dissabte, 12 d’abril del 2014

Per Sant Jordi amor melancòlic i una rosa gris



El color gris s’associa a la tardor, al mal temps i a la melangia, sense oblidar que és un dels colors de l’elegància per naturalesa.

 

 

Per això us recomanem: 


La Editorial Alrevés nos regala un poco del alma desconocida de un personaje con múltiples facetas.  En Después de despedirme. Pepe Rubianes. Inédito. Encontramos textos que dejó escritos una pluma que se ejercitaba dos horas al día y donde plasmaba sus inquietudes, su visión del mundo y una chispa de su alma.

Un volumen que es un homenaje de sus amigos y de su familia donde se pretende recordar a un Pepe lleno de vida, arrancar una sonrisa al lector y crear un recuerdo dulce y duradero, donde las únicas lágrimas derramadas sean de gozo o alegría.
 
Una oración por Kateřina Horovitzová, es una narración llena de descripciones pobladas de detalles que hacen una fotografía de los escenarios, ambientes y los personajes a la vez que una radiografía más interna y extensiva sobre el poder político de la época y el drama social que desencadenó.

Tratado con una rigurosidad escalofriante, el lector llega a sentir miedo, empatía extrema hacia las víctimas y odio hacia los mentores de los horrores.

Valores como la amistad verdadera que lleva a jugarte la vida o enfrentar a los poderosos para proteger a los más débiles es retratado en esta espectacular travesía que viven nuestros protagonistas que página a página se hacen cada vez más cercanos y familiares. 


Dejar las cosas en sus días, es una reflexión sobre la memoria histórica que podría abrir muchos debates en los cuales ahora mismo no procede entrar pero sí que podemos reflexionar sobre todo aquello que nos ata con cadenas pesadísimas al pasado y no nos deja avanzar.

Una lección sin duda de que la vida está llena de historias familiares que permanecerán en la memoria de cada una, el tiempo cuidara de ellas y siempre nos acompañaran pero no nos pueden anclar y tapar los ojos al presente o al futuro que nos espera. 

Los recuerdos del pasado han de transformarse poco a poco y ser positivos para el momento actual, una moraleja que a Aida le quedara muy clara y podrá sentir de nuevo el aire en su rostro tras haber recorrido todo su pasado.
Conocer la historia es conocerse a uno mismo y con este volumen de Alfaguara creo que todos tenemos deberes de verano. 


I el ressò de les muntanyes està ambientat a Maidan Sabz  on coneixerem a una família que viu de l’explotació de la terra en un ambient inhòspit i congost, això si, el sentiment de família és l’arrel més profunda que tenen. No els importa res més, ni tenir possessions ni optar a un progres, l’únic és el benestar de la família narrant estampes precioses.

La tardor de 1952, el div s’endú al petit de la família a un futur que desconeixen i el seu pare no te por de defallir i creua valls i serralades per arribar al gran palau i veure que ha passat amb el seu dolçet. 

El div li ha proporcionat educació, un entorn de benestar i seguretat que el seu pare no li podia garantir… ara venen els dubtes: Què fa un pare que estima al seu fill? L’abandona a un futur segur o se l’endú amb ell a un futur incert? Edicions 62
 

 

Els amors difícils



Per Raúl Gotor


Recordar el teu primer amor, aquell pel qual vas sospirar, aquell al qual ni et vas apropar... fer memòria de les vegades que passejant pel carrer t’has creuat amb un possible amant... rememorar la de vegades que vas olorar el perfum de la persona estimada en silenci... Això i més, ens ve al cap llegint Els amors difícils, una novel·la que no tracta d’amor, sinó de relacions confuses dins de la incoherència de la mateixa ànima.

Edicions 62 ens porta per primera vegada en català i de la mà de Teresa Muñoz, el recull de contes de Italo Calvino que ens farà pensar sobre allò platònic i allò real. Un recull  de contes que ens expliquen trobades (o no) de persones que s’estimen, de coses que ens fan estimar i de sentiments que ens allunyen.

Amb el llibre a una mà i el cor a l’altre, passegem per una primera part de relats on destaco personalment tres aventures: d’un soldat, d’un lector i d’una esposa que ens ajuden a veure com de simples i ximples som les persones i lo difícil que fem estimar. 

Amors de tren, de platja, de tota la vida o d’unes hores ens ajuden a veure que no sempre es pot realitzar allò que desitgem, o que millor dit, que no sempre volem realitzar allò que creiem desitjar.

Aterrem amb un trencament de plantejament a la segona part del llibre: dues històries, la primera de formigues argentines i la segona de l’smog, on potser la primera ens atrapa degut a la seva vivacitat (podríem dir que les lletres i la història es mouen per les pàgines com petites formigues) i la segona ens deixa una mica intoxicats, com un núvol gris que no ens deixa avançar a allò que ens realitat ens vol dir l’autor, però que comprenem a les últimes pàgines.

Amb un relat metòdic, una prosa detallada i una narrativa lineal que no surt en molts casos d’un únic espai i temps, l’autor ens agafa, ens sacseja i ens fa pensar que tot allò viscut és fruit de les decisions preses o de la falta de decisió de les persones.

En resum, uns contes i històries que ens atrapen amb diferent nivell d’intensitat però que molts d’ells mantenen el mateix decurs de la trama, possibilitat que fa que resulti un final anticipat a la nostra ment. Encara i això, moltes d’elles aconsegueixen allò que l’autor haurà volgut al escriure-les: percepcions (agradables o no) que fan que no les puguem oblidar fàcilment.