Per viure una experiència plaent en el terreny de la
lectura juvenil ens hem d’endinsar al misteri de Missió futur, la darrera obra del David Nel·lo.
Tot i que ens ha enamorat amb les seves novel·les
infanto-juvenils la seva producció per adults és molt respectable i la seva
tasca com a traductor també ens deixa veure el seu amor per les lletres i el
sentit d’aquestes.
És difícil escriure per a joves... potser sembla un
públic poc crític o desinteressat per la literatura però a la que enganxen el
fil conductor i addictiu de la narrativa esdevenen incondicionals i molt
crítics amb els seus escriptors de capçalera.
Estic segura que en David Nel·lo és molt conscient que
les lectures d’avui formaran la personalitat lectora dels nois i noies i els
tracta amb un gran respecte oferint-los de la mà de Fanbooks una novel·la on les preguntes de la vida, l’home i la
transcendència són els eixos vertebradors.
Li doneu el torn de paraula i que es presenti de viva
veu:
Des de les seves primeres
publicacions a Vaixell de vapor que el seguim novel·la a novel·la i relat a
relat, però quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? De fet, no vaig saber que volia escriure fins
que no m’hi vaig posar. Un cop vaig començar, ja no he parat. M’agrada escriure
per a tots els públics diversos, grans i petits.
Vostè escriu per a joves i
per a adults. Per quin públic costa més escriure? Quin públic és més exigent? Com escriptor tens el deure moral i
professional de posar els cinc sentits en tot el que escrius; tant li fa si és
per a lectors grans o petits. Si no ho fas bé, ningú no t’ho perdonarà.
Com ha estat el gir i
l’evolució de la seva narrativa al llarg dels anys? Ha estat un procés
voluntari o ha vingut donat per la pròpia maduresa? Jo diria que no decideixes aquesta mena de
coses. En cada moment vas escrivint el que creus i, evidentment, mai no ets el
mateix, per tant, mai no escrius des de la mateixa òptica. Diria que amb el
temps guanyes en ofici i experiència.
De la seva pròpia producció
bibliogràfica té algun llibre que sigui el seu protegit o la nineta dels seus
ulls? No, tots
me’ls estimo per raons diferents: aquell perquè va ser el primer que vaig
escriure, l’altre perquè les protagonistes són dues nenes, aquell de més enllà
perquè és el més boig, etc...
Si pogués fer un viatge en el temps i l’espai, amb quins escriptors li agradaria
compartir un bon dinar i un grapat de bones anècdotes? Amb molts, però
no sé pas si ens entendríem i no només per una qüestió d’idioma sinó perquè amb
el temps la manera de fer dels pobles i de les civilitzacions canvia.
“Missió futur” ens mostra que a la nostra vida hi ha molta ciència ficció i
que a la ciència ficció no hi ha elements tan estranys. Com ha estat el procés
de documentació amb en Salvador Macip sobre els aspectes més científics? Bé, molt
interessant perquè ell dominava molts dels aspectes dels quals parlo a la
novel·la. Això sí, vam haver de comunicar-nos via correu electrònic perquè ell
viu a Anglaterra i això ja és una mica com si fóssim en un altre planeta.
Creu que l’Ismael podria habitar a qualsevol casa de Catalunya o és un nen
extraordinari? Sí que podria perquè ell no és tan extraordinari com
això. El que passa és que ha tingut una bona preparació en els estudis a
l’escola (a banda de la seva mutació genètica, és clar).
No creu que aquesta aventura admet molt bé una segona part? Què en pensa de
les sagues literàries? Sí, diria que sí. Si m’animo, l’escriuré!
Creu que les lectures que gaudim de nens i joves ens marquen i conformen el
gust literari de quan som adults? Evidentment, ens marquen molt i
cadascú es traça un itinerari propi i únic.
Què el satisfà més l’èxit de crítica, de públic o de vendes? El que em fa
més il·lusió es parlar amb algú que no em coneix i que em digui: He llegit el
teu llibre i m’ha agradat molt!
Traient-lo del context del llibre quina seria la seva missió futur? La meva missió
futur seria escriure llibre que suposin un plaer per als meus lectors. Bé, de
fet aquesta és la meva Mission Present
& Future
Té algun projecte proper del qual ens pugui avançar alguna cosa? Per desgràcia
no. Sempre m’agrada guardar en secret els meus projectes per al futur!
Per finalitzar, ens agradaria que ens responguessis el que ja ha
esdevingut la pregunta de la casa. Quina
és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la respon?
Què és el t’agrada més de
l’ofici d’escriptor? Perdre’m
i trobar-me en l’escriptura i perdre’m de nou i trobar-me altre cop, i sempre
navegar a la deriva per aquest mar de la inspiració i de la imaginació, que et
fa anar un costat a l’altre, com una tempesta salvatge i, si tens sort, només
si tens sort, arribes a port i aconsegueixes escriure el que volies escriure.
Moltíssimes gràcies pel seu temps i li desitgem de tot
cor que aquesta novel·la li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.
