Nunca olvidan

Nunca olvidan es la segunda parte de la trilogía “Mentes poderosas” que nos regala Alexandra Bracken. 

Para todos aquellos que no hayan leído la primera parte y se encuentren con la segunda en las manos, no tendrán muchos problemas en seguir la historia dado que la autora enmarca los hechos más importantes con recuerdos y diálogos de los personajes, aunque hay matices que se perderán y subtextos que les pueden pasar desapercibidos.

En esta segunda parte nos reencontraremos con nuestra protagonista Ruby, que condeno su amor y su alma para salvar a aquellos que formaban parte de ella. Ahora trabaja para la Liga de los niños, una organización que lucha contra el Gobierno, o eso parece.

Una nueva misión la llevará a buscar a Liam, su corazón, un joven al que le borro sus recuerdos para salvarle la vida, en sus manos ha caído por error la respuesta a muchas preguntas sobre la enfermedad neurodegenerativa idiopática aguda en adolescentes (ENIAA) que está acabando con la población juvenil y por el camino se reencontrará con Chubs.

Nuevos personajes aparecen en escena, Vida, una joven muy temperamental y Jude, un activo demasiado joven y con un corazón muy noble. 

¿Será este encuentro la solución a los problemas de los jóvenes?, ¿Podrá Liam reconocer a Ruby?, ¿Cómo será el futuro cuando la información caiga en las manos adecuadas?

Las segundas partes de toda trilogía suelen concentrar la mayor parte de la acción que se había empezado a plantear en la primera entrega, en este caso la autora consigue mantener el nivel de exigencia de su narrativa y de la acción que sucede de manera trepidante página a página.

Sorprende la facilidad con la que juega con los sentimientos, los recuerdos y el peligro que se esconde en el mundo real bajo un manto de miedo y desconfianza.

Sus personajes van adquiriendo profundidad y sus descripciones crean un marco incandescente de colores.

RBA Molino acierta de pleno con la publicación de esta trilogía, tiene suspense, acción, profundidad, sentimientos y humanidad, una difícil combinación que en ella encaja a la perfección.

Lo que más atrae de los personajes es que son imperfectos, son jóvenes que luchan por un futuro mejor, un lugar donde poder ser libres y donde sus habilidades especiales no los tachen de monstruos.

Reconozco que hay un compendio entre personajes buenos y personajes manipuladores y psicópatas, pero la pregunta es ¿Quién conseguirá su sueño? ¿El bien logrará prevalecer y construir un mundo mejor o el miedo y el mal conseguirán destruir todo aquello que alguna vez fue bueno?

Esta segunda parte me ha dejado sin aliento, con un final que no me esperaba y con ganas de descubrir que harán ahora nuestros protagonistas.

Una trilogía que no puede faltar en ninguna biblioteca juvenil y no tan juvenil.

Un estiu a l'Empordà

Què? Què els lectors de la Petita llibreria voleu un èxit assegurat i una lectura plaent? Doncs avui és el vostre dia! Us presentem Un estiu a l’Empordà.

Us ve de gust una breu però intensa estada en tan bella catalana terra envoltats de grans records i un passat que s’acarona al present? En Màrius Carol i la seva prosa que ens enamora cada dia més ens proposa un retrobament amb la terra, amb les arrels i amb un mateix.

De la mà d’en Marc experimentarem una davallada als inferns que no serà tan dolenta com ell s’imagina; es veurà obligat per causes econòmiques i laborals a deixar la seva feina de corresponsal a Londres i tornar a casa però amb la coincidència de la mort del seu oncle i la conseqüent i sorprenent herència d’aquest.

Una masia envoltada de vinyes serà seva i milers de records, olors, colors i imatges li vindran a la ment. Hi ha mal que per bé no vingui? 

El jove veurà com la seva decepció es transforma en una nova vida, un nou projecte que unirà el seu passat i un futur que batega entre dues dones que el faran anar de corcoll.

Realment la ploma del Màrius Carol és un regal per als sentits, la seva immensa capacitat de transmetre emocions i els seus personatges tan elaborats són una delícia per aquestes tardes de calor.

A més, escriu sota un punt de vista molt proper, el territori el coneixem tots i ens l’apropa tal com és, com si estiguéssim al campanar de l’església i poguéssim endevinar el perfil de les valls, de les vinyes i de les cases però amb la gran sort que ell dóna vida a un home del que sentiran admiració i et travessarà la pell.

De vegades et preguntes si existeix un estiu perfecte o quin podria ser el factor desencadenant perquè la teva vida donés el gir que tan esperes. Bé, potser a les nostres vides no passa però el realisme que ens apropa ens fa sentir aquest fabulós estiu en carn pròpia.

Gràcies a Columna podeu paladejar la nostra millor aposta per aquest estiu. No se’ns acut cap cita millor. 

Nosaltres anant a l’encontre d’en Marc, entreveient l’ànima del Màrius entre les seves paraules i en una terra tan meravellosa i rica en matisos... Us proposem una imatge, un racó d’ombra, una copeta de vi rosat de l’Empordà i veure com les planes passen soles. No us sembla màgic? 

Us recomanem que no el deixeu escapar, té de tot: una crisi, una bona noticia, dues dones oposades que són realment fabuloses i un protagonista carismàtic fins i tot en el seu pitjor moment.

A que espereu? Nosaltres ens en anem a passar l’estiu a l’Empordà!

Beautiful Player

El joven sello Random  y Debolsillo nos ofrecen la tercera entrega de la saga Beautiful Bastard, si ya nos sedujo con Beautiful Bastard y Beautiful Stranger, remata la faena con Beautiful Player.

Una novela sobre un seductor irresistible que seduce a las lectoras a primer golpe de vista con una portada minimalista, jugando con el blanco y negro y dotando solo de un color verde intenso al título de la novela.

Christina Lauren, es el seudónimo bajo el cual se esconden Christina Hobbs y Lauren Billings, dos mujeres que aúnan fuerzas para mostrarnos un mundo donde todo es posible.

A aquellos que no hayáis descubierto la saga hasta ahora os diré que tiene la ventaja de poderse leer de manera individual y no perderse muchos detalles, pero, siempre hay un pero, si empezáis a leer alguna de ellas, estoy segura que caeréis en la tentación de leer las novelas anteriores, entonces os recomiendo empezar por orden, dado que los personajes principales de una se convierten en secundarios en las siguientes.

Nuestros protagonistas son Hanna, una joven de veinticuatro años, con los pies muy bien plantados en la tierra, una excelente científica, entregada a su trabajo y con una vida social inexistente. Todo lo que tiene de cerebrito lo tiene de nulidad en la vida real. Su hermano mayor, está preocupado por ella y le pide que llame a su amigo Will, que vive también en Nueva York.

Will es la fantasía de la adolescencia de Hanna, o Ziggy, para la familia, se conocieron cuando ella tenía doce y el diecisiete, él veía en ella la hermana pequeña de su amigo y ella veía en él a su amor platónico.

Will acepta ayudar a Hanna a espabilar en el mundo real, quedan para correr y en ese momento el mundo del mujeriego Will entra en barrena, se encuentra frente a él una joven preciosa que le descoloca, franca, abierta y muy inocente.

¿Será Hanna el final de un mujeriego? ¿Existirán realmente las segundas oportunidades? ¿La gente madura y cambia?

Una novela sensual y picante, donde el romanticismo y la amistad se mezclan creando un cóctel que arde en la garganta y calienta el corazón.

Una historia donde sus seguidoras se reencontraran con Chloe y Bennett preparando su boda, con Sara y Max y una gran sorpresa, un trio de hombres que podrían formar el Club de Macizos de Manhattan y un trio de mujeres capaces de hacerlos claudicar a su voluntad.

Una novela escrita en dos voces, intercalando un capítulo de ella con un capítulo de él, donde los pensamientos, los miedos y  los sentimientos más profundos van aflorando página a página, donde cada cosa es dicha por su nombre, donde la curiosidad crea adicción y donde las descripciones crean un mundo onírico muy bien definido.

Una novela que se podría regir por el pensamiento de Will: “Todo lo raro y singular, para los raros y singulares”. Nietzche.

Londres NW

Per Maria Valle Viña

Us presentem un llibre de la ma de la editorial RBA en la seva col·lecció Les ales esteses. El títol del llibre és Londres NW i ens situa en el fictici barri de Caldwell, a Londres. 

Quatre personatges van créixer junts en el nord-oest de Londres, a Caldwell. 

La Leah treballa per una organització sense ànim de lucre, concedint subvencions, i està casada amb un perruquer d’origen africà; però odia la seva amiga Natalie, l’advocada d’èxit, casada i amb fills, que viu en una casa bonica. 

En Fèlix Cooper és un mecànic tranquil, abans addicte a les drogues, però ara espera que la vida li permeti millorar. 

 La Natalie ha aconseguit prosperar com advocada en un entorn desfavorable, però l’ambició i l’ansietat la fan infeliç i ara retroba un amor de joventut, en Nathan, de qui la Leah també estava enamorada.

Londres NW es una novel·la de destins entrecreuats, de les paradoxes de la identitat i dels orígens, de les races i dels tarannàs, també de l’atzar en una ciutat que bull amb les veus de milers d’individus. 

L’autora del llibre és Zadie Smith, filla de mare jamaicana i pare anglès, va aconseguir, amb tan sols vint-i-quatre anys, l’èxit internacional amb la seva primera novel·la “Dents blanques”, èxit que va repetir amb la segona novel·la “L’home dels autògrafs”. També la va acompanyar l’èxit amb la seva tercera obra “Sobre la bellesa”, finalista del prestigiós guardó Man Booker Prize al 2005. 

 

Zadie Smith, amb una mirada incisiva, tràgica en uns moments, tendrament còmica en d’altres, i amb un llenguatge punyent que barreja textures i estils, ens presenta una novel·la sobre homes i dones que van obrir-se camí en el mateix ambient de classe baixa, però que la vida ha separat després en una societat on allò comunitari s’ha volatilitzat i ha deixat només la soledat dels individus.

Un dibuix apassionant i commovedor del racó d’una gran ciutat d’Occident, tan volàtil i complex com el món en què vivim.

Mil sols esplèndids

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us tornem a recordar deures pendents que hauríeu de fer durant l’estiu!

Recordeu de les meravelles que us vàrem dir de “I el ressò de les muntanyes” i que us acabem de recomanar “El caçador d’estels”?

Doncs per tenir per la mà la bibliografia d’en Khaled Hosseini i la seva espectacular manera de narrar històries meravelloses que emociones a tots els seus lectors només us queda gaudir de Mil sols esplèndids.

Gràcies a labutxaca que reedita en format econòmic i còmode aquesta obra mestra rescatem del passat i de l’oblit una història fascinant que us encongirà el cor i us deixarà sense alè però amb un pensament tatuat al cor: l’ésser humà és increïblement meravellós.

Amb “El caçador d’estels” vàrem viure una amistat en masculí que potser és més simple que la que ara us presentem entre dues dones.

La Mariam i la Laila posaran a proba el seu vincle al llarg de tres dècades i al bell mig de l’Afganistan.

Una guerra, conflictes, pobresa, injustícies i una societat molt tancada i amb unes normes molt estereotipades no seran suficients per separar-les. I l’amor? Podrà destruir el que han anat generant durant tant de temps? Podeu apostar però tot es veu favorable per elles.

Sobta la narració de les nenes, noies i dones que van rere la seva felicitat sense defallir tenint en compte que el seu marc social i teló de fons son la invasió soviètica, la guerra, els talibans i l’aparició dels nord-americans.

La seva puresa de sentiments ens farà sentir superflus, ridículs i molt petitons, la seva grandesa rau en la confiança cega vers l’altre, en el recolzament constant i en la certesa que mai es deixaran anar de la mà.

Qui pot pensar així avui en dia on si hem de trepitjar a algú per al nostre benestar ho fem?

Llegiu-lo, gaudiu-lo, opineu, reflexioneu i trobareu entre les planes una gran documentació històrica verídica i una radiografia social sense igual. 

És meravellós, si us ha agradat l’autor heu d’acudir a la cita, o bé tornar-hi di ja el coneixeu. És un plaer per als sentits i un cant a la vida i a l’esperança.

Què? Us animeu a buscar els vostres sols esplèndids? 

Pot brillar alguna cosa amb més intensitat que el somriure sincer d’un afecte?