En la pell de l'altre

Per Àngela Sánchez Vicente

Estic realment contenta d’haver gaudit de nou de la meravellosa prosa de la Maria Barbal, una de les dames de les lletres catalanes que respecten amb el seu amor al sector a un públic desitjós de noves històries.

A la seva darrera novel·la titulada En la pell de l’altre podem gaudir d’una gran historia a més d’un rerefons esplèndid sobre allò humà que ella dibuixa amb la subtilesa d’una ploma i el foc que et mostra una nova manera d’enfocar la vida i entendre reaccions i el que és en el fons la naturalesa humana.

Ambientada al barri del Poblenou de fa unes quantes dècades podem paladejar uns personatges amb una ment i unes emocions tan desenvolupades que et frapen, et sobten, els estimes, els odies, els entens, els qüestiones... 

La nostra protagonista, la Ramona, és una víctima del dolor i sempre dedicada a tenir cura de la seva mare ingressada a un sanatori mental i alhora tenint cura de la seva tieta de Reus. Com hi cap tan dolor en una sola vida? I si ella pogués canviar de pell? Cauria als mateixos paranys o buscaria nous horitzons?

La seva vida trontollarà quan conegui a  l’Anna, una dona que ha patit l’exili i la mala relació amb la seva filla Mireia. Una nena que ha rebut tot l’amor possible però que o bé no pot o no el sap correspondre. Esperen massa de la Mireia? Estan projectant la seva pròpia vivència? L’estan ofegant amb tanta protecció?

La Ramona que mai ha tingut sort a la vida i se les ha hagut de passar de tots colors ella sola té un cert punt d’enveja vers la Mireia i no entén la relació que estableix amb la seva mare. 

Si haguessin canviat personalitats i haguessin pogut habitar la pell de l’altre com s’hagués desenvolupat la seva pròpia història? 

De nou de la mà de Columna tenim a l’abast un llibre àgil, profund, intel·ligent i que ens manté desperts mentre ens deixem perdre per les seves planes.

L’ésser humà és el misteri més complicat de la creació però semblen ser transparents per l’autora.

Com podem tenir sentiments d’anhel de fets i aspectes de la vida aliena sense saber al cent per cent que els passa al seu interior? Com podem ser tan vanitosos i pretensiosos? Jutgem massa a la lleugera però en canvi que no es fiquin a casa nostre que els crucificarem!

És una història veritablement recomanable i l’entrevista amb l’autora que demà podreu llegir us acabaran de convèncer d’anar a l’encontre d’aquetes dues noies, dos pols oposats que poden generar un xoc esgarrifós i impactant!

I vosaltres... voldríeu estar en la pell de l’altre?

La herencia

Por María Valle Viña

Hoy os presentamos una novela con un argumento que no podemos imaginar cuando leemos su título. Una novela que nos transporta a una historia de coincidencias, persuasión, errores, mentiras, oportunidades, azar, avaricia, comedia, aventuras y reflexiones.

En La Herencia nos presentan al joven e inexperto Andy Larkham que llega tarde al funeral de su antiguo profesor. Y no sólo eso, sino que irrumpe en otra capilla. Avergonzado de su error, prefiere quedarse hasta el final del servicio y se convierte por ese mero hecho en el heredero de veinte millones de euros. 

Poco después conoce a la hermosa Janine, hija de su misterioso benefactor y descubre que, junto con la ingente suma de dinero, ha heredado una misión que no imaginaba verse obligado a cumplir. Ésta lo lleva a involucrarse en una trama cuyo origen se remonta al genocidio armenio en Turquía de 1915 y a emprender un viaje que explora las consecuencias de las oportunidades perdidas. 

El autor de la novela es Nicholas Shakespeare que nació en 1957. Hijo de un diplomático, pasó buena parte de su juventud en el Extremo Oriente y Sudamérica. Se ha desempeñado como periodista para la BBC y editor literario. Sus novelas están traducidas a veinte idiomas. Entre ellas “La visión de Elena Silves” ganadora del premio Somerset Maugham y “Secrets of the sea”. Ha sido finalista de los premios Booker, Impact y del Betty Trask. 

El libro que se edita en Duomo Nefelibata, colección de narrativa de Duomo, nos presenta la novela en cinco partes distintas que nos sorprenderán a medida que avanzamos en nuestra lectura. 

Cuando iniciamos La Herencia nos encontramos con un libro divertido, de excelente argumento, cuya moraleja se centra en la naturaleza de la avaricia y el absurdo de nuestros tiempos. Su autor, el inglés Nicholas Shakespeare consigue una novela amena, absorbente, con una gran fuerza narrativa, llena de matices y de escenarios que nos transportan a distintos espacios y épocas.

Acabare con unas palabras de Santiago Roncagliolo, que reflejan muy bien la esencia del libro: “La Herencia comienza como una comedia, se convierte en una novela de aventuras y cierra como una reflexión sobre el azar y el destino”. 

La veritable història del capità Garfi

Per Àngela Sánchez Vicente

Estem massa acostumats a seguir clixés sense qüestionar-nos masses coses, els bons són bons i protagonistes, els dolents són deplorables i els antagonistes, les princeses adoren els seus prínceps blaus i elles són unes submises amb poquet caràcter. 

I si no tot fos així? I si coneguéssim els contes des d’un altre punt de vista? En aquesta setmana de les lletres catalanes us recomanem una experiència diferent amb  La veritable història del Capità Garfi de la mà de l’editorial La Galera.

James Fry o més ben conegut el capità Garfi ens mostra la seva infantesa a la cort anglesa i el seu desarrelament amb la seva família arran la seva procedència il·legítima del rei Jordi IV.

És un nen inquiet i que es sent desvalgut amb un únic lligam en forma de rellotge antic... se l’endurà a les Índies Orientals i viurà amb ell mil desventures esdevenint una pròpia ombra i un segon plat per a qualsevol dels seus sequaços.

Passarà a la història com «el jove lord», «el descalç», «el príncep dels mars» ... Però ningú sap que ell és el Capità Garfi.

De la mà de P. D. Baccalario descobrireu una joia, un tresor amagat que és respectuós amb la història tot i que ens obre la visió a un nou punt de vista per tal de conèixer al Capità d’una manera més holística i on jutjarem si la maldat o la bondat té motius o un passat obscur al seu darrera.

És una manera impressionantment innovadora per presentar als nostres nanos una història que coneixen però amb una volta de cargol més. 

Diuen que ha d’existir un gran antagonista per tal que el protagonista esdevingui empàtic i estimat pel públic... Què seria d’en Peter Pan sense el capità Garfi?

Llegiu-lo amb els infants i no us en penedireu!

Por de la veritat

Per poder paladejar un bon thriller de caire elegant, nostàlgic, amb clarobscurs i amb tot allò que ens fa vibrar de les novel·les detectivesques ens hem d’endinsar al foc de Por de la veritat, la darrera novel·la que signa la Mary Higgins Clark.

Quan parlem de la Mary Higgins Clark ens referim a una de les grans dames que no només és un best seller sinó que és una amant de les lletres i de les històries que brollen de la seva ment amb una rapidesa i agilitat meravelloses.

La seva legió de lectors en són testimoni doncs no és gens estrany que cada any puguem tenir entre mans tres grans històries sorgides de la seva ploma inesgotable. 

Podríem caure en el parany de pensar que cada cop és una mica més del mateix però és tot el contrari. Ella ha creat un món propi, un segell únic que la fa genuïna i les histories tenen escenaris, personatges i trames molt diferents unides per l’únic nexe de la garantia de qualitat.

En aquesta novel·la en particular coneixerem a dues germanes molt oposades: La Kate i la Hannah. Són el dia i la nit i les seves ments funcionen a un ritme i en una direcció molt diferent.

La mare de les nenes va morir quan eren petites i potser varen créixer de cop cadascuna buscant una estratègia diferent però la vida les torna a posar en una situació que remourà les seves ferides i el seu passat. Com respondran? S’aproparan o s’allunyaran per sempre? 

Al taller de mobles del seu avi és víctima d’un incendi en una nit vermella i negra que els canviarà el passat i el destí. Les grises cendres amaguen un secret que vol ser desvetllat a crits. Com el troben? El passat és present que vol esdevenir viu? Hi ha alguna connexió en el seu mar de tragèdies? Serà el punt i final dels enigmes o només un tret de sortida?

Aquesta novel·la us respondrà totes les preguntes alhora que manté la tensió a través de tota la investigació... per algun motiu li diuen la Reina del suspens.

Els interrogants, les sorpreses i els girs que amaga fan de la lectura una activitat altament addictiva i plaent.

Gràcies a l’aposta d’Edicions 62 podem assaborir aquest darrer volum alhora que recuperar els seus grans títols com: ”Enlloc com a casa”, “Bessones vestides de blau”, “En sona aquesta cançó”, “On t’amagues”, “Records d’una altre vida”, “L’ombra del teu somriure”, “Caminaré sola” i “Els anys perduts”.

Las bona literatura no té data de caducitat i us assegurem que si aneu a l’encontre amb l’autora us en fareu incondicionals. 

Com ja veieu a Edicions 62 en teniu una gran selecció per començar. Us hi animeu? Vinga!

I vosaltres... teniu por a la veritat?

Això és Catalunya

Per Àngela Sánchez Vicente

EL MEU PAÍS ÉS TAN PETIT

QUE DES DE DALT D’UN CAMPANAR

SEMPRE ES POT VEURE EL CAMPANAR VEÍ

Lluís Llach

Tal dia com avui celebrem la nostra identitat com a poble, posem com a bandera tot allò que ens fa únics i sentir-nos orgullosos de la nostra terra i ens posem les ales de la llibertat per remarcar allò que volem.

Perquè no ens entenen? Perquè se’ns nega la nostra identitat i tot allò pel que hem lluitat durant segles? Crec que estem en deute amb tots aquells que varen donar la seva vida per defensar uns ideals que ens apleguen a tots i que varen ser obligats a viure a l’ombra de la mediocritat.

Si us voleu regalar els sentits heu de sucumbir a Això és Catalunya una intensa i breu guia sobre tot allò que ens recalca com a territori únic al planeta.

Gràcies al text d’en Toni Terrades i a les fabuloses il·lustracions de l’Àlex Omist podem copsar el sentit únic de la terra catalana. Si, potser som un territori petit al nord-est de la península però la nostra història és mil·lenària i ens hem expandit gràcies a les nostres connexions marítimes i terrestres. 

Quaranta-una comarques i 946 municipis que bateguen ampliant els seus pulmons a l’estany de Sant Maurici, els aiguamolls de l’Empordà, la Costa Brava o el santuari de la Verge de Montserrat. Pot ser que amb tanta platja, muntanya, llacs i grans ciutats necessitem una dependència centralitzada?

Amb la nostra gastronomia tampoc hi ha lloc a dubtes: On podríem gaudir d’un pa amb tomàquet cent per cent català si no fos a Catalunya? Jo crec que és l’invent del segle! I si l’acompanyem d’un bon vi, un bon cava, una botifarra amb seques, all i oli i fins i tot per als més valents una bona escudella amb carn d’olla és incomparable a res que hom pugui tastar! Amb tanta varietat de conreus, pesca i ramaderia no és estrany tenir a casa nostre les millors Estrelles Michelin!

I la catedral del futbol que me’n dieu? Realment som molt més que un club, és una identitat, una pertinença, un joc net i unes ganes de conèixer món i presentar la nostra millor cara. No creieu que les Olimpíades de Barcelona 1992 varen ser de les més espectaculars i meravelloses? A més, amb caràcter català vam aprofitar per remodelar gran part de la ciutat!

Genis com Dalí, Gaudí i molts d’altres ens han deixat la seva empremta al llarg de tota la historia! Catalunya inspira! Sense cap dubte és un dels tres indrets més fotografiats a lo llarg i ample del globus terraqui!

Tradicions com el tió, el propi onze de setembre, l’amor per la cultura el dia de sant Jordi i els aplecs castellers ens ensenyen com som un poble inquiet que tot i modernitzar-se estima i respecta les seves arrels. 

Gràcies a Estrella Polar ens podem auto homenatjar i introduir als menuts de casa a la tradició i al respecte pel dia d’avui doncs el text és accessible i didàctic i el contingut visual de les il·lustracions ens ajuda molt a identificar allò més nostre.

És un gran llibre per un gran país. VISCA CATALUNYA I BONA DIADA A TOTHOM!