Tinc ganes de tu

Per Àngela Sánchez Vicente

Ahir us presentàvem A tres metres sobre el cel i avui venim amb la seva continuació sota el nom de Tinc ganes de tu.

Aquest és el llibre culpable de que milions de lectors reprodueixin una escena del llibre i pengin al Ponte Milvio cadenats amb els seus noms. Són els cadenats de l'amor, un meravellós exemple de com la realitat imita la ficció. 

En aquesta segona part veiem con l’Step torna a Roma després de dos anys a Nova York i s’adona que ha de retornar a la seva vida: nous amics, nova feina, nous objectius i potser un nou amor encara que el seu cor bategui sense voler per la Babi.

La Gin es creuarà en el seu camí i és la seva versió femenina, rebel, insolent, desafiant, amb poc futur, mal educada i el pitjor és que treu a relluir la pitjor part de l’Step retornant-lo a la imatge que teníem d’ell a l’inici de la primera entrega.

Tot el seu món s’aturarà en un segon quan vegi a la Bebi baixant d’un cotxe i les guàrdies a la porta de la seva casa es tornin un nou costum per ell no sabent si realment la vol trobar i parlar amb ella o si és millor deixar-ho així tal i com està.

Arriba el moment de triar entre un amor que et duu al present o un amor que et té a tres metres sobre el cel però al passat i al teu imaginari.

L’encontre el troba amb ganes de ser la seva millor versió d’ell mateix i es debatrà entre la Gin i el fantasma de la Bavi mentre buscarà justícia per la mort del seu amic.

Tot això només pot sortir d’una ment romàntica, activa, fresca i juvenil com la d’en Federico Moccia i a l’aposta de labutxaca per les novel·les de l’autor en un format més juvenil, però si la voleu en un format clàssic la trobareu a Columna.

Com acabarà la darrera carrera en memòria del seu millor amic i germà? Podrà el seu cor enamorar-se de nou? Podrà perdonar els errors dels seus pares?

Agafeu la moto o poseu-vos a caminar cap a les llibreries i compreu un exemplar d’aquesta historia amb majúscules i, si voleu, també podeu fer una ullada a la pel·lícula per tal d’obrir el debat sobre quina versió és millor!

Amb quina d’elles es quedarà?

Esperem que, tal i com va prometre l’autor, en un futur breu hi hagi una tercera entrega per acabar de tancar la trama de la família de la Bavi en que els pares estan travessant una infidelitat i la seva germana està embarassada i no sabem de qui.

Què els depararà el futur?

Una novel·la que a alta velocitat se us clavarà al cor!

A tres metres sobre el cel

Per Àngela Sánchez Vicente

I un cop més ens disposem a repassar l’extensa, fructífera i aclamada bibliografia d’en Federico Moccia que gràcies a labutxaca torna en un format més juvenil, econòmic i amb la portada de la pel·lícula que ha inspirat, però si preferiu el format més gran la trobareu a Columna.

Suposo que si dic A tres metres sobre el cel de ben segur que penseu en el Mario Casas i la Maria Valverdre però us recomano que encara que hagueu vist la pel·lícula us rendiu a l’encant de les lletres d’en Moccia.

L’historia arrenca quan accidentalment la Babi i l’Step xoquen i els seus mons es transformen inevitablement a un ritme trepidant. Ella és una nena educada, de bona família i que sempre ha pensat en fer allò que els seus pares volen doncs no s’ha qüestionat mai el món ni qui és ella, en canvi, l’Step és un noi de passat conflictiu amb una família que no ajuda i té una certa mancança d’educació i estudis que amaga rere la cuirassa de noi super dur que crema la goma de la moto per pura diversió.

Com si fóssim Montescos i Capuletos els seus entorns notaran com aquest xoc de trens pot ser un canvi genial per ambdós o una manera d’acabar recollint els trossets d’un amor fugaç si la cosa no funciona.

En un inici són ells mateixos que no es volen enamorar del seu oposat però acaben bojos d’amor doncs es completen a la perfecció.

Pujades i baixades, gelós i por de ser menys tenyiran els primers passos d’aquesta historia però alhora ambdós tenen el desig de ser millors persones per tal de ser millors als ulls de l’altre.

Volen escapar d’un món que els té etiquetats d’una manera incorrecta, si ella desobeeix és dolenta i si ell no lluita contra els nois o va amb mil noies ja és un poca pena que ha perdut la seva essència. No poden seguir així, només ells saben qui són i no han de demostrar res a ningú.

No patiu que és una primera part i lògicament encara no pot acabar del tot bé, el dia de l’aniversari de la noia coincidirà amb una de les carreres de motos il·legals en les que corre ell i hi haurà un accident que farà que la Babi es replantegi tota la seva relació i encara que tingui el cor fet miques es separarà una mica d’ell.

Fins quan duraran separats? Apostem que poc!

Recordeu que es pot ser feliç... a tres metres sobre el cel! 

La mujer que llegó del mar

Mercedes Guerrero, autora de “El árbol de la diana” y “La última carta” nos sorprende con La mujer que llegó del mar, una historia que se encierra dentro de otra y que el lector ira descubriendo poco a poco, una historia que se cuece a fuego lento, con un tempo pausado y tranquilo donde se entretejen los hilos del tiempo, fusionando el presente y el pasado.

La historia nos sitúa en Irlanda, en Redmond Town, en el condado de Cork, al suroeste de la Isla Esmeralda, nombre que esta recibe por sus más de cuarenta tonos de verde que su naturaleza regala a la vista. 

Año 2002, Martin Conrad es experiodista y escritor que se refugia en la isla después de descubrir las luces y las sombras de la fama, en dique seco desde que su musa lo abandono intenta enfrentarse al reto de llenar una página de un blanco amenazante. Allí conocerá a Amanda Coleman, su casera y con quien establecerá una relación intensa de amistad y quizás de algo más.

Ambos se intentaran ayudar, creando un pacto muy peculiar, Amanda le irá explicando a Martin una historia del pasado del pueblo y él la podrá transformar, la única condición será que a medida que ella le vaya explicando la historia él tendrá que escribir como continúa.

La historia nos situará en agosto de 1941, cuando Kearan un joven pescador encuentra a la deriva a una joven, Eva, esta no recuerda nada de su pasado y su futuro parece ser muy incierto. La vida de Eva se irá desplegando a los ojos del lector en la voz de Amanda, una vida llena de sufrimiento y de superación, de dolor y de amor. El lector quedará prendado de su historia, sobre todo gracias a que la autora dosifica muy bien la información y nos deja siempre en un momento álgido. Nos podremos identificar plenamente con Conrad imaginando que pasó después e intentando crear una continuación.

Dos novelas en una, a cual mejor que la otra y con un final absolutamente brillante, pero como todas las historias que guardan los pueblos, hay misterio e intriga, personajes buenos y malos, asesinos, ladrones y conspiradores. 

Uno de los personajes principales para mi es Redmond Town, un paraje de ensueño y de pesadilla, presidido por un acantilado, un lago tranquilo y sereno y un mar de vegetación frondosa. Un ambiente frio que envuelve los cálidos hogares de sus habitantes.

Debolsillo nos ofrece una gran aventura, el descubrimiento de un secreto guardado por generaciones y tal como dice Amanda, una de las protagonistas: “no tengáis prisa por saber el final; el desarrollo de la historia es más interesante que el desenlace”. Una historia que hay que paladear y saborear.

Aquí os dejamos sus primeras páginas.

No miris enrere

Avui us presentem una novel·la per al públic juvenil que té una forta lliçó sobre el que som, com actuem i la persona que volem esdevenir.

A No miris enrere ens farem còmplices de la Sam una noia que té una vida perfecta amb els seus amics, essent la més popular i tenint per xicot el noi més guapo i desitjat... es pot dir que tots l’envegen.

Una misteriosa nit, la millor amiga de la Sam, la Cassie desapareix sense deixar cap rastre: On és? És viva? És morta? 

Curiosament, en el mateix moment en que desapareix la Cassie esdevé una desconeguda per ella mateixa, és com si l’haguessin resetejat o li haguessin robat els records i pel que s’assabenta descobreix que la Sam és una persona deplorable, superficial, menyspreable i sobretot molt infeliç i amb una vida de plàstic i buida.

La seva carrera serà per recordar qui és i recompondre els trossets de la seva vida que va recuperant alhora que vol millorar la persona que és i al mateix temps descobrir on és i què ha passat amb la Cassie.

És una novel·la que passa molt ràpida i ens va oferint bufetades de realitat dins la ficció que ens fa replantejar la manera en que vivim, de que presumim i d’allò que sentim però no volem prestar-hi atenció. 

Com podria canviar la nostra vida si tinguéssim una segona oportunitat per construir-nos? Com ens marquen les experiències? Què determina el nostre caràcter? Som realment feliços mostrant que ho som? Vivim de cara a nosaltres o de cara als demés? 

La ploma de la Jennifer L. Armentrout ens ofereix una novel·la sense precedents que ens deixa ben bocabadats i ens sacseja la consciencia al mateix temps que ens posa en la recerca de la Cassie.

Tenen relació ambdós esdeveniments? Com més recorda més s’oblida de la Cassie? Com la pot salvar? Com es pot salvar?

Una novel·la amb milers de matisos però amb un denominador comú: la qualitat i el ritme narratiu a més de desmarcar-se una mica dels grans booms juvenils que ara estem llegint a tota màquina. 

No està gens malament que Fanbooks aposti per grans sagues que ens encanten però de tant en tant un llibre d’aquests que et remou tot l’interior també és necessari i molt agradable de llegir.

Si creieu que a la vostra vida li falten coses o bé n’hi sobren us convidem a que acompanyem a la Sam per un viatge introspectiu i una critica sobre l’ésser humà que us enamorarà.

Cadascun de nosaltres som únics i irrepetibles, acceptem-nos i visquem amb harmonia i pau interior.

Vinga va, cap a les llibreries que la Sam i la Cassie necessiten la vostra ajuda!

Un any i mig

Per Maria Valle Viña

Tinc entre les meves mans l’últim llibre de Silvia Soler, el llibre del que us parlaré és Un any i mig. Avui les paraules per definir el llibre surten soles, sembla que es vulguin escriure directament. He acabat el llibre i tinc sensacions que es tornen a repetir, igual que quan vaig acabar de llegir “L’estiu que comença” de la mateixa autora, editada per Columna Edicions. 

A Un any i mig hi trobareu el retrat d’una família normal i corrent, força feliç i sens dubte representativa d’una societat en crisi. Una família amb diversos components amb els quals siguis de l’edat que siguis t’hi podràs sentir reflectit d’alguna manera. 

Amb la capacitat de descripció minuciosa i la precisió artesanal a l’hora de dibuixar els sentiments a què ens té acostumats, el talent narratiu de Silvia Soler fa un salt en aquesta novel·la i es manifesta una potència inusual. 

Silvia Soler és escriptora, la seva darrera novel.la tal i com us he avançat abans és “L’estiu que comença” amb què va guanyar el Premi Ramón Llull 2013 i de la qual en podeu veure la ressenya també a la Petita Llibreria. És autora de “Petons de diumenge”, “Un creuer fora de sèrie” i ha escrit també la sèrie “39+1. L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa” totes elles editades per Columna Edicions i labutxaca.

Un any i mig és una novel·la actual, que tal i com ens indica el seu títol es centra en un any i mig de la família Boscà Ustrell i que ens explica els somnis, les inquietuds, els sentiments, les desil·lusions, els anhels, els pensaments, les lluites, les esperances, les alegries de cada un dels personatges. 

L’autora ens trasllada totes aquestes sensacions i sentiments al lector, ja que ho fa de forma molt senzilla i gens feixuga. Ens presenta a tots els components de la família i aconsegueix que formin part de la nostra. Un cop acabes de llegir el llibre, sents ganes de continuar sabent sobre aquesta entranyable família. 

Amb una trama que sorprèn i captiva a cada pàgina Silvia Soler torna a arribar als cors d’aquells que llegim les seves novel·les. És un imprescindible per aquesta primavera que tot just acabem d’estrenar.