dilluns, 22 de desembre del 2014

AFTER



L’efecte AFTER ha arribat amb força i amb ganes de quedar-se entre el púbic més jove i no tant jove.


AFTER és una novel·la on s’inclou una novetat fins ara poc o gairebé inaudita en el món de les lletres, una lectura 360º. Si us descarregueu la seva aplicació gratuïta, la novel·la us regalarà fotos, vídeos, pistes d’àudio i altres sorpreses que fan gaudir d’una manera nova l’experiència de descobrir una historia entre planes de paper.


Una historia que enganxa, que atrapa, que sedueix i que queda tatuada sota la pell, on dos personatges tan diferents com la nit i el dia però tan imprescindibles que l’un sense l’altre no es complementen.


Columna ens ofereix aquestes sèrie d’Anna Todd, una historia d’amor i desamor, de perdó i de confessió, de superació i de lluita constant.


En la primera entrega d’aquest fenomen wattpad l’autora ens situa en la vida del joves universitaris americans, amb les residencies d’estudiants i les fraternitats, en les festes esbojarrades i en les biblioteques més silencioses, en el descobriment dècada un dels personatges i en la seva evolució lluny de casa i en les amistats perilloses que es poden arribar a trobar.


La Tessa és una bona noia, ingènua, educada, bona estudiant, molt curosa i planificadora que arriba a la universitat amb el somni de poder entrar al món editorial un cop es graduí, s’instal·la a la residencia d’estudiants amb una companya d’habitació, la Steph, una noia totalment diferent a ella, tatuada, una mica fresca però que en el fons té bon cor.


La Steph té una colla d’amics i entre ells hi ha en Hardin, un noi ple de tatuatges, que vesteix de negre i que només veure’l fa por, però la Tessa es sent atreta per ell, però no pretén res ja que té xicot, un sòmines anomenat Noah.


En Hardin aconsegueix treure el pitjor de la Tessa, la fa enrabiar, li fa la guitza i la molesta, però ja diuen que de l’amor a l’odi hi ha un pas, doncs sembla ser que a l’inrevés també.


Poden dues persones tan diferents estimar-se?, Poden aconseguir equilibrar els seus mons de manera que flueixi una relació seriosa entre ells?...


La veritat és que per descobrir-ho haureu de llegir la sèrie, ja que quan acabeu amb el primer llibre més val que tingueu el següent a mà, ja que l’autora deixa al lector amb l’ai al cor i amb ganes de donar algun calbot a més d’un personatge, bé, a gairebé tots.


Per a tots aquells que penseu que és tracta d’una novel·la més juvenil romàntica crec que s’ha de puntualitzar que també es tracten temes com les relacions familiars, les amistats, la lleialtat i una mica de critica social a l’estereotip de universitaris borratxos i catxondos americans.


Una novel·la que es llegeix amb facilitat, els capítols semblen que es persegueixin, ja que el tempo és força agosarat, quan et decideixes deixar-lo a l’acabar el capítol et sorprens sense adonar-te que ja has començat el següent, i si no em creieu, aquí us deixo el primer d’ells i ja em direu si el podeu deixar de llegir.


A més, podreu gaudir de grans referencies literàries com “Cims borrascosos”, “orgull i prejudici” o “El gran Gatsby” entre d’altres, un aspecte que enriqueix molt la lectura, de la mateixa manera que ho fa la seva pròpia banda sonora.


diumenge, 21 de desembre del 2014

Mañana Todavía



Mañana Todavía es una novela distópica en sí misma. Lo primero que me viene a la cabeza es saber exactamente la definición del término distopía o mejor dicho (no-utopía), una distopía describe sociedades que surgen debido a los momentos determinados del presente pero que su futuro es negativo y poco deseable. Es una manera satírica e irónica de crear una opinión social.



En esta edición a cargo de Ricard Ruiz Garzón el lector queda atrapado desde el prólogo, una reflexión que parece superficial pero que leída de manera pausada es una crítica distópica en toda regla a la sociedad actual y a sus problemas sociales y económicos.


Mañana Todavía recoge doce distopías de autores actuales, más o menos conocidos como Juan Miguel Aguilera, Elia Barceló, Emilio Bueso, Laura gallego, Rodolfo Martínez, José María Merino, Rosa Montero, Juan Jacinto Muñoz Rengel, Javier Negrete, Félix J.Palma, Marc Pastor y Susana Vallejo.


Cada uno en su estilo y con su punto de vista particular crean una obra coral que da la libertad al lector de empezar por la historia que prefiera y así desgranar cada una de ellas a su antojo y libre albedrío.


Aquellas obras que se iniciaron de la mano de George Orwell como “1984” o “Un mundo feliz” de Aldous Huxley fueron marcadas por la sociedad del momento y como en el prólogo nos invita a reflexionar Ricard Ruiz, ¿no os parece muy extraño la moda zombi, vampírica y de sociedad evocada al fatalismo como “Los juegos del hambre”?


Bien podríamos pensar que es simple casualidad, una moda pasajera adolescente, un entretenimiento que provoca poco que pensar y genera millones de dólares a sus mentes pensantes, pero si vamos un poco más allá, toda gran obra distópica tiene un marco social definido por una economía poco solvente, por problemas sociales o incluso períodos de guerra.


Intentaré, con mucha dificultad, tentaros a la lectura de estos doce relatos, que vienen introducidos por una breve biografía de su autor.


WeKids de Laura Gallego abre este volumen con una historia que se centra en como influiría la tecnología y el uso, por ejemplo de las redes sociales, en la vida de los humanos. Algo no muy lejano, al parecer.


Al garete de Emilio Bueso, la más floja de todas las historias, puede ser debido al gran nivel de la anterior o un mero gusto personal.


2084. Después de la revolución de Elia Barceló, una sociedad marcada por la clase social y donde los personajes anhelaran la igualdad.


Instrucciones para cambiar el mundo de Félix J. Palma es una obra original y sinsentido, te atrapa y no te suelta.


El error de Rosa Montero, breve, muy breve, demasiado breve o quizás ¿lo justo?


Limpieza de sangre de Juan Miguel Aguilera, la enfermedad mezclada con la actualidad del ébola y los problemas de la luna roja para atender a todos los que les necesitan. 


Camp century de Marc Pastor, ¿Qué nos diferencia de los animales?, ¿Cuál es la importancia en camp Century de saber leer y escribir? 


En el ático de Rodolfo Martínez, un thriller distópico en toda regla.


La inteligencia definitiva de José María Merino o la pasividad humana.


Gracia de Susana Vallejo, la familia y su importancia.


Colapso de Juan Jacinto Muñoz Rengel ¿Qué sucedería si el mundo se reiniciará? ¿Si los humanos llevaran chips incorporados?


Los centinelas del tiempo de Javier Negrete, el relato más largo y también uno de los más interesantes, donde la igualdad entre los hombres se lleva al extremo, y ya se sabe, los extremos nunca son buenos.


No dejéis que los demás os lo expliquen, Fantascy ha creado un excelente recopilatorio donde, personalmente, no encuentro doce relatos, sino trece, dado que su prólogo es una obra excepcional.


dissabte, 20 de desembre del 2014

Caga tió! Per pintar i escriure




Ara que venen les festes i els menuts de la casa esperen ansiosos els regalets nadalencs, us oferim la proposta de Caga tió! la darrera aventura per pintar d’en Patufet a càrrec de Cossetània Edicions.

Amb el propòsit d’apropar el com, el quan i el perquè de les festes de les terres catalanes, el costumari infantil d’en Patufet creix a passes gegantines tant en qualitat com en quantitat i es renova oferint-nos edicions on els menuts han de donar color a les magnífiques il·lustracions i poden repassar la lletra del conte.

Una guia que els mostra un marc molt complert a nivell gràfic que es complementa a la perfecció amb el text escrit a base de rodolins, un cop més les mans i les ments del Roger Roig i l’Hugo Prades ens mostren com el seu treball en equip s’enriqueix i es desenvolupa d’una manera meravellosa.

Els més menuts agrairan la lletra lligada en que esta explicada la tradició del caga tió, un tronc ben simpàtic que s’afartarà de menjar fins que esclati tot en un gran pet ple de dolços per aquells que l’han acollit i cuidat en el si de la família. Aquest tió, és una mica modernet doncs quan acaben els nadals torna a la muntanya a veure si troba una tiona que li faci companyia en les temperatures gelades.

Un protagonista que transmet allò més essencial de la seva imatgeria però afegeix tocs d’humor i connexions amb altres elements festius com els àpats en família, el pessebre, les nadales, les llums al carrer i els avets que omplen les cases.

Un toc de tradició en una època on els valors de proximitat i amor estan en  desús, un llibre que pot fer les delícies dels més petits en la era de la tecnologia i els videojocs més comercials. Una aposta per la cultura i l’apassionant món de les lletres i la fantasia dels infants.

Sabem que aquestes festes ens fan treballar de valent als adults per tal que tot surti de manera impecable: guarnir la casa, ajustar els horaris de treball amb els de les vacances dels xiquets, comprar i preparar menjar, preparar la roba per les trobades familiars i amb amics, posar-nos a la pell del Tió i dels Reis d’Orient, quedar bé amb la família i evitar discussions recurrents a més d’un llarg etcètera. 

Amb tanta feina sovint descartem per manca de temps el contacte humà i crec que una bona passejada i la lectura amb els pares o els avis d’aquest conte pot ser un moment ideal i per recordar d’aquestes vacances. 

Els bons moments es construeixen del no res i amb aquesta eina lúdica i didàctica, tenim una oportunitat daurada de passar una estona amb la mainada alhora que els introduïm tot allò que vol dir celebrar el Nadal. 

Aposteu per aquest increïble costumari. Vosaltres no us en penedireu i els peques el gaudiran més d’una vegada!

Només ens resta dir: Bon Nadal a tots i a totes!

divendres, 19 de desembre del 2014

Les relacions virtuoses



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us presentem un llibre picant que revela fins a límits insospitats la naturalesa humana. Emocions, sentiments, llums i ombres es conjuguen de manera magistral a la novel·la Les relacions virtuoses.

La novel·la arrenca amb la Mar Tell, una noia bonica que està acostumada a ser la floreta del seu cap, la nena mimada, la consentida i lògicament la seva apassionada i salvatge amant. 

Ja de per si es morbós el tema d’entendre’s amb un superior i que tots els treballadors sospitin i intentin esbrinar les trobades secretes dels amants que aprofiten la més mínima per entallar els seus cossos, però arriba una tercera en discòrdia, la nova a la feina.

Aquesta nova arriba amb ànims de progressar i aquest interès serà entès pel cap, l’Albiol i es començarà a teixir una relació que fotrà enlaire els plans de la Mar Tell... Aquesta noia bonica i més jove que ella, la ingènua Cecília que aconsegueix desmais al ritme dels seus passos serà víctima de la venjança de la Mar Tell.

Serà que més enllà dels interessos es va penjar per l’Albiol? N’està enamorada? Només és pell o hi ha sentiments entre ells? És enveja vers la joventut de la Cecília? 

Sigui com sigui i amb la motivació que anirem desgranant en aquesta novel·la trepidant, amena, àgil, moderna i fresca com voldran que la Cecília s’enamori d’un altre home, en Bellmunt, un guapot que té molt més cos que neurones però és capaç d’enamorar a tot bitxo vivent.

La Cecília passa de ser una santeta a tota una diablessa però... S’ha enamorat d’en Bellmunt? L’atracció duu a l’amor? Existeix el sexe sense amor? I l’amor sense sexe? Prefereix l’amor pur del seu promès o necessita el foc del nou pretendent? Pot el “poques neurones” canviar i esdevenir un compendi de tot el que necessita?

A la novel·la d’en Marc Romera trobareu una gran historia que us farà pensar en la nova manera d’estimar, en com cos i interior no són el mateix i com l’ésser humà està destinat a estimar.

Gelosia, timidesa, trencaments d’esquemes, ambició, traïció, desig, passió, secretisme i molta diversió ens esperen en aquesta obra oferta per La Magrana.

Haig de confessar que em vaig sentir una mica intimidada per el títol i la contraportada doncs creia que seria un llibre més d’aquest nou gènere al que he batejat con eròtic-festiu però no és així. 

No es un Christian Grey ni cap d’aquests on dones sotmeses complauen els desitjos d’homenarros sense escrúpols i amb la bragueta fàcil. Crec que és el llibre antònim a tots aquests doncs és el paper de la dona i més precisament el de la Mar Tell el que porta la veu cantant en tot.

Voleu saber com acaben aquests quatre i el promès de la Cecília? Doncs aneu a buscar el llibre i us asseguro que el llegireu en un tres i no res, és altament addictiu! 

Recordeu que qui avisa no és traicioner! És genial veure com els seus interiors vam a unes revolucions molt superiors que les dels seus cossos i acaben perduts en un mar de sentiments.

Una evolució de “Les amistats perilloses” que us atraparà amb la seva modernitat i realisme amb la nova manera de lligar rere la pantalla.