hores de dedicació i essències per tal de descriure una emoció i acabar de vestir i definir a una persona, a més, a cada pell fa una olor diferent; a les novel·les passa el mateix, un autor dedica el seu temps en teixir una gran historia per acaronar-nos l’ànima i enriquir-nos i tampoc tots el sentim o l’interpretem de la mateixa manera. 

A la novel·la El camí dels perfums trobem la historia d’una jove perfumista que amaga molts somnis i inquietuds. No creu en l’amor ni en res terrenal i només a les estones en que s’embriaga d’olors i mescles pot permetre’s somiar i que les hores volin com febles i lliures papallones.

Ella és l’últim esglaó d’un gran llinatge i vol fer historia en aquest món que l’enamora, té la capacitat de captar l’ànima dels clients i dels sentiments en un petit fresquet ple de simbolisme.

Una prova de la vida la durà a París on es veurà amb cor d’enfrontar les seves pors i repassar tota la seva vida plena d’errors i encerts per tal de seguir amb el llinatge familiar i reobrir la perfumeria que un dia va ser de la seva àvia.

Ho aconseguirà? La seva tenacitat i el seu talent deixa a tothom embriagat i és com una mena de “bruixa” de les olors doncs tot allò que li demanis ho pot fabricar.

Podrà recuperar i fer-se amiga del seu passat? Què hi amaga? I el seu futur? On trobarà el camí? I la força? I l’amor?

De la mà de la Cristina Caboni fem un passeig per un París fotogràfic, podem sentir els adoquins del casc antic i la flaire del pa recent fornejat alhora que de lluny sentim un vell radiocasset amb suaus melodies gavatxes.

Gràcies a la gentilesa d’Edicions 62 tenim entre mans una autentica obra d’art que ens ha deixat bocabadats pel seu ritme i els secrets ocults que ens va desvetllant i sorprenen al lector quan menys ho espera.

Jo de vosaltres no ho dubtaria ni un minut, em perfumaria i aniria de cap a una llibreria a cercar un exemplar per tal de poder gaudir-lo en aquestes primeres tardes de sol.

Ah! I recordeu que els perfums anuncien l’arribada de la persona i allarguen el seu comiat! 

FEM 2 ANYS!!!!! MOLTES GRÀCIES

Boja per ell

Si algú us preguntes per la Bridget Jones, recordaríeu aquella noia esbojarrada, estrellada, amb la boca com una bústia, addicte al tabac i a les copes. Obsessionada pel seu pes i amb uns amics que l’estimen tal com és.

Doncs bé, a Boja per ell la nostra estimada Bridget ha crescut, la trentena queda lluny i la cinquantena comença a pesar, és mare de dues criatura, en Billy, una copia en miniatura d’en Mark i la Mabel, una nena molt dolça amb el seu propi gust per la moda i una mica rebeca.

La novel·la comença anys més tard de Bridget Jones perd el seny, la Bridget és vídua, (un drama per les lectores adoradores d’en Mark Darcy), ha de sobreviure, ha de ser la mama i el papa dels seus fills, els amics ja s’han començat a cansar d’arrossegar-la per la vida, ha de remuntar i tornar a sortir, i per això res millor que obrir-se un twitter, tornar a treballar, i tornar a sortir amb homes com en Roxten, un ioguret de trenta, o el misteriós home de la jaqueta, li donaran alegries i per descomptat més d’un maldecap.

Helen Fielding torna a donar veu a la Bridget, les seves entrades al diari amb les seves obsessions, la seva addicció a twitter, i els seus sentiments. El diari de Bridget Jones ens va presentar un format on les referencies a “Orgull i prejudici” de Jane Austen eren molt visibles, ara ha hagut de donar un pas més enllà i descobrir un possible futur alternatiu pels seus personatges.

Pel meu gust és la novel·la més tendre de totes, manté la seva ironia, les paraulotes que s’escapen de la boca, els amics esbojarrats, però el toc de la maternitat, el veure com la situació la supera, com el seu pensament recorre cap en Mark, la fan molt més humana, fins ara mai havia plorat amb la Bridget a excepció de tant de riure, però en aquesta novel·la els sentiments són tan a flor de pell que les llàgrimes s’escapen.

La historia va endavant i endarrere per mostrar com la Bridget s’ha anat enfrontant mica en mica al món fins arribar a on és. Com mica en mica, error rere error la Bridget planta cara a la vida i tira endavant.

Els personatges en general han madurat, bé, en Daniel no, ara és més gran però segueix obsessionat amb les calces de les dones, en Cosmo segueix sent una mica repel·lent, en Tom segueix sent un gai fabulós, la Talitha i la Jude intenten posar una mica de seny al grup, però sense gaire èxit, la família adoptiva de la ciutat continua tenint cura dels seus.

Tots recordem la importància dels Nadals a les obres de la Helen Fielding, i en aquesta ocasió les veurem amb els ulls d’aquells que troben a faltar aquell que ja no hi és, que ha de mantenir la mascara per uns nens que no tenen culpa de res i la duresa d’aquestes dates per a molts.

Edicions 62 ha reeditat “El diari de Bridget Jones”, “Bridget Jones perd el seny” amb unes portades actuals i atractives on les imatges en blanc i negre donen un punt xic amb les grans lletres a color dels títols, tots tres volums són un gaudiment per la vista i a més ara els podreu trobar a labutxaca.

Un imprescindible per aquelles que creuen que el pes no domina el món, que els nois bons existeixen i saben fer petons de debò, i que les segones i terceres oportunitats existeixen.

Us penseu que la Bridget es quedarà sola o que un home com cal trencarà la seva closca i li curarà les llàgrimes a petons? Existeixen els prínceps blaus que estimen les dones tal i com són? Només teniu una opció, Boja per ell us està esperant a les llibreries.

No deixeu escapar la oportunitat de llegir una novel·la única, inconfusible, intel·ligent, divertida, extraordinària i absolutament inoblidable.

Esclavo de tus deseos

Con una portada al más puro estilo de las mil y una noches nos encontramos con la última novela de Lola P. Nieva, toda una autora capaz de sacar un genio de un brazalete.

Esclavo de tus deseos es una novela donde se mezclan diversos géneros, es de aquellas donde predomina una historia donde la tensión sexual está a punto de estallar, donde el erotismo y la picardía llevan a mostrar amores sinceros y profundos y que a su vez se conjuga con un trasfondo mágico donde la magia existe y la lucha entre el bien y el mal está servida en un tablero de ajedrez desde los tiempos del Rey Salomón.

Un contexto histórico que moverá a nuestros protagonistas a los parajes bellos del gran cañón del Nahanni, a Vancouver, a Jerusalén y a Toledo, sin olvidar las amplias pinceladas que nuestro genio Yinn nos dará sobre personajes ilustres de épocas pasadas.

Nuestra protagonista es Catalina, una joven que debido a la magia lo ha perdido todo en la vida y por ello en su interior siente un profundo odio, se conforma con su vida normal, un novio, sus amigos y un trabajo, pero cuando se siente amenazada por fuerzas oscuras recurre a un brazalete que encierra a un genio de aire, esté deberá concederle tres deseos durante tres días y luego desaparecerá.

Dicen que del amor al odio hay un paso, pues bien, del odio al amor también.

Catalina solo quiere que la ayude para estar a salvo, pero todo se complica cuando descubren que ella guarda sin saberlo el secreto de una antigua profecía que puede decantarse hacia la liberación de los seres mágicos y causar la destrucción de la humanidad o la destrucción del mundo mágico.

Este es realmente una decisión que quizás ya no tenga oportunidad de tomar y en el camino a descubrir la verdad pierda el corazón en ello.

La autora crea un contexto muy atrayente, nos sumerge en una vorágine de sensaciones, de tiras y aflojas de “Quid pro quo” y “Do ut des”, de mundos mágicos, de traiciones, de seducción y de un tórrido amor.

Esencia nos ofrece una novela fresca y ligera, un deseo de cualquier lectora ávida de una buena historia y con ganas de dejar viajar la mente no solo por el mundo sino también con un poco de magia.

Una novela con la que disfrutar de la ironía de la vida, de los deseos cumplidos y por cumplir, de la voluntad y la bondad frente a la maldad, una novela que se lee en un suspiro y que nos regala a su vez unos personajes secundarios muy sólidos y que desde su perspectiva enmarcan a la perfección a los protagonistas.

¿Estáis preparados para conocer a vuestro genio? Os dejamos un fragmento para que descubráis su magia en primera persona.