dimarts, 14 d’octubre del 2014

Quatre




UNA DECISIÓ

L’allibera del seu passat

El fa acceptar el seu futur

Li revela els perills

El canvia per sempre




Per fi, tenim a les mans la història d’en Quatre, el jove divergent que ha robat molts cors al llarg de tot el món.


El vàrem conèixer a la primera entrega de Divergent, on ell ja és un intrèpid i treballa com a instructor, però com era ell abans? Com era la seva vida a Abnegació? Quins secrets amaga? 


Moltes d’aquestes preguntes les anem descobrint en petites pinzellades que la Veronica Roth deixa entre les planes de Insurgent, la segona entrega de la saga.


A la introducció d’aquest darrer volum, l’autora es sincera amb el lector, amb com ella volia escriure la història des del punt de vista d’en Quatre i com va quedar atascada fins que va decidir canviar la visió d’ell per la de la Tris. 


Molts aspectes de la personalitat d’en Quatre queden solapats pels de la Tris, però la Veronica Roth en regala aquells fragments que no va poder afegir a les diverses entregues degut a que trencaven el fil o creaven una distorsió en la trama.


Ara, tenim la oportunitat de saber realment com és en Quatre, un noi divergent que refusa ser un líder i s’amaga rere les ombres observant sempre la seva esquena. En Quatre també va ser candidat i va lluitar amb l’Eric, qui tots ja coneixem, per sobreviure.


Però no només descobrirem coses de com era abans, si no també com neixen els seus sentiments per la Tris, com pensa realment i com aprèn a controlar el seu cor.


La Tris, és aquella persona amb la qual pot confiar, amb qui pot ser ell mateix i a qui, sense voler-ho, necessita per sentir-se complet, amb qui és Lleial.


En Quatre és franc amb ell mateix, té l’erudició de entendre el que realment passa, és abnegat amb aquells que el necessiten, amistós amb aquells que li demostren un cor pur i és intrèpid en quant decideix canviar la seva vida en una sola decisió.


En definitiva, en Quatre és molt complex.


Es una llàstima que la història d’en Quatre ens arribi ara, m’hagués agradat saber una mica més del seu passat primer, ja que entendríem molt més el seu caràcter, el motiu dels seus tatuatges, les seves amistats i enemistats, i fins i tot tindríem una visió molt més amplia de l’Eric, d’en Zeke, d’en Uriha, la Lynn i la Shauna. Personatges que passen a ser secundaris però que van ser iniciats amb en Quatre.


Fanbooks ens fa un regal amb aquest volum, una guia que complementa la trilogia i ens dona un punt de vista diferent i únic.


Una decisió el farà lliure o el condemnarà a ser una ombra?

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Viatge d'hivern



Nosaltres mateixos vàrem escriure sobre Jo confesso:és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

La pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust amarg a la boca i una plenitud a l’ànima... són només algunes de les sensacions que et queden al cos quan acabes la novel·la”.

És per això que se’ns va esbossar un profund somriure quan vàrem tenir entre mans Viatge d’hivern, la darrera obra del nostre admirat autor Jaume Cabré.

L’obra es construeix a través de catorze contes que tenen un fil conductor molt poderós i intimista que convida a una lectura profunda i reflexiva. Ens produeix molt respecte parlar de les lletres de l’autor doncs a part de que en som lectors apassionats i perdem una mica la objectivitat també planeja en nosaltres la por a no poder transmetre tot allò que ens ha generat.

És un mestre i d’això no hi ha cap mena de dubte o discussió i en aquests contes ens mostra uns personatges històrics trets de la iconografia i les característiques clàssiques i els dóna la guspira necessària per tal de fer-los créixer i relacionar-se d’una manera gens arquetípica. 

Hi ha d’altres contes on els protagonistes són construïts des de la base i no desmereixen per res als anteriors, ben al contrari, teixeixen una xarxa completa i interessant per explicar-nos allò que pretén amb una minuciositat i una cura adorable.

La descripció dels espais i les atmosferes estan carregades de colors, de llums i ombres que el converteixen en un teló de fons que traspassa les planes i cobra vida desprenent olors, textures i sensacions molt reals.

De la mà de Proa podem retrobar-nos amb aquest gran autor i regalar-nos les tardes de lectura amb un llibre àgil de llegir on la profunditat del ser i qüestions humanes queden molt ben dibuixades i resten latents en el calaixet de la consciència.

Potser encara queden uns quants mesos perquè arribi l’hivern però crec que per aleshores hem d’estar preparats i hem de tenir el llibre més que llegit.

L’autor novament traspassa el negre sobre blanc de les lletres per oferir-nos un retrat de la naturalesa humana que no ens deixarà indiferents a no ser que siguem de pedra.

Us animeu a fer el viatge? 

Us advertim que no us en penedireu, ja sigueu grans, joves, homes o dones us hi veureu reflectits!

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Tocats pel bolet




Ara és temps de pluges i dels tresors que creixen al bosc, tot un ritual de tardor que ens el recorda i explica de manera meravellosa El Patufet i les tradicions catalanes.

A la darrera incorporació de la col·lecció d’aquest costumari adaptat per als menuts de la casa podem sumar el títol que avui ens ocupa: Tocats pel bolet.

De la mà dels rodolins i els dibuixos d’en Roger Roig i de l’Hugo Prades els nanos poden descobrir quin és el secret dels bolets i tot el que comporten: la sortida al bosc, la documentació i catalogació dels bolets entre els comestibles i els tòxics, refranys populars que ens ajuden a trobar on s’amaguen tan petites joies, el companyerisme i l’àpat de reconfort.

Diuen que un bon jornal fa suar i quan un va a caçar bolets acaba amb l’esquena ven adolorida però com en Patufet ens indica val la pena l’esforç per tal de després tastar-los i compartir-los a casa.

La confiança de Cossetània en aquesta col·lecció ens fa tenir l’esperança com a mestres de que a les cases les famílies s’apleguin i en els dies assenyalats comparteixin amb els nanos els com i perquès del que es celebra i allò que fa de la nostra terra un territori especial i tan estimat.

És una col·lecció on les dades que es donen són nombroses i es complementen lletra i imatge per tal d’equilibrar-ho i que el puguin gaudir solets fixant-se en els detalls i cercant curiositats.

És una eina didàctica que tan a nivell escolar com a nivell casolà pot mostrar als infants de manera general allò que passa al món que els envolta d’una manera divertida i atractiva.

Què? Anem a buscar alguns bolets?

Res millor que llegir aquest conte per anar fent boca!


dissabte, 11 d’octubre del 2014

Herències col·laterals



Un dels mestres majúsculs de la novel·la negra catalana torna i trepitja cada cop més fort i amb una fermesa que ens deixa sense paraules.

En Lluís Llort torna a enamorar al seu públic lector amb una novel·la on el realisme i la proximitat en són la principal marca i una porta enorme que ens ajuda a posar-nos a la pell dels protagonistes, les situacions i la trama general.

Relacions familiars tortuoses, belles promeses que queden en no res, la naturalesa cobdiciosa de l’ésser humà, venjances i traïcions es donen la mà per formar una trama que tot i ser negra no s’allunya de la quotidianitat.

A Herències col·laterals veureu com està tatuat entre les seves planes aquell dit on “Herències entre germans, ganivets a les mans”.

Amb suma agilitat, frescor, anant al gra i caricaturitzant a l’home en els seus interessos més baixos ens narra la historia de l’Ernest, un advocat que ha fet un acord amb la Francesca, una velleta que li deixarà el seu pis en herència sempre i quan el lletrat li passi una pensió vitalícia per garantir-li una vellesa digna i sense mancances.

Realment sembla un tracte just però... s’arribarà a complir? Qui serà l’hereu de la Francesca Puigmajor? 

Serà que allò que es fa amb interès t’acaba esclatant a les mans? Qui mereix el patrimoni de la velleta? 

Quin grapat d’enigmes! Estigueu tranquils, de la mà de La Magrana - RBA els podreu anar desvetllant d’un en un mentre us emboliqueu en una trama que us enganxarà de bon principi i fins al final. 

No descansareu fins girar la darrera plana doncs el mestre del gènere detectivesc i d’investigació us plantejarà situacions que gairebé podreu tocar, personatges que odiareu i d’altres que sentireu més propers gràcies a unes personalitats molt ben dibuixades i amb una psique molt treballada i que evoluciona plana a plana.

No us deixarà de sorprendre!

Els èxits del Lluis Llort són coneguts pels seguidors del gènere però de ben segur que si el descobriu amb aquesta novel·la  necessitareu més dosis de la seva ironia fina, el seu humor negre, els seus casos i allò que fa que les seves obres portin el segell Llort que per nosaltres garantitza un èxit i una novel·la plaent i recomanable a amants del gènere i a seguidors de les bones lletres en general.

No ho dubteu i aneu a buscar-lo, coneixeu-lo i feu-vos amics de la seva bibliografia... no us en penedireu pas!